QUÈ T’EMPATOLLES ARA? - 22, LLIBRES SOBRE MODS. ELS IMPRESCINDIBLES per Robert Abella

M’agrada tant llegir sobre el moviment Mod que, havent cursat tots els meus estudis en francès com a llengua estrangera, només per això m’he llançat a llegir llibres en anglès. D’aquesta afecció en resulta la necessitat també d’escriure sobre el tema, també com un exercici d’ordenar-me les idees.

De llibres sobre mods o sobre el moviment Mod des que va començar el segle XXI se n’han publicat un munt, però us he fet una selecció dels que trobo que són els millors, els imprescindibles, i estalviar-vos lectures innecessàries.

EL MILLOR LLIBRE SOBRE EL MOVIMENT MOD ORIGINAL:

- “Mods!” de Richard Barnes (Eel Pie, 1979)

130 pàgines, 18 pàgines de text i la resta amb la vora de 150 fotos en blanc i negre.

Richard Barnes no va ser un mod però va conèixer l’escena Mod original de primera mà acompanyant el seu amic Pete Townshend.

Ajudant-se en les valuosíssimes aportacions dels mods originals Johnny Moke i Jan McVeigh, Barnes ens explica com l’estil de vida Mod va prenent forma a partir d’expressions juvenils anteriors com els Teddy Boys, els Modernistes jazzistes, els Scooter Boys o els Faces jueus. Barnes marca la fi de l’Era Mod original cap a mitjans del 1966.

Les fotos que aporta són del 1962 fins al 1965, sent la immensa majoria del 1964, l’any de la popularització del moviment Mod, entre les que hi destaca la gran quantitat de fotos sobre els aldarulls mods a Brighton l’estiu d’aquell any.

El llibre es va publicar en ple Mod Revival del 1979 i va esdevenir La Bíblia Mod per tots aquells nois i noies de les dècades següents que necessitaven informació sobre els mods originals. Tant important va ser per ells el text com les fotos, com les fotos de les etiquetes de singles de clàssics de l’època i el collage amb artistes de R&B i Soul per adonar-se’n de l’autèntica música dels mods originals.

Malgrat siguin només divuit pàgines dedicades al text, la informació aportada és tan completa que fins l’entrada del segle XXI no tornarem a trobar un llibre dedicat a la història del moviment Mod.

EL MILLOR LLIBRE SOBRE L’ESCENA MOD BRITÀNICA DELS 60s:

- “Mods: The New Religion” de Paul Anderson (Omnibus Press, 2013)

304 pàgines alternant text amb un fotimer de precioses fotos, tant en color com en blanc i negre.

Tot allò que feia imprescindible el “Mods!” de Richard Barnes ho amplia en informació i ho millora amb imatges.

El llibre comença amb una curiosa i interessant “història breu de la moda britànica moderna” que inicia al segle XVII i acaba amb un breu epíleg sobre com l’interès pel moviment Mod brota als 70s per donar peu a futures reinterpretacions.

Entremig res és breu, s’hi analitzen tots els aspectes del món Mod (roba, escúters, la rivalitat amb els rockers, l’important paper del Ready Steady Go!, balls, amfetamines, clubs de tota Anglaterra i música tant americana com britànica: jazz, rhythm-and-blues, ska, soul, pop-art, psicodèlia...) àmpliament enriquits a tothora amb les experiències de gent que ho va viure de primera mà.

La història comença amb la curiosa aportació d’un tal Ken the Beard que al 1952 va adoptar un estil estètic que el va convertir en un “Edwardian”, una mena de Teddy Boy elegant amb corbata seguidors del Modern Jazz, que acabarien enfrontats amb els Teddy Boys seguidors del Rock-and-Roll, als que consideraven vulgars.

Per Anderson el moviment Mod es va anar diluint quan els seus seguidors van anar dispersant-se els darrers anys de la dècada dels 60s entre les escenes del Pop, Swinging London, psicodèliques, Northern Soul, Skinhead, Rock, Hippie, escuterista o simplement es van fer grans i van adoptar una vida ordinària. 

ELS MILLORS LLIBRES SOBRE LA HISTÒRIA DEL MOVIMENT MOD:

- “The Influential Factor” de Graham Lentz (Gel, 2002)

170 pàgines de text i 110 de fotos en blanc i negre.

Comença al 1949 amb el desenvolupament de l’escena del Modern Jazz a Londres i acaba l’any de la publicació del llibre on mods d’arreu del món ens posen al corrent de l’actual estat de l’escena Mod als seus respectius països. 

Graham sap escollir en cada moment uns protagonistes molt encertats per relatar-nos de forma molt entenedora com el moviment Mod va començar a bastir-se als anys 50s a Londres per acabar esdevenint un fenomen d’abast mundial.

S’agraeix que no fragmenti la història i li doni un desenvolupament sense interrupcions en la seva evolució.

Alguns dels seus col·laboradors són John Simon, Jeffrey Kruger, Roger Eagle, Anthony Meynell, Ed Ball, Goffa Gladding, Dizzy i Tania Holmes, Rob Bailey i Paul Welsby.

- “Sawdust Caesars. Original Mod Voices” de Tony Beesley (Fastprint, 2014)

450 pàgines alternant text amb un fotimer de fotos en blanc i negre.

Comença a finals dels 50s amb l’estil dels Teddy Boys i l’escena del Modern Jazz i acaba en l’escena Mod britànica actual.

Aquest llibre és el complement ideal de “The Influential Factor” perquè, encara que conta la mateixa història, mentre Graham Lentz compta amb el testimoni de noms rellevants de cada moment, sigui en el terreny de la moda, la música o els fanzines, Tony Beesley ho fa amb la contínua contribució de mods anònims, de gent ordinària que ens conten els seus records de l’època que van portar una vida modernista, de gent que van ser mods i que ens aporten la visió de qui ho va viure des de dintre. Les fotos tampoc són fetes per cap professional sinó que són de les col·leccions particulars dels qui hi col·laboren.

El llibre cobra especial interès quan Beesley no fragmenta la història i posa especial èmfasi en donar presència als passos intermedis entre una època i la següent, la relació amb la resta de manifestacions subculturals juvenils i les diverses maneres de viure el Modernisme en cada moment, amb la qual cosa el lector pren total idea de com evolucionen els temps.

EL MILLOR LLIBRE PER CONÉIXER L’EVOLUCIÓ MUSICAL MODERNISTA:

- “The Soul Stylists. Six Decades of Modernism: From Mods to Casuals” de Paolo Hewitt (Mainstream, 2000)

210 pàgines de text sense cap foto.

Imprescindible llibret per entendre la llarga tradició de subcultures modernistes a la Gran Bretanya.

Paolo Hewitt -amic des de la infantesa de Paul Weller i membre de la colla de suedeheads de Woking en els seus anys adolescents- ens exposa la connexió existent entre sis manifestacions subculturals modernistes i la tradicional cultura de club britànica, enriquint-ho amb les contínues aportacions de cinquanta persones que ho van viure des de dintre.

Des de 1948 fins mitjans dels 90s, Modernistes, Mods, Skinheads, Northeners, Soulboys i Casuals entrellacen la llarga tradició modernista britànica des de l’escena del Bebop fins l’Acid House.

Paul Weller escriu a l’epíleg: “La roba canvia, les drogues també, i la música evoluciona, però l’actitud es manté impertorbable”.

Per acabar d’arrodonir aquesta petita però enorme obra, Eddie Harvey, Val Wilmer, Ian R. Hebditch, Jim Cox, Ady Croasdell, Norman Jay i Terry Farley ens faciliten sengles llistes de clàssics de cada escena.

EL MILLOR LLIBRE SOBRE EL REVIVAL MOD DEL 1979:

- “Time For Action. The Mod Revival 1978-1981” de Gary Bushell (Countdown Books, 2012)

192 pàgines, una cinquantena dedicades a fotos, i la resta a text on se solen intercalar cartells de concerts, entrades, portades de revistes o fanzines.

Gary Bushell recull en aquest llibre articles que ell va escriure per a la revista Sounds entre els anys 1978 i 1981 sobre concerts, discos i entrevistes a grups relacionats amb el revival Mod. Si per alguna cosa es recorda a Bushell des de l’escena Mod és per ser el periodista que va donar un suport més entusiasta als grups mods del moment.

El recull comença amb la crònica d’un concert dels escocesos The Jolt a l’agost de 1978 i acaba amb la d’un concert dels Jam al novembre de 1980. Abans Bushell ens fa cinc cèntims sobre la història del moviment Mod a un pròleg, i després dedica un capítol a fer referència a locals, grups i DJs importants que no tenen presència en els articles recopilats i acaba amb un epíleg on ens parla del llegat del Revival-79 i de les vicissituds d’alguns dels seus protagonistes fins els nostres dies.

EL MILLOR LLIBRE SOBRE L’ESCENA MOD LONDINENCA DELS 80s:

- “This Is A Modern Life. The 1980s London Mod Scene. Mod Chronicles Vol.1” d’Enamel Verguren (Helter Skelter, 2004)

192 pàgines alternant text amb un fotimer de fotos en blanc i negre.

Verguren només escriu una pàgina per fer-nos cinc cèntims sobre els orígens del moviment Mod, després tot és un recull d’articles publicats a la premsa o als fanzines, i d’opinions dels activistes més destacats de l’escena Mod londinenca dels 80s. Comença amb com va creixent la identificació del jovent amb el moviment Mod durant els 70s per després anar tocant absolutament tots els aspectes de l’escena: escuterisme, grups, discogràfiques, DJs, fanzines, roba, clubs, concentracions...

EL MILLOR LLIBRE SOBRE L’ESCENA MOD BRITÀNICA DELS 90s:

- “I’m Not Like Eveybody Else. The 1990s British Mod Scene. Mod Chronicles Vol.2” d’ Enamel Verguren (Shaman, 2010)

192 pàgines alternant text amb un fotimer de fotos en blanc i negre.

Verguren repeteix la fórmula de “This Is A Modern Life. The 1980s London Mod Scene. Mod Chronicles Vol.1” però ampliant l’àmbit geogràfic a l’escena britànica per tornar a oferir-nos el millor recull d’informació sobre els anys 90s. Tant se n’ocupa dels aspectes més populars –com l’Acid Jazz o el Brit-Pop- com dels aspectes més underground.

EL MILLOR DICCIONARI:

- “The A to Z of Mod” de Paolo Hewitt i Mark Baxter (Prestel, 2012)

302 pàgines alternant un fotimer d’il·lustratives fotos tant en color com en blanc i negre.

Llibre que ens presenta en ordre alfabètic els vuitanta-dos noms i aspectes (personatges, grups, pel·lícules, estils musicals, discogràfiques, programes de televisió, blogs, roba, Djs, clubs...) més rellevants del moviment Mod fins els nostres dies.

La introducció corre a càrrec de l’actor Martin Freeman i es podria resumir en aquesta frase seva: “Per mi, ser Mod es una qüestió de gust.”