lunes, 29 de julio de 2013

THE BEATLES van de Reggae (Part I)

L'influència de la banda de Liverpool en alguns estils musicals o la l'essència del seu estil en moltes bandes a hores d'ara es incuestionable, si parlem vers la música jamaicana, es com a minim curiós, suposem que davant la gran quantitat d'artistes jamaicans que emigraven cap a l'illa britanica als anys 60, una forma de guanyarse al públic anglès o d'entrar de bon peu al mercat britànic, era fer una versió d'una banda de casa que gaudia d'un exit més que notable, era quelcom que les companyies no podien deixar escapar. Com a evidència la quantitat de recopilatoris editats de versions de la banda de Liverpool en clau jamaicana, ja que molts son els artistes de l'illa caribenya que durant la història s'han aventurat a fer un "cover" de la banda de Lennon, Mc Cartney i companyia, en aquest article farem un xicotet repàs a algunes de les millors versions, al nostre parer, del Beatles en clau jamaicana, la gran majoria si no totes editada com no podia ser menys per Trojan Records dins la Trojan Beatles Tribute Box Set.


MARCIA GRIFFTHS - "DON'T LET ME DOWN"
Començarem com no podia ser d'una altra forma amb la versió "Don't let me down" de la senyoríssima Marcia Griffith, versió inclosa al seu disc "Play me, Sweet & nice" de Trojan Records l'any 1974, tema que anteriorment havia sigut versionat per Harry J Allstar de forma instrumental amb el seu Hammond com a protagonista i que el productor va incloure al magnific disc "Liquidator"  l'any 1969.
"Don't let me down" poseia un estil Soul adolescent, amb una linea de baix mitjana i una guitarra que ajudava a frenar el ritme frenètic dels arranjaments, tot adreçat per la veu de Marcia que fa assaborir la melodia del tema.





SLIM SMITH - "I WANNA HOLD YOUR HAND" 
Gravat pels de Liverpool l'octubre del 63, en aquest cas el nostre protagonista es el jove Slim Smith, descrit per Steve Barrow i Peter Dalton al seu llibre The Rough Guide com una de les millors veus emergents a l'era Rocksteady, Slim va ser membre fundador de The Techniques primer i més tard de The Uniques, tot sota les ordres de gent com "Sir" Duke Reid, Byron Lee o el mateix Curtys Mayfield. Slim moria l'any 1973 als 25 anys d'edat truncant una més que prometedora carrera. Degut a l'èxit que va tindre l'artista les seves obres es van re-editar majoritariament en recopilatoris com el A Unique Technique, Classic Rocksteady & Reggae 68-72, editat per Westside records l'any 2000 on s'inclou la versió de Mc Cartney & Cia.





ERNEST RANGLIN - "YOU WON'T SEE ME"
El senyor Ranglin es llançà a versionar de forma magistral el tema "You Won't see me" enregistrat al disc Rubber Soul per la banda de Mersey l'any 1965. la versió fou gravada dos anys més tard per Ernest Ranglin a Federal Studios amb una linea d'ska i on el guitarrista jamaicà es llueix puntejant de forma incansable amb la seva guitarrra, mostrant la seva vessant més jazzistica, no obstant el compositor jamaicà va gravar alguns treballs de jazz a principis dels 60, abans de treballar amb els grans productors jamicans com Lee "Scratch" Perry o Clance Ecles i de participar en cançons clau dins el gènere skatalitic com "My boy lollipop" de Millie Small, "Rivers of Babylon" de Melodians o "It Hurts Be Alone" dels Wailers.







THE CRYSTALITES - "LADY MADONNA"
Single original dels Beatles de l'any 1968, Versionat l'any 1970 sota la producció de Derrick Harriot al disc instrumental nomenat "Undertaker" que van editar els jamaicans The Crystalites. Amb una linea de baix contundent com  eix principal de la cançó, el Hammond de Wiston Wright pren l'iniciativa i es fa  protagonista acostant el tema al jazz, una versió fantastica de pur Boss Reggae.






ROSALYN SWEAT & THE PARAGONS - "BLACKBIRD"
Tanquem la primera part d'aquesta selecció de "covers" dels Beatles amb la veu femenina de Rosalyn Sweat, acompanyada de la banda The Paragons, autors de temacles de grandíssima qualitat convertits en clàssics  com "On the beach" per posar un exemple. El tema obria el disc que la banda i cantant jamaicana gravaren conjuntament l'any 1974 per Treasure Isle, sota supervisió de Duke Reid. Lo cert es que no hi ha molta informació sobre la cantant, ni sobre el tema en questió. La cançó es una versió del tema original gravat pels Beatles l'any 68, inclós al seu doble album amb el nom de la banda, també conegut com "The White Album", en quant a la versió, es un reggae en la seva cara més comercial, pròpi del que es venia fent cap als any 70 i que mostra que malgrat el canvi d'orientació d'alguns artistes, encara es podien trobar gran temes.



Continuarà...











miércoles, 24 de julio de 2013

"BRAND NEW WOMAN" el primer treball de THE VIBE CREATORS



"Brand new woman" es l'esperadíssim primer treball de llarga durada de la banda valenciana de Soul-Jazz, The Vibe Creators. Després del seu EP en format 7" editat l'any 2011 i que et deixava amb les ganes de més, la banda compensa l'espera dels seus seguidors amb un treball fantàstic. 
"Brand new woman" esta composat per vuit temes propis i dues versions de pur Soul, Jazz, Boogaloo i Funky de la vella escola, executat amb elègancia i amb el bon fer que caracteritza la banda, sense dubte ocupa un espai destacat en el nostre apartat de discos recomanables.



martes, 23 de julio de 2013

"REMEDY" el nou treball de KEYSER SOZE


Kayser Soze es la banda de Ska/Rocksteady amb influències de Soul i jazz encapçalada pel saxofonista Jammal Tarkington, la banda va naixer a Reno, Nevada a la costa oest dels Estats Units  l'any 1998 des de llavors han compartit escenari amb importants bandes del gènere com Skatalites o Toots & The Maytals entre altres.
Fa poques setmanes veia la llum el que es el seu quart treball d'estudi sota el nom de "Remedy", un conjunt de melodies al voltant dels sons jamaicans, editat pels segells Megalith Records als Estats Units i Rocking Records a Europa, el passat més de maig la banda realitzava una gira europea que els duia per diverses ciutats del vell continent.





 

Festa presentació del II Aplec Modernista del Sènia.

El segón Aplec Modernista del Sènia va agafant forma i com a introducció fins que arribe la data d'aquest, els seus organitzadors realitzen una presentació per fer-nos idea de per on anirà aquesta segona festa del modernisme nostrat,  al poble de La Sènia, a la comarca del tarraconina del Montsià.
Per aquesta presentació els modernistes seniencs han preparat un seguit d'actes els quals inclou la presència del Neil Connors, Mod original britànic dels anys 60, qui junt a Robert Abella, Mod revivalista senienc als anys 80 i autor de llibres com 40 "Mods de les nostres terres" faràn un repàs del que ha sigut l'escena Mod o com es vivia aquesta escena durants aquells anys, ademés de respondre a totes les questions que es puguen presentar al voltant de la pelicula Quadrophenia o del moviment Mod en general.
A continuació hi haurà sopar, concert i punxada a carrec del mateix Robert Abella  i el Xavi Vinaròs, un bona festa per anar calfant fins que arriba la data oficial del II Aplec Modernista del Senia que tindrà lloc els dies 6,7,8 de setembre.



domingo, 21 de julio de 2013

A la cabina de l'Allnighter... MOONWOLF

Conegut com Felipón, es trasforma en Moonwolf quan deixa caure l'agulla, amb els plats encara calents del passat Rhytmh & Beach que tingué lloc a Benicàssim, el castellonenc Dj Moonwolf visita la cabina de l'Allnighter per mostrarnos la seva estima cap als sons negres de meitat dels 50 i 60, els vinils i com son les seves sessions davant els plats.



- Quants anys portes mostrant la teva música al món? Quina va ser la primera vegada i on?Des de que era un adolescent vaig estar fent  programes de ràdio, primer a l'institut i després en xicotetes emisores pirata. També ambientava algunes nits en garitos d'amics, però, fins que no vaig deixar la ràdio no no vaig sentir una vertadera necesitat de traure a passejar els discos. Les primeres sessions sèries com a selector foren al Ricoamor, el temple musical de Castelló.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
L'únic format amb el que m'entenc es amb els vinils de 7”, prensajes originals de 1951 a 1965 en laseva gran majoria. Supose que el meu dèficit d'atenció m'impideix rebuscar entre les carpetes de mp3, cançons de cds i formats amb masa informació... El format senzill em resulta molt còmode: només em tinc que preocupar de recordar la cara que vull posar.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Només punxe artistes negres executant Rhythm & Blues. El terme es lo suficientement ampli per donar cabuda a temes més lligats al Rock & Roll dels 50 i altres otros més lligats al (proto)Soul de principi dels  60.

 Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Disfruto tanto de todas las sesiones que es difícil elegir un único buen recuerdo. A veces la entrega del público, otras las condiciones de la sala... No podría elegir ni un Top 10!

-Quines han estat les teves darreres adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Les últimes esborradures de "my wants list" han sigut “Bottle it up and go” de Big John Greer en Groove, “Take the bitter with the sweet” de Little Gigi en Select i “I feel so worried” de Sammy Lewis en Sun.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:
Per començar la festa … I’m a little mixed up (Betty James, Chess)
Per calfar l’ambient … Holy Mack’rel (Prentice Moreland, Challenge)
Per mantindre el foc viu … Money (Richard Wylie, Motown)
El colofó… Hello little girl (Lloyd Price, KRC)
L’acomiadament… Twistin’ the night away (Sam Cooke, RCA Victor)


miércoles, 17 de julio de 2013

JOHN COLTRANE per sempre!



El 17 de juliol de 1967 se'n anava una de les figures més grans del jazz i de la música en general, John William Coltrane moria d'un càncer de fetge als 41 anys. Enrere deixava un curta però intensa carrera, deixant una empremta imborrable amb un bon grapat de bons discos.

John Coltrane va ser un dels més importants i més controvertits, figures del jazz. Sembla increïble que el seu període de major activitat va ser tan curt, no només perquè va gravar prolíficament, sinó també perquè, aprofitant la seva fama, les companyies discogràfiques que enregistraven els seus treballs com a acompanyant en la dècada de 1950 va tornar a publicar amb freqüència aquestes gravacions sota el seu nom i ha hagut una gran quantitat de material publicat pòstumament també.

Va assistir breument a l'Escola de Música d'Ornstein, al poc començaria a tocar en clubs locals, En 1945, va ser reclutat per l'armada i estacionat a Hawaii, mai va veure combat, allí va seguir produint música i, de fet, va fer el seu primer enregistrament amb un quartet amb altres mariners, el 13 de juliol de 1946. Va ser donat d'alta en l'estiu de 1946 i va tornar a Philadelfia. Aquesta tardor, va començar a tocar a la banda de Joe Webb. A principis de 1947, va passar al King Kolax Band. Durant l'any, es va canviar del saxo alt al saxo tenor, alguns diuen que va aquest canvi es degué a la seva trobada amb el saxofonista Charlie Parker, on va sentir que havia esgotat les possibilitats del seu intrument, altres conten que el canvi es va produir simplement perquè Coltrane es va unir a una banda liderada per Eddie "Cleanhead" Vinson , que tocava el saxo alt, obligant a Coltrane a tocar el saxo tenor.


La primavera de 1949 es va unir a una gran banda liderada per Dizzy Gillespie, romanent fins a la primavera de 1951, durant  aquest període, Coltrane va esdevenir un addicte a l'heroïna, el que li va fer més difícil treballar. Va tocar amb diverses bandes, majoritàriament prop de Phiiladelfia, a principis dels anys 50, el seu següent treball important va ser a la primavera de 1954, quan Johnny Hodges, temporalment fora de la banda de Duke Ellington, el va contractar. Però va ser acomiadat a causa de la seva addicció al setembre de 1954. Va tornar a Filadèlfia, on estava tocant, quan va ser contractat per Miles Davis, un any després.

Davis, s'havia guanyat el reconeixement al Festival de Jazz de Newport al juliol de 1955, donant lloc a un contracte amb Columbia Records i l'oportunitat d'organitzar una banda permanent, que, a més d'ell i Coltrane, estava formada pel pianista Xarxa Garland, el baixista Paul Chambers i el bateria "Philly" Joe Jones, inmediatament començaren a gravar molts discos. Debuten amb Columbia amb el disc Round About Midnight, que malgrat començar la gravació en 1955, no voria la llum fins 1957. Els primers fruits de la seva associació amb Coltrane va arribar a l'abril de 1956 amb el llançament de The New Miles Davis Quintet (també conegut com Miles), gravat per Prestige el 16 de novembre de 1955. Durant 1956, a més dels seus enregistraments per a Columbia, Davis va celebrar dues sessions maratónianes per a Prestige per complir amb la seva obligació amb el segell (el restaven uns quants discos per gravar per cotracte), que va publicar el material durant un període de temps sota els títols Cookin '(1957), Relaxin' (1957), Workin '(1958), i Steamin' (1961).

L'associació de Coltrane amb Davis començà un període en el que el saxofonista gravava amb freqüència com a acompanyant. Després que Coltrane va ser més conegut en la dècada de 1960, Prestige i altres segells van començar a empaquetar aquest treball sota el seu nom, com si hagués estat el líder, un procés que ha continuat fins als nostres dies. (Prestige va ser adquirida per Fantasy Records en 1972, i moltes de les gravacions en les què va participar Coltrane s'han reeditat en Fantasy Original Jazz Classics. 

La seva afició les drogues s'aguditza i Miles l'acomiada del seu grup, Coltrane aprofita per traslladar-se a Philadelphia amb l'intenció de desintoxicarse de l'heroina i l'alcohol. En la primavera de aquell any, s'incorpora al quartet de Thelonius Monk, que actuava en el club Five Spot de Nova York. Torna amb Miles Davis en 1958 i l'any següent graven l'inmortal álbum: "Kind of Blue".

A principis de 1957, Coltrane havia signat formalment Prestige com a artista en solitari, encara que es va mantenir en la banda de Davis i va continuar gravant com a acompanyant per a altres segells. El 31 de maig de 1957, crea el seu primer enregistramet com a lider amb una banda formada pel trompetista Johnny Splawn, el saxo bariton Sahib Shibhab, el pianista Mai Waldron, Red Garland en diferents instruments, Paul Chambers com a baixista i A "Tootie" Heath a la bateria, junts van gravar l'àlbum Coltrane, re-editat més tard sota el nom "First Trane". 



A continuació vindria el contracte amb el segell Atlantic on deixa dos discos incomparables "Giant Steps" i "Coltrane Jazz". El primero disc referència del hardbop. Viatja per primera vegada a Europa en 1960 on es rebut multitudinariament. A a la tornada decideix formar la seva pròpia banda, formada pel pianista, McCoy Tyner, el contrabaix, Steve Davis, sustituit més tard per, Jimmy Garrison, i el batería, Elvin Jones. l'any 1960 grava "My Favorite Things" i incorpora el saxo soprà, un instrument que des de els temps de Sidney Bechet exceptuant Steve Lacy, ningú no l'havia incorporat al jazz modern.

"My favorite Things" va elevar Coltrane al nivell "d'estrel.la" del jazz, a continuació  vingué l'exploració d'estils i sons extrangers, incorporant el flamenc (Olé Coltrane), la música i ritmes africans (Dahomey Dance, África) la música india (Aisha) etc. En aquest moment, la seva forma de tocar era freqüentment en un estil anomenat alternativament "avant-garde" o "Free-Jazz"Igual que Ornette Coleman, va tocar aparentment sense forma,  alguns oients ho trobaran tremendament impressionant, i altres el condemnen  com a soroll. Al novembre de 1961, John Tynan, escrivint a Down Beat, es refereix al treball de Coltrane com "anti-jazz."

A partir d'ací comença la seva etapa amb el segell "Impulse!" on deixa tot un seguit de concerts genials com el Live at the Village Vanguard de Nova York, marxa de nou cap a Europa en 1963 i l'any següent grava un álbum (Crescent) que indica el desplaçamanet espiritual en la seva música que arriva després ab el seu àlbum potser més conegut pel gran públic: "A Love Supreme". Un nou gir a la sevau música en 1965 amb un concepte més radical es inaugurat amb el disc "Ascensión" que assenyala la seva definitiva adscripció al moviment "freejazz".

Va morir sobtadament de càncer de fetge el 17 de juliol de 1967, deixant enrere una quantitat considerable de treball inèdit que va sorgir en els anys següents, com "Live" al Village Vanguard de nou! (1967), Om (1967), Música Còsmica (1968), desinterès (1969), Transition (1969), Sun Ship (1971), Àfrica / Brass, vol. 2 (1974), Espai Interestel (1974), i First Meditations (Per quartet) (1977), tots en Impulse!

Reculls i alliberaments d'arxiu d'enregistraments en viu li van portar una sèrie de nominacions als Grammy, incloent el de Millor Performance de Jazz per a l'àlbum The Legacy Atlàntic Coltrane el 1970, Millor Performance de Jazz, Grup i Best Jazz Performance, Solista, per "Giant Steps" a l'Atlàntic Alternate Takes àlbum en 1974, i Millor Interpretació de Jazz, Grup i Millor Interpretació de Jazz, Solista, per Afro Impressions blaves a 1977. Va guanyar el Grammy 1981 al Millor Jazz Performance, solista, per Bye Bye Blackbird, un àlbum d'enregistraments realitzats en viu a Europa el 1962, i se li va donar el Premi Grammy a la Trajectòria en 1992, 25 anys després de la seva mort.




martes, 16 de julio de 2013

Aquells trastets... VESPA 160 GS, any 1962


Va néixer per renovar l'èxit de la GS 150 de l'any 1955, representada en dos models la Vespa GS 160 MK1 i la 160 GS MK2, aquesta última isqué al carrer 12 mesos més tard amb la novetat d'incorporar la maleta  a la part davantera baix del manillar, en comptes de a la part de darrere en acabar el seient (MK1).

Aquesta 160 presentava com a novetats un motor nou més potent, suspensions i seient més còmodes,  carrosseria menys aparatosa i la roda de recanvi de sèrie. Havia nascut la Vespa més potent fins a eixe moments, amb una potència de 8,2 CV a 5.600rpm podia agafar una velocitat de 100 km/h.
Caracteritzada pel seu dissseny elegant, aquesta elegància s'evidenciava en els aspectes cromats i acabats especialment cuidats.

El seu èxit es degué al reclam d'un vehicle esportiu per part dels seguidors de la marca italiana, es va fabricar des de 1962 fins 1964 i es vengueren al voltant de 60.000 unitats.




domingo, 14 de julio de 2013

RHYTHM&BEACH mod & 60's weekender,19-20 juliol, Benicàssim (La Plana)


Obrim amb el que serà sense dubte l'event de la setmana, la ciutat de Benicàssim (La Plana) acollirà el I Rhythm & Beach, un cap de setmana al voltant de l'escena Mod i 60's ple de mùsica en directe, scooters runs i punxades fins altes hores de la matinada, tot de la ma d'un bon grapat de grans punxadiscos de l'escena jamaicana, Soul i R&B.


Divendres 19 juliol:

17:30 SCOOTER MEETING (Cafe el Corb, C/Estació 11 Baix, Benicàssim, en colaboració amb la Castelló Scooter Crew. Inauguració del mercadet de roba i discos vintage.

18:00 Concert ARTE POP. Concert de la banda de La Plana al aire lliure. Després del concert Jamaican Jam Session i dj’s residents del club.

23:00 ALLNIGHTER (PIRATA by ROCKET (Hotel del Golf Playa) (Avd. del Golf 2, Grau de Castelló)):
Andrea L. (Original Mods Teramo, IT)
Javito Allnighter & Enric Sendra (Resident djs)
Labase Martínez (Reggae Warrior Crew/Long Shot!, GR)
Marc Faith featuring Dani Lamperez (Resident djs)
Miquel Injection (The Scorcher, VLC)
Moonwolf (CS)

Dissabte 20 juliol:

11:00 SCOOTER RALLY Eixida des de la Plaça de la Constitució de Benicàssim.

14:00 Dinar de germanor: Paella popular (Cafe el Corb, C/Estació 11 Baix, Benicàssim). Plat + beguda per 6€. En colaboració amb: Castelló Scooter Crew. Reserves (rhythmbeachweekend@gmail.com)

18:00 WARM UP (Cafe el Corb, C/Estació 11 Baix, Benicàssim:
Xavi Vinaròs (Vinaròs Tropical Crew, CS)
Xavi Xev (Silla, VLC)

23:00 ALLNIGHTER (PIRATA by ROCKET (Hotel del Golf Playa) (Avd. del Golf 2, Grau de Castelló):
Andrea L. (Original Mods Teramo, IT)
Alberto Valle (Le Clean Cut, BCN)
Bazza (All Saints Lavarone Weekender, IT/Straighten Up!, BCN)
Labase Martínez (Reggae Warrior Crew/Long Shot!, GR)
Norwegian (Jamaican Memories, CS)
Marc Faith & Javito Allnighter (Resident dj's)

+Info:
Reserves: rhythmbeachweekend@gmail.com / Marc: 628921375 / Javi: 639475292 / Dani (Jam Session): 636042151

Coneguem alguns membres que formaràn l'elenc de Pd que protagonitzaràn les allnighters al R&B mod & 60's weekender:

Xavi Vinaròs

Membre de la "Assoc. Vinaròs Tropical Crew", va descobrir el Reggae fara uns 10 anys gràcies a un local que hi havia a Vinaròs anomenat "Aldarull". En els ùltims anys s'ha començat a endinsar en l'inmensitat del Soul.
La seva passió pels vinils ve de lluny pero va começar a col.leccionar farà 3 anys quan es va traslladar a viure a Londres.



Top 5:

Laurel Aitken With The Blue Beats - Railroad Track
Millie Small - My Boy Lollipop
Marvin Gaye & Tammi Terrell - Ain't no Mountain High Enough
Earl Van Dyke & The Motown Brass - 6 By 6 
Los Canarios - Get on Your Knees





Xavi Xev (VLC):


Des de que vaig descobrir els sons jamaicans i el soul he estat una persona molt activa. Guitarrista i un dels creadors del germen que donaría vida a la banda Dirty Soul Riders, he organitzat punxades i concerts amb Rudies All Around de bandes com Smooth Beans o Bandits. He punxat a diverses festes com en diverses edicions del València Ska Festival, Boom Shacka Lacka a Castelló o inclús a Ljubljana (Eslovènia) al post concert dels Toasters i Deal’s Gone Bad de 2009.

Tot i que també hi haurà temes d’Early Reggae i Ska, el que més sonarà al Rythm&Beach mentre estiga als controls serà Rocksteady, Motown i Northern Soul.


Top 5:
Johnny Johnson & The Bandwagon – Sweet Inspiration
Martha Reeves & The Vandellas – Heatwave
Epitome of Sound – You Don’t Love Me
Austin Faithful – Ain’t That Peculiar
Johnny Nash – Hold Me Tight







Miquel Clarós "Norwegian"
Coleccionista i amant dels vinils. Punxant per sales i festivals des de fa uns anys.Pianista de Bandits, actualment un dels tres pilars del segell castellonenc Jamaican Memories i propietari del Sísif Bar.

Top 5:
Rudies All Around. Joe White (Doctor Bird)
Love me forever. Carlton & The Shoes (Studio One)
It's Burke's Law. Prince Buster (Blue Beat)
Don't let me down. Marcia Griffiths (Harry J)
Mr. Talkative. The Wailers (Coxsone)





MOONWOLF (CS)

Predicador del Rhythm & Blues, va decidir traure a pasetjar la seva maleta de 45s acabada la seva etapa a la radio. Ricoamor i practicament tots els garitos de la seva ciutat, Castelló, l'han vist creixer.Seva es la selecció de temes del recopilatori de sons negros “THE RHYTHM SHACK” que va vore la llum al 2012 i que tingué un èxit fabulòs. Clubs i festivals per tot l'estàt han comptat amb les seves bones maneres de fer als plats (Screamin', Ubangi Stomp, Big Rumble, Barcelona Hayride, The Boiler!, Rave On, Forum Club, Mojo Workin', Funtastic Dracula Carnival...) abans de donar el salt internacional (Bang!Bang!Berlin, Hemsby...) i organitzar el seu propi Club (Ego Negro) durant una temporada. La seva maleta, plena dels sons més salvatjes del Rhythm & Blues, es garantia de festa a la pista de ball!



Top 6 (la seva vida només funciona en múltiplos de 3...):


Dough Clark & The Nuts - Baby let me bang your box (Jubilee)

Wynonie Harris - Lovin' Machine (King)

Mac Sims - Drivin' wheel (Palos)
Richard Wylie - Money (Motown)
Larry Williams - Bad Boy (Specialty)
Pearlean Gray - Have you ever had the blues (DCP)






LABASE MARTÍNEZ (Reggae Warrior Crew / Long Shot!) (GRND)


Conegut col.leccionista i Dj de l'escena Ska, Rocksteady i Boss Reggae, i máxim responsable de l'asociació cultural Reggae Warrior Crew, on ha exercit com organitzador e impulsor de iniciatives i events al voltant dels sons originals jamaicans des de fa més de 12 anys. Destacant el festival internacional All Reggae to the People, la cita mensual Rocksteady Beat Club, per on han pasat les millors bandes del "revival" ska/Reggae mundial, i un gran nombre d'events especialitzats en fomentar la cultura jamaicana del vinil, com la trobada itinerant Put Down Your Fire o el club numero 1 de "oldies jamaicans" en Andalusia: Long Shot! Resenyable tambié la seva su trajectoria com membre fundador i baixista d'una de les bandes d'Early Reggae/Rocksteady més destacades i reconegudes del panorama europeo: Red Soul Community.

Top 5:
Soul Brothers - Ska Shuffle (RIO) 1966
Drumbago & The Dynamites – Dulcimena (CLANDISC PRE) 1968
Derrick Harriott - It's Allright (CRYSTAL PRE) 1968
Lloyd And Devon - Out Of The Fire (BLUE CAT) 1968
Hot Rod All stars - Skinhead Speaks His Mind (HOT ROD) 1970





viernes, 12 de julio de 2013

Els millor EVENTS per al CAP DE SETMANA

 
DIVENDRES 12 JULIOL 2013


KEBAB A LULA, SHE'S MY BABY
BARBARA ANN, Taquigraf Garriga 163, Barcelona ( Barcelonés)



THE DELEGATORS
QUIJOTE PUB, Sant Gregori 15, Vinaròs (Baix Maestrat)




NOWA REGGAE
MOLÍ DE MAR, Platja del Far, Vilanova i la Geltru (El Garraf)






DISSABTE 14 JULIOL 2013

 REGGAE POOL PARTY
HOOSEGARPOOL, Avda. Neptuno, Paseig de Colón s/n (Piscina club náutic) 
La Polbla de Farnals (L'Horta)





THE BOILER 1st SCOOTER RIDE OUT
Scooter run + Allnighter




LA GARRIGA TRENCH TOWN FESTIVAL
CA N'ILLA (pista nº 2), La Garriga (Vallés Oriental)





lunes, 8 de julio de 2013

Els Morts se'n van molt vius de València. MOSSEN BRAMIT MORERA i ELS MORTS, Sala Wah Wah, València 6/7/2013

Amb quasi un hora de retard, justificat aquest per l'absència de banda que acompanyés al Mossen Bramit i companyia durant la nit, eixien a l'escenari Els Morts, no sense abans passejar-se pels voltants de la Sala Wah Wah de València a modus de cercavila funebre, per a desconcert i espectació dels comensals que plenaven les terrasses dels bars que envolten la Plaça del Cedre de València.

Els Morts eixien a escena al so de "In the Hall of the Mountain King de Peer Gynt"de "Edvard Grieg"que servia d'introducció per presentar al Mossèn Bramit, qui des d'aleshores es feia "amo i senyor" de l'escenari afrontant el seu paper de "frontman" a la perfecció i transmitint la seva energia a tota la sala. 
Poc a poc feren sonar un "set list" carregat de versions adaptades de manera fantàstica pel Marc Argenter (guitarra), algunes d'elles incloses al seu primer treball recentment editat per Jaguar Records, com "Tot negre i Pelut" (Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch),   el seguien alttres adaptacions com "The Goo Goo Muck" de Ronnie Cook & The Gaylords convertida en “L’home del sac”, “No tinguis por de la foscor” adaptació de "Don’t Be Afraid Of The Dark" dels Sonics, ademés de la fabulosa "She’s Wicked" de The Fuzztones amb el títol de “És bruixa” una de les més exitoses i corejades pel públic asistent, tot alternant temes pròpis com el tema "Nicomedes" un altre dels temes més populars, enregistrat aquets al seu primer treball o "Bou embolat".

"Els Morts" lluny de cedir tot el protagonisme al seu "frontman" desenvoluparen el repertori amb gran qualitat, fent gala de l'experiència i habilitat de la banda. Malgrat estar format el seu repertori per gran quantitat de adaptacions, a la banda no li faltà originalitat, amb unes lletres ironiques, sinistres i directes i amb una posada en escena excel.lent, Els Morts feren moure a tothom. Ells tenien ganes i la gent estava receptiva, posant-se a l'alçada de la banda.

No sense un xicotet parentesi per agafar aire, començaren els bisos, per obrir la part final del concert on   feren sonar “Rei Vestit de Budell” instrumental factoria del Morts, tot seguit  “Mosquit Humà”  que no era un altre que "Human Fly" de la banda de Lux Interior i Poison Ivy (The Cramps), a continuació “Caputxeta Roja” ("Lil’ Red Riding Hood" de Sam The Sham & The Pharaohs), i per finalitzar el directe “Sang i budells” ("Louie, Louie" de Richard Berry). 
Així tancava un directe espectacular, vistòs i original, molt original i autèntic, una banda a la que esperem tornar a gaudir moltes vegades més, per les seves fantàstiques lletres, creades pels senyor Ramón Morera, per música executada de manera elegant i amb convenciment per "Els Morts" que l'acompanyen i pel bon rotllo que transmiteixen malgrat estar envoltats d'espelmes, calaveres, crucifixes i demes ambient funebre que envolta la banda.

A continuació continuà la festa a carrec del Pd Fela Borbone, que es dedicà a repasar alguns dels classics del RnR 50's i Garatje amb els seus vinils.

Llarga vida al Mossen Bramit Morera i el seus Morts i a Discos Monterey per que ens puguen fer gaudir de bandes i festes com la viscuda la pasada nit de dissabte a la Sala Wah Wah de València.