jueves, 28 de febrero de 2013

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

DIVENDRES 1 MARÇ 2013


BLACK COCKTAIL
CALYPSO CLUB
 Carles Cervera 9, Barri Russafa,  Vlcia (L'Horta)




DJ FURIOUS -SWING, FUNK, SOUL
PLAYMOUTH CLUB
 Alegre Renau 8, Castelló (La Plana)




SOUL FINGER SESSIONS
SERIE B, Carrer Nou de La Rambla 137, Poble Sec, BCN (Barcelonés)




UPTIGHT SOUL CLUB
BUNKER CLUB
Pl. de les naus 9 Barcelona (Barcelonés)





DISSABTE 2 MARÇ 2013
II ANIVERSARI CIRCLES CLUB
CIRCLES CLUB
Juan de la Cierva 29/2 Parc Empresarial Torrellano, Elx (Baix Vinalopó)
THE PEANUT DUCK 50's R&R-R&B
CALYPSO CLUB
 Carles Cervera 9, Barri Russafa,  Vlcia (L'Horta)


JUNGLE HOP FESTIVAL - R&R PARTY
SWAN CLUB
Juna Giner 15, Benimaclet VLCIA (L'Horta)




THISISVERMUTHIS
GASTROBAR By Onanuit
Pl. Catalunya, El Prat (Baix Llobregat)




II ANIVERSARI TAVERNA DESPERTA FERRO
Martí Napolità 7, Reus ( Baix Camp)



lunes, 25 de febrero de 2013

BIG JOHN PATTON - Let'em rock


BIG JOHN PATTON - Let'em roll
BLUE NOTE, 1965

Disc de Soul Jazz amanit de Blues on la guitarrra de Gant Green es notablement responsable, Otis Finch a la bateria i Bobby Hutcherson al vibrafon completen una formació de luxe.
D'aquest disc destacaria la fantastica fusió entre Hammond i vibrafon, on la conexió entre ambdos instruments creen un clima excel.lent.
Si et va el Soul-Jazz i el Hard Bop carregat de martelletjos Hammond en la linea de Jimmy Smith, Jimmy MC Griff o Jack Mc Duff, aquest es el teu disc, Groove en estat pur.






jueves, 21 de febrero de 2013

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

DIVENDRES 22 FEBRER 2013

En Concert  acústic 
JULIO GALCERÀ & JULIO SERRANO
DISCOS OLDIES, Ntra Senyora de Gràcia 6, València (L'Horta)




JUKEBOX PARTY - DR OCTOPUS DJ'S
KRAKEN ROCK BAR, Plaça Hondures 37, València (L'Horta)




COOL FINGERS! IN JAZZ SESSION
BARBARA ANN, Taquigraf Garriga 163, Barcelona (Barcelonés)




DISSABTE 23 FEBRER 2013

CARNAVAL GRAMOLERO
LA GRAMOLA,  Baró de Sant Petrillo 9, Benimaclet (L'Horta)




FESTIART 2013
ROCKÒDROM, Sol 12, Pedreguer (La Marina)





DIUMENGE 24 FEBRER 2013


THE BITTERS Tribute Band
SALA MAGIC BOX-PALAU CONGRESSOS Castelló ( La Plana)




VES'PA LA FALLA
II Concentració fallera de Vespa i Lambretta
Ass. Cultural Falla Sagunt-Sant Guillem, València (L'Horta)



martes, 19 de febrero de 2013

Ala cabina de l'ALLNIGHTER... Dr OCTOPUS DJ's

El convidat d'avui a la cabina de l'Allnighter no es un, sino tres, llavors parlem d'una mena de col.lectiu format per l'Alex Lorenz, Jaume Bossa i Vicent Martinez tots plegats sota el nom d'Octopus Dj's qui amb més d'una decada fent sonar els seus vinils, s'han llaurat un públic fidel dins la nit valenciana més modernista. Els Octopus Dj's son ademés responsables de l'Aplec Modernista de L'Horta que es va cel.lebrar amb exit fa ja unes quantes setmanes a la ciutat de València.



Quants anys porteu mostrant la teua música al món? Quan va ser la primera vegada i on?
Farà ja més de dotze anys, però com Dr. Octopus Dj’s portem des de l’any 2009, crec … el temps passa volant … i va ser a La Caverna, un dels locals més clàssics i estimats a la nostra ciutat. Els Octopus encetarem les nostres festorres amb quatre membres; Goku, Jaume, Alex i Vicent, quatre amics de la facultat amb moltíssimes ganes de festa, de compartir, gaudir i ballar o més bé intentar-ho, la música que ens agrada i emociona amb els amics i als locals que més estimem i transitem per València, com el Swan, Tulsa, Magazine, Kraken, Wah Wah, Loco, Excuseme, Zombie, Calypso … i també hem tingut ocasió de gaudir d’altres fora, com puguen ser el Barbara Ann a Barcelona o el Kong i el Casal Popular a Castelló. 

Quin o quins formats de reproducció preferiu a les vostres sessions? 
Com adictes a les ones alfa, a les nostres sessions portem soles vinils, ja siga en format lp o senzill, encara que preferiblement ho fem amb 7 polsades. Ací vos podríem pegar una xerrada molt xula ahí, parlant dels senzills i tal, però la veritat és molt més senzilleta i terrenal i és que els Octopus som molt gosarros i els lp’s pesen un ou. Ara més seriosament, si és de veres que els senzills som més còmodes per punxar però a banda també veiem en ells un valor emocional com a xicotetes capsules sonores, i que amb poquet més d’un parell de minuts o tres ens fan tremolar, ballar i embogir. Tot dit, si ens fa que sone qualsevol tema inclòs a un lp, sonarà i si el senzill és reeditat també. Cap problema, no som rics i no ens sobren els diners. No som talibans … bé un poquet si, pero bàsicament amb els gintonics.

Quin es l’estil principal a les vostres punxades? Es l’únic o també us introduïu en altres terrenys? Ostres, el tema etiquetes sempre ens ha semblat molt complicat. Pensem que les nostres sessions sempre reflecteixen aquella música que ens agrada, sense cap vergonya. Aixina que a qualsevol festa octopusica et pots ballar i gaudir estils que poden anar per exemple des de garage seixanta o revival, 77 punk, revival mod, soul, r&b, surf fins rock’n’roll … El que tenim clar com l’aigua és que mai sonarà a una sessió dels Octopus alló que no ens agrada, bàsicament perquè no ho tenim ni volem tindre-ho. 

Quina ha sigut l’experiència més significativa o el millor record de tots aquests anys? 
Son molts i boníssims els records i experiències viscudes tots aquests anys. Ho hem passat d’alló més bé, molta festa i diversió i molts viatges a la memòria. També es molt gratificant compartir la música que més t’agrada i que els amics, la gent es divertisca, balle, s’emocione … Però el més important sense dubte, és que gràcies a dur la maleteta d’ací cap allà hem pogut conèixer molts llocs, no soles de la nostra ciutat i entorn més pròxim, sinó també de Castelló, Barcelona, Xàtiva, Vilafranca... i per damunt de tot, ens ha permés descobrir gent meravellosa que hui en dia es poden contar entre els nostres millors amics. És ben cert que a la nit, tot no son floretes, també hi ha un costat més fosc … impresentables i mala gent hi ha per tot arreu, i sempre hi ha el típic pesaet o pasaet que et pega la murga a base de bé, demanant la cançó de tal o qual anunci televisiu i et tarareja el tema i tot o coses aixina, però tots eixos xicotets aspectes roïns es queden en no res. Ens agrada massa preparar una sessió amb molta cura i il·lusió, carregar la maleteta i anar a gaudir i ballar amb els amics. Altre aspecte que volem comentar i al que donem molta importància es el de la cartelería. També es de veres que el Jaume es un figura al respecte. Des del principi ens ho hem currat prou, i ens agrada sempre que podem patejar la ciutat, anar per les tendes de discos i els garitos a deixar cartells i raonar amb la penya, fer-se unes birretes …el que ve sent la vida del pd... 

Quines han estat les teues ultimes adquisicions i que esteu desitjant mostrar al món? 
Els últims últims, a veure … dos senzills clàssics com el “Save me” de Nina Simone o el “What’d say” del Ray Charles, un altre clàssic del pub rock com els Inmates i el seu “Me and the boys”, entre algunes novetats, el “Give it up” dels britànics Derriere, “Snake eyes” l’últim single de Los Imposibles o el nou senzill dels Martian Denny orchestra i anit mateix al segón festival Wachina el nou 7 polsades dels Urges, “Fire burning”. Entre els àlbums els més recents, de fa uns dies dos regals, el “distemper” dels New Christs i el primer lp dels Eaters. 

Top five, 5 temes per a cada moment de la nit  
Per començar la festa
Res millor que començar la festa que amb un fabulós instro com “Blow up” dels James Taylor Quartet o una bona descarrega dels Who com pot ser el meravellós “Shout and shimmy” o el “Try to understand” dels Seeds. 

Per calfar l’ambient
Per anar calfant més l’ambient últimament cauen perletes com el “Maybe tomorrow” dels Chords, una bomba de versió com “rama lama bama loo” dels Swingin Neckbreakers, qualsevol del mateix Little Richard o el “some kinda fun” de Chris Montez. Variadet. 

Per mantindre el foc viu
“Nothing but a heartache” de Flirtations, Etta James i el seu “Security” mantenen el foc ben viu i ja ho crema tot el “Peanut duck” de Marsha Gee. En altra ona, el “Headin for the Texas border” o “Caralin” dels Strangelovers son altres clàssics habituals al nostre repertori. 

El colofó
Un bon colofó sempre ho donen temes com el “Shout” de Lulu and the lovers, el “Carol” dels Rolling o “Viva Link Wray” dels nostres benvolguts Wau y los arrrghs. 

L’acomiadament
Els nostres acomiadaments han segut molts, depenent de la nit, el lloc … des de “Qualsevol nit pot sortir el sol” del Sisa, el “Everybody needs somebody to love” de Solomon Burke al “Town called malice” dels Jam, intros garagero-surferets com “Room 409” dels Frantic V o cançons de borratxos per cantar a coro i tancar la paraeta, per exemple “sweet Caroline” del Neil Diamond. 

Sense dubte la darrera qüestió ha segut la més complicada de respondre, però bé ahí queda. Salut !.


THE CLASH goes JAMAICA

De la ma de Golden Single Records vorà la llum els pròxims dies un recopilatori doble de cançóns de The Clash en versió jamaicana. El disc The Clash goes Jamaica es el resultat de dos anys d'intens treball per part del membres de Golden Singles Records,  que finalment es posarà a la venda en edició vinil limitat a 500 còpies, el qual el converteix ja d'eixida en un article de col.leccionista.
El disc el composen bandes de tot el món relacionades amb la música jamaicana en les seves diverses vesants, des del rockteady-surf de Le Grand Miercoles, fins al early reggae de bandes com Offbeaters o  Transilvanians, ademés dels Jazzbo, The Crombies, Red Soul Community, Smooth Beans d'entre un llarg etc.
Si estas interessat/da en fer-te amb una copia només et cal posar-te en contacte al correu del segell valencià i fer la teva reserva. I veient l'acollida que ha tingut a les reds socials sembla que no trigarà gens en esgotar-se.
thegoldensinglesrecords@gmail.com


http://www.goldensinglesrecords.com/




domingo, 17 de febrero de 2013

LOS NEGATIVOS, pasant el temps.


Nascuts com a evolució natural de la banda Los Innombrables i posteriorment de Los Lots, Los Negativos neixen l'any 1984 (ja amb aquest nom oficial) després del festival La Cresta de la Ola al Mercat del peix de Barcelona, on ni tans sols apareixien als cartells i on compartien escenari amb les principals bandes del moment dins l'escena catalana com Kamembert, Los novios o Brighton 64 entre altres.

"Creación instantánea", "A donde vas", "El hombre de cera" i "Las calles vacías" donen nom a les primeres composicions de la banda, qui desenvolupa un pop sòlid i vitamínic en la linea dels grups protagonistes del Swinging London, Pretty Things, Yardbirds, The Kinks etc.

Durant eixos dies entra a formar part de la banda Alfredo Calonge quasi de forma casual ja que aquest suposadament s'anava a encarregar de les fotogràfies de la banda, però, una cosa porta a l'altra i un dia Calonge agafa la guitarra a l'assaig mentres esperaven a Roberto i flueix una conexió que no podrien deixar pasar.

Al març del 85 es presenten a la sala Zeleste de Barcelona amb motiu d'una festa psicodèlica organitzada pel programa "El Loro de Moscú", que sota el títol "Esto es Sicalíptico" reuneix a los Negativos i els "Fallen' Idols" en la seva gira estatal. L'incorporació de Calonge coincidiria amb una nova visió de la banda a l'hora de fer les coses i un salt qualitatiu que acabaria seduint a l'escena underground barcelonesa.

Cap al més d'octubre d'aquell mateix any la banda graba la seva primera maqueta de la ma d'Enrique Lindo, la conexió banda-productor es total i es plasma en quatre temes fantastics "Moscas y arañas" fantastic i contundent tema de tall "garagero" "Graduado en underground" "El club del cerdo violeta" d'inevitable comparació amb els Beatles i "Viaje al norte" quatre temes d'esència seixantera fan que es guanyen les millors critiques i reben el recolçament total de programes com Diario Pop de Radio 3 i parlen d'ell a revistes com Ruta 66 on de la ma de Kike Turmix la banda rep gran quantitat d'elogis.

Un any després participen al "The Groovy Nights in the Town", event de dos dies, al Colegi Major de Chaminade (Madrid) on la banda continua rebent enalteciments per la resta de bandes de l'escena  i la crítica estatal, les ofertes discogràfiques no es fan esperar, així doncs els arriven propostes per diversos llocs, la fama creix i diversos segells inclouen temes a recopilatoris seus, també la premsa escrita es fa resó de la qualitat de la banda  a diversos fanzines i revistes, el nivell es màxim i comencen els videoclips i les aparicions en televisió. Arriva l'estiu i com no podia ser menys la banda comença a gestar el que serà el seu esparidíssim treball "Piknik Caleidoscópico" enregistrats als estudis Aprilia de Barcelona, junt a Enrique Lindo,  Tan sols unes semtanes abans, havien signat un contracte discogràfic amb Discos Victoria.

Al setembre d'aquell mateix any veu la llum el primer single amb els temes "Moscas y Arañas" i " Un dia especial",  a l'octubre presenten el disc al Diario pop de Radio 3, dies abans havien tocat a la festa de la Mercé davant 100.000 persones, acollits per un públic entusiasmat amb la banda. El dics es rebut amb els millors elogis arrivant a qualificar-lo com un dels millors discos de Garage i psicodèlia del moment. La revista Rock de Lux li dedica un article on els compara amb els Beatles per la seva posada en escena i estetica cuidada al detall, i com Rock de Lux la resta de premsa especialitzada, van analitzant tema per 
tema del disc enaltint-los un poc més si cap.

L'any 1987 la banda gira per tot arreu viatjant de forma frenètica per tot el territori peninsular apareix un segon single de la banda, "Pasando el tiempo" i "No soy yo la (psicoastenia)" i acte seguit comencen a preparar el segon disc, es gestava 18º Sabado Amarillo al nivell qualitatiu del seu primer àlbum però amb una diferència, s'aprecien diferents punts de vista dels membres a l'hora de composar, per una banda influències soul, amb més arranjaments i per l'altra un so R&R donant més protagonisme a la guitarra. l'incapacitat per part de la banda a l'hora de controlar les mescles del disc i altres aspectes de la gravació, fa que aquestos no queden 100% contents amb el resultat final.

Epoca d'incorporació a files per part de a la banda, limitant-se a apareixer en televisió en comptades ocasions i alguna entrevista per algún mitja escrit, era el principi de la fi fi per Los Negativos. Roberto i Alfredo comencen una nova aventura sota el nom Dr Love junt a Marcos García, el teclista del segón  álbum i Maika cantant dels Kammenbert. veient el bon resultat de la nova banda d'influència Soul i donades una serie de circunstancies, l'any 88 Roberto y Alfredo abandonen la banda de forma amistosa.

Un any més tard Carlos y Valentín tornen a la carrega incorporant cares noves, Carlos Ordax, (guitarra de Los Bisontes), David Martínez, (teclat de Los Canguros) i Dani Fontrrodona, (guitarra rítmica de Disciplina Inglesa), amb qui graben tres noves cançons a l'estudi d'Enrique Lindo, "Parque portugués", "Ella es como yo" i "Visión" que eixiran en diversos fanzines junt a altres bandes del moment. Després d'una gira amb Loquillo y los Trogloditas i de perdre el local d'assaig la banda es disol amb un nou disc a punt de vore la llum.

L'any 96 degut a l'amistat que unia als membres de la banda i  diverses trobades al local d'assaig, la banda decideix reprendre l'activitat, signen amb Al.leluia Records amb qui editen 4 temes d'estudi amb una linea més psicodèlica. "Las cintas de Thule" un disc en directe amb temes vells i seguidament "Puzzle" el tercer disc d'estudi de la banda veuen la llum de la ma del segell català, una vegada més la banda s'avança al seu temps i fa de "Puzzle" un disc de pop fresc i novedós, anys 97 i 98 la banda reprén la seva activitat en directe donant concerts a tot arreu, formats per Carlos Estrada, (veu), Alfredo Calonge (baix), Salva Diez (Guitarra), Valentín Morato (guitarra rítmica) i Eloy Caballé (bateria) treballen fins l'estiu del 98 temps en el que per una serie de circunstàncies la banda cesa la seva activitat una vegada més amb un disc preparat que no vorà la llum.

L'any 2008 reapareixen amb el disc "Dandies entre basura" sota el braç, que com molt be comenten ells mateixos a la seva pròpia web ben be podria ser el disc que mai va vore la llum després de 18º sabado Amarillo.


jueves, 14 de febrero de 2013

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

III SETMANA DE LA MÚSICA NEGRA D'ALACANT
Del 12 al 17 de Febrer diverses activitats, pots consultar l'agenda a:

http://semanamusicanegraalicante.blogspot.com.es/


DIVENDRES 15 FEBRER

DOCTOR OCTOPUS DJS'S
SWAN CLUB,  Juan Giner 15, Benimaclet (L'Horta)






DISSABTE 16 FEBRER
SKA-BA DYNAMITE SOUNDS
Juanita Club, Lepant 8, València (L'Horta)

THE OLD FASHIONED en directe acústic
La Ola FrescaMúsic Magentí 11, Benimaclet (L'Horta) 


lunes, 11 de febrero de 2013

Els grans del Jazz i el Rock dels 60 sota l'ull de DAVID REDFERN

Es va iniciar al món de la fotogràfia a principis dels seixanta als clubs de jazz londinencs, més tard es va dedicar a fotogràfiar als artistes que pasaven per televisió a programes com Ready, Steady, Go! a l'hora i  per les nits inmortalitzava als artistes que pasaven pels escenaris dels millors club d'Anglaterra, 100Club, Marquee etc. on capturava els millors moments de les actuacions dels grans del Jazz.
Assidu als millors festials de Jazz i Rock es va fer un lloc entre els gran fotografs a la decada dels 70, época en la que edita els seu primer llibre, l'any 1980 Eel Pie Publishing Company propietat d'un tal Pete Thownshend publica el llibre David Redfern's Jazz Album.
Col.leccions de segells amb el rostres del grans del jazz, nombroses exposicions, quantitat de guardons en reconeixement a la seva carrera i divuit anys al front de la BAPLA (Associació Britanica de Biblioteques d'Imatges i Agències) completen la carrera del fotograf fins a dia d'avui, encara que aquesta no ha finalitzat ja que continua totalment actiu.





    
  











domingo, 10 de febrero de 2013

Entrevista a... DANI LLABRÉS autor de la novela "El día que a Dios le dio por existir. Diez plagas y veinte canciones para la escoria del Soul"

 Quan vaig contactar amb el Dani la idea era fer una entrevista per a l'apartat de Pd. vista la meva, que l'home fa un milió de coses diferents menys la pacient tasca de repasar surcos amb l'agulla a festes nocturnes, es a dir no punxa des de fa alguna decada com ell em va dir. Descartant aquesta opció i en vista de la predisposició de l'home a col.laborar en el blog en qualsevol altre tema en els que empra el seu temps, així va ser doncs i el resultat no es altre que aquesta entrevista al responsble d'una de les millor webs informatives referides a l'escena Mod www.realmodworld.com i autor del llibre "El día que a Dios le dio por existir. Diez plagas y veinte canciones para la escoria del Soul" que va vore la llum els darrers dies, ademés de col.laborar en blogs, fanzines, televisió... coneguem més de prop a Dani Llabrés i la seva obra.


- Qui es i a qué es dedica el Dani Llabrés en la vida diaria?
Básicament em dedique a la reflexió des del  punt de vista existencialista i al modernisme com a forma d'existència. No soc més que un tipus obssesionat amb l'acció i l'elegància (estètica, musical i vital) que tracta de ser consequent en un món apátic i groller.

-Quan i d'on surgeix la idea d'escriure un llibre?
Jo sempre he sigut un comptador d'històries però durant anys les meves històries tenien un cordó umbilical molt curt que tan sols els separava un parell de metres d'una barra de bar.Amb el temps he apres dues coses al respect i per experiència: quant més es parla d'un projecte menys posibilitats hi ha de que aquest es faça realitat i dels  diferents mitjans que hi ha per plasmar una història (cinema, cómic, música…) la millor amb diferència es l'escriptura. Es la més rápida i no has de comptar amb ningú. Així que després de l'experiència pilot del llibro de relats curts “Pequeños Freaks” (que, incomprensiblement per mí, va vendre la seva tirada de 300 exmplarss en uns mesos) sabía que tocaba clavarse en un llarga durada.

I ja de pas conta als lectors de que tracta el teu llibre, de manera que no es puguen resistir i tinguen que eixir corrreguent a comprar-lo, com aquell que diu exagerant.
Això no es problema. Exageració es el meu segon nom… si no el primer.
“El día que a Dios le dio por existir. Diez plagas y veinte canciones para la escoria del Soul” es la història de Duque —un producte del jazz modern que tracta de “viure elegant en circunstàncies difícils”—, de Moriarty —un promiscu cel.lador d'hospital—, de Santo —un tipus obsesionat amb les conspiracions que pasa els dis despullat front al televisor— i de Boris —un aficionat a las arts marcials que només parla amb frases de cinema— i de com aquestos quatre outsiders es converteixen en els escollits per salvar el món. Tot això, salpimentata amb plutjes de granotes sobre suicides japonesos, combats de lluita lliure mexicana i llanostes atacant en Las Vegas als espectadors d'un concurs d'imitadors d'Elvis. Vamos, el que vindria a ser un llibre no apte per assenyats.
Per si  la meva sinopsis ha causat l'efecte pretés ací teniu un enllaç on el podeu adquirir:

-Quin consideres son els teus referents literaris? 
Pel que comenta la gent que ha llegit el llibre (sempre més conscients en això de les referències que el propi autor) la cosa oscila entre (¡glup! trague saliva amb cara d'incredulitat) Palahniuk, Irvine Welsh, Boris Vian i John Kennedy Toole. Encara que si et soc sincer quasi tots els comentaris han anat més al voltant de reminiscències cinematogràfiques que no pas literaries (ací torne a tragar saliva): Tarantino, Álex de la Iglesia…

Malgrat el teu nou treball literari, la teva vida gira al voltant de la música, sense anar més lluny el titol del llibre fa referència al Soul, si s'adaptara a la gran pantalla, quina seria la banda sonora? 
Doncs  la veritat es que la productora no tindiraa que calfar-se molt el cap. Tots els capitols de la novela porten com a subtitul una cançò. Ademés, la música es present a tot el relat. Es quasi un personatje més. Entre els himnes que apareixen entre línies no falten: el “Breakin’ Down the Walls of Heartache” via Dexys Midnight Runners, el “Wang Dang Doodle” de Howlin’ Wolf, el “Keep on Walking” de Al Supersonic and The Teenagers, el “Ella Fue (She Was the One)” de la Fania All-Stars, el “54-46 Was My Number” de Toots and The Maytals, el “Michael (The Lover)” de los COD’s, el “007” de Desmod Dekker o el “My Generation” dels The Who, entre altres. Encara que supose que una adaptació cinematogràfica de la meva novela sería tan serie Z que no pasaria de tindre una banda sonora instrumental i grinyolant al més pur estil película porno (o de xinesos, al seu defecte) estil anys 70. Lo que, ben pensat, no estaria gens malament. 

Com et sents endinsante en un circuit nou com es el de la literatura?
Doncs no em sent de cap manera. Més que altres coses perque no crec haver entrat en aquest circuit. Sense una editorial forta i pencaire a les teves esquenes no existeixes al mon literari. I més encara contant amb un editor empenyat en defensar el teu manuscrit  a galtades, si no escrius llibres d'auto-ajuda, novela-històrica o vens avalat per certa fama rància i catòdica no tens cabuda al mercat estatal. En aquest sant país no hi ha lloc per a la literatura underground. Sembla que lés editorials d'ací no s'han adonat encara de que hi han més de 500 milions de persones que parlen castellài que existeix un públic nombrós més enllá del mainstream

-Supose que estaràs al corrent de les crítiques en general que rep el llibre, com t'ho fas per això?
El mateix dia que la novela fou editada es va obrir un grup al facebook on la gent ha anat deixant les seves parers (http://www.facebook.com/home.php#!/groups/284809844952562/). Allí he seguit, en molts casos, el capítul a capítul dels lectors. Mai us cregueu aquells que diuen escriure només per ells. Tothom escriu para compartir-lo amb els demés o no fer cas a cop de melic l'opinió dels lectors es el major dels errors 
Si algo m'ha ensenyat la perpetració d'aquest endimoniat manuscrit es que els que patim diarrea verbal-imaginativa no ens podem enfrontar a la pàgina en blanc sensse un pla. Perque quan et vols donar compte portes 600 pàgines i encar no has girat la cantonada. Lustros de abogacia m'haurien d'haver mostrat les virtuts de l'alevosia i la premeditació pero no fou així. La realització del llibre es va allargar molt en el temps i al final estava d'ell fins a l'escroto i només volia llevar-me'l de damunt. Per això que quan el vaig parri havia perdut totalment la perspectiva i no sabia molt be que dimonis havia llançat al món. D'ahí que les bones críticas (algunes d'ellas de una vehemència a titllar de perillosa) hagen resultat tan satisfactòries com asombroses. 
Aprofitant la tesitura ací teniu una resenya de la novela via el magnífic blog Magic Pop: http://magicpopcat.blogspot.com.es/2012/12/un-lunes-de-resaca-apocaliptica-el-dia.html

Si no m'equivoque, les teves darreres experiències al món de la literatura o més aviat de les letres en general, son relats curts i participacions en diferents plataformes, fanzines, blogs etc. Què ens pots constar de totes aquestes experiencies? 
Doncs si, a banda d'intromisions al món del curt-metratje i de la radio a lo que més m'he dedicat es a donar-li a la ploma. Ja siga escribint un llibro de relats curts, guionitzant cómics o col.laborant tant a webs de televisions digitals i d'índole mod com en publicacions en cel.lulosa d'aquesta i a l'altra banda  de l'Atlanctic. Com malalt de l'acció sempre estic disposat a col.laborar amb altres activistes. Això sí, em rebenta de manera extraordinària el dedicar hores en una col.laboració i aquesta no veja la llum.

-Continues col.laborant en alguna publicació o blog a banda del treball que fas a la teva web www.realmodworld.com? 
De forma periòdica no (ja tinc masa pals en una sola baralla), però esporádicament sempre que em requereixen. 

Ja que ens endisem en el tema de la web, conta'ns una mica d'ella, quan neix i com varen ser els inicis.
La idea va surgir fa més de 3 anys quan algú em va preguntar on podia trobar en internet informació sobre la història del Soul. A banda de la tramposa wikipedia poc/res vaig trobar, ni en pàgines especialitzades ni (i ací em vingue la major sorpresa e idea) en pàgines dedicades a l'escena mod. Així que com no sabia res de res sobre com dimonis fer una web em vaig llançar a l'habitual do it yourself, em vaig clavar un curs intensiu, vaig estar un any dissenyant-la i vaig donar llum a www.realmodworld.com
La cosa hauria d'haver quedat ahí. En una mena de guia amb la història del rotllo mod, de les músiques predilectes d'aquestos bojos amb corbata, la seva roba, scooters i demés. Però la criatura començà a demanar aliment i ha acabat amb 5 actualitzacions setmanales i más de 400 nous events cada mes.

-Disposes de col.laboradores o es cosa teva únicament?
Ja m'agradaria comptar amb col.laboradors però el personal ja consumeix de sobra els seus 15 minuts de fama warholiana amb les  reds socials i no está molt per la causa. A banda d'aportacions puntuals d'Iltres. connoisseurs com Alberto Valle o Dani Herranz i més que puntuals (pero igual d'agraïdes) d'erudits com José Lledó, Mocky i Álvaro, Félix A. Limaña, Eze Ríos, Javier Morales, Sergio Albentosa… la cosa es d'aquest que suscriu. 

-Què pasa pel cap del Dani Llabrés per un futur no molt llunyà?
 Doncs, ardu treball Real Mod World a banda, els meus projectes actuals entre mans son una tenda de discos online, la meva mi següent novela (“Navidades suicidas”) i cert llibre sobre Mods del que no puc desvetllar detall algun so pena de ser lapidat, sodomitzat i decapitado i no precisament per aquest ordre.

Per últim: 

Un escritpor/a: Irvine Welsh. 
Un llibre: La conjura de los necis. 
Un estilode música: el Soul Jazz. 
El disc entre los discs: el “More Heavy Soul!” de Billy Hawks en Prestige. 
La veu entre les veus: (solista) ací m'es imposible la contenció i em veig  en l'obligació de fer justícia por génere (humà i musical).
En Mod Jazz: Nancy Wilson/Lou Rawls. 
En R&B: Etta James/Bobby Bland. 
En Ska: Doreen Shaffer/Jackie Opel. 
En Soul: Aretha Franklin/Jackie Wilson o Marvin Gaye. 
Les veus entre les veus: (grup vocal) ací tres quarts del mateix. 
En Mod Jazz (i davant la dificultat  d'un gènere principalment instrumental): Sergio Mendes & Brasil ’66. 
En R&B: Ike & Tina Turner. 
En Soul: The Temptations. 
En Ska: The Maytals. 
Una firma de roba: no soc molt amic del Ready-to-wear però si tingués que escollir una marca seria Fred Perry  sempre cualsevol producte de fa, al menys, una década. Es a dir, quan la seva roba no tenia un periode de caducita d'un parell d'anys. 
Una prenda de roba: el tratje. 
Un/a sastre/sa: Pepe Ruiz. Sense cap dubte. Vestint al modernisme valencià des de fa més de 20 anys. Visitar a Pepe es com endinsar-te en una dimensió paral.lela.




jueves, 7 de febrero de 2013

FANZINE LOUD & CLEAR des de Madrid

Afegim un nou article a l'apartat de merchandising i distribució, el fanzine Loud & Clear de Madrid, escrit integrament en castellà, en ell hi pots trobar entrevistes, articles, concerts, així com comentaris de discos o d'altres fanzines etc. tant de bandes tant d'Ska com punk i oi! només per 2.5€
Per fer-te amb una copia només et cal enviar un correo al mail del blog allnighterproduccions@gmail.com, poques unitats.


miércoles, 6 de febrero de 2013

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

DIVENDRES 8 FEBRER, 2013

SHOTGUN Rare Soul & R&B Club
Club Nylon, Gran Via Germaníes 31, València (L'Horta)



CLINTON FEARON Heart & Soul
8 febrer, Bodegueta del Poble Espanyol, BCN (Barcelonés)
9 febrer, Sala Dub Club, València (L'Horta)



THE SCORCHER + REBELDAMAQ SOUND
No hay nada mejor que 27 amigos, El Cabanyal VLCIA (L'Horta)





DISSABTE 9 FEBRER, 2013

ARTE POP En directe
Veneno R&R Bar, Alcalde tarrega 29, Castelló (La Plana)




FESTIVAL WÁCHINA WÁCHINA
Concerts i Djs durant tot el dia al clubs:
Wah Wah Club
Loco Club
Magazine Club
Excuse me?
València (L'Horta)




HIT THE ROAD Soul, R&B and Reggae Sounds
Minusa Club, València 166, BCN (Barcelonés)




LOS GLOSTERS En directe
Sala Slow, París 189, BCN (Barcelonés)