lunes, 30 de noviembre de 2015

What Happened, Miss Simone?

Eunice Kathleen Waymon va naixer el 21 de febrer de 1933, a Tryon, Carolina del Nord, Nina Simone va començar a tocar el piano als 4 anys al mateix temps participava al cor de la seva església. Sisena de set fills, Simone va créixer en la pobresa. El seu professor de música va ajudar a establir un fons especial per pagar l'educació de Simone i, després d'acabar l'escola secundària, Simone va guanyar una beca per a la famosa Juilliard School of Music de Nova York on prenia lliçons de piano clàssic.
Simone aprenia a tocar el piano a l’hora que treballava com a acompanyant d'altres artistes, finalment va haver d'abandonar l'escola després que es va quedar sense fons. Es va mudar a Filadèlfia per tal d'estalviar diners i anar a un programa de música més assequible. La seva carrera va fer un gir inesperat, però, quan va ser rebutjada al Curtis Institute of Music de Filadèlfia; més tard l'escola va afirmar que li va havia negat l'admissió perquè era afroamericana. Allunyant-se de la música clàssica, va començar a tocar estàndards de jazz i blues en els clubs nord-americans cap a a l’any 1950. Al poc de temps, va començar a cantar a l’hora que tocava la seva música. Vaa prendre el nom artístic de Nina Simone- "Nina" venint d'un sobrenom que significa "petit" i "Simone", en referència a l'actriu Simone Signoret.

Simone va començar a gravar la seva música a la fi de 1950 sota el segell de Bethlehem, llançant el seu primer àlbum en 1958, que va comptar amb "Plain Gold Ring” i "Little Girl Blue. També va incloure el seu únic top 40 a les llistes de pop la seva versió de "I Loves You Porgy" de George Gershwin Porgy and Bess musical.
En molts sentits, la música de Simone va desafiar la definició d’estàndard. La seva formació clàssica es va mostrar a través de qualsevol génere dels que es va introduir com gospel, pop i folk. Coneguda com la "Gran Sacerdotessa del Soul", sobrenom que ella odiava. Tampoc li agradava l'etiqueta de "cantant de jazz”. Ella s’estimava més de dir-se cantant popular perquè trobava que al seu repertori hi havia més folk i blues que no pas.
A mitjans de la dècada de 1960, Simone es va fer coneguda com la veu del moviment de drets civils. Llavors va escriure "Mississippi Goddam" en resposta a l'assassinat de 1963 de Medgar Evers i el bombardeig de l'església de Birmingham en què van morir quatre nenes joves afroamericanes. Després de l'assassinat del reverend Martin Luther King Jr. en 1968, Simone va escriure “Why (The King of Love Is Dead)." També va escriure "Young, Gifted and Black" prenent prestat el títol d'una obra de Hansberry, que es va convertir en un himne popular llavors.

La dècada de 1960 va arribar a la seva fi i Simone es va cansar de l'escena de la musical americana i la política racial profundament dividides al país llavors . Va marxar a viure en diversos països diferents, entre ells Libèria, Suïssa, Anglaterra i Barbados abans d’establir-se finalment al sud de França. Durant anys, Simone també va tenir problemes amb les seves finances, i es va enfrontar amb els gerents, segells discogràfics, i el Servei d'Impostos Interns.
Al voltant d'aquest temps, Simone va gravar algunes versions de la música popular, posant el seu toc personal a les cançons com ara Bob Dylan "The Times They Are A-Changin '" i dels Beatles "Here Comes the Sun" Ella també va mostrar el seu costat sensual amb la cançó "I Want a Little Sugar in My Bowl”. Llavors va prendre un descans, tornant a reapareixer l’any 1978 amb l'àlbum “Baltimore”. La cançó era una versió d'una cançó de Randy Newman. Els crítics van donar a l'àlbum una càlida recepció, però no va anar molt bé comercialment.
Simone va retrobar amb l’èxit a finals de 1980 quan la seva cançó "My Baby Just Cares For Me" va ser utilitzada per comercialitzar un perfum al Regne Unit. La cançó es va convertir en Top 10 a Gran Bretanya. Ella també va escriure la seva autobiografia, “I Put a Spell on You” publicada en 1992. La seva següent gravació, “A Single Woman” vingué la’ny 1993 recolzades per algunes actuacions en directe als Estats Units.

En els seus últims anys, Nina Simone va tindre problemes de salut. Alguns informes indiquen que estava lluitant contra el càncer de mama, però aquesta afirmació no ha estat confirmada oficialment. Va morir el 21 d'abril de 2003, a casa seva a Carry-le-Rouet, França.
La seva obra estava plena d’emoció i poder. Simone va inspirar un bon grapat d'artistes, des Aretha Franklin a Joni Mitchell.
Aquest mateix any 2015 la productora Netflix va llançar el documental “What Happened, Miss Simone?”, projecte dirigit per Liz Garbus el qual va rebre un bon grapat de bones crítiques, el documental recull el testimoni de diferents personalitats i artistes relacionats amb la Nina Simone.

jueves, 26 de noviembre de 2015

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA


27 - 29 novembre 2015

CRITERS EN DIRECTE
Divebdres 27, Sala Monasterio (Moll de Mestral, 30, Barcelona)
Hora: 23:00h























martes, 24 de noviembre de 2015

Syd Shelton i el RAR (Rock Against Racism)


Syd Shelton és fotògraf i dissenyador gràfic. Ha treballat a Europa, Austràlia i Estats Units. Ha estat co-editor i director d'art d'una sèrie de llibres fotogràfics: 24 Hours in Los Angeles (1984), The award winning Day in the Life of London (1984) i Ireland: A Week in the Life of a Nation (1986). Els seus trebles van ser inclosos a les exposicions Words, Sound and Power: Reggae Changed My Life at The British Music Experience, al museu britanic de la música popular, O2 Arena, London (2012) i a la galeria d'exposicions The World to London.

Entre 1976 i 1981, el moviment de Rock Against Racism (RAR) va combatre el racisme als carrers, els parcs i als ajuntaments de les illes britaniques. RAR va ser formada per un col·lectiu de músics i activistes polítics per lluitar contra el feixisme i el racisme a través de la música.
Sota el lema "Estima la música, odia el Racisme', es van mostrar bandes de reggae i punk dalt dels mateixos escenaris, atraient grans audiències multiculturals. En moments en què les actituds feixistes del Front Nacional rebien més suport, RAR va marcar l'augment de la resistència al racisme violent i institucionalitzat.

Les fotografies de Syd Shelton documenten la volatilitat d'un país dividit a través de la raça, classe i gènere. Exposen la ferocitat de la diferència cultural que es va forjar als carrers de Gran Bretanya a través de la dècada de 1970, en moments en què els Skinheads de tall racista van ballar estils com ska jamaicà, punks van abraçar reggae i nens negres es van acostar al punk. Shelton ha fotografiat artistes com The Clash, Elvis Costello, Misty in Roots, Tom Robinson, Au Pairs i The Specials, així com el públic als concerts del RAR a tota Anglaterra. Va capturar la RAR Carnival 1 a Victoria Park el 1978, i manifestacions com la de l'Anti Front Nacional a Lewisham en 1977. Shelton també va prendre imatges contextuals socials i culturals que va informar la política del moviment a través d'Anglaterra i Irlanda .

Des del pasat 2 d'octubre i fins al próxim 5 de decembre el fotograf anglés esta exhibint la seva obra al Rivington Place de Londres, amb motiu de la recent edició del llibre que recopila una serie d'imatges de l'artista sota el nom Syd Shelton, RAR (Rock Against Racism).

martes, 17 de noviembre de 2015

A la cabina de l'Allnighter i a les barreges del Beat... CORE ALLNIGHTER


Dissabte vinent l'Allnighter es desplaça a terres de Ponent, el que subscriu cada dia aquest espai tindrà l'inmens plaer de posar-se als plats del Beat Cafe & Soul de Lleida per reflectir tots els sons que s'aborden habitualment al bloc, una mena d'Allnighter BSO, serà un orgull formar part del llistat de Djs i selectors que han pasat pels Vermuts Aborigens del Beat durant tots aquestos mesos, vull donar les gràcies als/les companys/nyes de Natros Sols per comptar amb l'Allnighter i us convide tots/tes les que seguiu habitualment el bloc a pasar un matí d'allò més entretingut amb bona música i millor companyia. Sempre endavant!

Salut, col.laboració i modernor!  
Natros Sols respecte!




lunes, 16 de noviembre de 2015

A la cabina de l'Allnighter... RUDY KING (The Royal Roosters, Smooth Beans)

Aquesta entrevista va tindre lloc dies abans de la cel.lebració del darrer Rhythm & Beach mod & sixties weekender a la ciutat de Castelló (La Plana) on Rudy King va actuar amb la seva banda The Royal Roosters, banda de la qual es veu i guitarra. El tema es que per unes coses o altres l'entrevista havia quedat aparcada, volem agraïr a Marc Faith la seva col.laboració fent-la possible i al mateix Rudy King per deixar la seva empremta a la nostra cabina virtual.


- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
La primera vegada fou a un concert de Sombrero Club, una banda de "Tone Ska que a hores d'ara continuen tocant, Parlem de l'any 99 ó 2000, norecorde el nom, però, se que es trobava per l'avinguda Cordoba de Buenos Aires (Argentina), per supost era amb CDs ja per aquella época no hi havia plats, ni llocs, ni posibilitat de comprar molts vinils a l'Argentina. Cds originals, això si, encara no hivaien gravadores, Així es que podem dir que vaig debutar fa uns 15 anys, però més seriosament i amb regularitat i amb vinils fa uns 11 anys.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
El millor format per punxar és el single de vinil, no hi ha discusió possible al respecte. Algunes vegades quan punxe tota la nit en un local em porte un grapat d'elapes per si cal tirar d'ells a una emergència o per posar-los bé al principi quan no hi ha gairebé ningú i et vas habituant a la cabina. Però, insistisc, el format més bonic és el 45.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Si és una cosa especialitzada, normalment, punxe Rocksteady i Reggae. En els últims anys m'he anat dedicant cada vegada mes a punxades més variades on al costat dels ritmes jamaicans fique molts ritmes diferents sempre relacionats amb el groove i amb latituds calentes, Cumbia, Boogaloo, Soul i Funk del carib o africà. El millor és que sempre hi ha una cançó nova per descobrir.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Una de les mes gracioses va ser a Benicàssim, feia poc temps que havia deixat de fumar i l'ansietat em provocava beure molt mes rapid i mes quantitat. Punxava en el Ska Club al costat d'Ivan Thorpedo i el pedal que em vaig agafar va ser una cosa semblant al nirvana, baixava de l'escenari a abraçar-me amb la gent, més cervesa per favor al regidor de l'escenari, salts cap amunt, cap avall, corrent pel escenari tot el temps. Tinc una foto d'aquest dia al final de la punxada abraçat a uns rudeboys de castellon entre els quals es troba Marc Faith del Rhythm & Beach així es que conte amb testimonis. Vaig estar tota la resta de festival sense poder parlar, va ser l'afonia mès gran de la meva vida i el mès cómic és que va ser l'única vegada en què em va aturar un munt de gent per veure quan punxava de nou. Em va pasar una altracosa similar una vegada més fins que vaig identificar que passava, així que si deixen de fumar, controlen l'alcohol i l'ànsia, jaja.


- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...?
Una volta ve un, em demana que pose alguna cosa "amb ritme" i jo li vaig preguntar, "Algo com que?" i el tio em diu "no ... una mica de Pantera!". Una altra vegada em van demanar Pat Metheny, crec que no em podria passar una cosa menys pinchable.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
L'últim single que va entrar a casa és un Boogaloo Assasins que potser el premi l'Rhythm & Beach. Fa poc vaig trobar una còpia del "Ebony Eyes" de Prince Capo de manera accidental i que no recordava haver adquirit, crec que és un bon tema per posar a la tarda ... potser cau també.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:
No pense mai les punxades així, sempre em deixe portar pel meu voltant. Vaig una mica aleatori.
Per començar la festa... Fresh Up - Upsetters
Per calfar l’ambient... Nwayo Twist - King Kennystone
Per mantindre el foc viu... Caliente - Mario Allison
El colofó... You've made me so very happy - Alton ellis
L’acomiadament... Bonanza Ska - Carlos Malcolm




Castellano:- ¿Cuántos años llevas mostrando su música en el mundo? cuál fue la primera vez y donde?La primera vez fue a un concierto de Sombrero Club, una banda de "Tone Ska que a día de hoy siguen tocando, Hablamos del año 99 ó 2000, norecorde el nombre, sin embargo, que se encontraba por la avenida Cordoba de Buenos Aires (Argentina), por supuesto era con CDs ya por aquella época no había platos, ni lugares, ni posibilidad de comprar muchos vinilos en Argentina. Cds originales, eso si, aún no Hiva grabadoras, Así es que podemos decir que debuté hace unos 15 años, pero más serio y con regularidad y con vinilos hace unos 11 años.- ¿Cuál o cuáles formatos de reproducción prefieres en tus sesiones?El mejor formato para pinchar es el single de vinilo, no hay discusión posible al respecto. Algunas veces cuando pinche toda la noche en un local me lleve un puñado de elepés por si hay que tirar de ellos a una emergencia o para ponerlos bien al principio cuando no hay casi nadie y te vas habituando a la cabina. Pero, insisto, el formato más bonito es el 45.- ¿Cuál es el estilo principal en tus pinchazos? es el único o también te introduces en otros terrenos?Si es algo especializada, normalmente, pinche Rocksteady y Reggae. En los últimos años me he ido dedicando cada vez mas a pinchazos más variadas donde junto a los ritmos jamaicanos meto muchos ritmos diferentes siempre relacionados con el groove y con latitudes calientes, Cumbia, Boogaloo, Soul y Funk del caribe o africano. Lo mejor es que siempre hay una canción nueva por descubrir.- ¿Cuál ha sido la experiencia más significativa o el mejor recuerdo de todos estos años?Una de las más graciosas fue en Benicàssim, hacía poco tiempo que había dejado de fumar y la ansiedad me provocaba beber mucho mas rapido y mas cantidad. Pinchaba en el Ska Club junto a Ivan Thorpedo y el pedal que me cogí fue algo parecido al nirvana, bajaba del escenario a abrazarme con la gente, más cerveza por favor al concejal del escenario, saltos hacia arriba, hacia abajo, corriendo por el escenario todo el tiempo. Tengo una foto de ese día al final del pinchazo abrazado a unos rudeboys de castellon entre los que se encuentra Marc Faith del Rhythm & Beach así se que cuento con testigos. Estuve todo el resto de festival sin poder hablar, fue la afonía más grande de mi vida y el más cómic es que fue la única vez en que me detuvo un montón de gente para ver cuando pinchaba de nuevo. Me pasó una altracosa similar una vez más hasta que identifiqué que pasaba, así que si dejan de fumar, controlan el alcohol y el ansia, jaja. - Una anécdota durante una sesión que no olvidarás nunca, alguna petición extraña ...?Una vez viene uno, me pide que ponga algo "con ritmo" y yo le pregunté, "Algo como que?" y el tío me dice "no ... un poco de Pantera". Otra vez me pidieron Pat Metheny, creo que no me podría pasar algo menos pinchable.- ¿Cuáles han sido tus últimas adquisiciones y que estás deseando mostrar al mundo?El último single que entró en casa es un Boogaloo Assasins que quizás el premio del Rhythm & Beach. Hace poco encontré una copia del "Ebony Eyes" de Prince Capo de forma accidental y que no recordaba haber adquirido, creo que es un buen tema para poner a la tarde ... quizás cae también.-Top Five, 5 temas para cada momento de la noche:No pienso nunca los pinchazos así, siempre me dejo llevar por mi alrededor. Voy un poco aleatorio. Para empezar la fiesta ... Fresh Up - Upsetters Para calentar el ambiente ... Nwayo Twist - King Kennystone Para mantener el fuego vivo ... Caliente - Mario Allison El colofón ... You've made me so very happy - Alton ellis El despido ... Bonanza Ska - Carlos Malcolm

miércoles, 11 de noviembre de 2015

Especial 4t PONENT ROOTS FESTIVAL, les bandes.


Myles Sanko (Soul des d'Anglaterra)

Natural de Ghana, de mare africana i pare francés, resideix des de la seva adolescència a la localitat de Cambridge, al principi va emergir al món del rap  col.laborant amb  dj’s a clubs nocturns y discoteques, i fromant part  bandes como Métis, Bijoumiyo o Speedometer, una vegada sumergit al món del soul va llançar el seu EP debut titulat "Born in Black & White", aclamat per públic i crítica al 2013, combinant a la perfecció els deep grooves i el jazz, siguent un encertat punt de partida de la seva carrera musical. A Myles se'l coneix com "the lovechild of soul music", el setembre de 2014 presentava el seu primer LP "Forever Dreaming", si hi ha algún artista al Myles Sanko nomena constantment a les seves entrevistes com a màxima influència, aquest es Marvin Gaye a qui ocasioanlment versionetja als seus shows en directe.

The Slingshots (Soul, Funk des de Catalunya)

La banda es va crear cap a l'any 2010 participant llavors en diversos festivals de funk i soul i copartint cartell amb grans bandes actuals del gènere com new Mastersounds, Kokolo, Fanga, Lefties Soul Connection, Calibro 35 o els japonesos Osaka Monaurail. L'any 2011 va tindré loc el seu debut amb un 7 " editat pel segell Lovemonk i produït i masterizat per Miguelito Superstar de Ia Fundación Tony Manero. després d'un marge de temps per recomposar la banda els barcelonesos van reprendre l'activitat l'any 2014, any que van gravar el seu segón treball un altre EP amb els temes “Coffee Cold”(cara A) i “She Ain’t Got No Soul” (cara B). La primera es una adaptació del tema original de Galt MacDermot (Shapes of Rhythm, 1966) i la segona tema propi d'avançament del que anava a ser el priprimer LP de la banda, que voria la llum sota el titol “Is This Soul?”editat per Rocafort Records. Les seves principals inflències bandes de Motown i Stax, així com besties pardes del funk com James Brown o The meters.

The Kinky CooCoo's (Ska, Rocksteady, Soul des de Catalunya)

Formats l'any 2001 podem considerar les catalanes com una de les bandes veteranes de l'escena jamaicana al nostre país. Un parell de 7" ("The mean machine"2008, "Tons of fun"2011) i tres LPs ("Montjuic Boneyard" 2006, "Sweeet, fun & ready" 2013) un d'ells amb el vocalista Lord Kaya (Co Tonga Tonga 2003), més diverses aportacions a recopilatoris tots ells editats sota l'etiqueta de Liquidator Records completen la biografia de la banda,. The Kinky Coo Coo's barretjen els ritmes jamaicans amb pinzellades de Soul, fent palesa l'influència de grups vocals femenins de soul com The Supremes o The Marveletts tot i ser l'ska i el rocksteady la base principal de la banda.


lunes, 9 de noviembre de 2015

Novetats, novetats, novetats...

Avuí us presentem algunes novetats que han vist la llum les darreres setmanes per part de bandes d'arreu dels territoris de parla catalana, cadascuna amb un estil, cadascuna amb una particularitat, però totes amb un nexe en comú la decada dels anys seixanta i les bandes sorgides en aquella epoca com a principal referent, des del soul jazz a la psicodèlia pasant pel garatge o el pop, elegància i bon gust en cada nota, en cada composició. Bandes que han pasat per aquest espai d'una manera o un altra, amb les que ens identifiquem i que en certa manera sentim nostres.


Los Glosters "Palabras", Clifford Records '15

Comencem amb els més veterans els tarraconins Los Glosters amb més de vint anys de carrera, els catalans signen un vinil de set 7 polçades amb quatre temes "marca de la casa" pop i sons seixenters com a principal exponent, amb un so madur i característic mostrant que com a banda han sabut evolucionar sense perdre la seva identitat. Amb aquest treball Los Glosters es reinventen una vegada més i deixen constància que la seva il.lusió i compromis amb la música no ha patit desgast durant aquestsos anys. Per últim i no em cansaré de dir-ho les seves gravacions es veuen reforçades amb un directe impecable.



Te'n pots fer amb una copia a: http://cliffordrecords.es/los-glosters-palabras




Pasapogas Hammond Quartet "Groovi'n on", Tweed Jacket Records '15

"Groovin' on!" es la segona referecia del quartet d'Elx (Baix Vinalopó) 500 copies numerades de soul jazz amb unes pinzellades de latin que fan d'aquest treball apologia al bon gust músical i estètic, el premsat conté un parell de temes "Groovi'n on!" per la cara A i una versió de ‘Foxy Litle Ghoul’ de Billy Larkin & The Delegates per la cara B tot i sota el segell de Tweed Jacket Records propietat de la mateixa banda.


 Te'n pots fer amb una copia així com escoltar-lo a: http://tjrecords.com/producto/groovinon/




Los Altragos "Rugidos sónicos" Autoeditat

Los Altragos son una banda de la localitat de Betxí (La Plana) en la linea de Sonics, Barbarians o MC5 per posar alguns exemples. Els castellonencs debuten amb un 7" polzades composat de 4 temes que ells presenten com a "4 cañonazos que harán que revientes la aguja de tu tocadiscos y acabes pinchándolo con un tenedor". El disc va estar gravat als estudis Circo Perroti de Xixón sota els comandaments de Jorge Explosión poc més que afegir per fer-vos una idea de per on van els tirs. Per últim recomanar encaridament l'asistència  a un dels seus concerts per gaudir d'un directe d'alló més salvatge.


Pots fer-te amb una copia als seus concerts o mitjançant la seva pagina de Facebook/LosAltragos


Trau "Déu vos guard", Discmedi Blau '15

"Déu vos guard" es el primer treball de llarga durada dels Trau, banda de Sant Boi del Llobregat, aquest ve precedit d'un EP de quatre temes en format digital (https://traubanda.bandcamp.com/), així es que podem dir es també el debut físic de la banda. Pop, psicodèlia i un xic de folk amb regust seixanter es el que pots trobar a les cançons d'aquesta banda guanyadora de la darrera edició del concurs Sona 9, tot amb unes lletres quotidianes i lisèrgiques que recorden molt al pop folk català de principis dels anys setanta. Posa a dintre la coctelera als Small Faces, el Beatles més psicodèlics, una mica dels Kinks... unes lletres de Sisa i Pau Riba, senyores i senyors us presentem als santboians Trau.

Te'n pots fer amb una copia a: ://discmedi.com/trau