LOS NEGATIVOS, pasant el temps.


Nascuts com a evolució natural de la banda Los Innombrables i posteriorment de Los Lots, Los Negativos neixen l'any 1984 (ja amb aquest nom oficial) després del festival La Cresta de la Ola al Mercat del peix de Barcelona, on ni tans sols apareixien als cartells i on compartien escenari amb les principals bandes del moment dins l'escena catalana com Kamembert, Los novios o Brighton 64 entre altres.

"Creación instantánea", "A donde vas", "El hombre de cera" i "Las calles vacías" donen nom a les primeres composicions de la banda, qui desenvolupa un pop sòlid i vitamínic en la linea dels grups protagonistes del Swinging London, Pretty Things, Yardbirds, The Kinks etc.

Durant eixos dies entra a formar part de la banda Alfredo Calonge quasi de forma casual ja que aquest suposadament s'anava a encarregar de les fotogràfies de la banda, però, una cosa porta a l'altra i un dia Calonge agafa la guitarra a l'assaig mentres esperaven a Roberto i flueix una conexió que no podrien deixar pasar.

Al març del 85 es presenten a la sala Zeleste de Barcelona amb motiu d'una festa psicodèlica organitzada pel programa "El Loro de Moscú", que sota el títol "Esto es Sicalíptico" reuneix a los Negativos i els "Fallen' Idols" en la seva gira estatal. L'incorporació de Calonge coincidiria amb una nova visió de la banda a l'hora de fer les coses i un salt qualitatiu que acabaria seduint a l'escena underground barcelonesa.

Cap al més d'octubre d'aquell mateix any la banda graba la seva primera maqueta de la ma d'Enrique Lindo, la conexió banda-productor es total i es plasma en quatre temes fantastics "Moscas y arañas" fantastic i contundent tema de tall "garagero" "Graduado en underground" "El club del cerdo violeta" d'inevitable comparació amb els Beatles i "Viaje al norte" quatre temes d'esència seixantera fan que es guanyen les millors critiques i reben el recolçament total de programes com Diario Pop de Radio 3 i parlen d'ell a revistes com Ruta 66 on de la ma de Kike Turmix la banda rep gran quantitat d'elogis.

Un any després participen al "The Groovy Nights in the Town", event de dos dies, al Colegi Major de Chaminade (Madrid) on la banda continua rebent enalteciments per la resta de bandes de l'escena  i la crítica estatal, les ofertes discogràfiques no es fan esperar, així doncs els arriven propostes per diversos llocs, la fama creix i diversos segells inclouen temes a recopilatoris seus, també la premsa escrita es fa resó de la qualitat de la banda  a diversos fanzines i revistes, el nivell es màxim i comencen els videoclips i les aparicions en televisió. Arriva l'estiu i com no podia ser menys la banda comença a gestar el que serà el seu esparidíssim treball "Piknik Caleidoscópico" enregistrats als estudis Aprilia de Barcelona, junt a Enrique Lindo,  Tan sols unes semtanes abans, havien signat un contracte discogràfic amb Discos Victoria.

Al setembre d'aquell mateix any veu la llum el primer single amb els temes "Moscas y Arañas" i " Un dia especial",  a l'octubre presenten el disc al Diario pop de Radio 3, dies abans havien tocat a la festa de la Mercé davant 100.000 persones, acollits per un públic entusiasmat amb la banda. El dics es rebut amb els millors elogis arrivant a qualificar-lo com un dels millors discos de Garage i psicodèlia del moment. La revista Rock de Lux li dedica un article on els compara amb els Beatles per la seva posada en escena i estetica cuidada al detall, i com Rock de Lux la resta de premsa especialitzada, van analitzant tema per 
tema del disc enaltint-los un poc més si cap.

L'any 1987 la banda gira per tot arreu viatjant de forma frenètica per tot el territori peninsular apareix un segon single de la banda, "Pasando el tiempo" i "No soy yo la (psicoastenia)" i acte seguit comencen a preparar el segon disc, es gestava 18º Sabado Amarillo al nivell qualitatiu del seu primer àlbum però amb una diferència, s'aprecien diferents punts de vista dels membres a l'hora de composar, per una banda influències soul, amb més arranjaments i per l'altra un so R&R donant més protagonisme a la guitarra. l'incapacitat per part de la banda a l'hora de controlar les mescles del disc i altres aspectes de la gravació, fa que aquestos no queden 100% contents amb el resultat final.

Epoca d'incorporació a files per part de a la banda, limitant-se a apareixer en televisió en comptades ocasions i alguna entrevista per algún mitja escrit, era el principi de la fi fi per Los Negativos. Roberto i Alfredo comencen una nova aventura sota el nom Dr Love junt a Marcos García, el teclista del segón  álbum i Maika cantant dels Kammenbert. veient el bon resultat de la nova banda d'influència Soul i donades una serie de circunstancies, l'any 88 Roberto y Alfredo abandonen la banda de forma amistosa.

Un any més tard Carlos y Valentín tornen a la carrega incorporant cares noves, Carlos Ordax, (guitarra de Los Bisontes), David Martínez, (teclat de Los Canguros) i Dani Fontrrodona, (guitarra rítmica de Disciplina Inglesa), amb qui graben tres noves cançons a l'estudi d'Enrique Lindo, "Parque portugués", "Ella es como yo" i "Visión" que eixiran en diversos fanzines junt a altres bandes del moment. Després d'una gira amb Loquillo y los Trogloditas i de perdre el local d'assaig la banda es disol amb un nou disc a punt de vore la llum.

L'any 96 degut a l'amistat que unia als membres de la banda i  diverses trobades al local d'assaig, la banda decideix reprendre l'activitat, signen amb Al.leluia Records amb qui editen 4 temes d'estudi amb una linea més psicodèlica. "Las cintas de Thule" un disc en directe amb temes vells i seguidament "Puzzle" el tercer disc d'estudi de la banda veuen la llum de la ma del segell català, una vegada més la banda s'avança al seu temps i fa de "Puzzle" un disc de pop fresc i novedós, anys 97 i 98 la banda reprén la seva activitat en directe donant concerts a tot arreu, formats per Carlos Estrada, (veu), Alfredo Calonge (baix), Salva Diez (Guitarra), Valentín Morato (guitarra rítmica) i Eloy Caballé (bateria) treballen fins l'estiu del 98 temps en el que per una serie de circunstàncies la banda cesa la seva activitat una vegada més amb un disc preparat que no vorà la llum.

L'any 2008 reapareixen amb el disc "Dandies entre basura" sota el braç, que com molt be comenten ells mateixos a la seva pròpia web ben be podria ser el disc que mai va vore la llum després de 18º sabado Amarillo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL INJECTION, The Scorcher crew