lunes, 30 de septiembre de 2013

6é APLEC MODERNISTA VALLESÀ, 6 d'octubre 2013, Caldes de Montbui (Vallés Oriental)

 6é APLEC MODERNISTA VALLESÀ


Quan no ha passat practicament un més de la finalització de l’aplec senenienc, es el moment de donar la benvinguda a un dels aplecs més veterans, el 6é Aplec Modernista Vallesà, aquest tindrà com punt de trobada el Centre, Ateneu Democràtic i Progresista del poble de Caldes de Montbui, a la comarca del Vallés Oriental. 

Com a principal novetat l'Aplec Vallesà tindrà tots els seus actes durant el diumenge dia 6 d’octubre, sense cap mena d’acte nocturn, al matí hi haura la tradicional eixida escuterista, on les Vespas i Lambrettas tindràn com a punt de partida al Parc dels Catalans de Terrassa, a continuació hi haura un “Guateque Vermut Familiar” a l’ateneu, on tindrà lloc un dels plats forts de la jornada la presentació del 6é treball confeccionat pels Badabadoc Selectors sota el nom "Modernisme per a la Mainada" el Pd catalans fan un recull de temes seixenters dedicats als més joves, on fa presència el Soul, R&B, Beat etc. tot en clau Catalana i interpretat generalment per grups de nens com puguen ser Els Xipis, grup format per nenes/nes  l’any 70 a les files dels segells Concèntric i Edigsa, aquests feien adaptacions i versions de gent com Josep Maria Espinàs o Pau Riba entre altres.

A continuació del vermut vindrà el dinar de germanor i la presèntació del llibre “40 mods de les nostres terres (Editorial Base)” a carrec del seu autor, el senienc Robert Abella, qui presentarà el seu segón treball literarri després de “Mod Revival: Historia de un renacer (Lenoir)”. A “40 mods” Robert Abella exposa 40 exemples de xics i xiques d’arreu de les comarques dels Països Catalans, de diferents edats amb interpretacions i visions diferents de viure el moviment Mod, tots ells fascinats pel Soul, R&B i altres sons negres de la decada dels seixanta, tot coincidint en una visió creativa i individualista de la seva existència.

Per enfilar la recta final de l’Aplec Vallesà el col.lectiu “Tiempos Modernos” de Granollers i “Magrio Town” de Terrassa prendran part als plats per deleitar al públic assitent amb les seves col.leccions de vinils, l’ateneu sera decorat amb imatges d’epoca i portades mítiques dels teballs en cátala de gent com Lita Torelló, Bruno Lomas, Teté Montoliu, Els Dracs etc.







jueves, 26 de septiembre de 2013

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA


DIJOUS 26 SETEMBRE 2013

RETROVISORES en directe 
Marula Café, Escudellers 15 Barcelona (Barcelonés)







DIVENDRE 27 SETEMBRE 2013

8é Rally Escuterista de València
València (L'Horta)




Festa presentació
SIXTIES ROCK CASTELLÓ
Plç. Santa Clara, Castelló (La Plana)






MODERN BAZAR 3
Black Note, Carrer de Polo y Peyrolón 15, València (L'Horta)






DISSABTE 28 SETEMBRE 2013


DJFARM SOUND EXPERIENCE
Bar campus , Sant Llorenç 11, Reus (Baix Camp)





4a. Matinal Escuterista de Sta. Eugènia de Berga
Santa Eugènia de Berga (Osona)





martes, 24 de septiembre de 2013

MODSHOPPING & BESPOKEZONE


Modshopping i Bespokezone es una empresa tailandesa que porta funcionant des de 2004, quasi deu anys d'experiència en la confecció de tratjes, xaquetes, camises etc. així com altres productes de tall elegant i aspecte modernista. Com que son fabricants donen l'opció de canviar des de l'acabat dels punys i colls de les camises, el tall de les xaquetes, color dels tratjes etc. i per un preu prou interessant en alguns casos.







lunes, 23 de septiembre de 2013

Aquells trastets... TRIUMPH TR4


Construit l'any 1961 i produït fins al 1965 per Triumph Motor Company, de linea esportiva i amb 105 CV de potència, va rebre en principi el nom de "Zest" fins al seu desenvolupament final, el TR4 estava basat en el xàssis i transmissions dels anteriors TR però amb un estil més modern, es van construir al voltant de 40.000 unitats l'any de llançament.







jueves, 19 de septiembre de 2013

Els millors EVENTS per al CAP DE SETMANA

DIJOUS 19 SETEMBRE 2013

2013  LAMBRETTA JET SET RALLY
GANDIA (La Safor)




             
DIVENDRES 20 SETEMBRE 2013

2on TOUR EXTRAMURS
MAGAZINE CLUB, Perez Escrig 19, València (L'Horta)

             



THE OLDFASHIONED en directe
Juanita Club, Lepanto 8 València (L'Horta)





Presenació nou disc ARCANA HAS SOUL
Discos Oldies, Nostra Sra. de Gràcia 6 Val'encia (L'Horta) 19:00hrs
DJ LOURTRU
Sala El Tornillo, Campoamor 42, València (L'Horta)





BLACK AS VINIL
Sala Calypso, Carlos Cervera 9, Russafa VLC (L'Horta)




 DILLUNS 23 SETEMBRE 2013


HEART OF SOUL
Sala Underground, La Granada del Penedés, BCN (Barcelonés)





martes, 17 de septiembre de 2013

Los Glosters a "Gritos"


Resulta molt satisfactori que un artista done un impuls creatiu a la seva obra i trenque amb el continuisme del seu treball sense perdre, però, l'esència que el distingeix. No es tasca gens fàcil però si s'aconsegueix tan lloable propósit, com es el cas del nou Ep de Los Glosters, es normal que s'establisca una gran empatia amb el seu públic i, d'aquesta manera, el creador faça acopi de la suficient autoconfiança com per a continuar endavant amb reforçada il.lusió. No es la primera vegada que aquesta banda tarraconense aconsegueix donar un impuls a la seva trajectoria, amb noves propostes originals, pero en aquesta ocasió, el resultat final es tan especial como fascinant. 

Els tarraconenses Glosters acaben d'editar amb la discográfica almeriense, Clifford Records, el seu més recient treball sota el nom genéric de “Gritos” (2013), títul d'una de les quatre cançons de  facturació pròpia que s'inclouen en aquest fantástic vinil de pop amb arrels sixties. Els altres tres temes son “Club Ye Ye”, “Vestida de Negro” i “Te quiero” ademés inclou un códig per a la seva descarrega digital amb un tema extra “Chicas”. Han comptat amb col.laboracions musicals de luxe a carrrec de les cantants Aya Sima i Adriana Prunell de The Pepper Pots, el musicóleg Radiolux Franky i els guitarristes Chus Cano i Juan Zarppa, de fet en l'estudi da'quests últims han estat gravat aquestes brillants noves cançons.

Los Glosters es van formar a la ciutat de Tarragona en 1997, a partir de la disolució d'un grup predecessor, Els Pirats. Están formats actualmente por Puri Pedrola (baix), Evan Dedes (batería i veus), Héctor Mir (órgan i veus), Ramón Cuenca (veu), Miguel Zanón (guitarra) i Carlos García (guitarra i veus). Després d'alguns concerts i recopilatoris més un Ep inicial, en 2002 trauen el seu primer treball amb títul homónim amb el segell Animal Records. La discográfica Flor i Nata edita els seus següents discs. L'Ep “Escucha!” veu la llum en 2005, any en que inicien una fructífera relació musical amb els estudis de La Cocina de Juan Zarppa a Tarragona. D'allí eixirà un altre Ep amb el nom “Octubre” a primers de 2006. L'any següent, 2007, celebren la seva primera década amb un LP amb nom “ La Boîte ”que Flor y Nata converteix en un Cd de temes nous i selecció de grans éxits. L'any 2008 actuaven a Liverpool dins el prestigiós festival IPO, i en 2009 publiquen "Canciones" a finals de 2011, presentaven un 10” editat por Clifford Records amb el nom de “Discos Olvidados”. 

Amb aquest nou treball, Los Glosters han donat un pas més enllá en la seva impresionant trajectòria artística. Es tracta, sense cap tipus de dubte, del seu millor disc fins a la data, decorat con un artwork excelent a carrec d'Isaac Negrié i un gran treball fotográfic de Sansa. El seu nou Ep “Gritos” es imaginatiu i emocionant. Per una banda conté els seus milllors recursos musicals, que conformen el seu identificable estil, i per una altra, afegeix nombrosos detalls de qualitat extrets de l'ampli ventall del rock and roll, ja siga en forma de beat, ie ie, “garage”, pop, psicodelia, freakbeat, entre altres. 

Els "crits" de Los Glosters s'escolten millor que mai amb una grabació excelent en la que sobreix una secció rítmica impecable de baix i bateria, unas melodies encantadores, una veu solista convincent, i uns contundents riffs de guitarra recolçats per un poderós órgan.


BOSS SOUNDS diu adéu.


Boss Sounds (http://boss-sounds.org/) espai dedicat a informar, difondre i promocionar la música jamaicana en totes les seves vessants, diu adeu després de més d'una decada de treball (1999- 2013). Una gran perdua per als seguidors dels ritmes jamaicans, ja que se'n va un espai on poder estar al dia de concerts, noves edicions etc. Boss Sounds respect!

lunes, 16 de septiembre de 2013

The Beatles van de Reggae (Part II)

Segona entrega de covers de la banda dels quatre de Liverpool en clau de reggae, si vols donar una ullada a l'article que precedeix aquesta segona part només et cal que piques al següent enllaç The beatles van de reggae part I i recordar-vos que la majoria d'aquestos temes els pots trobar a la caixa editada per Trojan Records l'any 2005 sota el nom de The Beatles Reggae Tribute.




JOHN HOLT - "I WILL"
Obrim aquesta segona entrega amb el meravellós John Holt que visitava no fa moltes setmanes terres castellonenques amb motiu de la darrera edició del festival de Reggae Rototom a la ciutat de Benicassim. El tema "I Will" que el gran Holt incuia al seu disc "2000 Volts of holt" l'any 1976. la otiginal data de l'any 1968 i va estar inclosa a l'àlbum que els de Liverpool editaren al seu disc homònim, també conegut com "The White album".




DOBBY DOBSON - "CARRY THATH WEIGHT"
Amb aquesta versió Dobby Dobson o "The Loving Pauper" com era conegut, trencava una mica amb el seu esterotip de cantant de cançons romantiques i d'enamoraments, potser seria la versió dels beatles que ningú esperava d'ell. Lo cert es que el cantant i productor de Kingston la brodava, donant-li un ritme sincopat, acompanyat per la banda de Gladdy Anderson (Gladdy's All Stars) qui li dona la covertura perfecta i necessaria a la potent veu de Dobson. El tema es va gravar l'any 1971 i la versió original dels Beatles forma part de l'àlbum "Abbey Road" de l'any 1969.




KEN BOOTHE - "MY LOVE"
Ken Booth o "Mr Rocksteady" aquell nen de Denham Town (Kingston) que va ser veí de Stranger Cole i que als seus inicis es feia acompanyar de bandes com The Soul Vendors o el mateixos Wailers el jove Ken escollia el tema "My Love" propietat de Paul McCartney i que l'anglés va llançar en solitari l'any 1973 amb la banda The Wings, en el cas del tema de Boothe destaca la veu caliida del cantant sobre una secció de vents fantastica que donen més melodia si cap a la cançò, tot sota la supervisió de l'organista i productor Lloyd Charmers.




KING KOUCHI & THE TECHNIQUES - "SHOW ME YOUR MOTION (WORLD WITHOUT LOVE"
Cover de l'any 1972 al més pur estil dels Deejays Jamaicans, es a dir  el tema "World Without Emotion" dels Beatles sonant per part dels Techniques  com a base i el Dj King Kouchi cantant o parlant per damunt de la base, el que es coneix com Toasting. El tema original es va llançar en format 7" l'any 1964 però no pels de Loverpool, malgrat que el tema va ser escrit per Lennon i McCartney la van gravar els cantants Peter & Gordon que van aconsegir ser numero 1 a les llistes de vendes a les illes britaniques.





ALTON ELLIS - "AND I LOVE HER"
Per finalizar aquesta segona entrega de Reggae, Ska i Rocksteady de versions dels Beatles ho fem amb un altre nom propi del Rocksteady, el senyor Alton Ellis qui amb una elegància suprema  i una veu exquisita desenvolupa una versió del tema "And I love her" que els quatre de Mersey gravarien l'any 1964 i que aniria inclós al seu disc "A Hard Day's Night" curiosament la versió de Ellis es de l'any 1981, el que demostra la qualitat i el bon fer del cantant pasats els anys.


miércoles, 11 de septiembre de 2013

El gran McCoy... McCoy Tyner.



Parlar de McCoyTyner es parlar d'un dels pianistes més influent en el jazz dels darrers 50 anys ,el seu estil ha sigut emprat per gairebé tots els pianista més vinents. Un virtuós de gran alçada i originalitat incomparable per la seva forma de tocar a principis dels anys 60, Tyner (com Thelonious Monk) no va alterar el seu estil en tota la seva carrera, però sense deixar de créixer i solidifcar aquesta .

Tyner es va criar a Filadèlfia, on començà a estudiar piano a l’edat de 13 anys, les seves principals influències van ser els seus veins Richie i Bud Powell, siguent aquest últim un dels principals pianistes de l’escena Bebop i amb qui Tyner perfeccionaria el coneixement de l’armonia i els pedals En 1953 va coneixer a John Coltrane amb qui tocà “Red Rooster” encara que els seu debut discografic fou amb Art Farmer i la Benny Golson Jazztet, però, després de sis mesos va deixar el grup per unir-se a Coltrane de nou. Pocs pianistes de l'època tenien el poder i l'estil obert de ment per complementar i inspirar Coltrane, la carrera de Tyner, mai es va veure enfosquida per l’innovació del saxofonista. Durant els anys amb Coltrane (1960-1965), el pianista també va enregistrar les seves pròpies creacions per al segell Impulse! com els fantastics “Ballads & Blues” i “Live at Newport” tots dos l’any 1963. L’any 1967 Tyner signa amb el mític segell Blue Note debutant amb el segell amb el disc “The real McCoy”.

Després de deixar Coltrane, Tyner va treballar com a acompanyant (ni mes ni menys  que amb Ike i Tina Turner) i va conduir els seus propis grups. Després de signar amb Milestone a 1972 , Tyner va començar a ser finalment reconegut com un dels grans.  L’any 1978 forma part d’una gira “d’All-Stars” junt a Sonny Rollins entre altres i enregistra un duet  amb Stephane Grappelli, Tyner va tocar sobretot amb els seus propis grups des dels anys 70, que van anar des d'un quartet amb Azar Lawrence i una big band amb el seu trio. Durant aquesta decada cal destacar “Sahara” i “Enlightment” tots dos de gran qualitat rebent les millors crítiques. En els anys 80 i 90, Tyner va rodar pels segells (les seves antigues llars Blue Note i Impulse! , així com Verve , Enja i Milestone ) abans d'establirse amb Telarc a finals dels anys 90 i llançar una sèrie d'àlbums com Roots Jazz : McCoy Tyner “Honors Jazz Legends piano of the 20th Century” o "Illuminations" al 2004. El 2007 , Tyner va tornar amb l'àlbum d'estudi de McCoy Tyner Quartet amb el saxofonista Joe Lovano , el baixista Christian McBride i el bateria Jeff " Tain " Watts .

Tyner sempre ha destacat per la seva delicadesa i lluenta sonoritat convertint-se en un dels grans de Modern Jazz, sense dubte haver estat al costat del gran Coltrane va marcar els esdevenirs de la seva carrera.




lunes, 9 de septiembre de 2013

A la cabina de l'Allnighter... DJ GOODFELLAH

I sense eixir de la zona del Sènia, hi ha que vore el que dona de si la zona, fem un repàs a les sessions d'aquest Montsianenc resident a Barcelona, senyores i senyors R&R i R&B del delta del Mississipi de la ma de DJ Marc Goodfellah.


- Quants anys portes mostrant la teva música al món?quina va ser la primera vegada i on?
Parlar de la primera vegada em ruboritza. Ah bé, parlem de punxar és clar. No obstant, l'excitament i la vergonya; el pudor d'ensenyar les teves carns en foc o els teus vinils que et cremen a les mans per primer cop és el mateix. No recordo exactament on, però segurament -i fora dels murs de casa- seria al Garrofa Rock d' Ulldecona. Festival dut a terme entre una colla d'amics que va fer-se sentir prou a mitjans dels 90 al Montsià (TGN). Sempre mos ha agradat alborotar la comarca i la contornada.


- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Doncs les primeres punxades serioses que em van procurar alguna actuació més enllà dels límits naturals del Delta de l'Ebre i del riu Sénia van ser cap als 00  com a part d'un col.lectiu de disjòqueis. Els ritus iniciàtics sempre tenen més sentit  dins d'un grup i vam endegar els Dandy Loosers, amb els quals vam tenir actuacions a festivals com el Castanyasso Rock de Montblanc (Conca de Barberà, TGN). Alguns dels membres d'aquella colla encara continuen actius com és el cas de frankystein dj, capo de Radiolux que en aquell moment ens va fer de llebre de canòdrom. Pel que fa als formats, en aquella época i sent estudiant jo punxava amb elapés adquirits amb paciència i algun afortunat senzill que trobava pels flea markets nostrans o a les fires de discs.Amb el temps els quaranta-cinc es van anar imposant tant per una qüestió de comoditat com de qualitat de la sessió. Els darrers anys ja he anat procurant-me una col.lecció més afinada segons els meus gustos, sigue mitjançant internet, sigue visitant a amics com l'Enric de Penniman Records o anant a les clàssiques botigues de discs.


- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
L'estil depèn de la sessió i del lloc on me trobe. Al cap i a la fi quan emcontracten intento crear l'ambient que jo crec adequat per a l'espai o l'ocasió. Bàsicament m'agraden els negres, així dit cruament. I aquí hi entren el R&B, l'Early Soul, el Northern Soul, el Southern Soul i fins i tot el Funk, el Groove o el Boogaloo. Tampoc menyspreo mai un bon hit de R&R clàssic o de Rockabilly -encara que no en sóc  un purista-  ja que van ser els estils que primer em van fer estimar la música. 
En definitiva, no sóc defensor d'un sol estil perquè entec que això seria una limitació. I vist
que molts músics van passar per diferents files i époques musicals, em sembla una idiotesa posar barreres on no les hi van posar ells mateixos. Ara bé, el gruix de les meves sessions és de R&B dels 50 i dels 60.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Bé, el que indubtablement m'ha fet créixer com a punxadiscos han estat les Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat. L'amic Nete, l'organitzador, va confiar en mi des del començament i -veigues per a on- l'any que ve complim deu anys omplint l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona los diumenges d'estiu. Per allí ha passat una caterva de grups de l'alçada dels Toasters, Mambo Jambo, Soweto, Ass Trio, Flamingo Tours, Slingshots, Very Pomelo, Los Fulanos, Blas Picón & The Junk Express, Tiki Phantoms, Nu Niles... i jo què sé! Imagina't, amb tants anys de trajectòria. A l'estiu, el dia dels concerts, jo m'encarrego del warming up i del floor shaking posterior.
A més a més actualment visc a Barcelona així que col.laboro amb clubs com el Sinners Inn, o punxo en bars com el desaparegut i enyorat Las Guindas, que era un bar i no només. Próximament tinc una sessió pendent al mític Barbara Ann.

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Darrerament compro molt a les botigues de discs dels  amics. Està molt bé fer que els vinils faiguen viatges transoceànics però m'agrada la relació de la música a la vella manera, embrutant-te les mans. I a Barcelona hi ha botigues que valen la pena, com Daily Records o la de Marcos Juandó. Ara mateix, abans d'escriure't, acabo d'arribar de Juandó i -ja que em demanes per les últimes adquisicions- a la bossa hi figura: Oh Gee -OO- Wee (Herald) de Charlie and Ray, Funky Skull (Mercury) de Melvin Jackson, Got to Move (Charly R&B) d'Elmore James i The Latin Bit (Blue Note ) de Grant Green. Casualment tots músics negres. Estic segur que en una altra vida vaig recollir cotó al Delta del Mississippi perquè ni jo mateix entenc de vegades aquesta inclinació natural cap a la negror (riures i emoticonos de la risa).

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:

-Per començar la festa: Charles Sheffield- Its your voodoo working 
-Per calfar l'ambient: Etta James -Seven day fool
-Per mantindre el foc viu: Barrett Strong -Yes no, maybe so
-El colofó: Young Jessie -Teacher gimme back (Próximament al Rockin' Race Jamboree!!)
-L'acomiadament: Otis Clay – Got to find a way





Èxit total al II APLEC MODERNISTA DEL SÈNIA


Us deixem l'enllaç del fantàstic blog MAGIC POP referent al segón Aplec Modernista del Sènia el qual va ser un èxit total, elègancia, companyerisme i bona música son el resum d'un cap de setmana sensacional on l'Allnighter va estar present,  donem l'enhorabona als organitzadors pel treball impecable, als Pd per fer-nos gaudir d'unes sessions meravelloses, a Los Glosters pel seu energètic directe, salutacions a la Castelló Scooter Crew i resta de scooteristes que varen desafiar al temps, en definitiva a tota la gent que va participar, especialment als Sèniencs pel bon tracte rebut, ens veiem a la següent edició.








Fotos: Pere Vegara i Robert Abella.