lunes, 30 de junio de 2014

Arriba l'estiu, es temps de festa major... entrevista a TRAU

Aquests santboians  barretjen Pop i Psicodèlia a parts iguals  amb una marcada essència sixtie. Quan els escoltes es fa inevitable que et vinguen al cap bandes com The Kinks, The Byrds o els Beatles més psicodèlics, però el Trau eviten caure en el parany de semblar un clon d'questes bandes i la seva música esdevé un so pròpi molt buscat i el.laborat, en definitiva pop fresc amb vents del Swinging London, canviant el Tàmesi pel Llobregat.



- Conteu-nos breument la historia de la banda, quan es forma, qui la composa i d'on venen els membres de Trau. 
El projecte TRAU es gesta a l’estiu del 2012 de la mà de la Núria (baix), en Pau (batería) i en Xavi (teclats). Dos de nosaltres (Pau i Xavi) formavem part del grup Les Philippes que vem editar tres discs pel segell B-core i en el que vam poder comtar amb la producció en un dels discs de Mark P.Wirtz, productor de la mítica banda dels seixanta, Tomorrow. Un cop desfeta la banda Les Philippes, vam juntar-nos amb una altre banda santboiana, Mel, a on hi havia la Núria. Amb aquesta banda vam poder gravar un disc que desgraciadament no va poder sortir a la llum. També vem fer varies aparicions en el programa d’Andreu Buenafuente com a grup convidat i fins hi tot varem fer la banda sonara del programa “Com va la vida?” de TV3. Després de la disolució de la banda no ens vem voler rendir ni deixar la música, i vem decidir crear TRAU . 

Voliem una banda cantada en català i sobretot molt més fídel als nostres ideals i gustos musicals. A partir d’aquí vem fer cançons per a poder gravar la nostre carta de presentació, però ens faltava un element clau, la guitarra. La Núria coneixia en Jordi, el qual és un gran músic de Bcn que ha tocat en molts projectes, i el vem convidar a participar en la gravació. La sintonía per a les dues parts va ser molt bona, i ara aquí estem tots 4, amb unes ganes boiges de fer creixer aquest projecte.

- Sabem que teniu algún tema per ahí voltant, ho teniu editat en algun format? 
Ho tenim editat molt sencillament en format cd embolcallat amb una modesta fundeta i només es pot trobar físicament en els nostres concerts. Aquesta maqueta ens serveix per carta de presentación per aconseguir concerts, entrevistes en alguna radio, regalar a la gent que li interessa la nostre proposta,…. 
A part, a qui no li interessi tan el format físic, tenim les 5 cançons penjades a http://traubanda.bandcamp.com/ on es poden descarregar gratuïtament.

- Què ens podeu contar de la gravació, estudi, productor etc. haveu enregistrat algo més per a més endavant o algún recopilatori etc? 
Doncs ara només tenim aquests cinc temes gravats molt sencillament en un petit estudi de Sant Boi, però la intenció és entrar a l’estudi en breu per a gravar un LP. Estem mirant diferents estudis segons les nostres necessitats. Volem un tècnic que tingui la paciencia i sobre tot les ganes d’entendre la nostre idea de so i concepte de disc. Un altra cosa important és la necessitat d’estudi espaiós per tal de poder gravar el disc en directe, per poder disfrutar tots 4 en el mateix moment de la gravació, pèrquè creiem que es pot aconseguir molta més trampera tocan els 4 junts………..Això és la idea, ara esperem aconseguir-ho jejejejeje 

-Be escoltant la vostra música podem dir que trobem una mena de r’n’r baretjat amb psicodèlia pròpia dels anys seixanta, com ho definiu vosaltres mateixos? 
Aquesta pregunta possiblement és la més complicada que li pots fer a una banda, costa molt definir-se a un mateix. Ens han definit de moltes maneres (pop psicodèlic, pop sixties, psicodèlia fluvial, folk psicodèlic,…) però ens quedariem en una definició, que com a mínim sona be, que és rock-folk psicodèlic 

- Que busquen en les vostres lletres? conteu-nos una mica de que tràcten. 
Intentem fer unes lletres originals que parlen sobre l’imaginari santboià, sobre la melancolía vestida amb sentit de l’humor, crítica social farcida d’ironia, cançons d’amor explicades de forma molt personal… Com podeu veure els temes son recurrents a dins la historia de la música, però creiem, o almenys intentem, de fer-ho de forma molt personal i així sonar un pel diferent. 

- Com ha anat el tema actuacions fins ara, quantitat, qualitat? 
Doncs no ens podem queixar, van a bon ritme. La nostre primera actuació va ser el novembre del 2013 a la sala Apolo telonejant a la banda británica The See See, i al dia d’avui ja portem quasi una vintena de concerts, participant a petits festivals (Indivendres, Els dimarts em sentiràs, FMA’14, El Gat Bornaix, Ermessenda Pop Festival…), a dos Aplecs Modernistes, etc. 

- Quina banda o artista, si hi ha posible consens, ressucitarieu per compartir tables amb ells, en cas de defunció personal o profesional d’aquests? 
Sent tots els TRAU uns fans de les bandes dels seixanta, ens ho poses molt difícil perquè la majoria dels nostres ídols, o son morts o ja estan retirats. De totes maneres, hem arribat a un consens i hem triat a John Lennon. Per a tots quatre, sense cap mena de dubte, és un dels grans genis de la historia de la música. 

- Parlant del directe, en que es basa el vostre show, a banda dels temes propis, supose fareu sonar alguna versió, amb que intenteu sorprendre al vostre públic? 
Doncs acostumem a fer temes propis des dels primers concerts però fa temps ens vem atrebir a fer September Gurls dels Big Star. Després ens vem plantejar que podriem agafar un tema clàssic d’alguna banda clàssica i traduïr la lletra al català, tal com es feia en els seixanta. I així ho hem fet, ara fem Rain dels Beatles, però traduïda al català. 

- Conteu-nos quin es el futur més inmediat de la banda, que teniu a la vista? 
Tenim alguns fronts oberts de cara al futur que esperem tancar aviat. 
Ara mateix estem dins els 20 grups classificats pel Sona9 d’aquest any i cap a finals de juliol sabrem si ens escolleigen entre els 10 finalistes. Si el concurs tira endevant, possiblement anirem fent a veure fins a on arribem. 
A part, com hem dit abans, estem buscant estudis per tindreu tot apunt si no surt be el tema del Sona9. Al que tenim clar es que hem de gravar en breu si o si. 
I l’altre continuar buscant més concerts per a rodar el directe i fer coneixer força més el nom de TRAU. Costa entrar a festivals sense un disc sota el braç però no ens cansem mai de intentar-ho i segur que ens farem lloc en algun d’ells. De moment ja tenim confirmat la nostre participación al Gambeat d’aquest any, ens fa molta ilu!!!!


miércoles, 25 de junio de 2014

Aquells trastets... entrevista a MADE IN BILBAO SCOOTER CLUB



- On neix el club, em referisc al mateix Bilbao o localitats del voltant i mab quina finalitat neix Made in Bilbao SC?
Made in Bilbao Scooter Club neix a la mateixa Villa de Bilbao, encara que no tots els seus membres residieixen a la Villa. La funció del seu naixement es agrupar a una serie de persones amb unes inquietuts comuns, la primera i principal es la pasió pel món escuterista clàssic (Vespas y Lambrettas) sense deixar de costat tot allò que això implica, es a dir, música, estètica, cultura i actitud; ademés d'un punt de vista i un marcat compromís polític que ens diferència d'añtres clubs.

- Quanta gent lforma el club? (sense exagerar que ens coneguem)
Actualment el club está format per tretze membres, encara que aquesta xifra va variant depenent de possibles baixes o incorporacions. Apliquem un exigent i concienciòs sistema de selecció, jejeje...

- Existien o existeixen altres Scooter clubs per la zona?
Si, abans de la nostra fundació com a club ja existien altres clubs escuteristes per la zona de Biscaia, emcara que la majoria d'ells més centrats en el món del motor exclusivament.

- Quines activitats desenvolupa el club al llarg de l'any?
Les principalsi més nombroses activitats que realitzem son eixides, acostumen a tindre r una tematica concreta depenent de l'ocasió i van acompanyades d'alguna activitat adicional a a banda de la pròpia ruta en sí. Un exemple recent es l'eixida a Gernika, on ademés del scooter rally es va fer una visita a la "Casa de Juntas" i una ruta de pintxos.
Ademés cada dos mesos organitzem uns tallers gratuïts de mecànica bàsica oberts a tothom , on aprendre a valer-nos per nosaltres mateixos amb les nostres escuters i no ser tan dependents del taller davant algún imprevist que es podria solucionar facilment. La darrera que hem organitzat ha sigut una concentració de vehicles clàssics per les festes de l'Ajuntament de Bedia, amb ruta per la zona i lliurament de premis.
I un lloc destacat ocupa la nostra festa aniversari, amb dinar de socis, punxades, sortejos, lunch- picoteig i farra generalitzada. Eixe día les escuters es queden al garatge, jajaja

- Alguna extra-escuterista? es a dir que no tinga que vore amb les escuters però us impliqueu a nivell de club.
Fa algunes setmanes vam asistir a la cadena humana pel dret a decidir (Gure Esku Dago), que no es una activitat relacionada amb el club, ni amb el món escuterista, però, ens hem volgut implicar i participar de manera activa.

- Llocs de desplaçament habitual dels membres del club? aquell rallie que no us perdeu per res del món, per exemple.
Els membres del club majoritariament coincidim en gustos, per lo que acostumem a trobar-nos pels mateixos llocs encara que no haguem quedat. Es habitual frecuentar els mateixos bars, punxades, concerts, festes, rallies organitzts per altres otros clubs, etc.

- El lloc més llunyà on s'ha desplaçat algún membre del club?
Crec que l'eixida més llunyana ha sigut l'asistència a l'Authentik Scooter, a uns 200 km de Bilbao (les afores)

- Algún club amb el que teniu especial relació, diguem una mena d'agermanament?
Sense voler fer de menys ningú altre club amb el que tenim bona relació, un dels que destaquem i amb qui millor relació tenim es Azkorri Scooter Club, ja que ademés de lo prop que els tenim, ens uneixen gustos comuns tant en l'àmbit escuterista com en el musical i cultural.


jueves, 19 de junio de 2014

miércoles, 18 de junio de 2014

PASAPOGAS HAMMOND QUARTET - "Dancing Time", Tweed Jacket Records, 2014


Pasapogas Hammons Quartet -  "Dancing Time"
Tweed Jacket Records, 2014

Fa uns dies tenia ocasió d'entrevistar aquesta nova formació de músics àmpliament experimentats, ja amb el seu treball donant voltes al plat de casa, pense que aquest es mereixia de sobra l'etiqueta de "disc recomanable", així doncs si fa uns dies coneixiem la banda, avuí coneguem el seu treball presentació. L'EP es composa de quatre talls, per començar tenim el tema que dona nom al conjunt de l'obra "Dancing Time" un soul a l'estil dels que s'exportaven dels Estats Units cap a les tendes i clubs del nord d'Anglaterra allà pels seixanta, molt donat a posar-li veu en qualsevol moment, ahi queda això. Tot seguit "Samberry Cream" un tema dolç com la beguda que dona nom a la cançó, latin jazz on tots els instruments del quartet es reparteixen el protagonisme a parts iguals, 
Obre la cara B "Wellcome Mr Lambert" Jazz i R&B es donen la ma, així com el Hammond i la flauta travessera, ritme sincopat que convida a moure els malucs. Per tancar "I am a Cercle" tota una carta de presentació tenim en compte d'on prové la banda, Mod jazz amb forta influència del Funk amb el Hammond com a protagonista. En definitva un treball exquisit que representa pels quatre costat mai millor dit, l'esència modernista original dels anys seixanta.




lunes, 16 de junio de 2014

RUBÉN LOPEZ &THE DIATONES - "Leftovers". Liquidator 2014


RUBÉN LOPEZ &THE DIATONES "Leftovers"
Liquidator, 2014
Darrer treball de la banda catalana Diatones amb el madrileny Rubén Lopez al front, l'Ep es composa de quatre temes bastant diferents entre elles però sense eixir-se'n dels sons jamaicans.
Obri el treball "Statement" un tema proper al Dancehall i Raggamuffin on una vegada més la banda i sobretot el seu vocalista mostren la capacitat per interpretar diversos registres sense cap problema.
La cara A la completa "Middle East Rapsody" un instrumental on els teclats reben gran part del protagonisme.
Obri la cara B "Move up" va molt en la linea dels temes que composaven el seu llarga durada, per finalitzar "Enric Durán" tema dedicat al jove de Vilanova i la Geltrú (El Garraf) implicat en diversos moviments socials, que un dia es va "reapropiar" de vora 500.000€ de 39 entitats financeres, tot un "working class hero".







lunes, 9 de junio de 2014

GENE CHANDLER deixen pas a "El Duc"

Gene Chandler probablement siga recordat per la premsa per haver conquerit l’any 1962 el número 1 de les llistes amb el seu hit, 'Duke Of Earl', o potser pel periode on la música disco es va apoderar de les pistes de ball per on Chandler va pasar deixant bona empremta, epoca que el va fer renaixer de les cendres, fent suar a més d’un amb el tema 'Get Down'. però, no es precisament ni un, ni l’altre els motius pels que Chandler ha fet merits per baixar al nostre club particular i obligar-nos a fer un repàs de la seva carrera. Temacles de la mida de "Mr Big Shoot", "After the laughter" o  "I can take care of myself" son alguns dels que li han donat pase VIP al nostre club particular. 


Gene és oriünd de Chicago, on va assistir a l'Acadèmia de Preparació Tècnica Englewood High School a la part sud de Chicago. La seva carrera com a cantant va començar en la dècada dels 50 quan va formar part de The Gaytones. El 1957 es va unir al grup de doo-wop, The Dukays, junt a James Lowe, Shirley Jones, Earl Edwards i Ben Broyles,. 

La seva carrera es va aturar quan va ser reclutat per l'Exèrcit dels EUA. Després de servir al seu país, Gene va tornar a Chicago contava l'any 60 al calendari i aquell mateix any reprenia la seva carrera musical junt a The Dukays. Llavors el grup va signar amb el segell Nat i va gravar un 7” amb els temes "The big lie" i "The girl’s a devil' l'any 1961. 
The Dukays continuaren editant amb Nat Records, tot seguit gravaren “Nite Owl” i “'Festival of life”', (tema que va arribar a les llistes d'èxits) més tard vindria “Duke Of Earl” i 'Kissin' in the kichen” ja de la ma de Vee-Jay Records. Gene enregistrava sota el nom de Gene Dixon amb els Dukays, i amb el seu propi nom com a cantant en solitari. 

Gene es va mantenir en Vee Jay, fins a 1963, lliurant singles com “Forgive Me”, “Tear For Tear”, “You Threw A Lucky Punch”, “Check Yourself”, “Baby, That's Love' and 'Man's Temptation”. Parodiant el llançament del single “Duke of Earl”, Gene va comprar una capa, un monocle, un barret de copa i un bastó, arribant a ser conegut popularment, “El Duc d’Earl”. 
Chandeler va fer una aparició com “El Duc” en la pel.lícula “Don’t knock thetwist " l’any 1962, (pel.lícula protagonitzada per Chubby Checker). 

Una vegada va abandonar Vee Jay i es va traslladar a The Constellation i  a Checker and Brunswick Records d’eixant la seva empremta durant els anys següents, amb un enregistrament amb cadascún dels segells. En Brunswick va col.laborar amb el productor Carl Davis en les cançons “(The) Girl Don't Care”, “There Goes The Lover” i “From The Teacher To The Preacher'', juntament amb Barbara Acklin (' Little Green "/" Pomes Will I Find You "). 
El 1964, es va llançar amb “Just Be True” (una producció de Curtis Mayfield) i “A song alled Soul” 'i l’any següent, amb “Nothing Can Stop Em" (escrit per Curtis Mayfield) i “The big lie”. 

Entre 1963 i 1968, signa ''What Now”/”If You Can't Be True”, “Fooled You This Time”/”If You Can't Be True” , “I Fooled You This Time'”/”Such A Pretty Thing', “Think Nothing About It”, “A Man's Temptation”/”Baby That's Love”, “To Be A Lover”/”After The Laughter (Here Comes The Tears)”, “Rainbow '65”, “Bless Our Love”/”London Town', i “You Can't Hurt Me No More”/”Everybody Let's Dance” i el que trobe es el tema entre els temes “Mr big shot” amb “I can’t take of myself” omplint de forma meravellosa la cara B, editat per Constellation. 

A aquestes altures ja havia deixat el seu "títol", i estava començant a desenvolupar una reputació amb la seva producció musical tot sol.  Va gravar un parell de temes de James Brown en Braunschweig, incloent “There Was A Time”/”Those Were The Good Old Days" i “You Threw A Lucky Punch'' en resposta al tema “You Beat Me To The Punch” de Mary Wells. 
El 1970, va gravar l'àlbum duet “Gene and Jerry: One on One", amb Jerry Butler amb els temes “You Just Can't Win (By Making The Same Mistake” i “Ten And Two (Take This Woman Off The Corner)” . En aquest moment Gene atura la gira en la que es trobava inmers i començar a treballar al seu estudi de produccions, el que esdevé un treball per a Mercury Records, “Groovy Situation”/”Not The Marrying Kind”, venien més d’un més d'un milió de còpies l’any 1970. 
L’any 71 Chandler enregistra el seu darrer treball a les files de Mercury Records amb els temes “Yes I'm Ready (If I Don't Get To Go)”/”Pillars Of Glass”, després d'això es muda a Curtom Records l’any 73 i a Eric Records el 1974 . Aquell any Gene va apareixer a l’album en directe que va enregistrar Curtis Mayfield i The Impressions "Curtis in Chicago” 

En 1976 era condemnat per venda d’heroïna pasant en la presó un parell de mesos, El "Duke of Earl" va ser declarat culpable de tres càrrecs al Tribunal de Districte dels EUA de Chicago, Chandler va ser condemnat a un any de presó pel primer càrrec, condemnat un altre any de presó en el segon i obtingué tres anys de llibertat condicional especial en els dos casos. 
El 7” "Get Down"/"The travelling kind" veia la llum el 1978 a Chi-Sound, siguent un gran èxit , tot seguit enregistrava 'When You're number 1' b/w 'I'll Remember You' el 1979, i “Does She Have A Friend?”/”Let Me Make Love To You” el 1980, acabava l’any amb “Rainbow '80”/”I'll Be There”. 
Els següents anys es va dedicar a enregistrar treballs fent duets amb diversos artistes com Jamie Lynn al segell Salsoul (“You're The One”/”I Keep Coming Back For More”1983). Altres artistes amb els que Chandler va gravar duets son Dee Clark el 1984 i Jimmy Reed el 1990. Llavors es convertia en vicepresident executiu de Chi Sound Records i havia començat a treballar amb el cantant Johnny Nash. 

Les seves cançons han estat sampletjades per molts artistes contemporanis, entre ells Cypress Hill. El 1998 “Duke of Earl” es va incloure en la banda sonora de la pel.lícula “Hairspray”, la cançó s’introduïria al Grammy Hall Of Fame. 
A hores d’ara Chandler continua en actiu, formant part de diverses organitzacions relacionades amb el Soul i el R&B.


miércoles, 4 de junio de 2014

Neix un nou segell DADDY RUDE RECORDS


Des de l'Alacantí ens fem resó del naixement d'un nou segell discogràfic DADDY RUDE RECORDS. L'eix principal en el que s'engrana aquest nou projecte musical son els ritmes jamaicans, encara que el seu promotor no descarta introduir-se en altres estils, com puga ser el Soul, R&B...
Com a primera referència i debut del segell, el personal de DRR estàn treballant en l'edició de l'EP que servirà de presentació al trio Key & Board, banda formada per teclat, contrabaix i veu femenina, que es dedica a la revisió de clàssics de la música afroàmericana en clau de jazz jamaicà.
Des de l'Allnighter volem desitjar molta sort a Miquel Rude, principal promotor d'aquest projecte i seguidor habitual d'aquest espai, Miquel es un dels PD que ha visitat la nostra cabina virtual com mostrem al següent enllaç. Miquel Rude Llarga vida a Daddy Rude Records!
Mes info: info@daddyruderecords.com



Key&Board - You're no good

lunes, 2 de junio de 2014

Entrevista a... PASAPOGAS HAMMOND QUARTET

Saps d'aquelles bandes que a primera vista t'entren, sense escoltar-los, veient la seva imatge, la portada d'un disc, digam et sedueixen a simple vista, doncs Pasapogas Hammond Quartet son uns d'ell, però lo millor d'aquest quartet d'Elx (Baix Vinalopó) no es l'imatge, cuidada, elegant... sino el seu so, melodies seixenteres on es barretja el millor modern jazz encapçalat pel Hammond, amb el millor Soul, en definitiva bon gust en tots els aspectes, desitjant vore-los en directe.


- Conteu-nos breument la historia de la banda, quan es forma, qui la composa i d'on venen els membres de Pasapogas. 
A la primavera del 2011, Àngel Soriano (ex-Circulos), Santi Vilella (ex-Afterglow) i Jero Colomina (ex-Circulos), se'n van de retir espiritual al monestir cistercenc de Poblet a terres Tarragonines, buscant un senyal que els indicarà què fer amb les seves vides musicals. 

Després de dies de misses a l'abadia, escoltant cants gregorians d'aquells monjos blancs, el so de l'òrgue de tubs emulant la veu de Déu, la intensa aroma de l'encens, les energies tel·lúriques de la mare terra que en aquell lloc exerceixen una força inusual, la presència de les tombes dels reis de la corona catalano-aragonesa i bastants ampolles de vi negre del Priorat; escoltaren a l'uníson una veu que els va comunicar "Si voleu envellir amb dignitat damunt d'un escenari i prolongar la vostra idiotesa adolescent per més temps, Mod-Jazz idiotes , Mod-Jazz ...!! 

Un any més tard, després d'un concert dels Vibe-Creators (València); el seu orguenista, Sergio Albentosa, ens va presentar al Saxofonista valencià Ricard Chumillas "Chumi" (ex-Goldfinger) alguns concerts i la publicació del Dancing Times!! 
Pel que fa al nom del grup, el “Pasapoga” va ser una sala de festes moderna i elegant que va existir des de 1942 durant dècades als baixos del cinema avinguda, a la gran via de Madrid. I a cada poble o ciutat de províncies, com ho és Elx, també va existir la seva sala Pasapoga amb el seu combo de dancing Jazz!! 

- D'on surgeixen les vostres influències, qui son els vostres referents musicales?
 Les nostres influències vénen de l'escena modernista londinenca dels 60, tradicional devoradora de sons negres i músiques instrumentals. Booker T & The Mg s, George Fame, aires del Flamingo Club, Small Faces, Jimmy Smith, Jack Mc Duff, Jimmy McGriff, Big John Patton, Billy Larkin and the Delegates, l'anomenat so Club o Mod-jazz!!

- Si algú no vos ha escoltat mai i llig el nom es farà la idea de que el hammond es l'instrument protagonista o amb més pes en la banda, que li diríeu referent a la resta d'instruments que formen el combo? 
Volíem que el nom del grup definís ràpidament com era el nostre estil musical. I la paraula Hammond defineix com cap altra el so club i, com no, sempre omnipresent en la cultura Mod. 

- La base es el Hammond jazz o Soul jazz, si no m'equivoque, quins altres estils trobeu que s'introdueixen en el so de la banda o que inevitablement es veuen reflexats? 
Per descomptat: R&B, Latin Jazz, Soul i Northern Soul i, fins i tot, la Bossa Nova. Sense cap mena de dubte aglutinem un compendi d’estils que encaixen a la perfecció amb allò que qualsevol Mod espera d’un grup musical. 

- Acabeu d'editar el vostre primer treball, un EP nomenat "Dancing time!" editat pel segell Tweed Jacket Records. Què ens podeu contar d'ell, podríeu fer breument un repàs tema per tema en 4 línies? 
Ens agrada definir-lo com un EP de Mod-jazz en línies generals. Però cada tema té el seu color, encara que tots sonen a Pasapogas. “Dancing time!” és un tema Soul (amb clares influences Northern Soul), al que se li podria adaptar una lletra fàcilment. “Samberry cream” és un tema divertit de Latin-Jazz, l'esperit de Mongo Santanaria sobrevola l'ambient. “Welcome, Mr Lambert” és un R&B sincopat molt modernista i “I am a Circles” un tema Groove amb certs coquetejos funk! 

- Què ens podeu contar de la gravació, estudi, productor etc. haveu enregistrat alguna cosa més per a més endavant o recopilatori etc? 
Està gravat en els estudis Eurotrack, d'Elx, amb José Manuel Maldonado, un tècnic de so molt professional, que va saber entendre les nostres indicacions i amb el qual hem treballat molt a gust. La producció és pròpia i, sincerament, ens hem acostat prou a allò que volíem aconseguir: elegant i cool... Estem molt satisfets amb el resultat obtingut. Hem fet servir un Hammond amb Leslie, amplificador Vox de vàlvules i, per descomptat, tot els instruments i percussions que estan gravats són “reals”, res de pre-gravats ni sons “enllaunats”. 


L'EP ha vist la llum de la ma de Tweed Jacket Records, a hores d'ara sou la primera referència, es un projecte de la banda, algun amic o algun aventurer que es llança a editar i ha apostat per vosaltres cegament? 
Tweed Jacket Records és el nostre propi segell discogràfic i és un projecte que acompanya la banda, però que també pot servir per a editar treballs d'altres bandes que es moguin en les nostres mateixes coordenades. 

Si parlem de la vostra ciutat, es una zona on, per dir-ho d'alguna manera, l'escena Mod ha estat molt activa des de fa molts anys (bandes, Djs, weekenders...) una mena de referènt Mod al País Valencià. Quina acollida esta tenint el vostre treball i la banda en si, us sentiu arropats? 
El Circles Club va néixer als 90 com a club de fans de “Los Círculos”. Avui dia és molt més, és un ens de vida pròpia, amb djs, músics, dibuixants, però, sobretot, camarades. 

Parlant del directe, en que es basa el vostre show, a banda dels temes propis, feu sonar alguna versió? 
De moment no podem completar un directe sols amb temes propis (tot arribarà...), però ens encanta fer versions de temes que ens han deleitat de sempre, com ara “Alligator Boogaloo”, de Lou Donaldson, “Chitlis con Carne”, de Kenny Burrell; temes de Booker T & The MGs; Billy Larkin; Jimmy McGriff; Big John Patton i, fins i tot, els mítics Small Faces. 

Parlem del futur de la banda, supose que ara fareu rodar l'EP per presentar-ho en directe, que teniu a la vista? 
Volem començar a presentar per diferents ciutats el nostre EP a partir d’aquest estiu. Ja tenim alguns concerts previstos a Madrid i Barcelona, a falta de concretar la data. Us anirem informant.