A la cabina de l'Allnighter... BERNAT FA (Castelló)


- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Cap a l'any 2001 els pobres inconscients de la sala Circus de Cerdanyola del Vallés em van deixar començar a posar música... i allà vaig estar punxant fins el 2006, més o menys. Vaig passar molt bones estones allà, es creava un ambient molt guapo i és una llàstima que en els últims anys han patit molts problemes per culpa de l'administració local fins que han hagut de tancar a finals de 2017, si no estic mal informat. Tot el meu suport cap a l'equip del Circus!

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
En un principi vaig començar a punxar amb cd's, que era el que tenia, posant alguna cosa en vinil poc a poc... no en tenia gaires, i a mesura que vaig anar ampliant la col·lecció els vaig anar incorporant fins acabar per punxar únicament en vinil, ja fa un grapat d'anys.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Des del començament mai m'he limitat a un sol estil. Tot i que en un principi a les meves sessions predominaven els sons jamaicans com el rocksteady o l'ska, sempre m'ha agradat fer sonar altres estils, com el jazz, funk, soul, r&b o el latin. En qualsevol cas, tot depèn del context en que estiga punxant; l'espai, el públic, l'horari, la durada de la sessió... Si és per mi, m'agraden les sessions ben llargues en que puc encaixar el màxim d'estils possibles i intentar buscar una coherència entre ells.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Uff... ben difícil aquesta... no podria quedar-me amb un. Cada vegada que veig algú gaudint amb la música que punxo és una experiència molt reconfortant; això i tota la gent que coneixes quan vas a punxar. Molts records... no sé, des de les festes amb la Vinaròs Tropical Crew, al Naraniga Platja, Tarragona amb la gent de Ganjanights, l'any passat al Rocksteady Revenge... i tots els que em deixo!! Molts bons moments.

- Una anècdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició estranya...?
Lo de les peticions és un tema a part... però sempre m'ha fet molt gràcia el «pon algo así para bailar», referint-se suposo a música comercial o patxangueo, quan està sonant un latin, un funk o un r&b que fa ballar els morts... en fi, per gustos colors!
Fora bromes, una anècdota que no oblidaré mai va ser el passat Maig di Gras a Borriana, punxant a les 15h de la tarde o així de l'últim dia (amb doble ressaca acumulada) i amb un sol de justícia; el poc però molt bon públic que hi havia (des de xiquetes de 7 o 8 anys fins gent gran passant per totes les edats, amistats i família inclosos) van arrastrar una carpa de 4x4 i es van montar la festa dintre, soul train inclòs, donant-ho tot mentre punxava. Em van saltar les llàgrimes mentre punxava!! I és que el Maig di Gras s'ha de viure, no val que t'ho expliquen!!

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Per desgràcia últimament no estic comprant massa música... els últims discos que he adquirit són la majoria de jazz, tirant en alguns casos cap al hip hop, com el cas del Jazzmatazz Vol.1 de Gurú i alguna que altra joieta de Blue Note.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit
Per començar la festa... Shuckin' and Jivin' de Johnny Lewis Quartet
Per calfar l’ambient... I Don't Know What It Is But It Sure Is Funky de RIPPLE
Per mantindre el foc viu... Blow Your Whistle de Soul Searchers
El colofó... Yo de Bobby Valentín
L’acomiadament... Calypso Blues de Zilla Mays

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Entrevista a... LAS INFRARROJAS (Especial Sant Antoni Pop Festtival, Betxí 20/01/18)

A la cabina de l'Allnighter... Andy Allnighter

Alcem l'agulla.