jueves, 31 de julio de 2014

A la cabina de l'Allnighter...ÁLEX HERRAEZ

Des de la "Republica de Vallekas" us presentem a un dels encarregats de servir bons plats calents plens de Northern Soul al pròxim Mod Summer Party d'Alacant. El senyor Álex Herraez s'ha pasat per la nostra cabina abans de fer peu en terres alacantines i ens ha deixat bona mostra del que depararà la seva sel.lecció.


- Quants anys portes mostrant la teva música al món?quina va ser la primera vegada i on?
Intente fer memòria, però, em resulta imposible recordar quan fou la primera vegada que vaig seleccionar discos "de cara al públic". No se si va ser al Soul Club, al Moloko o en alguna altra sala madrileña. El que si estic ben segur es que fou a meitat dels '90 amb altres dos amics amb els que, llavors, teniem un col.lectiu "d'agitació" musical (fanzine, grup, organització de "saraos",...) 
Crec que no m'hagués atrevit a posar els peus en una cabina de no ser per ells, encara que també per aquells dies estava "de cara al públic" amb un programa de ràdio a l'antiga localització de Radio Vallecas.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Sense dubte els 7". Es el format intrínsic als estils que punxe, el més directe, el més sorprenent. I, per supost, totes les meves sel.lecciones son amb 7" originals.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?En realitat les sesions musicals hananat de la ma de la meva evolució musical. vaig tindre una primera etapa en la que el so jamaicà era l'únic que sonava pels altaveus: early reggae, ska i rocksteady.
Des de fa ja uns quants anys, en part gràcias al programa del que us parlava anteriorment a Radio Vallecas i tot el que en ell em vaig poder "desfogar", punxe northern soul amb ritmes bastant uptempo.
Per altra banda, quan em conviden a punxades fora de "l'escena", soc algo més obert i deixe caure també 2Tone, ska de la tercera onada, pop 60s, etc.
Sincerament no puc, ni tampoc eixe es el meu interés, vanagloriar-me de ser excesivament obert en estils musicals a l'hora de punxar.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
En aquesta pregunta no hi ha dubte. Era dijous i estava punxant al Moloko. Reggae con baixos grosos i órgan atronador sonant pels altaveus; concretament un single de Nu Beat. Es va obrir la porta i va entrar un tipus negre no masa alt amb pork pie i una caçadora de cuir. Quàn es va llevar el barret  em fije que era el mateix Laurel Aitken, que per aquells díes estava gravant a Madrid, de la ma de Liquidator, algún album. La cançó de Nu Beat que estava sonant era seva, així que en quant vaig pasar a  l'altre plat vaig agitar els braços, es va acostar i li vaig pasar el disc per a que m'ho signés a la galeta.
Bons records també tinc de la Industrial Copera de Granada o d'un event que organitzarem amb gent de Barcelona al cor de Malasaña con grup inclós.
Ah!, clar, records dolents també hi han, però aquests millor no traure'ls a la llum!

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
L'últim paquet que m'ha arribat a la llar es d'early reggae. Duis ja cert temps darrere del Brixton Hop de The Kuraas i ara ja està en una de les meves caixes marrons. Al món no estic desitjant mostrar-li res de nou. Lo que realment desitje es continuar mostrant Zola, de King Errison, una cançó superlativa i desenfrenada que fou adoptada per l'escena northern soul i que en les sessions en les que l'he seleccionat no ha provocat la resposta que m'esperava. Potser hauria d'asumir que no mescla be amb la pista de ball...

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Per començar la festa: Gale Garnett - I'll Cry Alone [RCA Victor 47-8549]
Per escalfar l'ambient: Gino - It's only a paper moon [Golden Crest 581]
Mantindre la flama viva: Gems - I'll Be There [Riverside 4590]
El Colofó: Herbert Hunter - I Was Born To Love You [Spar 9009]
L'acomiadament: Ricky Gee - Lovely Girl [Sta-Set SS-401]




lunes, 28 de julio de 2014

Entrevista a... LOS DISPAROS

Comencem el seguit d'entrades relacionades amb el 5é Mod Summer Party d'Alacant, amb els madrilenys Los Disparos, ells seràn uns dels protagonistes de posar la música en directe al weekender alcantí. 



- Conteu-nos un poc sobre la història de la banda, quàn, on neix i qui la forma? 
La banda neix a Madrid fa un any i mig. Tot hem estat rodanto per l'ambient musical des de fa temps, be a Madrid, be a les nostres respectives ciutats d'origen. De fet, l'únic madrileny del grupo es Felipe (guitarra), els demés som productes d'importació: Miquel (veu) es de Barcelona, Óscar (bateria) ve de Valladolid i David (baix) es de Càdis. Però des de fa alguns anys, confluim a l'escena sixtie i l'ambient Mod de Madrid, que es on vivim tots.
En quant a l'origen de la banda, Felipe tenia un grapat de cançons en castellà que havia escrit després d'haver acabat la seva etapa en la seva darrera formació, i a les que va començar a donar forma junt a Miquel a casa seva. Pasats uns mesos, contactaren amb l'Óscar i aquest a la seva vegada amb David, i així vam començar a assajar. El projecte prompte es va convertir en un grup, varen eixír més cançons i algún tiemps després, en mig d'una brainstorming d'aquestes on solen eixír a muntó de noms de broma, se'ns va ocurrer per fi un nom en serio, perque cada setmana esn deiem d'una manera i això no podia ser, vinga ja!. 

-Teniu algún project paral.lel ja siga musical u organitzatiu? 
La nostra afició per acumular vinils troba la seva vertient útil en, efectivament, punxar a tots els cabarets on ens es posible i encara no ens han prohibit l'entrada. En quant a projectos paral.lels, Los Disparos es una esposa molt exigent i per ara demana tot el nostre temps. Potser a la vellea li done por soltar-nos un peliu, però de moment ens te ben agafats, cosa de la que no ens queixem gaire perque sarna amb gust no pica. Així i tot, Óscar s'ha colnat a si mateix icompagina Los Disparos amb Las Aspiradoras, un combo de garatge de Madrid que també potser us sone. 

- Qui son els vostres referents, bandes, solistes...? 
Doncs obviament la música dels 60 i després el Revival Mod posterior, que a simple vista pot semblar que es lo que més ens identifica, però, després cadascún te el seu cor: Felipe li va molt el power pop/new wave dels 70 i més enllà, Miquel també le dona al reggae iska, Óscar i David son molt de garatge i psicodèlia, etc. Per`ò al cap i a la fi tots acabem escoltant lel que els agrada als demés, en un totum revolutum. En la furgo de Los Disparos pot sonar un tema de The Move, després Prince Buster, despés The Nerves i més tard uns Nuggets. 

- Com definiu el vostre so i el vostre estil doncs?
 Resumint, power pop. Afinant, revival mod. I "rizando el rizo", revival del revival, perque tractar de sonar como The Jam, Squire o Los Elegantes es tractar de sonar como gent que a la seva vegada estava intentant imitar un altra cosa. Es el que tenen les influències de tercera o cuarta ma; al final tampoc tratactem d'inventar la bicicleta, tan sols pasar-ho be tocant el que ens agrada tocar. 

- Teniu material editat? 
Tenim un EP de quatre cançons que estava orfe de discogràfica i que al final, quan anavem a tirar pel carrer d'enmig, es a dir, optar per l'autoproducció i venta destrangis, els beneits essers humans de Clifford Records van a tindre-lo be de traure-lo dins de poc. Així es que en no res tendreu la primera referència de Los Disparos en rigurós vinil, perque pasem del cedé. El cedé només serveix per al cotxe (i així i tot  el caset donava millor resultat), per fer de posa-gots, i per a penjar-los a la balconada i espantar els ocells.

 - En qué consisteix el vuestre show en directe? Temes propis, versions? En aquest últim cas, quines solen caure als concerts? 
El nostre “chou” en directe consisteix, bàsicament, en deshidratar-nos fins límits que freguen l'absurd. En realitat, no considerem que un concert serios haja de consistir en altra cosa que no siga perdre uns quilos. Ja en lo  musical, ens agrada fer temes propis i que la gent es quede amb ells, però, també clavar versions en el repertori pel pur plaer de tocar cançons que ens agraden. i sí, els incondicionals ja les esperen i les gaudeixen amb nosltres perque hi han de fixes: La chica del metro de Telegrama, Bagdad de Los Negativos (així els fem justicia al seu segón LP), Concrete Jungle dels Specials, etc. 

- De quin concert teniu millor record?
 Doncs de tots ells tenim bons records i experiències místiques, però probablement siga del debut, perrque fou en una sala molt mítica de Madrid, la Galileo, i telonejant a uns grans molt grans, com son Brighton 64. Això no esta pagat. I ademés estava ple d'amics i companys de fetxories. Un momentàs, vaja. 

- Teniu el poder de la resurrecció… a quin artista convidarieu al vuestre show? 
A Keith Moon, perque el show anava a ser gros, però la festa de després seria memorable. 

- El futur més inmediat de la banda? 
El més inmediat está ahí, ja, als nostres nasos que es el Mod Summer Party d'Alacant a meitat d'agost, un weekender estiuenc amb grups, punxades, festes, paella i summer fun de la grosa en general. També tenim a la vista mé pròxima vore editat el nostre primer disc i preparar la gira de presentació, que esperem ens mantinga molt entretinguts i ens porte urbi et orbe.


jueves, 24 de julio de 2014

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA

DIVENDRES 25 JULIOL












26 JULIOL 2014


LA MAMA Rock Bar
Port de Sagunt (Camp de Morvedre)



27 JULIOL 2014

THE OFFBEATERS en directe




miércoles, 23 de julio de 2014

Especial MOD SUMMER PARTY, 14-16 d'agost, Alacant (l'Alacantí)

Un dels events més atractius d'aquest estiu al nostre territori serà el Mod Summer Party que tindrà lloc a la ciutat d'Alacant els propers dies 14, 15 i 16 d'agost, com que em sembla força interessant aquet cap de setmana ple de música, escuters i modernisme, durant unes setmanes anirem fent un repàs per coneixer algunes de les bandes i Pd que conformen el cartell, i si potser coneixer de la ma dels organitzadors tot el que depararà aquest ineludible event per atots els seguidors de l'escena Mod, per començar us deixem l'agenda  perque aneu fent un ull.




Dijous 14 d'agost
00:00-4:00 h. All-nighter en pub Mono,C/ Cienfuegos 18, (El Barrio) Alacant
https://www.facebook.com/mono.alicante

Als plats aquesta primera nits estaràn:
P. Bernb.
Agustí Rocamora.
Oscar Sp.

Divendres 15 d'agost.
14:00 h. Directe de Lucille Jazz Trio al Claustre d'Alacant.Exposiciones durante todo el mes d'agosto de les artistes Paisley Illustration & Freevan Pop.C/ Llauradors 6, (El Barri) Alacant
https://www.facebook.com/elclaustroalicante
http://www.elclaustro-alicante.es/valencia

19:30-3:00 h. Directe de Paisley Express + Los Disparos + All-nighter al pub Soda.
C/ Metge Pascual Perez 8, Alicante
https://www.facebook.com/SodaBarhttp://sodabar.wix.com/soda

Als plats:
Oscar Sp.
Felipe Imposter.
Steve Garland.
Here come the girls.
Little Eva.

Dissabte 16 d'agost.
10:30-14:00 h. Escuter Ralli turístic.
https://www.facebook.com/events/256105181258740/

14:30 h. Dinar de germanor a Berenguer i Antón.
Reserva dinar eldoctorwatson@hotmail.com
Avinguda Vicente Blasco Ibañez 45, Santa Pola (Baix Vinalopò)
https://www.facebook.com/RestauranteBerenguerAnton
http://www.restauranteberengueranton.com/

22:00-5:00 h. Directe de The Lucilles + All-nighter a la sala Stereo.
C/ Pintor Velázquez 5, Alicante.
https://www.facebook.com/StereoAlicantehttp://www.salastereo.com/

Als plats:
Early Davy.
Javier Desidias.
Alejandro H.
Gus Diversoul.
Here come the girls.

Més info:
https://www.facebook.com/events/1491339534432133/?fref=ts
https://www.facebook.com/ModSummerPartyhttps://modsummerparty.wordpress.com/



miércoles, 16 de julio de 2014

THE JAZZ CRUSADERS, el so de la llibertat.


Sota el nom de The Jazz Crusaders trobem un dels millors conjunts de Jazz nascuts a principis dels anys 60, La banda des dels seus inicis allà  l’any 61, va signar amb diferents noms amb els que va editar més de quaranta àlbums, 19 dels quals van ser registrats sota el nom de 'The Jazz Crusaders" entre 1961 i 1970. El grup es composava inicialment del pianista Joe Sample, el bateria Nesbert "Stix" Hooper, saxofonista Wilton Felder i el trombonista Wayne Henderson. 

Els orígens dels Crusaders es troben en diversos grups que es van formar a la Phyllis Wheatley High School a mitjans dels anys 50, entre ells i el que podriem dir les arrels, va ser la banda The Swingsters, però la banda sota el nom The Hazz Crusaders realment 
comença a rodar quan diversos membres del grup estudiaven a la Texas Southern University. 
El nom de la banda segons conta el propi Henderson a la seva biogràfia, va esdevenir com a tribut als Jazz Messengers d'Art Blakey, just en el moment de llançar el seu primer enregistrament. 
“Freedom sound” i “looking ahead”, van ser els seus primers treballs per a al segell Pacífic Jazz de Los Angeles, marcant l'arribada auspiciosa d'aquests joves innovadors de Texas, tot seguit van signar “At the lighthouse” i “Tough talk”, amb aquest segell  signarien un bon grapat de bons discos romanent a les seves files durant una decada. 

La banda va canviar de registre musical a principis dels anys 70, deixant caure el "Jazz" del nom en 1971, per convertir-se simplement en The Crusaders, així doncs es van allunyar en certa manera del bebop, per incorporar el funk i el soul a les seves cançons, a l’hora el guitarrista Larry Carlton i el baixista Robert Popwell entraven a formar part del combo amb intenció d'aprofundir en aquestos sons. 

“Pass The Plate”, un àlbum doble era el primer treball com The Crusaders, marcant la nova direcció de la banda. D’aquesta manera van arribar a un públic molt més ampli. La seva popularitat va créixer i la banda va mantindre un ritme vertiginós d’enregistraments i concerts, però Henderson va deixar la banda el 1975, amb l’intenció de produïr altres artistes. Tot i altres canvis de membres ocasionals, els Crusaders van continuat enregistrant amb freqüència, i va tenir el seu major èxit en les llistes amb “Street Life” l’any1979, 
En la dècada de 1990, Henderson va reviure Els Jazz Crusaders, i el grup va gravar diversos àlbums amb acutacions en directe incloses. Joe Sample ha tingut una gran carrera de sessions fora de la banda, tocant en centenars d'àlbums d'artistes com Joni Mitchell i Joe Cocker o la diva de jazz Anita Baker. 
Felder va prendre el baix i ha tocat darrere d'artistes des de Billy Joel o John Cale a The Jackson 5 o Marvin Gaye. 



sábado, 12 de julio de 2014

Entrevista fugaç amb... THE LIMBOOS, maaaambo!

- Conteu-nos breument  la història de la banda, quan es forma, qui la composa i d'on provenen el membres de The Limboos?
The Limboos ho vam començar fa un any i mig Daniela, Sergio, Marky i Roi. Ens abellia fer quelcom amb  ritmes selvàtics i tot va començar a rodar fins a hores d'ara. Alguns de nosaltres també formem part de The Phantom Keys i The Allnight Workers.

- Encara que sovint se vos identifica amb  l'etiqueta de banda de R&B, en temes com “Space Mambo” s'aprecien certs aires caribenyos, que  ens podeu contar en aquast aspecte?
Teniem clar que voliem obrir-nos a altres ritmes i estils, però, tot i tenint com a base el R&B. Ens  encanta el mambo, el calypso, el ska primitiu, etc.

- D'on surgeixen llavors les vostres influèncis, quins considereu son els vostres referents musicals?
Ens influeix la música afroamericana en seu més ampli espectre, sense atendre a etiquetes, ni gèneros. Potser el referent més clar siga New Orleans, pel seu mestizatge musical. Referents? doncs des de Machín i Esquivel fins Ike Turner o Andre Williams.

- Que ens podeu contar del material editat fins ara? producció, estudi etc.
Després de l'estiu editarem amb Penniman un altre single i el disc, gravat als estudis Big Cheff de Madrid sota la batuta de Mike Mariconda, que es quasi un membre més de la banda. Tant en l'edició com en la gravació treballem com una familia.

- He llegit ja diverses vegades de ma d'alguns que saben d'açò, que sou la millor banda de R&B del momento a l'estat espanyol i amb un dels millors directes, que teniu que dir això?
Ens agrada molt vore que la gente es diverteix en els directe, mientre ballen tot va be. De totes formes,  estàn eixint moltes de les nostres bandas favorites de R&B actuals. The Excitements, TT Syndicate, Mambo Jambo... El nivell ara mateixa es increible.

- En que consisteix el vostre directe, a banda dels temes propis, quines  versions incorporeu al vostre repertori?
El nostre directe reflxja el nostre eclecticisme, hi pots trobar una mica de tot el que ens agrada. Fem alguna versió però sempre fent-la sonar al so de The Limboos.

- Teniu el poder de la resurrecció quin artista convidarieu al vostre show o estariu encantats de compartir escenari.
No estaria malament tindre en Tito Puente donant-li als timbals.

- El futur més inmediat?
Tocar molt en directe i presentar el nostre Lp a partir d'octubre.




jueves, 10 de julio de 2014

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA

  DIVENDRES 11 JULIOL 2014











DISSABTE 12 JULIOL 2014









Entrevista fugaç amb en DAVID NEBOT (Watusi Dance Party)

Al David Nebot el vam convidar a una sessió a la nostra cabina quimèrica, però per questions d'agenda ho hem hagut d'ajornar i deixar-ho pendent per a una altra setmana, com que ja estaven en contacte i només falten dos dies per a viure una nova edició del Watusi Dance Party, hem volgut que ens conte un poc de que va la cosa i això es el que ens ha respost.

- Com vareu començar aquesta història del WDP?
El Watusi Dance Party va començar el pasat 2013 a la Sala Magazine de València. Aquestes festes les organitzavem Sr.Varo i jo, David Nebot. Varo es ben conegut per tothom, dee jay i primer bateria de Dr.Explosion, actualment organiza el Funtastic Dracula Carnival junt a Paloma Borbone. 

- Des de quan portes als plats? i com comença allò del WDP?
Jo porte punxant des de finals dels 80. El Watusi va començar com a  un club de dee jays en el que portar un convidat que ens acompara a mi i a Varo. 

- Teniu un lloc fixe per cel.lebrar les festes o com es sol dir que sigueu residents?
Actualment tenim residència fixa en la fantàstica i nova Sala 16 TONELADAS a la ciutat de València, on fem aquesta festa mensuamentl. 

- En que consisteix exactament el WDP?
La festa consisteix en dos grups i desprès  una punxada fins les 6'30 de la matinada. La principal filosofia de la Watusi es fer unes festes lo mas divertides i bojes possibles!! amb dues bandas de qualitat i deejays convidats que porten una bona maleta de vinils. 

- Quina linea o en quins estils es mouen aquestes i la geneneralment que es posa als plats?
Sempre intentem que les dues bandes siguen de distints generes per poder arribar a un públic més ampli i perque pense que així la gent te l'oportunitat d'escoltar altres coses a les que no esta acostumada. Els generes musicals que defensem al Watusi estan centrats principalment en las decades dels anys 50 i 60, principalment en la música negra, però, em sembla que som bastant eclèptics i en quant a les punxades, donem bastants girs d'estil com per a satisfer a tothom  en major o menor mesura. Bandas actuals amb regust a anys 50 i 60 no faltenals sets, ademés del revival d'aquestes epoques que van haver als anys 70 i 80. També acostumem a posar algo de Punk clàssic dels 70. En definitiva generes com el Rockabilly, Exètica, Soul, Rock and Roll, Garage, Frat Rock, Surf, Beat, Punk 77, Rhythm and Blues, estan molt presents en la Watusi Dance Party. L'únic prohibit en aquestes feste es aburrir-se.


martes, 8 de julio de 2014

WATUSI DANCE PARTY i EAT MY SOUL, algú en dona més?

Centrem la setmana en dos aconteciments que no podràs deixar pasar  si ets seguidor dels sons més negres que la nit, per una banda el divendres 11 de juliol tenim a la ciutat de València, una nova edició del Watusi Dance Party a la sala 16 Toneladas i al dia següent a la ciutat d'Alacant l'Eat My Soul, el que podriem dir La Setmana de la Música Negra d'Alacant, en format comprimit o estiuenc. 
El cartell d'ambdos events es molt semblant, aquest esta format pels valencians Le Grand Miercoles, els madrilenys The Limboos més tres Pd de luxe,  Sr Varó, José Mardigras (Splendini) i Saul Ska-ba omplint l'event de divendres al Cap i Casal i les mateixes bandes més El Refugio Swing Band i Pasapogas Hammond Quartet sumant-se a l'event alacantí, acabant d'arrodonir un cartell ja de per si fantàstic. Com que d'aquestos últims ens feiem resó fa unes poques setmanes, ens centrarem amb els valencians Le Grand Miercoles i el madrilenys d'origen gallec The Limboos.

Obrim aquesta entrada amb Le Grand Miercoles vells coneguts d'aquest espai i a qui teniem l'oportunitat d'entrevistar en els inicis del blog (entrevista a LGM). Els valencians han editat fa pocs mesos el seu segón treball de llarga durada sota el nom "Ghost Cowboys" editat per Liquidator Music, un recull de 12 temes on els protagonistes son el Western sound, Surf i podriem dir que en menys mesura que el seu primer treball el Rocksteady. Així doncs trobem un seguit de temes on destaque a titol personal els temes "Western standart time" on es reflexa el so principal del grup, surf barretjat amb rocksteady, "Commin' home baby" l'arxiconegut tema d'Horace Silver, on el Hammond s'alterna amb la guitarra, donant un aspecte de soul jazz a la cançó, a l'hora ens torna a l'origen de la banda, el surf. Un altre tema sorprenent "Cecilia Ann" del Pixies, una cançó on la melodia dona peu a marcar-se un tema suf i que els valencians no desaprofiten tot i amb una base rítmica molt jamaicana, darrerament destaque el tema "Alligator Ye-ye" inclós en l'Ep editat per Rufus recordings que servia d'avançament d'aquest "Ghost Cowboys.
La banda de "surfsteady" Le Grand Miercoles esta formada per Sputnik (Dwomo/Malarians), Fabiani (Dwomo/Pataconas) i Dr.Jau, per fer els directes inclueixen a Sir William Battle (Offbeaters/Dirty Soul Riders) al Hammond. Al seu abast compten amb dos llarga durada "This is surf-steady" editat per Golden Singles Records l'any 2011 i "Ghost Cowboys" editat per Liquidator Music aquest 2014, ademés de l'EP que parlavem abans que inclou els temes "Commin' home baby" per una banda i "Alligator ye-ye" per l'altra, editat per Rufus Recordings el maig de 2013.

En quant als madrilenys podem dir que comparteixen membres amb altres boníssimes bandes com son The Phantom keys o Allnight workers, Roi Fontoira (veu i guitarra) i Daniela Kennedy (bateria),, van ser el principals precursors de la banda a principis de l'any pasat, als que prompte s'els va afegir Marcos Mascato (baix), completant la formació més tard Sergio Alarcón (teclat, guitarra). Junts han creat  un repertori molt original, que els ha conrreat les millors critiques al seu directe per part del públic.
En principi només tenen editat un treball, produit per Mike Mariconda i editat per Penninman Records, on aquest es troben els temes "Not a Soul Around” i “Space Mambo", com a próxim objectiu la banda preten editar el seu segón treball durant el que queda del 2014. The Limboos practica R&B blues amb influències caribenys pròpies de les bandes latines de finals dels anys 50 i principis dels 60, es a dir R&B fusionat amb mambo o ska per exemple.
El seu directe et transporta directament als clubs nord- americans de R&B dels anys seixanta, on la veu de Roi Fontoira (veu i guitarra), pròpia de les estrel.les negres de R&B cavalca als lloms d'un seguit de riffs de guitarra ferotges, tot amb una base ritmica molt contundent.




miércoles, 2 de julio de 2014

Entrevista a... MIDNIGHT SPECIALS

Malauradament no totes les bandes tenen o han tingut l'èxit  merescut, unes vegades eclipsades per altres bandes, altres per la seva curta durada i en altres casos per falta de mitjans, si parlem de la decada dels anys 80, 90 aquest últim cas possiblement s'accentue. Aquest podria ser el cas dels Midnights Specials un banda de Sabadell que per allà per pricipis dels 90, fusionaven  pop, R&B i altres sons lligats al R&R, i per que no dir-ho en certa manera es van vore vinculats a l'escena Mod catalana i més concretament a la de la seva comarca el Vallès Oriental.
Fa uns pocs dies ha eixit a la venda un CD-fanzine amb alguns dels temes que la banda va crear durant els anys d'activitat, el pròxim divendres a modus de presentació hi haurà una festa al barcelonés Barbara Ann, no voliem deixar pasar l'ocasió de parlar amb ells i que ens contaren com ha sigut aquesta mena de retrobament. Ha arribat moment de fer justícia amb els sabadellencs. A l'altra banda Cèsar Giravent membre fundador dels Midnight Specials.




Conteu-nos com va sorgir la idea de fer el grup per aquella epoca i si tenieu experiència previa abans de formar la banda? 
L’Albert sabia que jo tenia una guitarra elèctrica i compartíem força cgustos musicals, així que em va convidar a tocar amb ell i un parell d’amics al cobert del fons del pati de casa els seus pares, amb la idea una mica vaga d’acabar formant un grup. Un d’aquests amics, el Pep, ja havia tocat la bateria amb una banda punk; era l’únic que tenia una experiència prèvia. 

- Qui formava la banda llavors? per què sembla que van pasar uns quants de músics per la banda .
Un dels amics que hi havia al principi era el Xavi Rubio (posteriorment als Bars, Bonito Hermano, Perro en el camino), però al cap de pocs assajos va plegar i ens vam quedar el Pep (bateria) l’Albert (baix) i jo (guitarra i veu). Al cap d’un any, més o menys es van incorporar dos saxofonistes (el Marc i el Manolo) i dues coristes (Marisa i Sònia al principi, essent substituïda la Marisa per la Viviana ben aviat) i un guitarra solista, el Xavi Roig. Els saxos van plegar cap el 91, i el guitarra va ser substituït pel Màrius, amb el qual vam tenir una de les formacions més estables i vam gravar la nostra 3ª maqueta, que als dos últims concerts va ser substituït pel Xavi Belloso. 

- Quines facilitats i quins incovenients es trobava una colla de joves de Sabadell per fer un grup de música per aquella época? 
Nosaltres teníem la sort de disposar d’un espai on assajar. En aquell moment no existien recintes municipals on fer-ho però qui més qui menys trobava un lloc on poder tocar i hi havia força grups en funcionament. No hi havia gaires locals on tocar en directe, però si et movies podies anar tocant més o menys sovint, per Barcelona, Granollers, on fos...Teníem la sensació de no tenir-ne gaires de facilitats (suposo que aquesta sensació es té sempre) però vist en perspectiva tampoc no hi havia tants problemes.

- Parlem-ne de referents, A Sabadell sembla que era més facil trobar bandes de punk i HC com Noveasno que no pas bandes de Pop amb orientació Mod, quines bandes eren el vostre referent per aquelles dates, us va arribar l’efecte Brighton 64 des de Barcelona per exemple? 
En aquell moment ens semblava que la majoria dels grups de Sabadell (hi havia una mostra de música anual i hi vam participar en tres ocasions) miraven encara molt cap als 70’s, molt Heavy, simfonisme, virtuosisme...I tret d’unes poques i agradables excepcions no trobàvem gaire gent amb qui tinguéssim afinitats estètiques ni musicals. Els nostres referents no eren bandes d’aquí, buscàvem a les fonts (Blues Rhythm&Blues, Soul...) i grups majoritàriament anglosaxons del moment (potser d’aquí ve el toc un pèl sinistre d’algunes cançons pròpies), però sí que ens agradaven i seguíem grups com els Canguros, Kamenbert o els mateixos Sencillos. De fet, si no recordo malament, l’Albert havia coincidit a l’institut amb el Ricky dels Brighton 64, per tant segur que d’una manera o altra ens va arribar l’efecte. 

- Continuant amb els referents, era l’epoca del conegut com a “Rock Català” vau tindre alguna mena de relació amb tot aquest ”món” o be us movieu per ambients més undergrounds?  Nosaltres ens movíem per ambients més undergrounds, efectivament, ja que musicalment i estètica ens en consideràvem molt allunyats. De tota manera una certa relació era inevitable; teníem una relació d’amistat personal amb els Blues H, i vam coincidir diverses vegades amb la Pollastre Blues Band (que veníen de La Madam), grups que ja existien abans del boom, tot s’ha de dir. Com que teníem força temes propis en català algun promotor ens va convidar a tocar amb alguns d’aquests grups; així vam fer de teloners de Lax’n’Busto en una ocasió. Però definitivament, no era el nostre ambient.

 - Parlem de la vostra música, tenim com a referència, per tots aquells que no vam tindre oportunitat de vore-vos en directe, una maqueta editada en 1991 en quins estil penseu que cabria la vostra música? 
La veritat és que en conjunt hi havia una certa barreja estilística, vull dir que ni tocàvem estrictament Ska (encara que en teníem un tema), ni garatge dels 60, ni pop a la manera ié-ié, ni soul...Si no una mescla pròpia que bevia entre d’altres de tots aquests estils i diverses coses que escoltàvem en aquells moments. En directe podíem ser més Rhythm&Blues, en gran part per les versions, però en aquesta maqueta que anomenes ve a ser aquesta barreja que et deia, rockn’roll quitarrero però melòdic amb influències 60’s. Posteriorment i abans de dissoldre’ns quasi vam aconseguir homogeneïtzar una mica el nostre estil buscant una mica un creuament entre (ara potser diré una bestiesa) un rotllo Mitch Ryder i uns Milkshakes, dins les nostres modestes possibilitats. A les peces en directe del cd en trobareu alguna mostra. 

- En breu eixirà a la venda un Cd-fanzine amb 21 temes vostres, conteu-nos com ha estat aquesta idea de donar llum a aquestos temes després de més de 20 anys? 
Portàvem de cap recopilar tots aquests temes propis en un cd des de feia uns anys i, de fet ja el teníem mig llest i l’havíem repartit entre uns pocs amics. Però volíem donar també una mica més d’informació sobre qui vam ser, i no ens acabàvem mai de decidir a enllestir la feina ni teníem clar com ho havíem de publicar, si és que ho havíem de fer. Sort que en Carles Belda, que més d’una vegada ens havia insinuat de publicar-ho ens va venir amb una proposta molt concreta i una data molt fixada per a fer-ho; ha estat la manera de desencallar el projecte. D’altra banda, la relativament recent publicació dels Canguros també ens va ajudar a imaginar-ne la forma. 

- Penseu fer-ne una bona tirada o queda més aviat pel record dels amics i col.leccionistes? 
Fem una tirada raonablement curta, que crec que s’ajusta a la realitat de qui vam ser i què vam fer. Per tant, sí, per a record dels amics i col.leccionistes. Naturalment, si arriba a algú que ens desconeixia o bé coneixia només una petita part i li desperta un cert interès, ens en alegrarem molt, però cal no perdre la perspectiva, no vam arribar a molta gent abans i molt menys hi arribaríem ara.

 -Van estar tots els temes editats en el seu dia o els tenieu a un calaix i haveu decidit que era moment de que veren la llum per primera vegada?
 Onze dels 27 temes els vam editar en el seu moment en maquetes, gravades amb més o menys mitjans. La resta surten de diversos directes que ens van gravar (amb qualitats diverses també), i que el Pep ja fa temps que es va prendre la molèstia de triar i seleccionar, intentant buscar un equil.libri entre actuacions reeixides, gravacions amb so acceptable i representativitat de totes les nostres etapes. És cert que teníem un especial interès en que no es perdessin algunes cançons posteriors a la darrera maqueta, quan ja estàvem força madurs com a grup, i que mai no vam enregistrar en estudi. 

- Acompanyarà al CD-Fanzine alguna actuació en directe, cap la possibilitat, quina relació teniu entre els membres de Midnight Specials, teniu contacte a hores d’ara vull dir? 
No hi ha prevista cap reunió per a tocar en directe. L’altre dia, en la presentació, vam coincidir gairebé tots els que vam ser membres del grup i ens va plaure molt de retrobar-nos, però malgrat les mostres d’estimació rebudes aquests dies, i que agraïm molt, seria molt forçat tornar a tocar junts. Ara bé, tres ex-membres del grup , el Pep, la Sònia i jo mateix seguim en actiu amb el nom de Trist Trash Trio, amb el que , entre moltes altres coses, toquem cançons dels Midnight Specials. 

- Parlem de les actuacions en directe, quins son els que us van deixar millor sabor de boca, amb quines bandes compartireu escenari? 
Va haver-hi molts bons moments, i també alguns d’estranyíssims. Per a destacar-ne només un parell, recordem molt especialment una actuació dels nostres principis, la primera a Sabadell, on ens van venir a veure tots els nostres amics, en un moment en que, per edat, en teníem molts i de les procedències més diverses. L’altre és l’últim, a Gelida. Potser perquè sabíem que era l’últim vam desprendre una energia especial, o com a mínim així ho vam sentir. Vam coincidir amb moltes bandes a l’escenari: The Crits (és a dir Los Sencillos), Los 4 Fabulosos (Brighton 64), Barri Baix, Gérard Jacquet, i molts d’altres. Estem especialment orgullosos d’haver fet de teloners per al Wilko Johnson. 

- Hi havia circuit local, es a dir locals per tocar per la vostra zona?
 Hi havia llocs per tocar, però no es pot parlar d’un circuit. Anàvem aprofitant en cada moment els que s’hi posaven més bé i, n’hi va haver uns quants, a Sabadell, a Barcelona o a altres llocs més o menys propers on hi havia bona sintonia i hi vam anar tocant periòdicament. 

- Tinguereu ocasió d’actuar fora de Catalunya? 
Mai no vam tocar fora de Catalunya. Bé, una vegada a Perpinyà, però això és Catalunya Nord, oi?

 - En que es basava el repertori, per que al final 21 temes donen per fer un bon directe, però imagine que al principi us nodrieu de versions, com per exemple...  
Sempre vam tocar moltes versions. Agafo la llista i n’apunto unes quantes a l’atzar: James Brown (I’ll go crazy, please please please, I feel good), Sonics (Have love will travel), Spencer Davis Group (Keep on Running), Them (Gloria, Baby please don’t go), The Who (I Can’t Explain), etc, etc, etc... 

- Quan arriba la fi de Midnight Specials, quan decidiu i per què creiu que es moment de deixar-lo?
 Després de gravar la tercera maqueta se'ns van obrir perspectives de poder editar un disc. El desencís pel fet de no aconseguir-ho i les inevitables tensions que sol haver-hi en un grup (format per sis persones en aquell moment), diferents punts de vista, interessos, graus d'implicació, etc...van fer que decidíssim donar per tancada aquesta etapa de les nostres vides. Això va ser a l'estiu de 1993.


Molta sort amb la venda d’aquest CD i gràcies per donar-nos la possibilitat de re-descobrir la banda, als que no vam tindre ocasió en el seu moment, salutacions. 
Moltes gràcies a vosaltres. A veure si tenim ocasió de conèixer-nos personalment en algun d'aquests aplecs!