jueves, 27 de junio de 2013

Els MILLORS events per al CAP DE SETMANA

DIJOUS 27 JUNY 2013

II Big Reggae Party
CARMEN CLUB, Quart 26, El Carme, VLCIA (L'Horta)




DIVENDRES 28 JUNY 2013

80's SOUND JAZZ
Abril en Noviembre, Messeguer S/N, Vila-Real (La Plana)





SUMMERTIME SKA PÒTOLS
BELLA BESTIA AFRO BAR, Riera de St Miquel 55, Barcelona (Barcelonés)





XIV SCOOTER MEETING CALELLA
+ Info CS Sant Jordi Facebook, Calella (Maresme)





7a FESTA SIMCADELICA
MINUSA CLUB, València 199, Barcelona (Barcelonés)




SOUL HEAVEN
CHARACTER CLUB, Las Rambles 27 Barcelona (Barcelonés)





EL ULTIMO SHUFFLÉ
SWAN CLUB, Juan Giner 15 Benimaclet VLC (L'Horta)





RUDE BEACH FEST
Platja del Fortí, Vinaròs (Baix Maestrat)




DISSABTE 29 JUNY 2013

FESTA PRESENTACIÓ 
IV SETMANA DE LA MUSICA NEGRA
Cigarreras, Alacant (Alacantí)





WHAT A WASTER!
CALYPSO CLUB, Carlos Cervera, Barri Russafa VLC (L'Horta)





ÚLTIMA NIT  DE DESCONTROL
SWAN CLUB, Juan Giner 15, Benimaclet VLC (L'Horta)





ON THE BEACH REGGAE SESSIONS
XIRIGUITO TRES, Platja de Ribes-Gorges, Vila-nova i La Geltrú (El Garraf)





GANJA NIGHT & FRIENDS
GROOVE BAR, Cervantes 4, Tarragona (Tarragonés)




DIUMENGE 30 JUNY 2013

OLDFASHIONED en directe
BIGORNIA, Museo 10 València (L'Horta)








miércoles, 26 de junio de 2013

ARTHUR CONLEY, la veu més dolça del Soul.


Arthur Conley sense dubte va ser una de les estreles més tendres del Soul. L'estrella d'Arthur va brillar poc de temps però amb intensitat, immortalitzant-se amb el gran èxit Sweet Soul Music. Himne del gènere i definició del el camí que anava a prendre la seva carrera. 

Amb la carrera lligada a la d’Otis Reeding alguns no dubten en afirmar que Conley va ser clarament millor cantant, degut a que la seva veu era clara i tenia un millor rang. Arthur era capaç d'infondre una fragilitat i honestedat en el seu dolor, cosa bastant extranya al masclista món del Soul per aquella època. Arthur es va guanyar el respecte en poc de temps. Això es va veure reflectit en la seva inclusió al Soul Clan, la gran súper banda de Soul dels anys seixanta. El Soul Clan estava format per Solomon Burke, Wilson Picket, Ben E. King i Joe Tex, en vendes Conley era un pes lleuger en comparació amb els que l’acompanyaven, però en talent els igualava. 

Arthur Conley va créixer a Atlanta. Als 12 anys cantava Gospel a la radio local WAOK amb un grup anomenat The Eveneing Smiles. Als 16 anys havia format la seva pròpia banda, Arthur and the Corvets, i va començar a gravar alguns singles per segells locals com Moon i el NRC. 

Quan va complir 18 anys, any 1964, es va unir al seu pare a Baltimore, on va contactar amb el promotor local i Pd Rufus Mitchell. Rufus va quedar impressionat amb el talent de Conley, i va llançar una cançó que Arthur havia escrit, I’m a Lonely Stranger al local del segell RU-JAC, prompte voria lligada la seva carrera a Otis reeding

Otis havia creat el seu propi segell discogràfic en Macon amb el road manager d’Atlantic Records Joe Galkin (d'aquí el nom, JOTIS). Qui arribats arribar a un acord amb Rufus, es disposaren a gravar de nou la cançó d'Arthur en l'estudi STAX a Memphis, amb l'ajuda de producció de Jim Stewart i Booker T. L'inoblidable balada de soul  es va convertir en el segon llançament de Jotis , al setembre de de 1965. Una altra composició de Conley, Who's Fooling Who, també va ser gravada a Stax i va vore la llum amb Jotis a principis de 1966. 

Per raons que no estan del tot clares, Redding dissolgué Jotis en aquest punt, i va enviar Conley a gravar amb Rick Hall, a Muscle Shoals per al seu segell FAME. Una sessió de juliol va donar lloc a l'ardent I Can’t Stop (No, No, No) . 

Tant Otis com Arthur eren grans fans de Sam Cooke, i junts van re-escriure el tema Yeah Man de Cooke, gravat per Conley davant l’insistència de Reeding als estudis Muscle Shoals de Memphis, el tema va vendre més d’un milió de copies 

A la cúspide de l'èxit del disc, Jerry Wexler i Phil Walden, manager d’Otis, convidaren a Arthur a unir-se a Stax-Volt Revue fent un recorregut històric per Europa el qual va proporcionar Arthur la seva primera visió de la vida fora dels Estats Units. Va tornar a casa seva el temps suficient per gravar Shake Rattle & Roll, abans que Atlàntic el va enviar de tornada a Europa amb Sam & Dave i Percy Sledge en la "Soul Explosion" tour. 

Quan l'avió  d'Otis Redding  es va estrellar aquella fatídica nit al desembre de 1967, Arthur no podia creure-ho . La seva vida i tot el que ell havia treballat semblava trencat i buit. Hi va haver qui va dir que Arthur era "l'invent d'Otis Redding", i que ell era massa "confús" i "ingenu" per fer-ho pel seu compte. En qualsevol cas, la seva carrera ja estava sent manejada per personajes com Walden i Wexler. 

Arthur es va recompondre i va entrar en l'estudi americà de Chips Moman al febrer de 1968 per enregistrar una mica de material nou que havia escrit, temes  com Funky Street, una cançó sobre la seva ciutat natal d'Atlanta, llançat al març de 1968 que va anar directe al 5é lloc les llistes. 

Conley es va negar a renovar el seu contracte amb l'Atlàntic i va començar a gravar per al segell Capricorn de Phil Walden en 1971. Aquest acord va produir quatre singles, cap dels quatre amb gran exit. No es sap si per falta de promoció, els canvis als nous temps, o les prioritats d'una companyia discogràfica, (la estrella més gran va ser The Allman Brothers Band), lo cert es que li va donar l'esquena a tota la indústria i es va mudar molt lluny. 

Va canviar el seu nom per el de Lee Roberts, fent diverses actuacions com Lee Roberts & the Sweeters, va viure a Anglaterra durant un temps, després es va traslladar a Bèlgica, finalment va trobar l'amor de la seva vida a Amsterdam el 1981, un holandès teixidora de catifes, que no tenia ni idea de qui era Arthur Conley, i miraculosament no havia sentit Sweet Soul Music. 
La darrera actuació de Lee va ser als Països Baixos al juny de 2002. Conley moria de càncer intestinal als 57 anys d’edat al novembre de 2003.



lunes, 24 de junio de 2013

El SWAN CLUB (2003-2013) tanca les seves portes

El SWAN CLUB de Benimaclet, Vlcia (L'Horta) tancarà les seves portes el pròxim dissabte 29 de juny davant la negativa dels arrendadors d'ampliar el contracte del local als actuals gerents.
Així doncs els proper dissabte tancarà les seves portes un club referent a la ciutat de València, un dels primers locals en programar una cita setmanal de punxades, donant l'oportunitat a gran quantitat de Pd durant els 10 anys que s'ha mantingut obert i fent pasar per la seva cabina grans Pd de tot arreu, els quals  han fet sonar Garage, Soul, Ska, Boss Reggae etc. ademés de covertir el SWAN en un dels locals més vius del barri de Benimaclet.
Com no podia ser menys durant aquest mes de juny han anat pasant alguns dels Pd habituals del local, per finalitzar amb una gran festa aquest pròxim dissabte que servirà de tancament de l'activitat del local.
Des de la gerència donen les gràcies a tots el que han pasat per la seva cabina, a tots els que han estat treballant darrere la barra i especialment aquells que han anat setmana rera setmana a cremar la pista.
La vida continua al Tulsa Cafe... fins sempre Swan Club !









A la cabina de l'Allnighter... LABASE MARTINEZ

Conegut col.leccionista i Dj d'escena Ska, Rocksteady i Boss Reggae, i máxim responsable de la Asociación Cultural Reggae Warrior Crew, on ha exercit com organitzador e impulsor d'iniciatives i events al voltant dels sons originals jamaicans des de fa més de 12 anys. Destacant el festival internacional All Reggae to the People, la cita mensual Rocksteady Beat Club, per on han pasat les millors bandes del "revival" ska/Reggae mundial, i un gran nombre d'events especialitzats en fomentar la cultura jamaicana del vinil, como la trobada itinerant Put Down Your Fire o el club numero 1 de "oldies jamaicanos" en Andalusia: Long Shot! Resenyant també la seva su trajectoria com membre fundador i baixista d'una de las bandes d'Early Reggae/Rocksteady més destacades i reconegudes del panorama europeo: Red Soul Community.



- Quants anys portes mostrant la teva música al món?quina va ser la primera vegada i on?
Son ja uns 13 anys rera els plats des de que vaig punxar, per primera vegada, a l'antic "Entresuelo" de Granada, quan estava situat en una transversal d'aleshores els gloriòs carrer Elvira. Recuerde que es va anunciar com festa "Ska Dance" i que la meva maleta anava carregada de molt de so nord-americà dels 9, grups europeuss de 2 Tone i bandes enmarcades en lo que es denominava "tercera ola".- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?En l'actualitat gaste, i preferisc, el format vinil 7 polsades. Sempre porte premsat original, però, no tinc cap problema si no es així.

 - Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Col.leccione singles d'oldies jamaicans compulsivament i això fa que adquerisca, sempre que puga, edicions limitades, nous premsats amb temes difícils d'aconseguir... a banda d'originals jamaicans i británics.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Per sort he pogut punxar els meus discos regularment durant molts anys i això ha fet posible gaudir d'un bon grapat de bones experiències i recuerds. Alguns d'ells, situats entre els millors de la meva vida. Amb molta estima, i com una de less millors, recuerde el X Aniversari de Reggae Warrior Crew en 2012 a Granada on vaig compartir plats amb Jurassic Sound (You & Me on a Jamboree / Brasil). Crec fou una nit històrica per als sons jamaicans a Andalusia, i aquesta opinió es generalitzada entre tota la gent que pugué viure-la en directe. Ala meva ment están sempre també les meves sessions al primer Monster Weekend o el One Top Weekend, ambdos celebrats a l'Afrodisia Club (Granada), amb gent de tota la península ballant, corejant i demanant algún que altre rewind, que no sol ser habitual en sessions de ritmes originals, però que poc a poc han calat per ací. Recentement la meva visita a Oslo, on vaig anar convidat pels xics de Rudie Sounds, s'ha posicionat entre les millors experiències que mai he tingut, tant a nivell personal dins de l'escena com rera els plats. En teoría tornaré prompte per aquelles latituts.

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Recentement la meva major adquisició ha sigut "You Hurt My Soul" de Joe Higgs amb Lyn Taitt & The Jets en Merritone, en perfects condicions i acompanyat de sobre de paper original de Federal Record. Quan em va arribar a casa vaig sentie una gran sensació d'alegria.Per altra banda, he aconseguit dos temes que estaven en la meva llista de més buscats des de feia molts anys, i que encara no he pogut punxar, per una banda "Pee Pee Cluck Cluck" de The Pioneers en un blank jamaicà (amb molt millor premsat que l'existent en UK JJ/Pyramid) i, per altra, Drifter de Dennis Walks en premsat original jamaic`s del label Afro, bastant extrany i amb el que em vaig creuar per casualitat.


-Top 5 per cada moment de la nit segons Labase Martínez:
Per començar la festa... Soul Brothers - Shanty Town (Island) 1966
Per calçar l'ambient... Prince Buster and The All Stars - Love Oh Love (Olive Blossom) 1967
Per mantindre el foc viu... Sidney, George, & Jackie - Reggae Fever (ATTACK) 1974
El colofó... The Blues Busters w/ Byron Lee & The Dragonaires - I Won't Let You Go (BRA) 1965
L'acomiadament... Keith & Tex - Tonight (Groove & Moove Pre / DH) 1967





jueves, 20 de junio de 2013

Els millor EVENTS per al CAP DE SETMANA

 DIVENDRES 21 JUNY 2013

 II BLACKCELONA EXPLOSION
Plaça Basses de la Peira, Barcelona (Barcelonés)




DISSABTE DE JUNY 2013


BASTÉ SONA 2013
Plaça Can Basté, Barcelona (Barcelonés)



MARGARITA'S SESSIONS
Club Margarita, llibertat 91, Banyoles (Pla de l'Estany)




MARINA BBFACE & THE BEATROOTS en directe
Cafe Belgrado, Rius i Taulet 120, Sant Cugat del Vallés (Vallés Occidental)




PIL BOX SIXTIES CLUB
Slow Club, París 186, Barcelona (Barcelonés)




NULES REGGAE FESTA
Nou Bast, Carrer Serratelles, Platja de Nules (La Plana)




MOD SUMMER PARTY
Sala La Gramola, València 21, Oriola (Baix Segura)





 RALLY DE LAS 7 TASCAS + SCOOTER INVASION
Ruta scooterista per la ciutta de València i festa al Zombie Rocks, Serpi 62, València (L'Horta)







DIUMENGE 23 JUNY 2013

SANT JOAN REGGAE 2013
Platja de Gurugú, Castelló ( La Plana)




 SOUNDSYSTEM REVETLLA DE SANT JOAN
Espai Cultural CGT, Plaça Anselm Clavé, Rubí (Vallés Occidental)





DILLUNS 24 JUNY 2013

BAD MANNNERS
Sala Wah Wah, Ramón de Campoamor 52, València (L'Horta)




martes, 18 de junio de 2013

THE SPENCER DAVIES GROUP continuaren correguent.


Banda creada per Spencer Davis a principis dels 60, Davis qui havia nascut a Swansea (País de Gal.les). formà la banda siguent profesor d'alemany a la universitat de Birmingham, a Davies l'acompanyava Peye York un jove de Middelesbrough qui tocava la batería. Poc després descobreix a un xic de 14 anys nomenat Stevie Winwood , qui tocava la guitarra, l'órgan i que canta amb una sorprendent veu de blues. Stevie s'uneix a Spencer i Pete, i porta amb ell al seu germà Muff Winwood, que era líder d'una banda de jazz de 8 membres com a baixista. Tots quatre, creen l'Spencer Davis Group i inicien en 1963 la seva carreera dins els clubs de rhythm and blues de Birmingham, debutant l'aagost d'aquell mateix any al Golden Eagle.

Nascuts originament com the Rhythm and Blues Quartett, se li va ocórrer a Muff Winwood un nou nom per al grup, el raonament era en paraules de Winwood "Spencer es l'únic que gaudeix fent entrevistes, així es que si ens diem l'Spencer Davis Group, la resta de nosaltres podrem quedar-nos al llit i deixar que ho faça tot ell."

La carrera de l'Spencer Davies Group va ser més lenta que la d'altres bandes surgides de l'èlit del R&B, encara que més tard, però, l'exit els va arribar de forma aplastant entre 1965 i 1966, amb els nº 1 a les llistes amb Keep on running, Somebody help me i especialment Gimme some lovin’ i l’m a man, aquest últim ja en 1967, any en el que Stevie Winwood deixa el grup per formar Traffic. Muff Winwood el seguiria per treballar en Island Records. Spencer Davis i Pete York continaren amb la banda, donant entrada a Eddie Hardin al teclat, Phil Sawyer a la guitarra i Charlie McCracken al baix. Serien els primers d'una llarga serie de canvis al grup, sensen que els nous treballs (Time seller fou el primer) tornaren la fama a l'Spencer Davis Group. Ray Fenwick va sustituir a Sawyer, Hardin i York formaron un duet i van ser reemplaçats a la bateria i baix per Nigel Olsson i Dee Murray i en 1969, Spencer Davis emigra cap a California, on treballa amb Alun Davies, Peter Jameson i Fred McDowell. Davis torna a Anglaterra i intenta reprendre la seva banda, fins que, superat por l'evolució, segueix els passos de Muff Winwood,
abandona la música per a treballar en Island Records, en la delegació californiana del segell britànic.




lunes, 17 de junio de 2013

BLUE NOTE, història del "Modern Jazz"

Documental de l'any 1997, dirigit per  Julian Benedikt i Andreas Morell. El documental retrata l'època entre 1940 i 1960 quan el jazz s''havia convertit en una  forma de vida, un estat d'ànim i una expresió de l'existèncialisme, precursor de l'era dels Beatnicks i les revolucions estudiantils.

Aquesta és la història d'Alfred Lion i Frank Wolff, dos Jueus alemany que va emigrar d'Alemanya als Estats Units a finals dels anys trenta. El 1939 van iniciar un negoci a Nova York i el van anomenar Blue Note, una companyia de discos de jazz que va esdevenir única en el seu gènere. Van fer de la seva estima pel jazz la seva feina, convertit-la en una professió de per vida.

Des de l'inici Wolff, un fotògraf professional, "va gravar" les sessions d'enregistrament del seu company Lion amb la seva càmera, creant així una documentació singular. Les portades de Blue Note, majoritàriament dissenyats en l'estil Bauhaus, van rebre el segel personal de Wolff.

Bud Powell, Thelonious Monk, Art Blakey, Horace Silver, Sonny Rollins, Hank Mobley, Ornette Coleman, Lou Donaldson, Freddie Hubbard, Herbie Hancock, Joe Henderson, Tony Williams, Jimmy Smith - el cartell d'artistes Blue Note és  impressionant. Tots ells van començar les seves carreres pasant per l'estudi de Lleó, quan encara no eren ningú.

Aquest documental mostra la història d'aquest segell i els seus músics del passat i present. Mostrant entrevistes, enregistraments musicals , i un munt de rares i precioses imatges d'arxiu. Recursos estilístics gràfics i fotogràfics s'incorporen per extreure visualment el caràcter musical i estètic singular d'aquest segell discogràfic.

A les entrevistes o conversacions trobem a Herbie Hancock; Ron Carter; Max Roach; Johnny Griffin; JJ Johnson; Bertrand Tavernier; Joachim Ernst Berendt; Ira Gitler André Previn; William Claxton; Taj Mahal; Carlos Santana; Kareem Abdul Jabbar; Marion McClinton; Rudy van Gelder; Ruth Lion; Lorraine Gordon.


"El jazz no pertany a una raça o cultura, sinó que és un do que Amèrica ha donat al món." - Ahmad Alaadeen

miércoles, 5 de junio de 2013

De Detroit a Kingston pasant per València. LIQUIDATOR BASH i MODERN BAZAR.

El pròxim dissabte dia 8 la ciutat de València tindra el plaer d'acollir unes quantes de les millors bandes del panorama Soul i jamaicà actuals. El que de ben segur seria un dels cartells de l'any en cas de compartir escenari, es distribuirà en dos grans events quasi escalonats, per una banda visiten la ciutat del Túria una de les millors bandes de Soul actuals, els granadins Al Supersonic & The Teenagers, qui amb el que podria ser perfectament el disc de l'any sota el braç, el seu recent estrenat "It's Alright" visitaràn la Sala Black Note de València i a l'altra banda de la ciutat i només 3 hores abans tindrà lloc la festa organitzada pel segell Liquidator Records, qui presentarà oficialment "The time is now" el nou treball dels valencians The Offbeaters, els del cap i casal es faràn acompanyar d'uns convidats de luxe, Rubén Lopez & The Diatones, i per si no hi ha prou un bon surtit de punxadiscos allargaràn ambdues festes.

Així doncs com a avançament a l'apartat setmanal dels millors events de la setmana, fem un repàs destacant de forma especial aquestos dos events.

Per fi l'esperada presentació de l'EP "The Time is Now", publicat per Liquidator, dels valencians The Offbeaters en la ciutat que els va vore naixer. I per a l'ocasió acompanyats d'una de les millors bandes del segell Liquidator, The Diatones amb el mític Rubén López (Malarians, Calaveras, Peeping Toms...) al cap. Per si no fos suficient es comptarà als plats amb punxadiscos de tots els punts de l'estat. Liderats per Toni Face, responsable del segell Liquidator, Rubén López (Black Up Sound BCN), Rudie Bam Bam (León) i Saúl Ska-bà (VLC) en el que serà sense dubte un dels events de la temporada. I ademés a un preu adaptat a la situació actual, 6 €.








Només 3 hores més tard, a les 23:00 hrs i a la part nord de la mateixa ciutat de València, lloc on es situa a la Sala Black Note, Realmodworld.com i Splendini’s Bazar presenten: “Modern Bazar”. Un nou club mensual a la ciutat de València dedicat a la música negra.

El primer d'aquestos events es centrarà en el Soul i tindrà com a plat fort els inmensos AL SUPERSONIC AND THE TEENAGERS, que estarán acabats d'arribar de la seva gira alemana i presentaràn el seu segón llarga durada “It’s Alright!” Soul i Crossover amb pincelalades de blues, molta esència British i l'omnipresent aureola del Northern Soul defineixen aquesta banda a la perfeccció.

Després del concert i com il.llustre convidat per a l'ocasió es comptarà amb el Pd alemá LARS BULNHEIM, un fixe a la plantilla del fantastic Soulshakers Weekender de Bamberg i habitual dels aniversaris del Movin' On de Barcelona. Els seus sets son un clar exponent de soul across the board, seixanter de qualitat, darrers descubrimients en quant a 70's i Crossover.

Però hi ha més, la nit s'allargará fins altes hores de la matinada amb alguns dels millors Pd. locals del generè afro-americà.

L'obertura de portes tindrà lloc a les 11:00 p.m. i el preu de l'entrada de 12 € (consumició inclosa). amb aforament limitat a 150 persones, per lo que es recomana reservar l'entrada enviant un mail a: info@realmodworld.com o josemardi@yahoo.es) o adquirint-la directament a www.blacknote.com.

 *Pròxim MODERN BAZAR  19 de juliol amb una nit dedicada al Boogaloo i al Latin Soul de la ma de The Faih Keepers.








martes, 4 de junio de 2013

A la cabina de l'Allnighter... Xavi Vinaròs

Des de la capital del Baix Maestrat presentem a Xavi Vinaròs, membre de Vinaròs Tropical Crew dels que parlarem més detingudament en articles posteriors, el protagonista d'avuí a l'apartat dedicat al selecters  ens fa una idea de com son les sevess sessions, totes elles carregades de  bon Early Reggae, Ska i altres sons jamaicans.




-Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
Doncs porto aproximadament 2 anys, ja que vaig començar quan vaig tornar de la meva estancia a Londres i la meva primera vegada va ser in-intencionadament al local de la Colla Pre-mamas de Castelló després d'un concert dels The Kinky Coo Coo's i Bandits junt amb el meu company Bernat .

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Normalment aposto sempre per el 7" encara que en alguna ocasió tambe utilizo algun Lp

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Principalment musica Jamaicana Early Reggae, Ska, encara que sempre cau algun tema de Two Tone, Soul, Calypso i alguna raritie per fer la gràcia.
En algunes sesions m'introdueixo en altres terrenys amb temes de Northern Soul, Motown, New Wave, Rock'n Roll, R&B, Funk, New Wave...

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
D'aquests anys en lo que em quedo son en les grans amistats, noves i velles i en tots els grans moments i anecdotes viscudes

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
La meva ultima adquisició ha sigut un 7" de Marvin Gaye & Tammi Terrell amb el tema Ain't No Mountain High Enough

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit
Per començar la festa... Otis Gayle - I'll Be Around (Studio 1)
Per calfar l’ambient... The Gaylettes - Son Of A Preacher Man (Hour Glass)
Per mantindre el foc viu... The Kingstonians - Sufferer ( Big Shot)
El colofó... The Pyramids - Dragon Fly (President)
L’acomiadament... Al Barry & The Cimarons - Morning Sun (Doctor Bird )





domingo, 2 de junio de 2013

Els 100 millor discos del "Jaç" Català

Editat per primera vegada el setembre del 2012 per Cossetània Edicions, l'obra de Pere Pons i Martí Farré evidencia la riquesa músical i l'importància de la música catalana dins un gènere, el jazz, diguem-ne el nostre "Jaç" així doncs el llibre malgrat no ser cap novetat al mercat, no deixa de ser interessant i  es mereix unes linies a l'Allnighter.


Es diu que  l'escena musical catalana es una de les més importants de l'escena jazzistica a la zona sud d'Europa degut en part a la quantitat de bons músics instalats a les nostres comarques i a les noves fornades de músics que eixen de les escoles de música d'arreu del territori, per altra banda també influeix la quantitat de projectes musicals que van apareguent dia rera dia i si més no també  el fet que a terres catalanes es troben alguns dels millors segells del gènere, sumat a les autoproduccions fetes pels mateixos músics.

En aquest llibre Vint-i-cinc crítics i periodistes de diferents generacions es posen d'acord per elaborar una  selecció que, per primera vegada a la història, exposa la tria del millor jazz que s’ha enregistrat als Països Catalans des de principis del segle XX fins a l’actualitat. L’ordenació dels discos escollits s’ha establert de manera cronològica, es destaquen els vint-i-cinc títols imprescindibles per considerar que són els que han marcat el pas d’un canvi d’època, una nova etapa o un moment especial en l’evolució del jazz a casa nostra.

El llistat s'ha fet segons la valoració dels següents periodistes Olga Àbalos (Jaç, Nativa, Barcelona Metròpolis), Joan Carles Abelenda (Jaç, Tomajazz), Isaac Albesa (Diari de Tarragona), Quim Cabeza (Jaç, Todo Percusión), Jordi Carbonell (Universitat de Barcelona), Joan Cortès (Jaç), Pep Crespí (Sa Congregació), Andreu Fàbregas (Montcada Ràdio), Jordi Falgàs (Jaç), Martí Farré (Jaç), José María García Martínez (El País, Cuadernos de Jazz), Lluís Gendrau (Enderrock), J. M. Hernández Ripoll (Avui), Albert Mallofré (La Vanguardia, Catalunya Música), Josep Mestres (Barcelona Jazz Ràdio), Pamela Navarrete (Diari de Terrassa), Pere Pons (Jaç), Joan Ribera (TVC), Ferran Riera (TVC, Sons), Roger Roca (El Periódico, Rockdelux, TVC), Oriol Sabaté (Ràdio Vilafranca), Pablo Sanz (El Mundo), Jordi Turtós (TVC) i Guillem Vidal (El Punt). 

Els periodistes Olga Àbalos, Quim Cabeza, Ferran Esteve, Josep Maria Hernàndez Ripoll, Jaume Pi i Agustina Saragossa son els encaregats de posar els textos que donen a entendre de forma clara
 la repercusió d'aquestes grabacions dins el panorama jazzístic catalá, així trobem la repercusió de les obres signades per artistes com 
Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Lou Bennet, Perico Sambeat, Jordi Rossy, Brad Mehldau, Raynald Colom, Sean Levitt, Carles Benavent, entre molts d’altres.

Més informació, compra o donar una ullada a les primeres pàgines: