FRED WESLEY GENERATION, 14 març '18, Sala 16 Toneladas, València




El món de la música està plena d'herois per reivindicar, gent que, gràcies al seu talent, ha fet evolucionar un munt de gèneres i estils; en canvi el seu reconeixement ha quedat un poc eclipsat per la llum irradiada de moltes altres estrel.les del rock. El protagonista d'aquest esdeveniment és un d'aquests genis que van perfeccionar arts sonors com el soul o el funk, moltes vegades passnt desapercebut, de ben segur que en molts dels teus discos apareix el trombó magistral de Fred Wesley, capaç de portar les cançons fins un nou nivell de qualitat.

Repassar la trajectòria de Fred Wesley significa viatjar per una part fonamental de la història del rock: amb James Brown va tenir algun que altre embolic (el que sol ocórrer quan dos mestres musicals amb diferents caràcters xoquen entre si), però de la seva col·laboració va sorgir la força reivindicativa de "Say It Loud", la força incontrolable de "Mother Popcorn" o aquell "Papa Do not Take No Mess" que provoca en l'escolta una necessitat patològica de pegar-se uns balls al ritme dictat pel padrino del soul. Per altra banda, George Clinton va liderar la revolució P-Funk arribant a pujar a l'increïble espai nàutic de "Mothership Connection" (Casablanca Records, 1975) per portar el seu trombó fins a l'altre extrem de l'univers i més enllà.

Fred Wesley també ha destacat pels seus projectes en solitari o acompanyat d'altres grans músics. Per exemple, en The Horny Hons va formar un equip amb el saxofonista Maceo Parker i junts van crear grans discos com "A Blow For Em, A Tootto You" (Atlantic, 1977), on la vibrant fusió de jazz nerviós, funk espacial i soul amb un so propi de les millors bigbands ens va regalar excel·lents senzills ("Up For The Down Stroke") i fascinants exercicis plens de ritme i imaginativa actitud ("When in Doubt: Vamp", "Peace Fugue"). No obstant això, el trombonista signaria un dels seus cims artístics gràcies a l'impressionant "House Party" (Back Black Records, 1983), amb el tema que dóna títol a l'àlbum convertint-se instantàniament en un clàssic de les pistes de ball gràcies al seu dinamisme i vivacitat; va influenciar artistes com ara Prince o De La Soul, una escolta a temazos com "Bop to the Boogie", "Let's Go Dancing" o "I Make Music". En la seva carrera posterior han anat incorporant tot tipus de excel.lents treballs, des del més jazzístic "Comme Ci Comme Ça" (Antilles, 1991) fins a interessants experiments de la talla de "Full Circle (From Be Bop to Hip Hop)" (Eagle Records, 1998), o tremolors rítmiques d'alt voltaje batejades com "Wuda Cuda Shuda" (Hip Bop Essence, 2003).

En 2105 Fred Wesley es va unir amb l'italià Leonardo Corradi (órgano Hammond b3) i el bateria francès Tony Match per formar Generations, un projecte que va néixer com a homenatge al mític organista Jimmy Smith, però que va evolucionar fins a donar-nos un excel·lent lp en què tres generacions de grans músics reinventen el millor jazz, afegint-hi originals toques melòdics: "The Sidewinder" (original de Lee Morgan) ens endinsa en certa nit nocturna urbana, mentre que "Get My Mojo Working" ens redescobreix el fascinant blues de Muddy Waters i el "Caravan" de Duke Ellington qui renaix amb un petit esperit tropical i africà. Per descomptat, com ja s'ha comentat abans, el record de Jimmy Smith també sobrevola aquest àlbum tan especial, cosa que es pot comprovar en les excel·lents reinterpretacions de "Eight Counts for Rita" i "Back at the Chicken Shack", encara que no podem oblidar l'alegria contagiosa "The Old Man", en la qual el bon de Fred s'atreveix a rapejar amb divertits i sorprenents resultats.
Fred Wesley Generation visitarà el escenari del 16 Toneladas per entusiasmar-nos amb el seu explosiu cocktail de jazz, soul i funk. No et perdes una llegenda de la música impartint una magistral lliçó de ritme, melodia i actitud genial. (Pep Giménez).

GENERACIÓ FRED WESLEY

Dècades després del seu treball amb James Brown i George Clinton que ho va consagrar com un dels arquitectes de funk, Fred Wesley ha començat un nou projecte que el connecta amb les seves arrels del jazz i del futur: Generations.
Generations és un trio de contrast amb 71 anys d'edat, Wesley en el trombó, de 23 anys d'edat, prodigi italià Leonardo Corradi (considerat el millor instrumentista d'Hammond B3 del món) en l'òrgan i 44 anys d'edat, el bateria frances Tony Match. Tres músics que inicialment es van reunir per rendir homenatge al jazz soul del llegendari organista Jimmy Smith, van fer clic i van continuar amb un nou repertori junts amb alguns temes propis i altres estàndards clàssics del jazz.
El seu espectacle combina talent i l'experiència de treballar amb els artistes des de Count Basie i Ray Charles a Lenny Kravitz i D'Angelo, reflexió enèrgica de Corradi de Smith i altres gegants històrics del jazz, juntament amb l'experiència i la maestria de Fred partit per ritmes africans i electrònics de Tony Mach.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista a... LAS INFRARROJAS (Especial Sant Antoni Pop Festtival, Betxí 20/01/18)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter

Alcem l'agulla.