"LA BATALLA DE BEAULIEU"

“Trad Dads, Dirty Boppers & Free Fusioneers” nomenava el seu llibre l’historiador musical Duncan Heinen on reflectia algunes de les tensions viscudes als anys seixanta i setanta entre els diferents seguidors del Jazz, conflictes marcats no només pels estils competitius dins del jazz, sino també per diferències de classe entre altres aspectes, d’aquestes històries en destaquem una, la coneguda com “The Battle of Beaulieu” ocorreguda el 30 de Juliol de l’any 1960 al festival de jazz de la ciutat situada al sud d'Anglaterra.

Organitzat per Lord Montagu i celebrat a la gespa de la casa del palau de New Forest, el Festival de Jazz de Beaulieu va aconseguir notorietat en la seva cinquena edició a causa del comportament dels fanàtics dels dos extrems de l'espectre del jazz: els tradicionalistes arrelats en els sons de Dixieland de 1920 i els modernistes afiliats als artistes de bebop.

Aquell día "les coses estaven fora de control” recorda el periodista musical Ivan Hewett, “era un focus d’estils competitius, amb profunds antagonismes entre els diferents grups d’aficionats…” el Festival de Beualieu era en certa manera els ultims cops de cua dels anys 50, la “Edgy decade” dels Beatnicks, l’art pop, els disturbis racials etc. i el jazz era una forma més d’expressió cultural.

En quant a la refrega que es va viure alguns discrepen del seu motiu original, tot i que com hem comentat, la que major força cobra és la rivalitat motius musicals, és a dir fans de jazz tradicional versus jazz modern, segons el fotògraf David Redfern, ambdues parts es van queixar que no es feien prou de "el seu" tipus de jazz, alguns asseguren que van ser Teddy boys qui ho van començar al crit de "Volem Acker!" (referint-se al clarinetista de jazz i cantant Acker Bilk), el fet és que va ser un autèntic caos, joves carregats d’alcohol despenjaren les plataformes d'il·luminació, cremaren un edifici i van destrossar l'escenari, deixant enrere 39 ferits. La BBC, que transmetia l'esdeveniment en directe va haver de tallar bruscament l'emisió, la retransmissió es va reduir a sis minuts, per un micròfon de la BBC s'escoltava el crit d’una persona del públic “More beer for the workers!” a continuació el comentarista del canal de televisió anglés concluia l'emisió amb la frase “Les coses estan fora de control, és obvi que no podem continuar".

El magazine The People al dia següent apuntava més enllà del culpables materials i relacionava els avalots amb el moviment Beat "L'esclat de la violència que va destrossar el festival de jazz de Lord Montagu a Beaulieu la setmana passada, ha sigut culpa del culte a la desesperació predicat per quatre homes estranys". Aquests quatre homes estranys es van identificar amb els noms i cognom en les pàgines interiors: Jack "The Prophet Hobos" Kerouac; Allen "The Hate Merchant" Ginsberg; William "The Ex-Drug Addict" Burroughs and Gregory "The Crank Poet" Corso. Aquests quatre "profetes" beatniks no prediquen la violència. Però infecten als seus seguidors amb indiferència o hostilitat directa als codis de conducta establerts…” El "BEATNIK BEAT-UP",  va encapçalar el diari, del fet se'n van fer resó no només la premsa del Commonwealth sino també a la resta del món, Sud-àfrica, Estats Units, Argentina, Gibraltar, Austràlia, Kenya, Canadà, Itàlia, Alemanya, França. La Batalla de Beaulieu va ser, en part, un símptoma de les tensions subculturals entre els fanàtics tradicionals del jazz i els modernistes, les quals s’evidenciaven amb consignes tipus "Go home dirty bopper” o el menyspreu dels modernistes pel banjo emprat per Acker Bilk.

També va ser important la presència dels mitjans -la càmera com a dispositiu inflamable- i el seu espai privilegiat en l'esdeveniment de 1960, Montagu havia estat criticat per donar massa espai a les càmeres de televisió, i pensar massa en els tècnics de la televisió i massa poc en el seu públic, l’audiència  en part també es va ofendre en ser filmada com si fossin exposicions sociològiques.