Entrevista a... KODI (Skaks, Toasters...)

l’Any 1997 va encapçalar amb el seu baix Skaks, una de les millor bandes que ha parit la ciutat del Túria, pioners dins l’estat espanyol en barretejar el Jazz amb els ritmes jamaicans junt als catalans A Music Skazz Band i buscar així les arrels de l’estil nascut a l’illa carinbenya, d’aquella primera experiència va quedar “Bola 8” un mini CD de 5 temes d’standars de Jazz de gent com Dizzy Gillespy en clau jamaicana.

Parlem amb Kodi d’aquella etapa i del present del baixista que forma part  de la mítica banda nord-americana The Toasters en les seves aventures europeés.

-Com va surgir la idea de fer Ska-Jazz en aquella epoca (1997) en que tothom feia ska a ritmes frenetics?

La idea fou barretjar les dos músiques a les que més temps li dedicava en la meva vida. Llavors ja s'havia editat el primer disc de la New York Ska-Jazz Ensemble i vaig adoptar aquesta idea. Per altra banda la idea de formar un grup d'questes característiques va estar per poder emprar-lo perpracticar i arranjar standards de Jazz lluny de la pressió que suposava les jam-sessions o els concierts de Jazz. Al tocar dins del concepte de l'Ska, tot semblava ser més relaxat.

-Si no m equivoque ademés venies de tocar amb un grup proper al punk com era Skaparrapid?

Si, fou el meu primer contacte amb  l'Ska. Amb ells vaig gravar el C.D. “Que empiece ya”, que es ademés la meva primera grabació. En eixa época va ser quan vaig coneixer el primer disc de la NYSJE i vaig tindre l'oportunitat de compartir escenari amb altres bandes que ampliaren la meva visió sobre la música jamaicana.

-D'on et venia aquesta afició pel Jazz?

Tot va començar a l'escola de música on vaig començar a estudiar. Allí vaig tindre com a profesor de baix a Lucho Aguilar, que es un gran contrabaixista de Jazz. Jo mai le havia prestat masa atenció al gènere, i ell me'l va descobrir. Des de el primer moment em vaig començar a familiaritzar amb el Jazz, em va semblar la música moderna amb més posibilitats armóniques i melódiques. Realment crec que es la millor música per a estudiar siga el que siga l'estil que toques després.

-Quins projectes has tingut despres de Skaks, potser estigueres un temps apartat del tema jamaicà?

Poc després de deixar Skaks, vaig col.laborar amb Begoña Bang Matu al seu disc “Magia Negra”. Després d'un temps retirat de l'ona jamaicana com be dius, vaig tornar als escenaris com baixista de The Golden Singles Band, fent de backing band per al trompetista alemá Sensi Simon, el trombonista italià Mr. T-bone i el saxo holandés Tommy Tornado en les seves visites a l'estat.

-Em sembla que no fa molt tornareu a la carreaga com Skaks, en que ha quedat això, tens pensat donar-li continuitat a la banda, gravar etc? 

Si fa uns anys vaig tindre la idea de començar de nou amb Skaks i vaig desempolvar les partitures. Arrivarem a grabar un nou C.D. “She is so Divine”, que per diferents rahons no ha tingut gran difusió. La primera i principal es que la banda mai ha arrivat a tindre una continuitat, però fa un parell de setmanes començarem de nou els assatjos i espere que aquesta vegada si que pugam formar una banda estable.

-A hores d ara formes par de les gires europees amb Toasters, com va sorgir el fet de formar part de la banda nord americana? 

Vaig coneixer a Bucket, cantant de The Toasters, en un dels seus primers concerts en València. Quàn començarems de no amb Skaks, tinguerem la sortde telonejar-los en un dels seus concierts a València , i Bucket em comentàla posibilitat de realitzar alguna colaboració amb ells. A principis del 2012 parlàrem de nou i em va oferir tocar amb ells al festival Rude Cat 2012. A aquell le han seguit més concerts i més països.

-Que ens pots contar d'aquesta experiència? 

Lo primer es que el poder tocar amb una banda a la que coneixes de fa vint anys es quelcom increíble. Mai t'imagines tocant amb eixes bandes. Musicalment he tingut el plaer de compartir escenari amb grans músics, dels que he apreés moltes coses. Per últim, he pogut visitar gran quantitat de llocs que d'altra manera no haguera conegut, encara que el turism no es quelcom per al que tingam molt de temps els músics.

-Cap la possibilitat d entrar a formar part de ple amb la banda i marxar cap als Estat Units o com ho veus això?

No ho crec. El que jo estiga tocant en The Toasters es deu al fet de que no sempre es possible que els seus membres nord-americans vinguen als concierts en Europa, ja siga per motius d'agenda o per motius de rendabilitat. Traslladar a una banda sencera son molts diners i moltes vegades es impossible fer-ho per a un sol concert. De qualsevol forma jo em sent part del grup quan isc amb ells a la carretera i per supost que m'encantaria poder fer alguna gira pels Estats Units, si sorgira l'oportunitat.

-A que et dediques en aquestos moments? 

Com baixista estic molt implicat en una nova banda de Rock, i com he comentat abans intentant recomposar Skaks per a que siga un projecte estable. Per supost continue amb The Toasters. Com técnic de so col.labore amb el meu amic Santiago Blasco (The Skafeinats) al seu projecte The Golden Travellers i estoy mesclant un dels temes d'Skaks que no va eixir al nostre últim C.D. Es una versió del clásic Tico-tico, que eixirà per a descarrega gratuita en breu.

-Quins projectes tens al cap ara mateix per un futur?
No m'agrada pensar molt a llarg termini, i menys ara que tot canvia tan rápid, però, si que hi ha un projecte que m'agradaria posar en marxa en breu. M'agradaria posar en marxa una jam-session dedicada a la música jamaicana i fer per que més gent puga tocar en ella i editar un llibre-recopilatori de standards jamaicans.

-Sense dubte una gran noticia saber que en breu podrem gaudir de la música d'Skaks i sort en els projecte que vinguen d'ara endavant, moltes gràcies per dedicar-nos una mica del teu temps.

-Moltes gracies a tu per aquesta entrevista.