dimarts, 30 de setembre de 2014

OSCAR BROWN JR, una vida de poesia, jazz i estil.

La meva intenció era furgar per la red amb el proposit de fer un repàs a la carrera de l'Oscar Brown Jr, un dels artistes més polifacètic dins l'escena jazzistica nord-americana, gran lletrista i defensor dels drets civils. La questió es que fent un repàs a alguns articles relacionats amb la figura de l'Oscar Brown vaig ensopegar amb aquest fantàstic article d'En Genís Worksong per a la web Real Mod World, datat del 14 de març del pasat any 2013, després de donar-li una ullada no he pogut resistir la tentació de reproduir-ho. Realment fantàstic!

Oscar Brown Jr. (Chicago, 10 d'octubre de 1926 – Chicago, 29 de maig de 2005) fou durant la la década dels anys 60 una de les figuras més inteligents i divertides del Jazz vocal en EEUU. En un context dominado per les formacions instrumentals, es va se erigir en un dels grans cantants ademés d'excelent compositor però, sobre tot, un dels més importants lletristes del Jazz Modern.Fill d'Oscar Brown, home dedicat a la defensa dels drets de la comunitat afro-americana, fou educat amb l'objetiu de convertir-se en advocat com el seu progenitor. Encara que més aviat va heretar del seu padre l'inquietut social en pro dels drets civils.

La seva inclinació per l'art en general, i la música en particular, acabaria per portar-lo pels terrenys no només del jazz, sinó de la poesia, el teatre i fins i tot la televisió. Aquest últim aspecte seria un dels més importants de la seva carrera durant la dècada que ens ocupa. Si bé al nostre país no ha estat un músic massa conegut, als EUA es va convertir en un veritable showman i era famós pels seus espectacles, tant a la petita pantalla com en els escenaris (dels seus concerts o del teatre). Una faceta que el va convertir en un artista molt complet i, sobretot, amb una capacitat comunicativa molt superior a la dels seus contemporanis; qualitat que va saber aprofitar per acostar les seves idees a la consciència del seu públic. Oscar Brown Jr va destacar al llarg de la seva carrera musical per les seves lletres. Pura poesia plena de bellesa i crítica social, veritables armes contra el pensament únic en uns temps difícils i de convulsió social. En aquest sentit cal destacar la seva aportació en 1959 (encara que es publicaria l'any següent) a l'emblemàtic àlbum "We Insist! Max Roach s Freedom Now Suite "; un projecte del mestre de la bateria i compositor Max Roach (que va congregar un bon grapat de grans del gènere, com Coleman Hawkins, per exemple), i en el qual la cantant Abbie Lincoln va posar la seva seductora veu a les lletres del nostre protagonista. Aquest àlbum s'ha convertit en una de les peces clau del Jazz contestatari i militant en pro dels drets de la comunitat afroamericana, a més de ser una magnífica obra d'Hard Bop. 

Aquesta col.laboració li va valer el seu fitxatge amb Columbia el 1960, segell en el qual va publicar diversos elapés. El primer d'ells, i amb el qual va debutar en solitari, va ser l'emblemàtic "Sin and Soul ... and Then Some" en 1960. Un elapé que ja estableix les principals característiques que definiran la seva obra: elegància extrema, poesia de bellesa punyent, jazz modern, rhythm and blues ... i, per descomptat, sentit de l'humor.

Aquest primer àlbum li va aportar una gran popularitat a tot el país i li va propulsar per continuar endavant amb la seva carrera. Oscar Brown Jr va fer gala de la que seria una de les seves habilitats més importants, i per les quals va destacar especialment per sobre de tots: posar-li lletra a temes instrumentals de Jazz. Deixant de banda que va saber triar bé els temes (composicions convertides en veritables estàndards del Jazz amb el pas del temps), sovint les seves versions cantades van acabar per convertir-se en tan rellevants com les originals. 
El cas més popular i de més transcendència en el món de la música va ser sens dubte el tema que obria l'àlbum, "The Worksong". Composició original del cornetista de Soul Jazz Nat Adderley i registrada un parell d'anys abans del llançament de l'àlbum, Worksong és un absolut estàndard de jazz a dia d'avui. Una peça que homenatja amb el seu nom les cançons de treball dels negres durant les llargues jornades en els camps de cotó, o en les cadenes de treballs forçats de les presons del sud, i que beu directament de la base musical afroamericana que va donar pas al Blues . 

Oscar Brown Jr, va afegir una dura lletra que parla d'un pres social condemnat a treballs forçats, lligat a una "chain gang", a pic i pala. Els arranjaments la converteixen en una peça de jazz molt elegant, amb aquests dits espetegar a l'inici de la cançó, acompanyada de la càlida secció rítmica. Podem fer-nos una idea de la repercussió d'aquesta versió quan ha estat adaptada i versionada per infinitat de cantants d'estils tan diversos com el Funk, R&B, Soul, el Ska o el Pop, entre d'altres.

Altres versions que va arribar a realitzar al llarg de la seva carrera, afegint el seu particular toc i poesia, van ser el "Watermelon Man" de Herbbie Hanckok o el "All Blues" de Miles Davis per posar un parell d'exemples. En alguns casos va refer completament la cançó, convertint-la en una composició pràcticament nova. "Dat Dere", versió del tema de Bobby Timmons, és per a mi el paradigma de l'elegància del seu Jazz vocal, una peça mestra acompanyada per l'escena mod que ens mostra novament les millors senyes d'identitat d'Oscar Brown Jr seus inflexions de veu, els seus canvis de registre i aquest ritme suau però profunda que et arrossega al més profund del sentiment no deixen indiferent. 
Durant el període que va gravar per Columbia va publicar els àlbums "Between Heaven and Hell" el 1962, "Tell It Like It Is" el mateix any i el 1963 "In a New Mood" (aquests dos últims distribuïts actualment en únic CD). Durant aquest període va gravar notables peces com "Mr Kicks ", un tema a mig camí entre el Jazz i el Rhythm and Soul que a més porta el nom d'un musical que va escriure durant aquests anys. 

També va escriure temes tan importants com "The Snake", conegut en l'escena Soul gràcies a la versió que Al Willson va fer de la mateixa i que va acabar per convertir-se en un clàssic del Northern Soul. En qualsevol cas, aquestes són només algunes de les seves cançons més memorables per diverses raons, però cal ressaltar que els àlbums al complet són fabulosos. 
Després de la publicació d'aquests àlbums, Columbia no va renovar el contracte a Brown Jr després de diverses reestructuracions internes i pel fet de no saber on encasellar el seu estil dins de les línies editorials de la companyia. D'aquesta manera, Brown va tenir carta blanca per iniciar un altre període creatiu. 

El 1965 torna a publicar un nou àlbum, sota el segell Fontana, titulat "Mr Oscar Brown, Jr Goes to Washington "que conté un directe del nostre protagonista al club nocturn Cellar Door de Washington DC L'àlbum ens serveix com un excel · lent document per comprovar com Brown Jr era capaç de ficar-se a la butxaca al públic. Un disc que fa olor de fum en la foscor del club i sona elegant (amb una instrumentació mínima a base de contrabaix, bateria, piano i guitarra) i crítica al sistema en un preciós exercici de jazz vocal. Com a curiositat, dir que la guitarra va a càrrec de Phil Upchurch (conegut en l'escena mod sobretot per la seva gran tema "You Ca't Sit Down"). En definitiva, un disc que no hauria de faltar a la discoteca de qualsevol aficionat a la música negra.


Oscar vai per o Brasil
Durant la segona meitat de la dècada dels 60 i la primera dels anys 70, Oscar Brown Jr es va acostar a la música brasilera en diverses col · laboracions amb músics del país tropical. Una immersió en els sons de la Bossa Nova i la Samba brasilera, que es va convertir en una constant entre molts músics de jazz afroamericans en aquest període, i que mostra la popularitat que aquests sons van tenir en els entorns del Jazz i la seva connexió amb la faceta més reivindicativa que vivia Brasil per aquells dies. Un tema que, per descomptat, bé hauria de ser abordat en exclusiva en el futur. 
El 1966 publica amb Fontana un disc a mitges amb el músic brasiler Luiz Henrique, titulat "Finding a New Friend". En l'àlbum es troben autèntiques perles de jazzy Bossa Nova com a "Barra Limpa", una peça molt cool amb la guitarra acústica de Henriquez. 

Li seguiran altres treballs, especialment la seva col · laboració amb el prestigiós acordionista i cantant brasiler Sivuca. La seva col · laboració els va portar a fer a tots dos, juntament amb l'esposa del nostre protagonista, Jean Peace, l'espectacle musical "Joy" el 1966 i 1969. Un musical que finalment el 1970 es va plasmar en un LP sota el mateix títol.
Oscar Brown Jr va destacar també de forma activa i en veu alta pel seu missatge contrari a les desigualtats socials en general i, molt especialment, la que patia en aquells moments la comunitat afroamericana.
Els seus poemes sovint versaven sobre els problemes socials que esdevenien l'element negre als EUA com, per exemple, en la ja esmentada Worksong. Però també va cantar sobre problemes que escapen a la qüestió racial, i fins i tot són vigents en la nostra societat actualment, com en el cas del tema "Sixteen Tons". En aquesta cançó, Brown parla dels préstecs que acaben endeutant als pencaires fins a acabar donant-li la seva ànima al banc.
Una veu impossible de fer callar

Són molts els que pensen que Oscar Brown Jr hauria pogut ser una figura molt més gran als EUA si s'hagués guardat els seus pensaments més contestataris. Sens dubte, hauria pogut arribar més lluny en el món de l'espectacle -qualitats les tenia totes- però això hauria requerit per la seva banda no defensar públicament tot allò en el que creia, ni denunciar les injustícies que eren evidents als ulls de tot el món .

Com diria Gil Scott Heron "la revolució no serà mai televisada" i és que el món dels mass media és un negoci lligat, i molt ben lligat, en mans d'interessos econòmics, polítics, etc Oscar Brown Jr era molt conscient (alhora que els que dirigeixen el cotarro) que la cultura és poder i de promoure el pensament crític entre la gent és una arma molt poderosa per fer-los cada vegada més lliures. Per això, tot i haver pogut ser molt més gran en aquest negoci va preferir mantenir-se fidel als seus principis i arribar on fos. Però va saber, alhora, moure en aquest món i aportar el seu gra de sorra amb un mitjà tan poderós com la TV per propagar aquest pensament crític. És per això que sempre tindrà el nostre més gran respecteEn uno de sus shows televisivos.


¿Precursor de precursors?

S'ha comentat en reiterades ocasions que Oscar Brown Jr va influenciar en els 60 músics que donarien pas als primers temes precursors del rap; alguna cosa que bé podria ser cert en la nostra opinió. 
La seva particular forma de "frasejar" els seus poemes sobre composicions pròpies de Jazz, d'una manera a mig camí entre el cant i el recital, va poder haver contribuït a crear el rap. En temes com "Fourty Acres and a Mule", que apareix en l'àlbum-directe "Mr. Oscar Brown, Jr Goes to Washington "es pot sentir el ritme trepidant de baixa intensitat del contrabaix i la bateria, mentre Brown fa el seu posant a caldo les institucions nord-americanes reclamant els quaranta acres de terra i la mula que els EUA va prometre als esclaus durant la Guerra de Secessió perquè lluitessin al costat de la Unió (i que mai van rebre després de quedar en una llibertat entre cometes). En la cançó es pot escoltar com, en viu i directe, modula la veu de manera que en ocasions sembli el sol d'un instrument de vent, mentre no deixa de recitar les seves frases, i en altres es converteix en fragments breus molt rítmics. Tot això mantenint sempre present el ritme dur i marcat per la seva mordaç veu...



Retirada i retorn 

Els seus últims treballs, abans de desaparèixer del negoci de la música, van ser publicats per Atlantic. Una trilogia iniciada amb el notable "Movin 'On" el 1972, en què aborda el gènere del Soul amb temes nous i, fins i tot, repassant alguns vells temes propis 
El va seguir l'àlbum "Fresh" (1973), en el qual es va endinsar al Soul més funky, i on destacaria el "Ghetto Scene" i en què torna a col · laborar en la guitarra Phil Upchurch 
El 1974 es va publicar el seu últim LP a Atlantic: "Brother, Where Are You?", Que té per títol el nom d'un tema propi que ja apareix en l'àlbum-directe de 1964 i que compta altre cop amb la col · laboració del brasiler Sivuca . La versió més Soul i amb uns arranjaments plens de força del tema que bateja l'àlbum és simplement meravellosa. 

 Després d'aquest últim trajecte per la indústria musical, el nostre home, Oscar Brown Jr, es va retirar. A diferència d'altres artistes que són desplaçats per la indústria, Oscar Brown Jr es va allunyar ell mateix i va dedicar els següents 20 anys a altres activitats artístiques i socials. 
No va ser fins al 1995 que va tornar amb un nou àlbum titulat "Then and Now", on va repassar vells temes i gravar alguns nous. Un disc on es demostra que l'edat no ha causat estralls en la seva veu, que es manté enèrgica i plena de sentiment. 

El 1998 es publica el seu últim treball, un disc gravat a Alemanya titulat "Live Every Minute", en el qual col · laboren músics de la talla de Stanley Turrentine. Un treball en què recupera alguns dels seus clàssics i els acompanya de bombes de Jazz Modern del qual ja gairebé no fa, com el "Long As You'r Living" amb el qual s'obre el disc. 
Oscar Brown va tornar per dir "eh, aquí estic jo i no us aneu a desfer de la meva fàcilment". I nosaltres que ho agraïm, doncs aquest va ser definitivament el seu últim disc gravat abans que ens abandonés per sempre el 2005. 

Oscar Brown Jr va ser un d'aquells pocs artistes que sense buscar la glòria van estar molt a prop d'ella, i per voler ser fidel a la seva consciència no va arribar més enllà. No obstant això, als EUA és una figura molt reconeguda a tot que al nostre país segueix sent un desconegut. Dins de l'escena mod hi ha quantitat de cançons del nostre home que han sonat i seguiran sonant, autèntiques perles a mig camí del Jazz, el Soul i el Rhythm and Blues esquitxades de la mordaç llengua d'un poeta que va posar de la seva part per fer de aquest món un lloc millor 

Encara que els Seves arrels en el jazz, cantant, poeta i activista Oscar Brown, Jr va desafiar categorització musical al Llarg de su llarga i Eclèctica carrera - un precursor de la consciència política que va esdevenir predominant en soul, funk i hip-hop a les pròximes dècades seguir, a els Seus esforços per a exigir el cambio social distribuides en els arts i Fins i Tot en el govern, impulsant Dues Campanyes sense Èxit PERÒ memorables per a l'oficina. Nascut al South Side de Chicago el 10 d'octubre de 1926, Brown va ser el fill d'1 advocat i corredor de bens Èxit que Volia que el Seu primogènit algun dia per assumir el control de l'empresa familiar; en cambio, Brown és va sentir atret per l'escriptura i la Realització, i per 15 serà ser un habitual al programa radial de l'escriptor Studs Terkel Secret City. Despres de saltar 2 graus, va ingresar al Universitat de Wisconsin ALS 16, però TROBAR el món de l'acadèmia Poc del SEU gust, Brown va tornar a la Radiodifusió, i el 1944 va ser triat per a albergar Negre Newsfront, primera Emissió de ràdio de notícies negre de la nació. Anomenat "el primer locutor Negre dels Estats Units", va renunciar a l'actuació el 1948 com a Candidat a la legislatura estatal d'Illinois paper Partit Progressista - que no va guanyar, i va passar la resta de la dècada de Treball en negre dies de ràdio de l'escriptor / productor Richard Durham sèrie, seguit per 1 Període de dos anys a l'Exèrcit dels Estats Units.


Article de Genís Worksong per a Real Mod World 14/03/2013

dimecres, 24 de setembre de 2014

Et vas a conformar amb un poc, quan ho pots tindre tot? R'n'B MEETS NORTHERN SOUL (OVR)

Els volums que us presentem a continuació en príncipi no presenten cap novetat, ja que no acaben de vore la llum, ni molt menys, de fet els dos primers volums daten de l'any 2009 i el tercer i últim fins ara, va vore la llum l'any 2011. Per altra banda i en referència als recopilatoris, aquest modest meloman que suscriu el text que tens davant, te sentiments enfrontats, per una banda pocs discutiràn a hores d'ara el plaer i el valor de tindre a les mans un 7" o un LP original, tant si ets un simple col.leccionista, com si ets dels que posa discos a festes i allnighters. Però per una altra banda hem de reconeixer el paper que juguen alguns recopilatoris a l'hora de descobrir bandes i poder gaudir en format vinil d'alguns temes inaccesibles, ja siga pel preu en el que es troben en format 7"o simplement per la dificultat de trobar-los al mercat. Tornant unes linies enrere he de puntualitzar lo de "alguns recopilatoris" ja que dins del món de les copilacions podem trobar autentiques merdes reunides en un disc, gravacions en directe amb un so pèsim, sel.leccions poc encertades de l'artista en questió etc. indiferentment del format d'edició. Com deia aquell el "The best es... roïn, el The very best... es una merda i el greatest hits es un autèntic escrement".

Bromes a banda, aquests tres volums que us presente avuí, trobe que es fan imprescindibles per a qualsevol seguidor de R'n'B, Northern Soul o Rhythm & Soul, pel fet de que alguns dels temes que el composen ens seria dificil de trobar en format 7" i en el cas de trobar-los, segurament el seu preu volte uns quants centenars de euros. 

R'n'B meets Northern Soul es una col.lecció de singles copilats pel segell Vynil Only Records, divisió de l'etiqueta alemana Groover Records. La selecció dels temes es responsabilitat de Tim Brown, reputat col.leccionista del genere plasmat als tres volums, reputació guanyada amb els anys per la seva tasca al front del segell Goldmine Records. Tim Brown es ademés de col.leccionista i venedor de discos, escriptor i ocasional punxa-discos. De Brown es diu que es un dels millor col.leccionistes del món, fins al punt de trobar-se en posessió d'una de les dues copies originals existents a tot el món del tema "Do I love you" de Frank Wilson grabat en 1965 valorada en 38.000 dollars l'any 2009, última data que es coneix que una de les dues copies canviara de ma a carrec d'un comprador anònim, que conta la llegenda que aquest comprador anònim va ser el mateix Frank Wilson.

En quant al contingut dels recopilatoris podem trobar temes de gent com Willie Jones, Curtis Knight, Sara Vaughn, The Peaches, Ted Taylor, George Lee... tot artistes americans, que editaven els seus treballs en petites companyies allà pels anys seixanta. Un bon grapat de temacles del més alt nivell on Tim Brown intenta oferir les arrels del Northern Soul, evitant les fusions o fugint de l'evolució que el genere viuria en els anys posteriors, es a dir amb l'essència del R'n'B però amb l'espenta del Northern Soul.
Ja saps si vols tindre molt en molt poc, no deixes de fer-te amb una copia de cada volum, no te'n penediràs.





dijous, 18 de setembre de 2014

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA

DIJOUS 18 SETEMBRE 2014









DIVENDRES 19 SETEMBRE 2014













DISSABTE 20 SETEMBRE 2014

















DIMARTS 23 SETEMBRE 2014






dimecres, 17 de setembre de 2014

A la cabina de l'Allnighter... FONSOUL

Per finaliztar els articles relacionats amb el Rhythm & Beach 2014, tenim un altre dels PD que estaràn fent moure els malucs al respectable el cap de setmana vinent, tot dins el set de luxe que conforma el weekender castellonec en aquesta edició. Parlem d'un clàssic de les cabines als millors clubs de Barcelona i potser  un dels selectors amb més repercusió internacional dins del weekender,  senyores i senyors... Mr Fonsoul.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Uff, ni ho recordo. Porto quasi tota la vida col.leccionant. De petit feia "sessions" a la familia a l'estiu, recordo. Suposo que llavors va ser el començament.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? 
Això ha anat canviant al llarg dels anys. Als setanta "punxava" amb cassette. Als vuitanta amb LP, a les festes que montavem a la uni per ensarronar xiquetes. Als noranta vaig estar punxant indie un grapat d'anys, quan tocava a bandes del rotllo. El format llavorts era el CD, ja que la majoria del material no estava editat en vinil. I cap al 2000 vaig començar amb el soul, el r&b, i de nou vaig canviar de format, set pulçades. I fins avui. Unicament punxo singles, les cassettes ja no se on paren, els CDs son per els nens, que son petits i els han destrossat, i els LPs per escoltar tranquilament a casa.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? 
Des que col.lecciono 7" fonamentalment es música afroamericana dels 50 als 70, és a dir r&b, soul, popcorn, mod jazz, funk, ska, rocksteady, boogaloo, crossover etc Però també m'agrada molt el garatge america dels 60 i per exemple el powerpop nuevaolero mod de finals dels 70. El que pasa es que quasi mai punxo aquests estils, quan s'em convida es sempre per tot lo altre.

- Una anecdota durant uns sessió que no oblidaràs mai?
Bé, a Berlin aquest any una noia imponent em va demanar que repetis un tema que havia sonat abans. Li vaig dir que això no l'havia fet mai, pero que si el posava, que faria ella per compensar-me. El que em va dir m'ho reservo, i tot i ser molt temptador, no, no vaig repetir el tema  

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Complicat, entren moltes coses, el que em sol fer més il.lusió son temes desconeguts per la majoria, a veure quina mena de reacció tenen. Per dir alguna cosa concreta, el Bach Yen - Johnny hold my hand, o el Jay Man- Swingin' round the town.

 - Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:
Per començar la festa... No ho he fet mai encara, pero deu de molar a saco començar amb The Billy Ball Upsetters - African Suspense. Espero el moment adequat per fer-ho...el Rhythm & Beach
Per calfar l’ambient...  Un clàssic, si la cosa està tèbia, un clàssic mai no falla. Per exemple Little Joe Hinton - Let's start a romance
Per mantindre el foc viu... boogaloo!! Hector Rivera - I want a chance for romance. Tracta de no ballar-la!
El colofó... No diferencio gaire colofó de ender, però bé, entenc tema cap al final molt reconeixible, diguem de mans enlaire. Cleveland Robinson - Love is a trap
L’acomiadament... En aquests moments en faig servir dos els pocs cops que tanco una nit, i serien Louis Jordan - Comin' down i Donnie McGowen - It's been a long time, molt downtempo, pero trobo que una nit s'ha d'acomiadar així.


dilluns, 15 de setembre de 2014

RHYTHM & BEACH 2014, 19-20 setembre 2014, Castelló (La Plana), repasem les bandes.

Arte Pop
Enfilem la setmana que ens portarà directe al Rhythm & Beach 2014, tres seràn les bandes encarregades de posar la música en directe la nit del dissabte 20. Per una banda els castellonecs Arte Pop de sobra coneguts pels seguidors d'aquest espai. Els de La Plana aprofitaràn el weekender a casa seva per presentar el seu nou treball que porta per nom "Puente de hierro", un EP en format vinil de quatre cançons entre les que s'inclouen  els temes "Desde mi pared" i "Mirando las estrellas" editades en CD en el seu primer treball "Un sueño, una generación". L'edició d'aquest nou treball corre a carrec del segell discogràfic Hurra!, qui es va interessar per la banda després d'escoltar un tema a Radio 3.
Podeu llegir ltres referències a Arte Pop dins aquest espai picant els següents enllaços.  Entrevista Arte PopUn sueño, una generación...


The Oldians
Una altra de les bandes que actuaràn al weekender seràn els barcelonesos The Oldians, ells seràn els encarregats de posar el toc jamaicà a l'escenari. The Oldians practiquen ska-jazz en el seu sentit més estricte, sense preses, saborejant les melodies, fent gaudir els cinc sentits. Els catalans compten al seu abast amb quatre treballs de llarga durada i un EP des de el naixement de la banda allà per l'any 2001, destacant el seu darrer treball "Downtown rock" editta l'any 2013 amb el segell Liquidator.


Los Retrovisores
I ja per últim els asistents podràn gaudir d'una de les bandes amb millor directe del panorama mod i sixtie actual, els barcelonesos Los Retrovisores, qui amb un LP "La nostalgia ya no es lo que era" (Flor y Nata, 2010) i dos EPs "Alma y pisotón"i "En el surco" (Soulflat Records amb la col.laboració de BCore, 2013-2014 respectivament) fan una recerca dels sons del pasat, així doncs desenvolupen els sons beat, soul i ie-ie ibèric siguent hereus directes de bandes com Los Salvajes o Los Canarios.




divendres, 12 de setembre de 2014

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA


DIJOUS 11 SETEMBRE 2014








DIVENDRES 12 SETEMBRE 2014













DISSABTE 13 SETEMBRE 2014








DIUMENGE 14 SETEMBRE 2014 




                              

dijous, 11 de setembre de 2014

A la cabina de l'Allnighter... TONI VALER-OH!

Els següents dies la cabina de l'Allnighter serà una desfilada contínua, una autèntica pasarel.la de selectors, tots amb un causa comú, infectar de ritmes seixanters els locals on tindràn lloc les allnighters al Rhythm & Beach Weekender de Castellò els pròxims dies 19 i 20 de setembre. Comencem amb un dels que "jugaràn" a casa, el Toni Valer-Oh! des de Benicàssim.


- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on? 
Vaig començar punxant amb 16 anys  aproximadament amb un maletí de casettes, de veres, i amb  vinils des dels 18, 19 ó 20 anys, tinc ara 37 podeu fer comptes.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? 
A hores d'ara punxe amb vinils, concretament singles de 7,  alguna ocasió amb cd´s, quan no hi ha més remei , perque el local no disposa de plats...

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys? 
Estil principal, com dic jo, sixties, soul, northern-soul, mod eye-soul, beat, garaje, spycodelia, boogaloo, latin-soul, surf, groovy, 60´s, yeye... depén del local, els asistents...

- Quina ha estat la darrera adquisició que estàs desitjant mostrar al món?
La darrera adquisició, The Senators "Psychedelic senate". M'agradaria algún dia fer una sesion, tota de 60´s espanyols, tota la sessió de ie-ie.

- Una anécdota durant una sessió que no oblidaràs mai? 
Anecdota, la més divertida va se punxant en una boda amb un amic, de sobte vam alçar la vista, hi havien marxat els nuvis i convidats, s'havia acabat la boda i nosaltres continuavem punxant mentres tancaven el local, poc més i ens quedem a dintre... cal anar en compte a amb la barra llibre de las bodes, son molt dolentes...- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món? 

- Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:
Per començar la festa...  Cliff Nobles "The horse"
Per calfar l’ambient... Georgie Fame "Somebody stole my thunder"
Per mantindre el foc viu... October Country "My girlfriend is a witch"
El colofó... Shoking Blue "Send a postcard"
L’acomiadament... qualsevol tema de Bruno Lomas...




dilluns, 8 de setembre de 2014

Aquells trastets... entrevista a CASTELLÓ SCOOTER CREW

Ells son els encarregats de posar l'olor a benzina als dos events que protagonitzen aquest espai durant aquestes setmanes, coneguem més de prop com s'ho fan els escuteristes de Castelló.





- Quàn neix Castelló Scooter Crew?
La Castelló Scooter Crew neix el 2010, arran la inquietud dels 5 membres nats per trobar un espai de confluència escuterista en el que es trobaren 100% identificats. Per tant, es pot dir que naix com una sort de grup d'amics.

- Quanta gent ho forma a hores d'ara? (sense exagerar que ens coneguem) 
La família ha crescut considerablement en els darrers dos anys especialment, accedint membres joves (i no tant) i amb ganes de dinamitzar l'activitat del club. La xifra de membres actius i compromesos ronda la quinzena, ara bé, existeix un nombre notable d'escuteristes «simpatitzants» que acudeixen als nostres esdeveniments. 

- Tinc constància que existeix un altre Scooter clubs per la zona, que us porta a fer un altre club, en que us diferencieu? 
La no incorporació dels nostres membres a l'altre club de la ciutat (el qual compta amb un nombre important de membres, i un trobada molt sonada a nivell estatal), es deguda a una visió radicalment diferent del que representa l'escuterisme. No es tracta de menystindre el treball dels companys del Vespa Club Castelló els quals tenen una programació constant i una massa social important al darrere. Ans al contrari, el CSC entén que no només es tracta de customitzar una motocicleta clàssica i sortir a passejar-la els diumenges; nosaltres defensem que sí bé el club comença amb les motocicletes, no acaba ni de bon tros en elles. Per a nosaltres hi ha una part cultural que envolta aquesta escena, i que és importantíssim cuidar i reivindicar: la música, el ball, l'estètica, una actitud determinada, etc... 

- Quines activitats desenvolupa el club durant l'any, algún rallie anual etc. Alguna activitat extra-escuterista?, es a dir que no tinga que vore amb les escuters però que us impliqueu a nivell de club.
El club organitza anualment un parell de trobades sense una periodicitat ni data fixa. Aquest fet es deu a la nostra col·laboració amb els companys d'OnlyHate a l'hora de programar conjuntament concerts que puguen ser interessants per als nostres meetings. Altrament, d'una manera menys organitzada fem sortides familiars que solen acabar en copioses fartades (la duríssima «hivernal-infernal», la sardinada pre-estival,...), organitzem algunes punxades, etc. 
Per la pròpia naturalesa i actitud de la crew, que abans hem introduït, ens preocupem pel difícil context en el que ens ha tocat viure i tractem de mostrar-nos actius en tot tipus d'iniciatives per ajudar els més desfavorits, també en defensa de la nostra cultura, etc. La nostra col·laboració amb els diferents col·lectius i moviments socials de la ciutat és ben estreta. Com a CSC hem organitzat diferents campanyes de recollida d'aliments, també de joguets en col·laboració amb el centre social La Cosa Nostra, etc... 

- Llocs de desplaçament habitual dels miembros del club (altres rallies, allnighters sonades etc.)? 
En els primers anys del club els desplaçaments als diferents rallies i trobades de València eren habituals. Ja ens els darrers anys la tendència ha estat acudir, en un nombre reduït de membres, als diferents rallies que es realitzen per Catalunya (Hardcore, Calella,...), així com a la meca de l'escuterisme estatal: l'Scooter Run d'Alkarria. De la mateixa manera, tractem d'estar present en els diferents rallies i concentracions més propers al nostre territori (la Vall, Vila-real,...) amb especial apreci a l'Aplec Modernista del Sénia i els seus organitzadors. 

- El llloc més llunyà on s'ha desplaçat algún membre del club? 
El rallie més llunya on ha estat un dels nostres membres ha estat l'Eurolambretta a Davos, Suïssa. Val a dir que gaudim d'un grapat d'aventurers al club que han agafat la motxilla i l'escúter i han rodat fins França o el País Basc tot sols. 

-Algún club amb el que teniu estreta relació, col.laboreu junts etc. digam a modus d'agermanament? que això queda molt futboler. 
Mantenim una relació molt estreta amb el Time for Losers de Saragossa, especialment amb un cabellut membre que freqüenta els plats de les nostres allnighters. Així mateix tenim molt bones relacions amb la gent de Sagunt (Camp de Morvedre), Sant Andreu i altres indrets catalans. 

Carta oberta senyors
Gràcies per l'entrevista, ànims i enhorabona pel bloc i ens veiem en la carretera!!!

C.S.C






dimecres, 3 de setembre de 2014

A la cabina de l'Allnighter... MAR BLUE MOONBABY

Aquesta vegada visita la nostra cabina una dona, quelcom inusual si enumerem la quantitat de dones que han vingut a visitar aquest espai en els més de dos anys de vida que te (només tres dones en total). Mar Blue Moonbaby es de Girona i serà una de les encarregades de sel.leccionar els vinils junt a Carlos Summertime i Pere Vegara que faràn moure al personal el proper 12 de setembre al marc de l'Aplec Modernista del Sènia.





- Quants anys portes mostrant la teva música al món? Quina va ser la primera vegada i on?
Vaig començar amb això de punxar música fa uns 8-9 anys, més que rés per poder escoltar la música que m'agradava als llocs on anava, ja que Girona és un lloc força àrid si tens inquietuds una mica diferents musicalment parlant. El lloc on vaig estrenar aquesta afició va ser un bar molt petit que hi havia aleshores al barri vell de Girona, el bar La Placeta, i era el lloc on soliem anar les nits del cap de setmana. Ara ja no existeix, bé, és una altra cosa que no té res a veure. 

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions? 
Sempre vaig a punxar amb la caixa de 45 rpm.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Els estils que toco són el r&b dels darrers anys 50 i dels primers 60, i soul 60s majoritàriament, encara que deixo caure algun 70s. Els artistes de Motown o similars sons del soul de Detroit solen ocupar un espai fixe a les meves punxades, però hi ha lloc també per sons més foscos.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys? 
No en puc dir un... Les punxades al Barbara Ann a Barcelona, la vegada que em van convidar a fer una sessió al Boiler, el Summertime, l'AWamba Buluba, el Gamblers, i una punxada improvisada a New Orleans !

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món? 
Doncs he comprat varies cosetes que feia temps que volia tenir, res raro o rebuscat, Bobby Bland, Arthur Alexanter, Barbara Lynn, però destaco la Motown 7s box, que em van avisar i no té desperdici.

- Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:
Per començar la festa... en un set de soul podria ser "Am I losing you" de Jimmy Delphs
Per calfar l’ambient... alguna de Motown, Marvin Gaye per exemple
Per mantindre el foc viu... en la línia de "Somebody help me" de Larry Birdsong,
El colofó... tinc varis colofons que m'agrada punxar molt sovint, un d'ells és " Honey Child" de Bobby Bland, és titular quasi sempre.
L’acomiadament... una molt xula per aquest moment és "My love is your love" dels Isley Brothers.