lunes, 27 de abril de 2015

A la cabina de l'Allnighter... 3 PENICS

Mentres el món dels vinils es sumeix en una bambolla similar a l'inmobiliaria i alguns artistes veuen com pels seus treballs s'arriba a pagar  preus astronòmics que ni ells mateixos havien imaginat mai, aquest home centra la seva recerca de vinils per mercadets de barata, botigues de segona ma etc.  tot i amb un condicionant, que el preu de la troballa en questió no supere el preu del  que costa un paquet de tabac, més o menys. Be doncs d'aquesta pasió per l'investigació constant ha desenvolupat en un fantàstic bloc on es mostren aquestes troballes. Us presentem una de les sessions més originals i potser la més barata de totes les hem tingut a la nostra cabina des de que vam posar el disc a rodar. Des de Mallorca us presentem al Xesco també conegut com el 3Penics.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on? 
Des dels 18 tocant la bateria en diferents bandes, bàsicament versionant temes. Des del primer grup, amb el que versionàvem temes de R&B britànic dels 60, fins a l'última gravació que he fet versionant clàssics de la música surf, passant pel soul, el funk, l'ska o la psicodèlia beatle. 
No va ser fins a la meva arribada a Mallorca, ara farà una 10 anys, que no em vaig fer el posadiscos oficial de les festes dels col·legues. No recordo la primera vegada però deu ser alguna festa d'estiu en alguna casa de foravila. 
Des de fa uns 4 anys també mostro la meva música al món a través d'un bloc musical, 3penics.blogspot.com, on penjo les troballes més interessants que vaig trobant, bàsicament pels mercadets de segona mà. 

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? 
Vaig començar punxant amb l'ordinador, però de seguida vaig començar a treure els elapés de casa i a pescar regularment singles i epés en els mercadets de l'illa. Ara punxo vinil 100%! 

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? 
En una sessió nocturna, variat seixanter: beat, soul, garatge ibèric, psicodèlia... però estic en plena paternitat i surten poques ocasions de punxar a la nit. 
Des de fa unes setmanes a Artà, el poble on visc, amb tres companys posadiscos més hem creat el col·lectiu SOM Sistem i organitzem vermuts musicals els diumenges. Aquestes sessions diürnes són ideals per punxar calypso, mambo, exòtica o bossa nova. 

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys? 
Sens dubte quan punxes un tema i la gent es posa a ballar com a boja. 

- Una anècdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...? 
En una ocasió punxava en una festa en una casa idíl·lica, una pool party en una casa penjada en una balconada davant el mar. La gent ballava, es banyava a la piscina i gaudia de la festa. Al cap d'un parell d'hores de punxar una nena d'uns 10 anys s'acosta i em deixa anar: «diu el meu pare que quan posaràs bona música!» S'ha de ser rata per enviar la teva filla a criticar el posadiscos!! Li vaig contestar que si volia alguna cosa que vingués son pare! 

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món? 
Amb les adquisicions que més gaudeixo són aquelles que compres a cegues i per 2 duros, 3 penics o 4 xavos en un mercadet i que quan arribes a casa descobreixes que són una joia. Darrerament m'ha passat amb l'elapé de The Dave Peace Union (http://3penics.blogspot.com.es/2015/01/the-dave-peace-union-blues-and-beat.html) , un obscur grup britànic que va treure un disc amb la catalana Orlador amb un tracklist de luxe; i amb un epé dels barcelonesos Los Extraños amb un potent i cavernós surf instrumental, Marabunta (http://3penics.blogspot.com.es/2015/03/los-extranos-terry-viva-las-vegas-sigue.html

- Top five, 5 temes per a cada moment de la nit.
Per començar la festa... The Avengers de The Lauren Johnson Orchestra
Per calfar l’ambient... The House Of Jack de James Royal
Per mantindre el foc viu... La La La d'Antti Eïnio and The Islanders
El colofó... Hey Bulldog de The Beatles
L’acomiadament... Has Pasado a la Historia (Out Of Time) de Los Javaloyas




miércoles, 22 de abril de 2015

3er ANIVERSARI, PER MOLTS ANYS ALLNIGHTER !!


Senyores i senyors, amics i amigues, seguidors i seguidores de l'Allnighter, tinc el gran plaer d'informar-vos que aquests dies s'han complit tres anys des de que vaig posar el disc a rodar, tres anys molt intensos de festa quasi continuada, on si fem vista enrere aquest espai no ha deixat de creixer setmana a setmana, entrevistes, comentaris de discos, novetats discogràfiques, moda, agenda setmanal etc. Tot i sabent que sempre es pot millorar i aquest serà el meu proposit en el futur, em considere ple i satisfet d'aquestos tres anys, vull demanar disculpes a tots aquells que dia a dia es treballen concerts, allnighters, editen treballs en bandes, distribuidores i segells etc. i per manca de temps no han pogut apareixer durant aquestos tres anys i es que es difícil estar a totes, postser un dia els arribe el moment.

Vull donar les gràcies a tota la gent que segueix el blog setmana rera setmana, s'interessa per ell,  escriu i  col.labora d'una manera o un altra, així com aquells que tenen el detall de fer-nos arribar les seves promos ja siga en format digital o físic, i per supost aquells que ens deixen els seus comentaris al blog, facebook o mitjançant el correu electronic.
En un futur espere continuar fent més gran aquest espai, aportar novetats i continuar siguent un aparador  per a bandes, segells, selectors etc. on poder mostrar la seva feina. 
Com no podia ser menys hi haurà festa d'aniversari en forma d'Aplec Modernista, un cap de setmana ple d'exposicions, escuters i  música, molta música, en vinil i en directe que tindrà lloc  els dies 8 i 9 de maig. La setmana vinent presentaré el cartell definitiu del que serà el II Aplec Modernista del Camp de Morvedre i que servira de festa d'aniversari de l'Allnighter, així es que ja saps...

Deixa caure l'agulla, fes girar el disc, no descuides la teva imatge i no deixes de ballar, això no ha fet més que començar... estàs a l'Allnighter.

lunes, 20 de abril de 2015

Biografia de THE MARVELETTES, les primeres xicones d'or.


The Marvelettes van ser el primer grup vocal femení d’èxit a la Motown, gravant el primer hit de la companyia interpertat per unes dones amb el tema, "Please Mr. Postman", així doncs van establir un precedent per altres grups de dones dins el segell de Detroit, com Martha and the Vandellas o les Supremes. 
Gladys Horton i Geòrgia Dobbins formaven part de The Casinyets a la seva ciutat natal Inkster, Michigan un suburbi situat a l'oest de Detroit, Michigan, amb el suport vocal de Georgeanna Tillman, Wyanetta (usualment s'escriu "Juanita") Cowart, i Katherine Anderson. 

El 1961 el quintet, ja sota el nom The Meravelets, va entrar en el concurs de talents al Inkster High School, on van quedar en quart lloc. Encara que només els tres primers guanyadors podrien guanyar el premi d'un viatge a una audició per a la nova companyia discogràfica Motown situada a West Grand Boulevard, a Detroit, es va fer una excepció i se'ls va permetre fer una audició també. A l'abril ho van fer per als executius de Motown Brian Holanda i Robert Bateman amb les dones alternant les veus principals. Actuaren davant de Berry Gordy i Smokey Robinson que va programar una segona audició després de preguntar si el grup disposava de material original. 

En la propera audició Geòrgia va arribar amb el pianista William Garrett que també havia escrit unes quantes cançons. Geòrgia havia demanat Garrett si tenia noves cançons i ell li va mostrar una cançó de blues anomenada "Please Mr. Postman" que tenia només unes poques lletres i sense música. Garrett va posar d'acord amb Geòrgia per reescriure la cançó en alguns arranjaments més de cara a un grup jove, sempre que se li va donar crèdit compositiu. Geòrgia, que no tenia experiència composant anteriorment, va revisar la melodia a casa seva durant una nit i el va reconstruir mantenir només el títol. 
La cançó de Dobbins i Garrett va resultar ser per a les Marvelettes el primer single i el seu major èxit, "Please Mr. Postman". El grup va tornar a Motown amb la cançó i un nou membre, Wanda Young (més tard Rogers), qui va reemplaçar a Dobbins (el pare asidu a l'església estava en contra de la idea que la seva filla cantara pels clubs nocturns). Amb el mateix nom voria la llum el seu primer disc de llarga durada. 
Motown de seguida els va donar el tracte d’estrel.les, quelcom normal tenint en compte que el seu primer tema havia estat catorze setmanes en la primera posició en la llista Pop, un rècord per l'època. La cançó també va aconseguir ser numero 1 a la llista de R&B durant set setmanes consecutives. Va ser el primer dels dos 45rpm certificats d'or amb vendes milionàries per al grup. 

Acte seguit amb l’intenció d’aprofitar el filó, Motown va llançar "Twistin' Postman", llançat al desembre de 1961, però la cançó la cançó només va aconseguir el lloc 34 en la llista pop i 13 a la de R&B. Malgrat això, les Marvelettes s'estaven convertint en un grup de gira populars passant diverses gires per conjunts Motown i fins i tot algunes sortides en solitari. Quasi al mateix temps veia la llum un segon àlbum titulat The Marvelettes Sing (també conegut com Smash Hits del '62) comprenia 99% versions com suggereix el títol. 
El seu tercer àlbum va ser anomenat “Playboy” i va incloure cançons de molts escriptors consumats com Brian Holland, Marvin Gaye, Smokey Robinson i Lamont Dozier. L'àlbum incloïa els singles d'èxit "Playboy" , "Beechwood 4-5789" i "Someday, Someway" 
Per aquests temps Juanita Cowart patia de depressió, Cowart finalment va deixar el grup. Per aquest motiu Motown va emetre un comunicat públic adduint un atac de nervis com al motiu principal de la marxa de Cowart del grup. 

Com no es volien dormir als llorers el grup va llançar el seu quart àlbum de “The Marvelettes Marvelous”. Malgrat el seu historial anterior aquest àlbum no va produir grans èxits. Dels tres singles de l'àlbum el segon senzill, "Locking Up My Heart", va ser el millor. Horton va ser la protagonista principal, amb Rogers en l'última part del falset cant desafinat. 

Per 1964 les Marvelettes s’enfronten una gran competència, no només d'altres artistes de Motown com The Supremes i Martha i les Vandellas, però, també de bandes de la invasió britànica i moviments de surf pop. Les Marvelettes, Velvelettes i altres van rebutjar la cançó "Where Did Our Love Go", escrit per l'equip de compositors Holland-Dozier. En canvi, les Marvelettes van optar per gravar amb Norman Whitfield i Eddie Holland "Too Many Fish in the Sea". Mentrestant Motown va fer el 'no hit' rècord Supremes "Where Did Our Love Go"., que va passar a aconseguir el lloc numero 1 a les llistes de Pop i R & B. 

El 1965 Georgeanna Tillman estava lluitant contra el lupus. A mesura que els seus problemes de salut van empitjorar el seu metge li va aconsellar que deixara la gira i ella va deixar el grup per sempre. Aquesta es va mantenir en Motown per un temps com a secretària. Georgeanna Tillman es va va casar amb Billy Gordon (The Contours) en 1963. Va morir el 1980 de les complicacions de l'anèmia de cèl·lules falciformes. Els Marvelettes va continuar com un trio. 
Durant els dos anys següents a “Marvelettes Marvelous” van emetre una sèrie singles de baix rendiment, un àlbum en viu anomenat “The Marvelettes Recorded Live On Stage” i un recull de grans èxits “The Marvelettes Greatest Hits” que en realitat no va ser alliberat fins al 16 de febrer de 1966. Es van incloure "As Long As I Know He's Mine", "He's A Good Guy (Yes He Is)" i "You're My Remedy” tot i que no van poder arribar del Top 40. 

El primer èxit notable del grup en gairebé dos anys es va produir a finals de 1964 amb la composició Holland-Whitfield "Too Many Fish in the Sea", que es va converitr en un clàssic de Motown i del Soul en general, aconseguint el lloc 15 a la llista de R&B i el 25 a la de Pop en les llistes de Billboard. Just abans de l'edició del seu àlbum de grans èxits, una composició de Smokey Robinson anomenat "Don't Mess with Bill" va ser llançat com senzill, el qual va marcar el començament d'una associació amb el compositor i líder dels The Miracles. "Don't Mess with Bill", un seductor himne sobre l'engany, va portar al grup el seu segon gran èxit, disc d'or certificat amb vendes milionàries. Va aconseguir el tercer lloc a la llista de R&B. 

Van continuar la seva associació amb Robinson en el seu setè àlbum, The Marvelettes (Pink Album), que va ser llançat en 1967. Això va donar lloc a l’enormement popular "The Hunter Gets Captured by the Game", El van seguir amb una versió de Ruby & the Romantics "When You're Young and in Love", escrit per Van McCoy. Aconsegint l’únic hit a les llistes de vendes angleses per a les Marvelettes. Durant aquest període Robinson havia començat a afavorir Rogers sobre Horton com a cantant principal en moltes ocasions. 
En 1967 la cantant i colíder Horton va deixar el grup per casar-se i va ser reemplaçat per Anne Bogan. El seu vuitè àlbum va ser nomenat “Sophisticated Soul” marcat pel nou estil solista de Rogers, i sometent la banda a una reformada aparença. Singles de l'àlbum eren "You're The One", "My Baby Must Be a Magician" que ofereix una introducció excepcional per Melvin Franklin de The Temptacions "Destination: Anywhere" ), (escrit per Ashford & Simpson) i "Here I Am Baby". 
En aquests temps Motown es centrava en els artistes que produien els èxits més recients i a les novetats. La banda es trobava amb el seu novè àlbum en plena floració allà pel 1969 , en el moment del seu llançament Motown gairebé havia marginat del grup proporcionant publicitat mediocre i un pressupost més xicotet. El grup també estava experimentant alguns problemes interns que els van deixar incapaç de fer promoció. D’aquell album només es va extraure un single, una versió de Justine Washington de "That's How Heartaches Are Made", siguent un absolut fracàs en quant a les posicions en les llistes de vendes. Les Marvelettes mai més van obtindre el que es coneix com a “hit”. 

Per 1970 les Marvelettes havien deixat d'existir en tot menys en el nom, a causa de greus conflictes interns, problemes personals de Rogers i la falta d'interès de la Motown. No obstant això, Motown va pensar que hi havia alguna cosa a fer com per exemple llançar a Rogers en solitari. Així va vore la llum Rogers feat’ The Andantes, (grup de suport a Motown), que consistia principalment de grans temes signats per Motown. La casa de dsicos va pensar que tindria vendre sota el nom de les Marvelettes, d'ací el títol The Return of the Marvelettes. No obstant això Rogers estava a l'espera del naixement del seu tercer fill (amb el seu llavors marit el MIracle Bobby Rogers), i Motown estava en el procés de mudar-se a Los Angeles. Tot i que no va entra a la llista Billboard 200,va aconseguir aconseguir el lloc 50 en els EUA Billboard R&B. Motown va publicar dos singles de l'àlbum, cap dels quals van ser èxits, "Marionette i "A Breathtaking Guy". Mentrestant l'ex Marvelette Anne Bogan va passar a formar trio Love, Peace & Happiness que va evolucionar cap al grup New Birth. 

A causa de la decisió de Motown de vendre el nom de "Marvelettes" a un promotor, Larry Marshak, cap de les membres originals van ser capaços de recórrer sota el nom "Marvelettes" els Estats Units. Diversos grups es van denominar com "The Marvelettes", però, aquestes eren dones molt més joves que la formació original. Gràcies als esforços de gent com Mary Wilson de les Supremes, la legislació va ser llançar un decret l’any 2006 que impedia els artistes signar amb el nom d'un grup que no tingués almenys un membre original.


miércoles, 15 de abril de 2015

A la cabina de l'Allnighter... MR FURIOUS

Avuí tenim una visita diferent a la nostra cabina, un selector que no respón al perfil habitual dels posa-discos que visiten el nostre espai, des de Castelló tenim el plaer de presentar-vos a Mr. Furious o El Suarez com es conegut habitualment, Mr Furious es el frontman de la banda Furious People, un combo de "High Energy Rock and Roll" com ells mateixos es defineixen i que practica una barretja de punk rock i rock and roll en la linea de bandes escandinaves com Helacopters, Turbonegro o The Flaming Sideburns. Avuí Mr Furious deixa a un banda el seu paper de tipus dur per contar-nos com es desenvolupa en la seva faceta com a posa-discos i mostrar-nos una sessió plena de Soul.




- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Doncs, fou aproximadamente l'any 2008 al pub Distriz de Castelló, pub d'uns colegues on llançava una ma de tant en tant i aprofitava qualsevol estona  per a punxar música.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? 
Acostume a punxar amb cd's, encara que de vegades amb ordinador.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? 
Tinc deverses sessions ja que tinc una gran quantitat de cd's de molts estils, segons on punxe puc punxar Soul/Funk, Soul/Funk/Swing, Punk Rock, Rock, Hardcore...

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys? 
Lo millor es cuan punxes per a molta gent, sobretot si hi ha gent coneguda i a banda d'estar traballant, estás de festa amb amics.

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició extranya...? 
Anecdotes la veritat que tinc molt mala memoria i no recorde. Peticions extranyes, doncs des de estar en un local de soul demanar-me temes de rock o pop fins estar a un local punk i demanar-me temes pop, es a dir invertir els estils, sense prendre atenció de que va la sessió o el local.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món? 
Doncs fa poc he conseguit un parell de discos de Mfc Chichen bonissims, un altre de Vintage Trouble i un altre de Ben L'oncle Soul en el que he descobert un tema del que estic enamorat.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit
Per començar la festa... Too Hard To Find (Ben L'oncle Soul)
Per calfar l’ambient... Jaqueline (James Hunter)
Per mantindre el foc viu... Sugarfoot (Black Joe Lewis)
El colofó... In The Moon (Brian Setzer Orchestra)
L’acomiadament... Sharon Jones - Stranger ''To My Happiness''

lunes, 13 de abril de 2015

KEY & BOARD, la primera referència del segell alacantí DADDY RUDE RECORDS



El segell alacantí Daddy Rude Records es presenta en societat amb el primer treball del trio Key & Board, banda valenciana formada per teclat, contrabaix i veu femenina que es dedica a la revisió de clàssics de la música afroàmericana en clau de jazz jamaicà. El pròxim 17 d'abril vorà la llum aquest primer treball del trio sota el nom "Key & Board canta a Alton Ellis", un 7" composat de 4 temes que obviament com indica el seu nom fan una revisió de l'artista jamaica amb el jazz com a base principal. A continuació us deixem una xicoteta mostra del que contindrà aquest primer del treball del trio i a l'hora primera referència del segell alacantí Daddy Rude Records.