jueves, 28 de marzo de 2013

DADADRESS per JESSIKA MADISON-KENNEDY


Formada al London College of Fashion, es va establir entre Anglaterra i el Estats Units a la decada dels 90, epoca en la que va crear la seva primera linea de roba basada en el dadaisme, l'art i el disseny de meitat dels segle XX. A hores d'ara continua creant la seva pròpia linea de roba de caire modernista com es pot comprovar a la seva web.









martes, 26 de marzo de 2013

Entrevista al programa de ràdio REGGAE DROP de Saragossa.




-Qui hi ha darrere dels micros?
Darrere dels micros estem la senyoreta Soul I el Senyor rata, dos frikis de la mùsica i més concretament dels sons negres.

-Els inicis, como surgeix la idea de fer un programa de radio?
Al CSO Kike Mur es va crear una radio lliure (Radio Chabolo) i verem l'oportunitat de fer un programa de ràdio sobre la música que es agradava. Els primers programes ens varen costar una mica per la falta d'experiència i perque les instal.lacions eren un poc precàries. Amb el temps hem aconseguit millorar l'equip i també nosaltres mateixos ens hem anat soltant un poc més.
Com anécdota podém contar que el nostre primer programa no el puguerem gravar malgrat encarq ue es va emetre. Per això blog comença ambel programa nº2.

-Quins estils sonenn al programa?
Els unics estils que mereixen la pena (jajaja)
Si que ens centrem en uns estils més o menys concrets: música jamaicana, R&B, soul... Però això no lleva per a que posem alguns estils próxims als ritmos abans mencionats, però no estrictament d'aquets, i com diu la nostra falca... "MUERTE AL PUNK!!"


-Quin format te habitualment el programa?
Simplement posem música perque tampoc som un erudits musicals, lo que sí fem es contar l'informació que trobem de les cançons i si hi ha alguna curiositat millor que millor ja que no ens agrada donar la tabarra!

-Dugueu a terme alguna altra activitat relacionada amb el programa, punxades, allnighters, concierts...?
Un de nosaltres sí que es Dj local i monta saraos on pot des de fa ja un temps.Estem veient de fer una festa del programa, pero més endavant...



-Com esta l'escena baturra referent a bandas, locals etc.?
A la ciudad hi ha un programa de ràdio, Skándalo en las Ondas, que porta en actiu molts anys i que ens ha servit d'ajuda per a fer el nostre programa. En quant a concerts, hi ha un col.lectiu el Black & White que porta organitzant concerts des de fa temps i son els que fan que l'escena no mora ací a Saragossa. I referent a les bandes están: El Último Skalón, The Faith Keepers, The Magnetophones...Salutacions des de Reggae Drop. 







domingo, 24 de marzo de 2013

Un munt de Reggae, un munt d'Ska... SKATALÀ la banda de tots.

Skatalà va ser la banda de tots, van ser nexe d'unió de diferents subcultures dins un mateix món, podies ser seguidor de l'Oi! o el Punk, però Skatalà era el teu grup, podies ser seguidor de l'Ska més tradicional, però Skatalà era la teva banda... eren sinónim de festa asegurada a cada concert, junt a bandes com Dr Calypso, l'altra de les grans bandes a casa nostra per aquelles dates, van ser protagonistes i encarregats de si més no reviure, si donar una revisió a l'Ska a la decada dels 90. Sense dubte una de les bandes més estimades a tot arreu. "...Aixeca el vidre cap al murrant, només ha fet més que començar"


Per als que ens vam introduir al món de la música jamaicana a principis dels 90 i coneguerem la banda per aquella epoca va ser un temps de decepció en referència a la banda catalana, amb només un disc d'estudi el ja mític Fent d'Aqui (1991), edició vinil d'una maqueta gravada entre els anys 85 i 87, editat per Shock It Records (va ser tal l'exit  que 15 anys després encara es podia adquirir la cinta pirata). Deia que va ser un temps de decepció degut a que la banda feia comptades actuacions en directe o havia aturat practicament les seves actuacions  i molts dels seus membres s'havien integrat o creat altres bandes com Dr. Calypso,   Frontpilsen, Tension Friends etc. així doncs era molt dificil gaudir de la seva música més enllà dels seu vinil.


El Fent d'Aquí era un disc fresc i directe malgrat el so de l'epoca, hi ha que tindre en compte que era una maqueta de l'any  87, aquest obria amb un tema instrumental a modus d'introducció, on s'augurava festa des del primer moment, a continuació el seguien nou temes on es feia referència a l'embolingament, la violencia exercida per part de l'estat i algún tema el qual es va convertir en banda sonora de qualsevol seguidor Culé de be, degut a les referencies que es feien del club barcelonista i menyspreu a l'afició madridista.

Amb l'edició en vinil de Fent d'Aqui, disc on es barretjava l'Ska i l'Oi! a parts iguals i l'aparició del disc Planet Ska, editat per Unicorn Records,  primera recopilació mundial de grups d'ska, juntament a bandes dels USA, Europa i Australia, la banda es va consolidant  i els dona motius suficients per engegar una serie de concerts arreu de tot Catalunya i Euskal Herria.
Per aquells anys veu la llum un altre àlbum recopilatori clau el Latin Ska Fiesta, editat per Shock It Records de nou i l'FBI (Fuentes Bien Informadas) un dels millors fanzines referent a música jamaicana i del que podriem responsabilitzar en gran part a Carles Closa aka Txarly Brown, dissenyador gràfic, ilustrador i músic, responsable de portades de bandes com Dr. Calypso o els mateixos Skatalà, ademés de treballar per a un munt de firmes, artistes en altres camps i del que necessitariem un article a banda per parlar d'ell.

Així doncs, tornant a la banda, entre el 1991 i el 1993 la banda s'afiança i els fruïts no podien ser millor, naix Borinot, Borinot (1993) després d'arrivar a un acord amb el segell Al.leluia Records i Capita Swing, distribuidora  de música i roba de marcada tendència Independentista i materal relacionat amb el món Skinhead, la qual era la principal font de distribució de música jamaicana a l'estat espanyol, junt a Liquidator a Madrid i Bronco Bullfrog mail Order a Eivissa, aquest ultim més centrat en sons com el punk i l'Oi!.
Amb Borinot, Borinot la banda fa una revisió del seu estil, centrant-se ja practicamnet per complet en l'Ska i el Reggae, exceptuant algún tema puntual més oister, com la revisió del Redemption song de Marley, batejada com Vell Barrabàs pels catalans. El seu so millora notablement i com a resultat deixa un disc de  gran qualitat i molt ballable, les actuacions als millors fetivals del gènere no tarden en arrivar, Reggus, U-zona Reggae, Esparrago Rock, Dr Martens Festival etc. era el moment més algit de la banda des del seu començament i això només es podia arrodonir amb nou treball.

Un de Nou (1994)  seguint la tendència de l'anterior disc i amb un so molt semblant veu la llum el que seria el tercer i últim disc d'estudi de la banda, la crítica a la classe política, les fusions entre blancs i negres, punk i ska, tribut a Capità Swing el seu distribuidor i que tant va fer pels grups catalans  en aquells temps de la ma d'Alfred més la revisió d'alguns temes classics de la banda, centren la lletra i música d'aquest darrer treball. Es temps de deixar-se vore per Europa, així la banda viatja a França i Italia on quedarà enregistrat el concert de Padova sota un dos pistes, al Centre Social Obrer Pedro de Pàdua i que veurà la llum com a "Bootleg Oficial" l'any 1998, quedant com la darrera referencia de la banda.

Aquell mateix any, s'aturen les maquines, alguns dels seus membres deixen la banda, destacable l'exida del grup de Quique un dels seus vocalistes i el qual duia involucrat al món skinhead i skatalitic des de principi dels anys 80, a continuació el segueixen altres membres, s'aturen assatjos i es cancelen una serie de concerts, era la fi de la banda més representativa de l'escena jamaicana als Països Catalans.

La banda es retrobaria l'any 2005 per realitzar una gira de 10 dates, on no quedà enregistrat cap concert, ni hi hauria cap disc de nou, aprofitant aquesta gira es varen re-editar en CD el Borinot, Borinot i Un de nou,  junts sota el  nom de LLunàtics.











Ier APLEC MODERNISTA DEL CAMP DE MORVEDRE



Divendres 19 d'Abril

19:00 Hrs -Inaguració Exposició Modernisme Aborigen
exposició de singles de grups seixanters.
(Exposició distribuida entre la Taverna de la Serp/Bar A Cualquier Otra Parte)



Dissabte 20 d'Abril

12:00 Hrs En directe Carles Belda & Marc Serrats. Els Nostres Classic per jamaicanes, Taverna de la Serp, Ciutat vella, Sagunt

19:00 Hrs Ier Allnighter Sixties Festival
-Arte Pop (Des de Castelló banda Power-pop/mod-revival amb ex-membres de Los Flechazos i Los Buhos, presentant el seu primer treball "Un sueño, una generación"
Casal Jove Port de Sagunt, C/ Vent de Marinada S/N Port de Sagunt

24:00 Hrs Festa Ier aniversari Allnighter Blog
Al Pub Y Ahora que? (Puerto ocio) Port de Sagunt, front al Forn Alt de l'antiga fabrica de Altos Hornos del Mediterraneo (AHM)
Pd. Saul Ska-Ba (R&B, Early reggae, Ska, Rocksteady...)
      Manel Ramodne (British 60's, Garage, Soul)












jueves, 21 de marzo de 2013

Els millors events per al cap de setmana de resaca fallera


DIVENDRES 22 MARÇ 2013

SURFING SIRLES en directe + SESSIÓ DJ'S
SALA BOITE, Riu Èssera 13, Lleida (El Segrià)



SKA-BA DYNAMITE SOUNDS
SWAN CLUB, Juan Giner 15, Benimaclet VLC (L'Horta)



SOUL FINGER SESSIONS-BLACKCELONA EXPLOSION!!!
SERIE B, Nou de la Rambla 137, Poble Sec BCN (Barcelonés)





DISSABTE 13 MARÇ 2013


THE POR ELLA + LOS GLOSTERS
ZEPPELIN LIVE, Nau 25 Poligon Castalia Castelló (La Plana)



THE SCORCHER
ZOMBIE ROCKS Bar, Serpis 62 (zona Plaça Hondures) València (L'Horta)




DO THE REGGAE!!
SALA UPLOAD, Pl. Major 9, Poble Espanyol, BCN (Barcelonés)


martes, 19 de marzo de 2013

Nou disc dels valencians LOS OFFBEATERS

Avuí 20 de març veu la llum The Time is Now! el primer disc del la banda valenciana, Los Offbeaters de la ma del segell madrileny  Liquidator Músic.
Nascuts l'any 2010, al poble de Riola (La Ribera), la banda valenciana practica Early Reggae influènciat pels clàssics del gènere, però, sense deixar de banda estils com ara el Soul, el R&B, R&R i el Funk, tot per crear la seva pròpia etiqueta i que ells mateixos definiren mesos enrere ací a l'Allighter (Entrevista Offbeaters) Reggae, Cucacus i Txaca Txacas. 





lunes, 18 de marzo de 2013

RAY CHARLES and BETTY CARTER


RAY CHARLES and BETTY CARTER
ABC-CASTLE, 1961

Conten que va ser Miles Davis qui va sugerir a Charles la col.laboració amb Betty Carter a final dels anys 50. Considerat per alguns crítics un dels millors discos de Jazz vocal, el disc es punt de trobada entre dos grans artistes estilisticament diferents els quals troben el Jazz com a nexe comú i deixen com a resultat un àlbum molt intens i de gran qualitat. 



jueves, 14 de marzo de 2013

Els millors events per al cap de setmana


DIVENDRES 15 MARÇ 2013

AL SUPERSONIC AND THE TEENAGERS
LOCO CLUB, Erudit Orellana 12, València (L'Horta)



PILÉ ON 45
ANÓNIMS, Ricomà 57, Granollers (Vallés Oriental)



REGGAE JAM SESSION
CENTRE CULTURAL AMEBA, Masquefa 18, Benimaclet Vlc (L'Horta)





DISSABTE 16 MARÇ 2013

BLA BLA BLACK en directe (Soul, Funk & Mod Jazz)
PUB GRIFFIN, La Segarra 25, Sabadell (Vallés Occidental)




STEPHEN FLETCHER tribute to JACKIE MITOO
JUANITA CLUB, Lepanto 8, València (L'Horta)




FEEL LIKE JUMPING VOL.3
SWAN CLUB, Juan Giner 5, Benimaclet, Vlc (L'Horta)




PRESSURE DROP
LA RESISTÈNCIA, Rosalia de Castro 92, l'Hospitalet del Llobregat (Barcelonés)





DILLUNS 18 MARÇ 2013

EARLY REGGAE, SKA, ROCKSTEADY & SOUL
JUANITA CLUB,  Lepanto 8, València (L'Horta)





martes, 12 de marzo de 2013

2TONE, història d'una nova era.

A continuació fem un resum generalitzat d'una de les epoques de renaixement o re-invenció de l'Ska a les illes britaniques a principis dels anys 80, l'era 2Tone, general perque parla d'una epoca i no de la història de cap grup en concret, encara que tenint com a pilar indiscutible a The Specials, la banda de Jerry Dammers fundador del segell 2Tone i màxim exponent d'aquest revival de  música jamaicana a l'Anglaterra del Tatcherisme.



Anglaterra vivia l’explosió del punk, moviment musical d’indubtable vitalitat i actitud que posava de cap per avall l'escena musical britànica i l’english establisment a finals dels anys 1970. Mentre que la música era emocionant i visceral, els missatges socials darrere del punk estaven tots massa sovint perduts en un fang de nihilisme, negativitat i un concepte caotic de l’anarquia. Fins que The Clash van portar influències negres en la seva música i una espurna de compromís social i lluita organitzada,. Influènciat en bona part pel punk i per la història dels segells de soul Motown i Stax, un jove nomenat Jerry Dammers construia una banda i un segell de música revolucionari que reunia el reggae, el punk i el pop anglés. Va ser un intent deliberat de promoure els beneficis de la vida urbana multicultural a Gran Bretanya. Aquesta banda, inicialment anomenada Coventry Automatics, es va convertir més tard en The Specials. El segell discogràfic es nomenaria 2 Tone. Així renaixia una nova explosió de l’Ska a les illes britaniques, basada en la revisió de classics jamaicans dels anys 60 majoritariament, amb un punt de velocitat, naixia l’Ska Revival.



Prompte s’adheriren noves bandes a aquesta nova fornada skatalica, The Selecter des de Coventry, Madness i The Bodysnachers a Londres, The Beat a Birmingham, entre altres, així com velles estreles jamaicanes com Desmond Dekker o Laurel Aitken qui aprofitaren per realitzar gravacions amb algunes d’aquestes noves bandes.
Tot va començar l'estiu del 1979. amb portades de discos impresos pels propis membres de la banda, el primer llançament de 2 Tone va ser Gangsters (com The Special AKA),  junt a The Selecter qui aportà un tema instrumental per a la cara B. El single va ser recollit aviat pel segell Chrysalis, amb que va signar The Specials, i el qual va proporcionar finançament per al segell 2Tone. El segón single que publicà al segell va ser dels Madness, banda quasi desconeguda per aquella epoca. Dammers oferia clausules menys restrictives per a les seves bandes de les que acostumaven a signar els segells tradicionals, així doncs la banda podia desvincular-se del segell després d’haver gravat un single, questió que aprofitaren els Madness després d’haver gravat el single Prince, fet pel que Dammers els acusà d’oportunistes.

Hi havia música, contingut i un segell que recolçava les bandes, només faltava una imatge, un símbol, la vessant gràfica d’questa “nova era” creativa que identificara aquest conjunt de bandes i així es com naix Walt Jabsco, el nino de tratje, barret Pork pie amb ulleres fosques sempre prop d’una tira a quadres blancs i negres, simbol de l’unitat i representació de la barretja multiracial que integraven el segell 2Tone. Creat per John Sims and David Storey creatius del segell Chrysalis sota la supervisió de Dammers i Horace Panter membre dels Specials junt a Dammers, els quals volien cuidar el minim detall en tots els aspectes, des del el disseny gràfic dels discos fins a la posada en escena als directes.

A l’octubre d’aquell mateix any te lloc un dels aconteciments més representatius de l’era 2Tone la gira arreu de les illes britaniques conformada per Madness, The Selecter i The Special, siguent recordada aquesta com un dels moments més energètics i llegendaris del moment. S’estaven convertitnt en un fenomen de masses, fet que aprofità l’extrema dreta per fer-se publicitat i recaptar joves d’estètica Skinhead, així malgrat que als grups hi havien components de raça negra, no era extrany trobar elements d’extrema dreta als seus concerts, els quals en moltes ocasions creaven incidents, tenint que donar la cara membres de les bandes i mostrar aquest rebuig publicament com li va ocorrer a Terry Hall vocalista d’Specials, qui va fer les següents declaracions “ No ens agrada la violència, fem música com una alternativa de lluita” tot seguit a unsuns incidents ocorreguts a un dels seus concerts.

La ma de Margaret Tatcher començava a notarse de forma contundent mitjançant retalls economics a la població, sobre tot a la zona de Midlands, zona industrial on havia aflorit la 2Tone anys enrere. L’estiu de 1981 es visqueren grans avalots a la zona de Brixton, barri londinenenc de majoria inmigrant de raça negra on l’ska havia tingut més adeptes. Moment en que Ghost Town de The Specials arriva al numero 1 de les llistes britaniques, Ghost Town era un tema fosc amb una lletra crua sobre una ciutat devastada, just en un moment de clima violent i d’enfrontaments amb les forçes de represió britaniques.  

Com generalment sol ocorrer en aquestos casos d’expressió cultural espontània, no podia durar molt i “l’era 2Tone” comença a mostrar símptomes d’esgotament, l’inmaduressa en alguns casos, les gires,  l’alcohol i les drogues comencen a influir en les relacions entre els seus membres.
En 1984 veu la llum "Free Nelson Mandela" de The Specials, qui es converteix en cançó referent dels moviments en defensa dels drets civils i en himne del moviment pro-alliberament de l’ex-mandatari africà. La 2Tone deia adeu això si deixant una emprempta ben marcada.

A partir dels anys 90 s’han produït gran quantitat de retrobaments alguns molt dignes, altres no tant, el senyor Dammers ademés de dedicar-se a produïr bandes i formar part d’algún  que altre projecte musical es dedicava a punxar en sessions de Ska i Reggae.

Bandes més representatives del segell  2Tone:
Madness, The Specials, Selecter, Bad Manners, The Beat, The Bodysnachers...








viernes, 8 de marzo de 2013

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA


DIVENDRES 8 MARÇ 2013


SKA-BA DINAMITE SOUNDS
JUANITA CLUB, lepanto 8 València (L'Horta)



B-SIDES COLLECTIVE
PENTAGRAMA SOUL CLUB, Alfred perenya 43, LLeida (El Segrià)





DISSABTE 9 MARÇ 2013

A WAY OF LIFE-BCN MUSIC CLUB
BARBARA ANN, Taquigraf garriga 163, Barcelona (Barcelonés)




30 PIECES OF SILVER II
BAR PLATA, Palamós 66, Bordils (Gironés)




SHOOT THE PUMP SOUL NIGHTS
KOITTON KLUB, Rosén d'Arús 9, Barcelona (Barcelonés)




ANGIE'S GUATEQUE
JUANITA CLUB, lepanto 8 València (L'Horta)



JAMAICA SKA
HOT BLUES, Tarragona 9, Igualada ( L'Anoia)


miércoles, 6 de marzo de 2013

Entrevista a... BEGOÑA BANG-MATÚ

Immersa en una gira que donarà la volta a l'estat espanyol amb la seva banda The Shake It Ups, presentant el seu nou disc Have Fun (Brixton Records) ha trobat lloc per respondre'ns a unes preguntes, sense dubte una de les millors veus del panorama músical i amb una trajectoria impecable, fem un repàs a la carrera musical de Begoña Bang-Matu.


Quins records tens dels teus inicis amb La Noche de la Iguana, vareu arribar a enregistrar alguna cosa?
Quan vaig començar a cantar amb La Noche de la Iguana, a banda de gaudir cantant, per mi era tota una experiència anar a assatjar, com que la resta de la banda eren majors que jo i treballaven, llavors, només podien assatjar per la nit. Jo anava amb el meu cosí que tocava el teclat i al anar amb ell, em deixaven anar a assatjar, però por aquells temps, no eixia per la nit ,no em deixaven. No varem enregistrar res, erem un grup d'amics sense més.

- Si no m'equivoque, l'estil giraba al voltant del R&B? us introduieu en altres estils ?
Bueno, R&B i algo de soul, però fundamentalment R&B.

- En qui es fixava Begoña en aquells temps i en qui se fixa a hores d'ara, quins han estat els teus referents vocals des del principi fins ara?
Doncs no se, Aretha Franklin, Donna Summer, Ella Fizfgerald, Nina Simone....encara que els tmpes pasa, elles son grans mestres.
Reconec que ara també hi ha gent jove molt bona com Erikah Badu, Lauren Hill, Ami Winehouse...afortunadament, hi han moltes en les que fixar-se.

- Que va suposar per a tu unir-te als Malarians? en la meva humil opinió la millor banda jamaicana del siglo XX a la península, dic del segle XX perque trobe que ara hi han bandes que fan música jamaicana molt més elaborada que abans, amb tot el respecte i sense restar importància a les bandes que es trebalaven la història en aquella època, com es sol dir, “per saber on anem cal que sapigam d'on venim”.
Vaig arrivar en el moment adequat, llavors s'havien separat i només estaven Jaime, Gabi, Julio i Carlos, un poco desolats per la disol.lució, amb ganes de montar de nou la banda, i amb una proposta nova molt clara, que cantés una dona. A l'any va aplegar Toni, i un poc més tard Rubén. Una banda més profesional que en altres en les que havia cantat, amb ganes de gravar un disc i moure's, algo molt bo per a la meva carrera, sense cap dubte.

- Finalitzada la teva etapa amb Malarians tens una època on col.laboress amb infinitat de bandes, pero si hi ha una que crida l'atenció es formar part de la banda de Laurel Aitken, a qui supose coneixies de l'època amb Malarians, ja que us va produir algún disc. Quins records tens de "El Padrino"?
Doncs  ell era una persona entranyable. Ens vam fer molt bons amics des del principi, el vaig coneixer a  Leicester, en la grabació de "Mind the Step". Recorde que una de les vesprades que tenia lliure, vaig anar a comprar-me uns discos de cantants de jazz, i quan vaig arribar a l'estudi, em va preguntar :"qué has comprat?", li vaig ensenyar els discos i es va posar molt content, em va dir que ell també cantava  jazz, que li agradava moltissim aquesta música, i que feia be en escoltar i cantar jazz, que la meva veu era bona per això. Que del jazz venia tot.


- Jazz entre Divas, que ens pots contar d'aquell projecte que segurament poca gente conega a día d'avui, qui el formaveu i en que es basava?
jazz entre Divas, era un grup que montarem unos quants de l'escola de música on jo estudiava cant i solfeig. Feiem estandars de jazz i no teniem cap pretensió de res. Gravarem algo però per nosaltres.

- Segueix presente el Jazz en la vida teva vida malgrat de trobar-te més volcada en els ritmos jamaicans? 
Sabedors de l'influència que uneix un estil amb l'altre, però, referint-nos al Jazz en estat pur.
Com me digué Laurel Aitken, "el jazz es la base de tot". Escolte música negra, sense etiqueta. M'agrada anar al festival de jazz de Vitoria cada any.

- En 2001 edites el teu primer disc en solitari (Magia negra) i en 2005 el segón (I’m thinking about you), els dos de gran qualitat, entre mitjes una gira amb Fermin Muguruza, un altre gran de la música, conta'ns com fou aquesta  experiència junt al cantante basc, potser fou aquest el motiu de no haver continuat amb la teva carrera en solitari fins 2005.
Coneixer a Fermin i treballar amb ell, es tot un aconteciment. Coincidirem en la grabació que vaig fer amb Ramiccia, al disc Ramiccia Meets Begoña.Vinqué a visitar-nos i es va quedar a sopar amb nosaltres. M'encantava Kortatu i de sobte un dia, sona el telefon de casa meva i em diuen: "Begoña soc  en Fermin Muguruza, vaig a gravar disc nou i m'agradaria que gravares amb mi... imaginat, que et crida un dels teus idols i et diu això!!!
Mai he deixat i he tornat a reprendre la meva carrera, per supost, si necessitava un descans després de la gira amb Fermin, però una de las cançons del disc "Im Thinking About you", la vaig pensar en la gira amb ell. Sempre ho he dit, no hi ha que gravar perque si, hi ha que fer-ho quan hi ha algo per mostrar, algo que te'n ix del cor.

-En 2007 Las Damas y La Orquesta Invisible, projecte de fusió d'estils com el Funky, Soul i Reggae del que poc es sap, presentació a la sala El Loco de València i un mini-cd de 6 temes de versions al que posares veu junt a Carmen d'Skaparrapid i poc més, es basaba en això, era aquest un projecte amb data de caducitat o simplement no va donar els fruïts desitjats?
Principalment, es basaba en això, una grabació d'amics, de temas que ens agradaven. Si ferem algunes presentacions, unas anaren millor que altres, però al final, no teniem molt de temps, ni tan sols per assatjar. Cadascú va continuar fent les seves cosses.

-Finalment arrivem al present Begoña Bang Matu & The Shake it ups, vida a València, una banda a l'alçada i un segell volcat, després de dos decades donant la cara pels escenaris. Que es lo que més aprecies dels Shake it ups després de totes les experiències anteriors, sense ànim de comparació?
Sense ànim de comparació, crec que estic amb la meva banda. Musicalment parlant, entenen la meva personalitat i la meva veu.


-Nou disc, Have Fun (Brixton Records), como el descriuries per algú que s'inicia en l'estil o que no coneix la teva trajectoria?
No soc jo la més indicada per descriure-lo, es molt delicat, jo li deixaria escoltar i gaudir-lo, es tracta de sentir-lo. Com el seu nom indica: HAVE FUN.

-Que ens pots contar de la gravació, como fou l'experiència sota la supervisió de Roberto sanchez?
La gravació de les bases i metalls varen ser a València, Estudis El Sotano a carrec del grandissim Dani Cardona.Veus, coros i mescles a Cueto (Santander), amb Roberto Sanchez als comandaments. L'experiència estupenda , molt bona, molt positiu tot. Ell es un mestre i ho va demostrar des del principi. Quan es treballa amb gent que ho te tan clar y sap el que vol, es un plaer.

-Immersa en una gira que donarà la volta a la península amb la teva actual banda i després creuaràs l'oceà per trobar-te amb la banda mexicana Taapa Groove, on compartiràs escenari durant dos dies amb  els mítics Skatalites, com surgeix aquesta experiència?

Doncs fou tota una sorpresa, em vaig donar compte que els videos que penjavem dels nostres directes, on méss es veien era a Méxic i l'Argentina...i moltes persones d'allí, em demanaven amistat al facebook.
Fan festivals d'ska i son els mateixos que fa anys organitzaren la gira a Skaparapid, estiguerem en contacte pel facebook i m'oferiren la proposta, i vaig acceptar.

-Finalment desitjar-te sort amb le teu nou projecte i que gaudim durant mots anys de la teva veu i la teva música.
Moltes gràcies a vosaltres. Els músics sense el públic no som res. Salutacions i fins prompte.


martes, 5 de marzo de 2013

"La dolça Nancy" NANCY WILSON




Nascuda el 20 de febrer de 1937 a Chillicothe, Ohio, va rebre el primer contacte amb la música de la ma del seu pare, a qui acompanyava a comprar discos de Dinah Washington, Ruth Brown o Esther Phillips entre altres. Com moltes de les artistes afro-americanes es a iniciar al món de la cançó cantant al coro l’esglesia del barri i imitant altres cantants, als quince anys va guanyar un concurs de joves talents patrocinat per WTVN cadena de televisió local, on el premi era l’aparició almencionat canal de televisió dos vegades a la setmana. Durant la seva carrera ha signat amb diversos noms, com "Sweet Nancy", "The Baby" o "Fancy Miss Nancy" entre altres, l’any 1959 viatja cap la ciutat de “la Gran manzana” on un any més tard signa per Capitol Records, tenint a John Levy com a manager, arrivada a Nova York treballa durant el dia com a secretaria per es nits durant cuatre dies a la setmana canta a un club de jazz.

Nancy debuta amb el tema Guess Who I Saw Today, el qual va tenir tant d’èxit, que entre l'abril de 1960 i juliol 1962 Capitol Records llança cinc àlbums de la cantant. El seu primer àlbum, va ser “Like in love”, un disc de R&B on la cantant mostra tot el seu talent, seguidament Julian ”Cannoballa” Adderley li sugereix que havia d'allunyar el seu estil lluny del pop original i prepararla seva música cap al jazz i les balades.

En 1962 veu la llum l’album el disc Nancy Wilson/Cannonball Adderley que l’enlaira cap a la fama nacional, i entre el març del 64 i juny del 65 cuatre dels seus treballs son Top ten al Billboard's Top LPs chart, encara que el disc que l’encumbra veritablement data de 1963 i porta per nom "Tell Me The Truth" convertint-se aquest en el seu exit veritablement important.
Després d'haver vist la seva cara a portades com la revista Time i diverses aparicions a la televisió, Wilson aconsegueix la seva pròpia serie de televsió al canal NBC, El Show de Nancy Wilson, que s’emeteix entr el anys 1966 i 1967. A traves dels anys es succeeixen aquestes aparicions en televisió, deixant un poc de banda la seva carrera musical per centrar-se en l’interpretació.

A principi dels 70 signa de nou per Capitol Records per editar l’album Life, Love and Harmony, un disc de Soul i Funky on apareix el tema “Sunshine” de gran exit, siguent dels més sol.licitats entreel amants del Rare Soul, estil que fins a eixe moment no havia editat. Durant la segona meitat dels 70 i la decada dels 80 participa en diversos projectes enregistrant diversos treballs amb trios de jazz com el que va fer l’any 1982 junt a Jank Jones & Great Jazz Trio. Ja a finals dels 90 ofereix un espectacle en honor a Ella Fitzgerald, “la Gran Dama del Jazz” durant aquestes decades alterna la música amb el voluntariat i la col.lboració amb l’organització MCG Jazz, organització sense anim de lucre que ofereix programes educatius per als joves, amb qui enregistra tres albums durant la seva carrera, l’últim l’any 2007.

Durant la seva carrera ha rebut infinitat de premis i guardons entre ells, dos premis Grammys com a millor albúm de Jazz. Nancy mai ha deixat de treballar, mostra d’això la quantitat de discos editats entre 1959 i 2006, més de 50 dels que destacaria, Somethin Wonderfull (1960), Nancy Wilson/Cannoball Adderley (1962), Today, Tomorrow, Forever (1964), A Touch of Today (1967).