Entrevista a... L'HOME LLOP I ELS ASTRAMATS

Fa uns dies eixia a la venda "Hotel Jamaica" el segon treball del lleidatà Pau Llop i els Astramats, nom que rep la colla de músics que li acompanyen i que s'han encarregat de posar música a les idees del cantant català, el treball es presenta en format 7" amb 4 temes i una cuidada imatge exterior obra del mateix Pau Llop, xarrem amb ell perquè ens explique quines novetats presenta aquest darrer treball.

Conta’ns quines novetats teniu en quant als musics que van grabar l’anterior treball. 

Doncs el conjunt el formem en Marc Serrats, l'Ireneu Grosset, en Jordi Rexach, en David Viñolas i un servidor, i alguna col·laboració d'en Joan Vergés. És la formació amb la que venim tocant des de fa vora un any i amb la que hem engreixat més l'engranatge. És per això que hem gravat aquest EP, per tal de deixar enregistrat el so que realment portem en el directe. En l'anterior disc, vam gravar alguns temes amb vents i sols en el concert de presentació els hem portat en directe.

On ha estat gravat i en quines condicions? estudi, productor, segell… 

Doncs el nou EP "Hotel Jamaica" el vam gravar al mes de març als Estudis Ground de Cornellà de Terri. Aquest cop la producció, gravació i mescles han anat a càrrec de l'Ireneu Grosset. La seva entrada al grup, ens ha obert les portes a poder treballar amb algú que ve de l'escena jamaicama "més ortodoxa" i ha posat ordre a un conjunt d'influències ben heterodoxes. L'edició en vinil l'hem coeditat amb el col·lectiu Natros Sols. Les dos parts teníem ganes de deixar constància d'una col·laboració conjunta i l'excusa ha estat perfecta. Podem dir que hem fet una autoedició cooperativa.

De què es composa aquest nou treball, quants temes i el perquè d’aquesta selecció? 

Les quatre cançons que conformen l'EP transitent entre l'ska i l'early reggae, i entre l'elegància i l'atreviment. Són quatre adaptations amb l'amor com a fil conductor, però amb visions i intencions diferents. Obre el disc "És lluny el setembre", uns versió del "See you in September" d'en Frankie Vallie & The Four Seasons; la segueix "En Rudy s'ha enamorat", l'adaptació en català del "Rudy's in love" dels Locomotivem, popularitzada pels Bravos; la cara B comença amb "No em deixis mai", un early reggae tirant a aggro del "Don't let me down" dels The Beatles; i tanca l'EP l'estàndar "L'obra del teu somriure", la versió que la Núria Feliu va fer de "The Shadow of your smile".

En quant al so, què tenim de nou?

D'entrada, a diferència de l'altre disc, ho hem gravat amb una formació de quintet (amb l'afegitó d'unes contres amb saxo) i amb la base del grup gravada alhora. El so respón a una intenció de sonar lo més proper a la musica jamaicana dels seixanta, però amb la personalitat dels músics que conformen la banda i el fet de viure al segel XXI. Podriem dir que tenim esperit seixantero sense ser una banda revivalista.

Qui és l’encarregat de posar la base dels temes, selecció etc. es cosa teva com a frontman o obtens propostes de la resta de membres?

Fins ara, la selecció (i deicisió final) és meva (Pau Llop). Però m'agrada proposar i comentar la jugada amb la resta de Astramats per tal d'acabar-ho de decidir. Em guio per una mescla d'intuició melòmana, comoditat en la tesitura vocal i originalitat en la tria.

Tot i evidenciar que sou una banda centrada en els ritmes jamaicans, no deixeu de posar un ull en els clàssics de ie-ie catalans, conta un poc el perquè d’aquesta influència i quin es el pes d’aquesta dins les creacions del grup?

Està clar que en essència som un conjunt de música jamaicana, però en els directes ens regalem un parell de cancçons més beat o ié-ié per tal d'alliberar-nos durant una estona i alhora recuperar i destacar la tasca que es va fer als anys seixanta, adaptant èxits mundials al català. Són una referència per nosaltres, per una banda per aquesta normalització de l'ús del català en la música moderna i popular (pop) i també perquè les traduccions de les lletres casen a la perfecció amb les cançons originals. El fet que molts de nosaltres ens moguem en l'ambient modernista aborigen suposa també una influència clara en el grup i, alhora, una manera d'aportar el nostre granet de sorra a tota la moguda.

Com explicaries això del modernisme aborigen, potser hi ha gent que encara no sap de que va la cosa?

D'entrada els recomanaria que aconseguissin la publicació "Modernisme aborigen. Som així" que acaben d'editar Natros Sols. Allí hi trobaran diverses reflexions al respecte i un bon recull del que ha estat el moviment. Jo entenc el modernisme aborigen com un punt de trobada de gent amb una forta connexió amb la dècada dels seixantes (i setantes), que provè de diferents interesos (música negra, pop, folk,…) i que té com a nexe d'unió el marc geogràfic dels Països Catalans.

Quines propostes teniu en quant al directe, fareu alguna mena de gira presentació o aneu fent segons us van reclamant.

Aquets diumenge tocàrem en el marc del 6è Ponent Roots a Lleida i de cara al gener presentarem el disc al Cafès del Teatre. Tot just ens trobem immersos en el llançament del disc i suposo que ben aviat podrem concretar alguna altra data. 

Carta blanca. (lloances, donatius econòmics…)

És obligat llençar una forta abraçada a l'amic Core per la tasca que fa a través del bloc Allnighter. L'"amago" que va fer ens va deixar d'allò més preocupats, però sembla que sols va ser fruit d'una tàctica comercial. En fi, llarga vida a l'Allnigher. Auuu!