jueves, 31 de enero de 2013

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

Divendres 1 de Febrer 2013

JAMAICAN MEMORIES SOUND
Four Seasons Club
 Castelldefels 14, Castelló (La Plana)




UPTIGHT SOUL CLUB
Bunker Club
 Pl. de las Navas 9, Barcelona (Barcelonés)





Dissabte 2 de Febrer 2013

MOVIN ON PURE MUSIC SOUL
Sala Jazzroom
 Vallmajor 33, Barcelona (Barcelonés)




 FEEL LIKE JUMPING Vol.II
Swan Club
Juan Giner 15, Benimaclet (L'Horta)





Diumenge 3 de febrer 2013

LE GRAN MIERCOLES EN DIRECTE
Pub El Asesino
Pl del Cedre 2, València (L'Horta)




REGGAE BRUNCH SPECIAL
CONCERT ACUSTIC Dr. JAU
La Ola Fresca
Músic Magentí 11, Benimaclet (L'Horta)


martes, 29 de enero de 2013

MODERNISME ABORIGEN de la ma dels SELECTORS BADABADOC


Sota el nom de Modernisme Aborigen es troben una serie de recopilatoris (cinc volums fins ara) que recullen un bon grapat de cançons, les quals podriem nomenar com la cara B d'una generació.  Si parlem dels anys 60 i música feta en català potser a tothom els vinga a la ment les figures més representatives de la nova cançò, Raimón, Lluis Llach... però lo cert es que va existir una generació d'artistes a banda que va importar els generes de moda a les illes britaniques o als Estat Units d'America, Pop, -rhythm blues, rock, garatge, jazz i bossanova en català feien ballar un sector de la joventut de l'epoca.

Els Selectors Badabadoc son una colla de músics col.leccionistes d'aquest gènere, d'aquesta mena de cara B de la decada dels 60, al darrere tenen anys de recerca i captura de vinils a botigues de segona mà,  fires de discos, portals digitals de compra i venda i empeny en no deixar caure en  l'oblit  aquests pioners del pop en català,  enamorats de la sonoritat i la modernitat de les seves gravacions.

La flama ha anat creixent arrel del proselitisme a blogs especialitzats, la distribució mà a mà de recopilatoris casolans, concerts  i sessions de punxa-discos, en definitiva trobades esporadiques que reben el nom d'Aplecs Modernistes, confluència oberta a tothom on tenint la música com a maxim exponent, es congueguen un  bon nombre de seguidors i col.leccionistes, no només del pop seixanter català, sino de l'escena sixtie i modernista en general, barrejant l'estima a la música dels anys 60 i el compromís de no deixar caure en l'oblit una part de la cultura musical feta en català, en definitva de l'estima cap a la cultura d'un país.

El Senia, El Segrià, Vallés, Barcelonés, El Roselló, Baix Vinalopó o L'Horta recentment son algunes de les comarques que han cel.lebrat amb exit algún d'aquestos Aplecs, ademés d'altres comarques  que tenen previst afegir-se al llistat com El Camp de Morvedre on  l'Allnighter tindrà molt a veure i del que informarem al seu moment.

Pots aconseguir algun dels recopilatoris del Modernisme Aborigen a la botiga Breakaway a l'apartat de música
Blogs relacionats: 

domingo, 27 de enero de 2013

Nou disc i nova gira dels BRIGHTON 64 "Esta vez va en serio"

De bandes que tornen després de molts anys hi han moltes, però que tornen negant-se a viure del pasat, donant vida a un nou treball i que ademés aquest treball siga digne de les millors crítiques, potser no hi han tantes. Aquest es el cas del germans Gil i la resta de membres de Brighton 64 amb la seva formació  original al complet.
Després d'una gira per cel.lebrar el 30 aniversari de la banda, on van ser aclamats de manera meritòria, el grup mod català per excel.lencia sorprenia a tothom amb un nou treball d'estudi, on s'enregistraven temes nous i antics que mai veren la llum. Així doncs aprofitem per fer un xicotet repàs a la història d'aquesta mítica banda barcelonesa.



L'any 1981 Ricardo Gil, més conegut com Ricky tornava d'un viatge d'estudis d'Anglaterra, més concretament de la capital, Londres, ciutat on es vivia en aquell moment una nova explosió del moviment mod, amb un revival de bandes pop influènciades pel R&B dels anys 60 per una banda i l'inflència del punk per l'altre costat.
Marcat per el que es vivia a la capital britanica Ricky aconsegueix juntar al seu germà Albert Gil amb la guitarra rítmica,  Dani a la solista i Toni a la bateria qui sustituia en el seu lloc a Quimo, Brighton 64 començava a rodar per la seva ciutat, donat els seus primers concerts a llocs com el bar Boira o la Sala Cibeles, culminant aquesta etapa amb un directe al programa de TVE "Musical Express".

En abril del 83 Ricky es fa carrec de les veus, Dani Paradell deixa la banda i s'incorpora Carles a la guitarra solista, així arrivaria la primera gravació "Barcelona Blues" un maxi-single de 4 temes editat per Flor Y Nata Records, malgrat la deficient qualitat de la gravació, la banda rep el suport majoritari del públic i el treball es ven de forma fantastica.
Arriven els canvis de formació moment que aprofiten els germans Gil per crear un projecte paral.lel Los Novios, una doble vida en forma de banda d'ona after-punk amb veu femenina, mentres un nou treball dels Brighton 64 veia la llum, un single compost dels temes “Deja de tocar a mi chica” i “No volverán”,  moment que aprofiten per presentarse  fora de l'estat, debutant així a Roma (Italia)

Després d'un temps marcat per la inestabilitat de la banda, aquesta reapareix amb Tino Pebralbo com a bateria estable, gravant  el seu primer album de llarga durada, "Haz el amor" editat per Twins, així fins 1986 on editen el maxi single "La casa de la bomba" amb la multinacional EMI, treball precendent al seu segon àlbum "El problema es la edad". Malgrat la consolidació de la banda i l'exit de públic, les espectatives de la multinacional eren dificils de cumplir, per no dir exagerades, qui esperaven més vendes de vinils que no arrivarien, així doncs a finals de 1987 la banda abandona EMI. Fet que marca la fi de la banda deixant pas  a una nova aventura dels germans Gil, en un principi amb la banda Brigatones i mes tard amb Matamala que duraria fins l'any 2000, moment en que Ricky i Albert emprenen camins diferents, pasant Albert a crear el grup Chest, encara que al temps tornarien a retrobarse amb Top Models, banda paral.lela a Matamala.
Pero la capacitat de creació i superació no acaba ací i el germans Gil s'aventuren en l'edició i distribució musical montant el seu propi segell Al.leluia Records, predecessor de Bip Bip Records.

De Brighton 64 només quedava les re-edicions i recopilatoris que els germans Gil editaven aprofitant el seu propi segell, algun concert puntual i poc més, fins l'any 2011, on els Brighton 64 es retroben amb el seu públic dins una gira que reuneix a la formació original per conmemorar el 30 aniversari de la banda. Després d'uns mesos apartats dels escenari i consequència d'aquest retrobament a finals del 2012 veu la llum un nou treball "Esta vez va en serio" de la ma de B-Core, un àlbum compost de noves cançons junt revisions de vells temes que mai veren la llum, dos d'ells cantats en català i una versió del "Just can't go to sleep" de The Kinks, resultat un disc esplèndid de power pop, Garage i Mod Revival, inmillorable excusa per tornar de nou a fer carretera i rodar pels escenaris de tot arreu i per als seguidors de la banda una nova oportunitat de gaudir del directe d'aquest mítica banda. 


Primeres dates confirmades:

8/2/2013 Sala Zero, Tarragona
22/2/2013 Music Hall, Barcelona
6/4/2013 Café del Teatre, Lleida
13/4/2013 Sala El Loco, València


LOS GRANADIANS DEL ESPACIO EXTERIOR de nou a València

Els Reggaegalactics  visitaràn de nou la capital del Turia el próxim més 19 d'abril, estigueu atents en breu més informació.




jueves, 24 de enero de 2013

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA


DIVENDRES 25 DE GENER

NORTHERN SOUL PLANE COUNTRY CLUB
Raspabar Club, Avda. Capuchinos 24,  Castelló (La plana)



SOUL FINGERS SESSIONS
Serie B Club, C/ Nou de la Rambla 137, Barcelona (Barcelonés)




DISSABTE 26 DE GENER


Iª CONCENTRACIÓ VESPA FESTES SANT ANTONI, ONTINYENT
Plaça del Barraquet, Ontinyent (La Vall d'Albaida)


miércoles, 23 de enero de 2013

PABLO PINTACHAN i NARANJAS CHINAS Pop & Retro Art Shop

De la ma del dissenyador sevillà establert a Astúries Pablo Pintachan, us presentem Naranjas Chinas, una webshop de  samarretes i complements amb divertits dissenys d'estil retro i pop.
Per coneixer altres treballs de l'artista podeu visitar la seva web:










jueves, 17 de enero de 2013

Crònica del 1er APLEC MODERNISTA DE L'HORTA


Els Aplecs modernistes son punts de confluència d’inquietuds culturals, que tenen com a nucli principal el nomenat “Modernisme Aborigen” es a dir un punt de trobada de seguidors de l’escena seixentera i Mod, oberta a tothom, on el principal protagonista es la música i la cultura arrelada a la nostra terra, tenint com a referent  l’Anglaterra dels 60, es a dir soul, R&B, ie-ie, jazz, inclús sons jamaicans fet als Països Catalans i cantats en català, en una epoca castigada per la llosa del franquisme, on cantar en català es podia considerar ja de per si un acte de rebel.lia i compromís amb la nostra llengua. Així des d'uns anys enrere es venen donant lloc aquest tipús de trobades  a diverses comarques del territori de parla catalana com ara: El Vinalopó, el Vallés, Osona o fins i tot el Roselló.

El pasat dissabte 12 de gener tenia lloc el Ier Aplec modernista de l’Horta, la jornada obria cap al migdia al Swan Club de Benimaclet amb el concert en acústic de Miguel Ángel Landete més conegut com Senior (Senior i el Cor brutal) cantant de Country-folk de la comarca de La Ribera, que si ben be no te molta relació amb la temàtica general l’aplec, servia per obrir els actes i fer més oberta i participativa la jornada modernista, així doncs el Swan es plenava de gom a gom de pares i xiquets, per gaudir de la música del cantant valencià.

La jornada continuava amb un paella de germanor al Pub Tulsa on els asistents vinguts de diversos llocs tenien ocasió d’intercanviar impressions i coneixements musicals, motiu principal de la jornada modernista. 
A meitat de vesprada tenia començament el mercadet de roba i vinils al mateix Pub Tulsa, mercadet majoritariament orientat als sons i estetica sixtie, on es es podien trobar des de discos de música soul fins a R&B , pasant pels sons jamaicans facturats en la decada dels seixanta, singles i vinils d’artistes com Etta James, Small faces o els castellans Los Flechazos omplien els caixons d’aquest xicotet mercadet.

A continuació tenia lloc un dels plats principals de la jornada, la presentació del llibre “40 mods de les nostres terres”, escrit per Robert Abella, docent i autor de llibres com “Revival mod 1974-1988, historia de un renacer”, qui acompanyat per dos dels protagonistes del seu nou llibre, feien un repàs a l’obra del senienc i creaven una mena de debat obert on intercanviar aspectes i conceptes del que ha sigut i es a hores d’ara la filosofia o el moviment Mod arreu dels territoris de parla catalana.

A la nit i com a punt fort de la jornada modernista tenia lloc la punxada al Swan Club, on els Pd convidats per  a l’ocasió feien les delicies del públic asistent amb els seus vinils i singles de 45”, per una banda obria la nit Manel Ramodne, vell conegut dels ambients mods valencians i col.leccionista de vinils d’estils com el garage, pop-punk o revival mod entre altres, l’acompanyava en cabina el Marc Serrats des de Barcelona, en Marc es membre del Belda i el Badabadocs i ha format part de bandes classiques dins l’escena soulera i skatalitica catalana, com els Mount Zion o la banda soul  Goldfingers, el barceloní ademés es membre d’els Selectors Badabadocs, colla de modernistes aborigens que es dediquen a col.leccionar i descobrir joies de l’escena pop i ie-ie dels anys seixanta, cantades en català, i així doncs feia sonar als plats temes d’artistes com Lita Torello, Lleó Segarra o Bruno Lomas entre altres, tot cantat en català. 
La cloenda de l’Aplec tenia lloc al Club Excuse-me de Russafa amb més música a carrec dels Tulswan Dj’s i Dr. Octopus Dj’s per tancar una exitosa jornada de germanor i converses enriquidores que tenia la música dels seixanta i l’escena mod com a principal exponent, trobada la qual esperem tinga una segona edició l’any vinent i s’extenga arreu del les comarques valencianes, tal i com esta pasant al Principat des de fa uns anys enrere.






martes, 15 de enero de 2013

III SETMANA DE LA MUSICA NEGRA D'ALACANT


A falta d'alguna novetat d'última hora, ja esta quasi tancat el cartell del que serà la III Setmana de la Música negra  que tindrà lloc del 12 al 17 de febrer d'aquest 2013 a la ciutat d'Alacant.
The Excitements, Faith Keepers, Midnight Shots etc. son alguns del noms propis que plenaran dels sons més negres la ciutat d'Alacant durant una setmana, ademés d'exposicions, conferències, Jam sessions i moltes altres activitats relacionades amb la música negra.
Una cita ineludible per als amants dels ritmes afroamericans,  un festival que va consolidant-se amb dues cites a l'any i que en aquesta ocasió puja un esglaó més encontingut i qualitat en la seva programació.

Es pot consultar la programació completa al blog del festival: http://semanamusicanegraalicante.blogspot.com.es/





lunes, 14 de enero de 2013

THE BEATLES - Please please me


THE BEATLES - Please please me
Parlophone 1963

Parlar a hores d'ara d'un disc dels Beatles no suposa cap novetat, poques coses més es poden afegir que no s'hagen dit als milers de foros, blogs i webs dedicades al grup de Liverpool, inclús podriem dir que es un acte de valentia recomanar un disc dels Beatles amb la qantitat de bones cançons que plenen la seva discogràfia i més encara si un no es considera un expert en la matèria. Així doncs es que em limitaré a fer un breu apunt i recomanar aquest treball aquells que s'inicien o mai hagen tingut la curiositat de coneixer la discografia del mític grup anglés de Mersey beat.
Gravat en tan sols 11 hores als estudis d'EMI de Londres, va vore la llum el 22 de març de 1963, no va necessitar molt de temps per posar-se al primer lloc de les llistes de vendes.
"Please please me" es el primer d'un seguit d'exits, epoca en que encara no eren una banda de masses, mes aviat gaudien d'exit local i poc més, el disc reflexa el que la banda acostumava a transmetre al The Cavern, es a dir The Beatles sense aditius, en estat pur.




jueves, 10 de enero de 2013

A la cabina de l'Allnighter... PACO VILA, vocalista d'Arte Pop

Amb el Paco Vila vam parlar no fa molt  amb motiu de la presentació del primer treball amb la seva nova banda Arte Pop, i que et recordem pots aconseguir mitjançant l'Allnighter, en aquesta ocasió contactem amb ell perque ens conte  referent a la seva faceta com a Pd, com sempre no ha faltat predisposició per part seva,  això es el que ens ha contestat.

- Quants anys portes mostrant la teva música al món? quina va ser la primera vegada i on?
La primera vegada que baix punxar va ser a una festa Mod a Lleó al 94, allí es celebraven festes i punxades cada 15 dies, estava molt nerviós i amb por de fer qualsevol errada, per eixe mateix motiu no en vaig fer cap.
- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
El meu únic format per a punxar és el vinil, ja siga en single o en LP, també he d'aclarir que no soc propietari d'una gran colecció d'originals, si he tingut que escollir entre comprarme un single original o amb els mateixos diners poder emportar-me dos singles i un LP reeditats sempre he triat la segona opció, de totes formes respete i admire les grans coleccions d'originals, cadasqú és lliure. També tinc originals.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
 A l'hora de punxar sempre m'he basat en la temàtica mod, des de ska clàssic, r&b, Soul, grups blancs dels 60, bandes mod dels 60, revival mod del 79, dels 80, 90, de la decada passada i d'ara també. A l'hora d'introduïrme en altres terrenys sempre he escollit com a base la música estatal, ja siga cantada en castellà, català o altres llengues, m'agrada molt la música que se va fer ací als 70 amb pincellades hard-rock psicodèliques, m'agrada molt el pop en castellà dels 80 i dels 90 i també d'ara.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
He passat nits molt divertides punxant, des de festes mod a Lleó, a la concentració Mod de Castelló als 90 i també al Owl Weekend que organitzaba Iván Chabrera, a la década passada recorde un parell de nits memorables al Shangri-la a Benicàssim. Més recentment he estat al X aniversari de Jamaican Memories que es va celebrar al Four Seasons i les darreres vegades que he punxat al Veneno Stereo a Castelló on me conviden a punxar un parell de vegades a l'any.

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Les últimes adquisicions han segut un LP de Jess and James editat originalment al 67, el darrer de Al Supersonic and the Teenagers, el darrer de Cooper ( me'l va regalar el mateix Àlex ), un LP de una banda de pop anglesa dels 90 que es deien Bronco Bullfrog, el LP de Los Relevos ( una joia de música beat dels 90 ), el LP de de Solera ( dels 70 ), un EP dels Small Faces reeditat als 90 pel segell EVA amb vinil verd que vaig trovar per 50 cts, el primer LP de Loquillo ( Los tiempos estan cambiando ), Los Negativos ( Dandies entre basura ), també un 10" de demos del disc "Quadrophenia" de The Who i estic esperant que m'arrive l'últim dels Brighton 64 ( Esta vez va en serio ). També he comprat alguns cd's, l'últim el "Preparados, Listos, ya" de Los Flechazos que el porte al cotxe i feia temps que no escoltava, no l'habia tingut mai en aquest format. 
No sé si vull mostrar res al món, vaig molt a la meua bola, però sempre he dit que hi ha que mirar la música amb una mica d'amplitud i no centrar-se només amb un estil o tendència per cuestions només d'estètica, això és ( per a mí ) com mirar el món per la mirilla d'una porta.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit

Per començar la festa.. 
The fabulous Counts: Who's making love.
Per calfar l’ambient... 
James Hunter: Don't do me no favours.
Per mantindre el foc viu...
The Roulettes: Bad time
El colofó... 
The Creeps: One good reason
L’acomiadament...
Brighton 64: Notes al marge
Extra bonus: Cooper: Arizona 
Sherpa: A un grupo inglés





miércoles, 9 de enero de 2013

Estas preparat per a...THE ACTION!



De trajectoria curta però intensa, el grup no va gaudir de cap oportunitat per això, lo cert es que van saber guanyar l’estima dels mods de l’època, convertint-se en una de les darreres bandes mod de la dcada dels seixanta, moment en que altres bandes gaudien de certa popularitat i es consideraven bandes comercials, com podien ser els Small Faces.
Tal era l’estima cap al grup que quan actuaven a Brighton centenars d’scooters els esperaven a l’entrada de la ciutat per acompanyar-los en forma d’escolta fins arribar a la sala on havien de tocar.

Formats a Kentish Town, barri del nord de Londres l’any 1963, el seu reprtori es composava majoritariament de revisions de clàssics del soul i R&B, conjugant així una barretja d’aquestos dos estils tot i amb l’influència inevitable de la British Invation. La banda estava formada per Reg King, considerat pels mitjans de l'època com un dels millors cantants blancs de soul , Alna “Bam” King a la guitarra, Mike Evans al baix i Roger Powell a la bateria, incorporant-se més tard Pete Watson a la guitarra solista.

En principi la banda signava com The Boyfriends epoca en la que es dedicaven a  fer de backing band per a la cantant Sandra Barry, en poc temps van pasar a dir-se The Boys, per finalment convertir-se en The Action, una vegada ja deslligats de la cantant. Amb  Barry  varen arribar a gravar un parell de temes en forma de single per al segell Decca, els temes eren “Really Gonna Shake” per la cara A i “When We Get Married” per la B, el qual no va gaudir de gaire exit s’ha de dir.

The Boys donen vida al primer single signat per la banda amb els temes “It Ain’t Fair” i I “Want You” aquest veu la llum sense ser un gran èxit, ja en 1965 amb el nom de The Action aconsegueixen un contracte amb Parlophone mitjançant George Martin, el productor ni més ni menys que dels Beatles, Martin feia un temps que els havia posat l’ull damunt. D’aquesta nova relació neix el primer single de la banda amb el nom de The Action per la cara A el tema estrela de Wilson Pickett “ Land of 1000 Dances” i per la B una altra joia del soul “In My Lonely Room” de Martha Reeves & The Vandellas, l’any següent enregistren una altra tema colosal en forma de versió “I’ll Keep Holding On” de les Marvellettes, malgrat la qualtitat de la veu de Reg King i la fantastica execució de les versions per part de la banda, aquestos seguien sense aconseguir un gran èxit de vendes.

Al 1966 Pete Watson deixa la banda per deixar pas a Ian Whiteman, a meitat d’aquest mateix any veu la llum un nou treball de la banda, “Baby you’ve got it” i “Since I lost my baby” son els temes que els composen, sempre amb la vista posada en els clàssics del soul, durant aquest any 66 i el 67, la banda es dedicà a gravar material que no vorà la llum fins  als anys 80.
The Action trionfava al Marquee Club, però les llistes d’èxits continuaven donant-los l’esquena, mentrestant Anglaterra s’anava introduint en  la psicodèlia i la banda no podia ser menys i evoluciona amb els nous temps deixant constància en un nou senzill amb els temes “Never ever” i “Twentyh-four hour”, deixant de banda les versions de la Motown per centrar-se en temes pròpis.
La banda començà a trontollar i el juny del 67 graven l’últim senzill per a Parlophone, “Shadows & reflections” i “Something has hit me” ademés d’algunes maquetes, que vorien la llum a finals dels 90 recollides en el recopilatori “Rolled Gold”.

Després d'alguns canvis en la formació i anada i tornada d’algún membre, la banda decideix canviar el nom, com una mena d’adaptació als nous temps, així pasen a dir-se Azoth en un principi i Mighty Baby més tard, deixant l’aventura poc temps després.
Als anys 80 va vore la llum un nou recopilatori de la banda sota el no de The ultimate! finalitzant així una carrera que ha necessitat del pas dels anys per ser reconeguda com calia des d’un primer moment.





lunes, 7 de enero de 2013

EASTERN STANDARD TIME En directe al Dub Club.



L'ska va començar com una variació o interpretació principalment del rhythm'n'blues però molts  dels músics que el van crear eren unos fanátics del jazz. Per això els  Skatalites poden recordar tant a Booker T and The MGs, com a The Jazz Messengers, com a Mongo Santamaría. Eastern Standard Time son això, uns fanátics del jazz infectats pels sons caribenys com l'ska, el latin o el reggae. 

Amb membres de bandes com The Pietasters, The Skunks, The Checkered Cabs i The Downbeat Rulers, Eastern Standard Time es una Allstar Band de totes les bandes d'ska que tocaren en la zona de Washington DC deixant enrere els sons més rapids dels 90 i endinsant-se en els sons d'arrel dels 60 i i els seus punts jazzistics i latins.

 Dijous 10 de Gener 21'00h
Sala Dub ClubC/ Jesus 91, València 
preu 10€ (Aforament limitat) 
Venda d'entrades en Dub Club, Juanita Club, Pub Asesino i Pub Glop.




Ier APLEC MODERNISTA DE L'HORTA, t'ho vas a perdre?


- 12:30 h Vermouth & Piscolabis + Acústic de Senior al Swan Club (C/ Juan Giner, 15, Benimaclet) (entrada 3€ amb cervessa o vermouth) actuació recomanada molt especialment per portar als xiquets, si teniu fills i si no també, perque gaudirem com a nanos !!.

- 14:00 h Dinar de germanor amb una bona paella valenciana al Tulsa Café (C/ Juan Giner, 11 Benimaclet). (Cal apuntar-se per a reservar. Per apuntar-se enviar un privat al facebook de Vicent Martinez Parra o cridar a qualsevol d'estos telèfons: 638899230 o 616925322, abans del dijous 10)


- 18:00 h En acabar el dinarot al Tulsa Cafe (C/ Juan Giner, 11, Benimaclet) ens espera una estupenda trobada de pick-ups (no oblideu els vostres pick-ups i els vostres 7”) + mercadet de discos, roba i demés (per muntar tenderete haureu de contactar amb nosaltres) (entrada lliure).

- 19:00 h. Presentació del llibre “40 mods de les nostres terres” a càrrec del seu autor, Robert Abella Querol al Tulsa Cafe (entrada lliure).


- 21:00 h Sopar per agafar noves forces i continuar la festa. (Cal apuntar-se per a reservar. Podeu deixar un privat al facebook de Vicent Martinez Parra o cridar a qualsevol d'estos telèfons: 638899230 o 616925322, abans de dijous 10, millor).

- 23:30 h Festa al Swan Club. Als plats; Marc Serrats + Manel Ramodne. (entrada lliure).

- En acabar after-party al Excuse-me (C/ Dels Tomasos, 12, Russafa). Als plats; Tulswan Dj’s + Dr. Octopus Dj’s.

miércoles, 2 de enero de 2013

Entrevista a MOTHERFUCKERS & THE BLODDY BASTARDS




Obrim aquest nou any amb la banda encarregada d'obrir un dels primers events en quant a Ska es referèix dins la ciutat de València, parlem del KING OF COAL FESTIVAL que tindrà lloc a la Sala El Loco els pròxims 4-5 de Gener. La banda en questió es MOTHERFUCKERS & THE BLOODY BASTARDS, un projecte sorgit de la unió de diversos músics provinents d'estils molt dispars, però amb experiències anteriors dins el món skatalitic en moltes de les seves vessants.


-Pregunta obligada, qui forma i quan neix MFCKS & BB?
La banda neix cam a finals de 2010 com quasi totes les coses, un poc por curiositat i entre uns quants amics que ja havien format part d'altres bandes d'Ska (Skaserio, Ki Sap, SkapaRapid) que feia temps que tenien l'inquietut i les ganes de formar de nou una altra banda en aquest estil en particular. Durant 2011 es va anar configurant la banda, aquesta esta formada per nou músics, entre la base (bateria, baix, guitarra, teclat), la secció de vents (saxo, trombó i trompeta) i dues veus, per donar color i animar un poc més si cap. El juny de 2012 ferem el nostre primer concert al CSO El Nido i des de llavors estem gaudint de certa regularitat a l'hora de tocar en directe, tant a sales com a centres socials.

-Quin es l'estil principal de la banda?
Toquem sobre tot temes que ens agraden de la dècada dels 80 cap endavant, però ens agraden diversos estils, no ens agrada encasellar-nos en algo en concret, Ska bailongo i fester, amb moments més tranquils i altres més punks, amb distorsió a les guitarres i això.

-Quines bandes trobeu que us influencien?
Doncs de tot un poc, teninten en compte la varietat de gent que composa la banda, però clarament a nivell d'Ska está la Tokio Pardise Orchestra, los NYSJ Ensemble,  Specials, Bad Maners, Skatalites, Kortatu, Dr. Calypso i un gran etc ademés d'una gran quantitat de bandes de punk, harcore, rock, reggae, hip-hop, etc...


-Formeu part d'altres projectes de tall similar, es a dir de música jamaicana?
Malgrat que quasi tots fe altres coses relacionades amb la música, no, no estem en altres bandes d'Ska o semblants, si participem en bandes de Rock, Punk, Harcore, Xaranguess, projectos de Jazz i com no en la B.B.C (Bodes, Batejos i Comunions).

-En que es basa el repertori de MFCKS & BB, temés propis o versions, un poc de tot?
Basicament el nostre repertori es basa en versions, encara que ja estem plantejant-nos fer temes propis, després d'haver consolidat lo suficient la banda.

-En breu compartireu escenari al King of Coal Festival de València amb un mostres de l'Ska-Jazz com son NYSJ i una altra gran cantant dins l'escena estatal, com es Begoña Bang Matu, son diverses formes d'entendre o crear música jamaica, penseu que es important aquesta fusió als concerts i festivals?
Dins els festivals hi han més ecleptics i altres més genèrics, es a dir amb més o menys similituts entre les bandes, en aquest cas crec que la proposta tant per al divendres, com per al dissabte, es encertada, doncs et dona la posibilitat d'escoltar diferents bandes amb diferents formes d'entendre un mateix estil de música, l'SKA.

-Com reivindicarieu una banda com la vostra de cara al sector més tradicionalista?
Nosaltres no reivindiquem res dins de cap sector, cadascú que escolte el que vullga, el que li agrade o li abellisca, nosaltres fem l'estil que ens agrada, sense majors pretensions,  si a la gent li motiva el que fem, doncs ens alegrem i gaudima amb això.

-Teniu en ment enregistrar algún treball, més que siga de versions?
Encara es una mica prompte, pero no descartem traure una maqueteta amb els temes que estem interpretant ultimament, sobretot per nosaltres i per si la gent vol escoltar-nos fora dels concerts .

Finalment només desitjar-vos sort amb el vostre projecte, salut i endavant.



KINGS OF COAL FESTIVAL