Des de les illes, però no les Balears, sino les Illes Canaries! entrevista a THE VINYLOS




- Contau-nos breument la historia de la banda, quàn es forma, qui la composa de d'on vene els membres de The Vinylos. 
The Vinylos es forma quan Suzie, posa-discos, animada por l'amo del local on punxava, va intentar buscar un grup per que feren la música de l'estil que ella punxava al local. Després de diversos intents fallits i quasi donant per impossible la missió, va contactar amb Sebastián Suárez (guitarra) per aquesta tasca. Aquest, junt a un antic company Migue Molina (baix), portaren a terme aquell projecte. Després d'un temps van demanar a Suzie que cantara y a Antonio Sosa (bateria), antic company també, perque se unís a ells també. Va pasar algún temps fins que The Vinylos va tindre la seva formació definitiva, que fou en agost de 2011. 
Sebastián Suárez i Antonio Sosa (antics companys de conservatori) tenen junt a Migue Molina experiència en altres bandes de rock a l'illa. Suzie es un descubriment de Sebastián, qui va creure des del principi en les seues qualitats com a vocalista per a una banda d'aquest. No tenia cap experiència anterior.

- D'on surgeixen les vostres influèncias , quins son els vostres referents musicals? 
Les influèncias son, per una banda de la música clásica, i, per l'altra, exclusivament sixties. Des del r&b, el beat, garage i deéás sons. Cada membre de la banda aporta la seva influència. The Who, The Kinks, The Sonics, Small Faces, una llista molt extensa i molt variada.


- En qué consisteix el vostre show en directe, temes propis, quines versions incorporeu al vostre repertori? 
Al nostre show en directe procurems que el so siga lo més fidel posible a l'època que admirems. Un so net i amb molt de ritme. Es basa sobretot en revisar els grans clàssics de l'època, pasant-los pel so Vinylos. Incorporem alguns temes propis i aquestos encaixen dins del repertori como si foren de l'època també. Hi han temes de The Sonics, com "Strychnine", "Why Do I Cry" de The Remains, clàssics com "Route 66" de Chuck Berry, o un "Hound Dog" de Leiber& Stoller adaptat al nostre estil. 

- Com es troba l'escena relativa al vostre estil per les Illes Canaries, existeixen molts locals on projecten música en directo, festivals, etc.? Trobeu moltes limitacions a l'hora de tocar en directe pel vostre territori? 
L'escena relativa al nostre estil es bastant nula. Considerem que el nostre estil no encaixa amb lo que al públic d'ací els agrada escoltar. Hi han moltes bandes i pocs locals, aquests sempre apoten perr la comercialitat. A l'hora de tocar en directe, tenim menys recolzament que altres bandes amb un repertori més popular, però, no per això ens sentim menys valorats. Al contrari ens encanta difondre el nostre estil i la nostra música.

- Haveu tingut oportunitat de tocar fora de les Illes? Conteu-nos com ha estat aquest experiència. 
Totalment increïble. Vam tocar a Berlín i va estar una experiència magnífica. El públic extranger coneix millor el nostre repertori i es un públic que acudeix a vore al grup en sí. Van a un conciert i tenen una altra cultura en aquest aspect. No acudeixen a escoltar cançons i prendre copes esperant una cançò de moda, se'ls nota atents i entregats, i això fa creixer a una banda. Saps que t'están escoltant.

- Si tinguereu el poder de la resurrecció, a quin artista convidarieu al vostre show o estaríue encantats de compartir escenari? 
Arribats aquest punt cada membre de la banda resucitaria a algún diferent.
A Migue Molina, l'encantaria que John Lennon entonase algunes estrofes de “I call your name”. A Suzie, que Dusty Springfield es cantés un dúo emb ella. A Antonio Sosa, que Keith Moon le furtara la batería i, Sebastián, convidaria a Bo Diddley. 

- Parleu una mica del vuestre material propi. Que es el que teniu editat? maqueta, Ep's...?
Tenim un EP editat en 2013 amb Clifford Records. En format vinil, conté dues temes propis i dues versiones, més un bonus track. Que, per cert, ja s'ha agotat.

- Quin es el futur maés inmediat de la banda? 
¡Continuar! ¡ Gravar! I per això lo més inmediat es tocar per tornar a entrar a l'estudi de gravació lo més prompte possible. Tenim diverses dates ja tancades a les Illes i en la península. Gravar els nostres temes implica un desemborsament de diners important que hi ha que amortitzar amb els concerts. Aquesta es la nuestra meta a hores d'ara. I continuar amb aquest somni!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew