A la cabina de l'Allnighter... BERRI ANTZA

Sóc Berri Antza, nascut a Terrassa (Barcelona) i resident des de fa una pila d'anys a la província de Lleida. Sóc dissenyador gràfic, il·lustrador, fotògraf (i punxadiscs ocasional amb Afro Caribbean Collective actualment). Sóc adicte a la música, al cinema i la lectura. He treballat per PIMP (Barcelona) i SLAM (Madrid). Sóc cofundador de METERSAKER™ (Barcelona) i d'O'BROTHERS (Les Borges Blanques). He col·laborat amb DJINN'S (Alemanya), DOVA Motorcycles (Sevilla), LAMONO Magazine (Barcelona), SLÀVIA (Les Borges Blanques) entre d'altres.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?

Sempre m'ha agradat compartir la meva passió per la música. Penso que fa més de 20 anys que, d'una manera o altra, mostro i comparteixo amb la gent la meva música. Recordo que amb 13-14 anys ja feia recopilacions en cassette d'Early Reggae, Northern Soul i Punk anglès dels 70's per regalar als amics. M'encantava buscar les cançons que més m'agradaven i ordenar-les de manera que, en escoltar la cinta, la cosa no decaigués.No recordo exactament quina va ser la primera vegada, però molt probablement en alguna festa major amb l'Albert "Chestnut Seller" de Tarragona a principis dels 90's.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?

M'encanta el vinil. LP o singles, m'és indiferent. He crescut amb això i per mi té un aire cerimoniós i romàntic que cap altre format té.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?

Normalment quan tiro de vinils l'estil principal i fonamental que punxo és Soul i Funk. M'agraden molt les bandes sonores de pel·lícules Blaxploitation i, en general, les bandes sonores dels 60's i 70's. Acostumo a tirar per aquí. A vegades però faig punxades encaminades al Garage dels 60's, Proto-Punk i Punk dels 70: Stooges, Sonics, Them, Seeds, Velvet Underground, Dictators, ...I, per acabar la meva esquizofrènia musical, des de fa gairebé 2 anys punxo juntament amb Ricard Selector i Monsieur Pigni en un col·lectiu anomenat Afro Caribbean Collective, on maxaquem al personal amb música africana i caribenya: Soca, Calypso, Reggae, Raggamuffin, Jungle, Boogaloo, Kuduro, Mbalax, African Salsa, Coupe Decale, Arobeat, Makossa, Soukous ... Una veritable barreja d'estils on l'única condició és que siguin molt ballables.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?

Bufff! N'hi ha tants... Recordo amb molt d'afecte una nit al New York Club de Barcelona punxant amb el meu bon amic Quique (Skatalà) i ara, últimament, una punxada que vam fer amb els Afro Caribbean Collective en el festival de circ social "Acirkaos" a Menorca, brutal!

- Una anecdota durant una sessió que no oblidaràs mai, alguna petició estranya...?

Crec que no oblidaré mai la nit que vaig perdre (i mai més vaig recuperar) una maleta amb més de 150 CD's (originals!) a dintre. Tota la música que havia utilitzat hores abans per punxar en el warm up d'una trobada scooterista que es va fer a Lleida la vaig perdre al carrer (no comment). Hores de no dormir i massa cervesetes fan aquestes coses... Brrrrrr.I peticions estranyes, incomptables. Som molts els que tenim ànima de DJ i sempre que punxes trobes algú que, en un rampell de creativitat impulsat pel DJ que porta dins, et demana a crits que posis un tema de Rick James quan fa estona que només punxes temes dels 60's on hi sona el Hammond, per exemple.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?

Alguna que altra banda sonora rarota de Blaxploitation 

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:

Per començar: Quincy Jones - Theme from "Ironside"

Per escalfar l'ambient: Marva Whitney - Things Got To Get Better

Per mantindre el foc viu: Johnny Pate - You Can't Even Walk In The Park / Herbie Hancock - Wiggle Waggle

El colofó: Maceo & The Macks - Cross The Track (We Better Go Back)

L'acomiadament: Curtis Mayfield - Pusherman / Isaac Hayes - Theme from "The Men"