Entrevista a... BEGOÑA BANG-MATÚ

Immersa en una gira que donarà la volta a l'estat espanyol amb la seva banda The Shake It Ups, presentant el seu nou disc Have Fun (Brixton Records) ha trobat lloc per respondre'ns a unes preguntes, sense dubte una de les millors veus del panorama músical i amb una trajectoria impecable, fem un repàs a la carrera musical de Begoña Bang-Matu.


Quins records tens dels teus inicis amb La Noche de la Iguana, vareu arribar a enregistrar alguna cosa?
Quan vaig començar a cantar amb La Noche de la Iguana, a banda de gaudir cantant, per mi era tota una experiència anar a assatjar, com que la resta de la banda eren majors que jo i treballaven, llavors, només podien assatjar per la nit. Jo anava amb el meu cosí que tocava el teclat i al anar amb ell, em deixaven anar a assatjar, però por aquells temps, no eixia per la nit ,no em deixaven. No varem enregistrar res, erem un grup d'amics sense més.

- Si no m'equivoque, l'estil giraba al voltant del R&B? us introduieu en altres estils ?
Bueno, R&B i algo de soul, però fundamentalment R&B.

- En qui es fixava Begoña en aquells temps i en qui se fixa a hores d'ara, quins han estat els teus referents vocals des del principi fins ara?
Doncs no se, Aretha Franklin, Donna Summer, Ella Fizfgerald, Nina Simone....encara que els tmpes pasa, elles son grans mestres.
Reconec que ara també hi ha gent jove molt bona com Erikah Badu, Lauren Hill, Ami Winehouse...afortunadament, hi han moltes en les que fixar-se.

- Que va suposar per a tu unir-te als Malarians? en la meva humil opinió la millor banda jamaicana del siglo XX a la península, dic del segle XX perque trobe que ara hi han bandes que fan música jamaicana molt més elaborada que abans, amb tot el respecte i sense restar importància a les bandes que es trebalaven la història en aquella època, com es sol dir, “per saber on anem cal que sapigam d'on venim”.
Vaig arrivar en el moment adequat, llavors s'havien separat i només estaven Jaime, Gabi, Julio i Carlos, un poco desolats per la disol.lució, amb ganes de montar de nou la banda, i amb una proposta nova molt clara, que cantés una dona. A l'any va aplegar Toni, i un poc més tard Rubén. Una banda més profesional que en altres en les que havia cantat, amb ganes de gravar un disc i moure's, algo molt bo per a la meva carrera, sense cap dubte.

- Finalitzada la teva etapa amb Malarians tens una època on col.laboress amb infinitat de bandes, pero si hi ha una que crida l'atenció es formar part de la banda de Laurel Aitken, a qui supose coneixies de l'època amb Malarians, ja que us va produir algún disc. Quins records tens de "El Padrino"?
Doncs  ell era una persona entranyable. Ens vam fer molt bons amics des del principi, el vaig coneixer a  Leicester, en la grabació de "Mind the Step". Recorde que una de les vesprades que tenia lliure, vaig anar a comprar-me uns discos de cantants de jazz, i quan vaig arribar a l'estudi, em va preguntar :"qué has comprat?", li vaig ensenyar els discos i es va posar molt content, em va dir que ell també cantava  jazz, que li agradava moltissim aquesta música, i que feia be en escoltar i cantar jazz, que la meva veu era bona per això. Que del jazz venia tot.


- Jazz entre Divas, que ens pots contar d'aquell projecte que segurament poca gente conega a día d'avui, qui el formaveu i en que es basava?
jazz entre Divas, era un grup que montarem unos quants de l'escola de música on jo estudiava cant i solfeig. Feiem estandars de jazz i no teniem cap pretensió de res. Gravarem algo però per nosaltres.

- Segueix presente el Jazz en la vida teva vida malgrat de trobar-te més volcada en els ritmos jamaicans? 
Sabedors de l'influència que uneix un estil amb l'altre, però, referint-nos al Jazz en estat pur.
Com me digué Laurel Aitken, "el jazz es la base de tot". Escolte música negra, sense etiqueta. M'agrada anar al festival de jazz de Vitoria cada any.

- En 2001 edites el teu primer disc en solitari (Magia negra) i en 2005 el segón (I’m thinking about you), els dos de gran qualitat, entre mitjes una gira amb Fermin Muguruza, un altre gran de la música, conta'ns com fou aquesta  experiència junt al cantante basc, potser fou aquest el motiu de no haver continuat amb la teva carrera en solitari fins 2005.
Coneixer a Fermin i treballar amb ell, es tot un aconteciment. Coincidirem en la grabació que vaig fer amb Ramiccia, al disc Ramiccia Meets Begoña.Vinqué a visitar-nos i es va quedar a sopar amb nosaltres. M'encantava Kortatu i de sobte un dia, sona el telefon de casa meva i em diuen: "Begoña soc  en Fermin Muguruza, vaig a gravar disc nou i m'agradaria que gravares amb mi... imaginat, que et crida un dels teus idols i et diu això!!!
Mai he deixat i he tornat a reprendre la meva carrera, per supost, si necessitava un descans després de la gira amb Fermin, però una de las cançons del disc "Im Thinking About you", la vaig pensar en la gira amb ell. Sempre ho he dit, no hi ha que gravar perque si, hi ha que fer-ho quan hi ha algo per mostrar, algo que te'n ix del cor.

-En 2007 Las Damas y La Orquesta Invisible, projecte de fusió d'estils com el Funky, Soul i Reggae del que poc es sap, presentació a la sala El Loco de València i un mini-cd de 6 temes de versions al que posares veu junt a Carmen d'Skaparrapid i poc més, es basaba en això, era aquest un projecte amb data de caducitat o simplement no va donar els fruïts desitjats?
Principalment, es basaba en això, una grabació d'amics, de temas que ens agradaven. Si ferem algunes presentacions, unas anaren millor que altres, però al final, no teniem molt de temps, ni tan sols per assatjar. Cadascú va continuar fent les seves cosses.

-Finalment arrivem al present Begoña Bang Matu & The Shake it ups, vida a València, una banda a l'alçada i un segell volcat, després de dos decades donant la cara pels escenaris. Que es lo que més aprecies dels Shake it ups després de totes les experiències anteriors, sense ànim de comparació?
Sense ànim de comparació, crec que estic amb la meva banda. Musicalment parlant, entenen la meva personalitat i la meva veu.


-Nou disc, Have Fun (Brixton Records), como el descriuries per algú que s'inicia en l'estil o que no coneix la teva trajectoria?
No soc jo la més indicada per descriure-lo, es molt delicat, jo li deixaria escoltar i gaudir-lo, es tracta de sentir-lo. Com el seu nom indica: HAVE FUN.

-Que ens pots contar de la gravació, como fou l'experiència sota la supervisió de Roberto sanchez?
La gravació de les bases i metalls varen ser a València, Estudis El Sotano a carrec del grandissim Dani Cardona.Veus, coros i mescles a Cueto (Santander), amb Roberto Sanchez als comandaments. L'experiència estupenda , molt bona, molt positiu tot. Ell es un mestre i ho va demostrar des del principi. Quan es treballa amb gent que ho te tan clar y sap el que vol, es un plaer.

-Immersa en una gira que donarà la volta a la península amb la teva actual banda i després creuaràs l'oceà per trobar-te amb la banda mexicana Taapa Groove, on compartiràs escenari durant dos dies amb  els mítics Skatalites, com surgeix aquesta experiència?

Doncs fou tota una sorpresa, em vaig donar compte que els videos que penjavem dels nostres directes, on méss es veien era a Méxic i l'Argentina...i moltes persones d'allí, em demanaven amistat al facebook.
Fan festivals d'ska i son els mateixos que fa anys organitzaren la gira a Skaparapid, estiguerem en contacte pel facebook i m'oferiren la proposta, i vaig acceptar.

-Finalment desitjar-te sort amb le teu nou projecte i que gaudim durant mots anys de la teva veu i la teva música.
Moltes gràcies a vosaltres. Els músics sense el públic no som res. Salutacions i fins prompte.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew