jueves, 21 de abril de 2016

miércoles, 20 de abril de 2016

RUTH BROWN, la xicona de la llàgrima en la veu.


Atlantic Records "la casa que Ruth va construir" així es coneixia el segell durant la dècada de 1950, des de 1949 fins al final dels anys 50 Ruth Brown va ajudar enormement al segell de Nova York per establir una superioritat en el camp de R & B. Més tard, el negoci, però es va oblidar d'ella i es va veure obligada treballar oferint serveis domèstics per un temps, però més tard va tornar al cim degut a la seva condició de pionera del R&B durant la postguerra. 

La jove Ruth Weston es va inspirar inicialment per les artistes de jazz vocal jazz, gent com Sarah Vaughan, Billie Holiday, i Dinah Washington. Es va escapar de la seva llar a Portsmouth el 1945 per sortir a la carretera amb el trompetista Jimmy Brown, amb qui es va casar molt aviat. La germana de Blanche Calloway va oferir a Ruth un concert a la sala Crystal Caverns i va assumir el càrrec de representant de la jove cantant. DJ Willis Conover va quedar meravellat en vore Brown durant una actuació i la va recomanar a Ahmet Ertegün i Herb Abramson, qui acabaven, com aquell que diu, de crear la campanyia Atlàntic. Per desgràcia, la sessió de debut de Brown per al segell es va retardar per una hospitalització de nou mesos causada per un accident automobilístic greu camí a Nova York,. Quan per fi va arribar a la seva primera data maig de 1949, es va recuperar el temps perdut amb el tema "So Long" (recolzat per la banda del guitarrista Eddie Condon), que va resultar ser el seu primer èxit.

Brown brillava dins d‘Atlàntic mentres arribaven les gravacions i per consequència es succeien els èxits amb temes com ""Teardrops in My Eyes"" (al top de la llista de R & B durant 11 setmanes a 1950), "I'll Wait for You" i "I Know" l’any 1951, del 1952 "5-10-15 Hours "(un altre número u), “The seminal", "(Mama) He Treats Your Daughter Mean " l’any 1953, més tard un tendre Chuck Willis va escriure" Oh What a Dream ", i l'oportuna "Mambo baby” l’any següent. Llavors ja s’havia guanyat l’apelatiu "Miss Rhythm" acunyat per Frankie Laine durant un a actuació Filadèlfia. Brown va encadenar èxit rera èxit durant onze anys, apareguent el seu l seu nom fins a dues dotzenes a la llista de R&B.

L’aventura amb Atlantic finalitzava l’any 1960 amb "Don't Deceive Me" (amb solo de saxo tenor infernal de fons obra de Willis "Gator" Jackson, que molts erròniament pensaven que era el marit de Brown) , Brown va desaparegué de la vida pública durant una dècada per dedicar-se a la criança dels seus fills. Brown va començar a reconstruir la seva carrera musical a mitjans dels anys 70. El seu sentit de comèdia li va servir per co-protagonitzar amb MacLean Stevenson una sèrie de televisió, així com treballar al cinema i el teatre, arribant a guanyar un Tony l’any 1989 per l’obra Black and Blue. El mateix any era guardonada amb un premi Grammy pel disc Blues on Broadway. El 1993, Brown va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll i 1995 va viure el llançament de la seva autobiografia, MIss Rhythm. El 17 de novembre de 2006 Brown se’n anava per sempre a causa d’un atac cardíac.



miércoles, 13 de abril de 2016

ARTE POP presenten el seu nou treball "Hacia adelante" (Hurrah! Música/Alter Memories)


Continuant la linea de les entrades d'aquesta setmana, us presentem una altra novetat, aquesta vegada es tracta d'una de les bandes predilectes d'aquest espai, els castellonencs Arte Pop, qui el pròxim dissabte 16 presentaràn el seu nou treball nomenat "Hacia adelante". Aquest nou disc, el segón de llarga duració i tercer de la seva carrera, consta de 10 temes dels quals 8 porten el segell de l'ex-Flechazos i ex-Buhos, Paco Vila, es a dir 8 píndoles de power pop i mod revival marca de la casa, els dos restants corresponen a les versions "Run, run, run" de The Who i "Vives bien" de Los Sustitutos.

La banda de La Plana esta formada per Paco Vila (guitarra), Pere Safont (baix) i Jesus Gallardo encarregat de la gravació de la bateria al disc, qui serà sustituit als directes per Joaquin Sanchis, un altre ex-Buhos junt amb Vila i Safont.
Els disc ha estat gravat als estudis La Guarida de Vila-real sota la supervisió de Juan Carlos Morcillo, el disseny del treball ha anat a càrrec de Tòfol Cruz de Mineral Gràfics i ha estat editat conjuntament pels segell Hurrah Música i After Memories, aquest últim subsidiari del castellonenc Jamaican Memories. 
En principi es pot adquirir manant un missatge a Hurrah! Música o posant-se en contacte amb Alter Memories, encara que en breu es començarà a distribuir a les tendes físiques.

Per aquest concert presentació els castellonencs es faràn acompanyar d'una altra banda local, els Rebel Minds, un jove combo de punk rock que prompte donaràn molt que parlar. El lloc la sala Four Seasons de Castelló qui es troba en una dificil situació actualment i a qui volem mostrar el nostre suport des d'aquest espai.



martes, 12 de abril de 2016

Fermín Muguruza, Irun meets Ponent.



El Record Store Day és un dia especial per les petites botigues de discs que van apareixent per les principals ciutats d’arreu del món. També pels usuaris que estimen de forma sincera aquest format musical, que els darrers anys ha anat guanyant terreny a d'altres, malgrat que el seu potencial client mai l'ha deixat d'usar i de cercar en dècades. 

Estem parlant d’una diada en que per recolzar aquests especials comerços la indústria discogràfica, gran i petita, edita una sèrie de discos que sortiran per primer cop a la venda aquest dia i només a les botigues que estan inscrites a les diferents organitzacions del Record Store Day de cada país.
A l'Allnighter hem escollit per resaltar la proposta de Ponent Roots, qui es plau d'editar la seva segona referència, un cop més amb el suport de Grans Records, una petita i valenta botiga de vinils de primera i segona mà que s'ha fet un lloc a la ciutat de Lleida.
El fet de planxar aquestes dues cançons amb en Fermín Muguruza al capdavant, és per ells una gran fita, dues cançons que pensen son 2 himnes generacionals, i que pensen resumeixen la seva passió per la música d'arrel negra i la música compromesa.
Dub Manifest, versió Nola? gravat amb músics de Nova Orleans.
La Linia del Frente, versió Euskal Herria Jamaika Clash, gravada als mítics Tuff Gong Studios de Jamaica.

Segons ens conten ells mateixos "quan vam convidar al Fermín a escoltar la nostra proposta, no ens esperàvem el seu entusiasme i totes les facilitats, des del minut zero, va creure que era maco i ens ho ha facilitat tot al 200%.
Nosaltres, com a consumidors malaltissos de 7'', ens sentim orgullosos de treure anualment un single, d'edició limitada a 300 còpies i numerada a mà, planxat als Països Catalans, fet a casa dels compas de Krakatoa, amb un disseny i producció de Ponent Roots".

lunes, 11 de abril de 2016

BEGOÑA BANG-MATU & THE SHAKE IT UP'S signen la segona referència del segell alacantí Daddy Rude Records


De Begoña hi ha ben poc que et pugam descobrir si ets seguidor de l'escena jamaicana a l'estat espanyol, però si ets un nou vingut caldrà dir-te que el que tens al davant es un treball signat per una de les millors veus femenines de l'escena jamaicana des de fa unes decades i no només a nivell estatal, sino també a nivell internacional, cantant amb excel.lent registre vocal, ha enregistrat magnifics treballs formant part d' una de les millors bandes del gènere als anys 90, el Malarians, així com altres com Potato o l'Orquesta Kingston.

El segell Daddy Rude Records presenta el nou treball de Begoña amb la seva banda, els valencians Shake it up's, un 7" polzades format per dues composicions signades per ella mateixa i altres dues adaptacions. El disc obri amb "Shake your smile" original de Johnny Mandel, compositor  i Paul Francis Webste, lletrista, tema que va estar popularitzat pel cantant Tony Bennet i versionejat per molts altres artistes entre elles Ella Fitzgerald, en la mateixa cara trobem "My mate" composat per la mateixa Begoña i amb els arranjaments de Kodi, vell conegut de l'escena jamaicana valenciana, el tema es un ska amb un veu executada a la perfecció i una secció de vents elegant on destacaria el solo de saxo quasi a meitat de la canço.

Donant la volta al disc, obri la cara B "Ley mordaza" tema amb lletra en castellà i angles, fent referencia crítica a la llei ciutadana coneguda popularment amb aquest nom i que va entrar en vigor l'any pasat, al tema destaquen els sons latins, majoritariament accentuat pel so del piano. Per acabar el disc la cantant fa una adaptació de "Just one look" tema de Gregory Carroll i Doris Troy, gravat l'any 63 per aquesta última, en aquest tema Begoña destaca especialment, tot i tenir un bon acompanyament de vents, diguem la veu de Begoña exclata entre una combinació magistral de melodia vocal i una base ritmica sublim, sense dubte el tema.

Si et vols fer amb una copia, només et cal escriure a: info@daddyruderecords.com

Entrevista a Begoña Bang-Matú a l'Allnighter 06/03/2013: http://les-allnighter.blogspot.com.es/begonabangmatu