viernes, 30 de noviembre de 2012

LAUREL AITKEN, "EL PADRINO" VISITA L'ALLNIGHTER



Nascut el 1927 a l’illa caribenya de Cuba, contava el mateix Lorenzo Aitken , que el seu pare era jamaicà i la seva mare cubana, en canvi la versió del seu germà era diferent, Bobby Aitken, també cantant, en alguna entrevista va comentar que els seus dos pares eren jamaicans, siga com siga, el que es segur es que el nostre protagonista va pasar els seus primers anys de vida en Cuba i va emigrar cap a Jamaica l’any 1938.

Cap a la decada dels 50's Aitken era conegut com l’heroi del folckore jamaicà, degut a la seva versatilitat i capacitat per al canvi de registres, així doncs va gravar Mento, Calypso, R&B, Boogie i un llarg etc d’estils en tota la seva carrera musical. De fet va ser el primer artista jamaicà en fer R&B. Al 1957 va vore la llum la seva primera gravació d’estudi "I Met a Senorita" de la ma de Stanley Motta Production, segons contava ell mateix aquesta gravació va estar pagada amb diners de la seva butxaca incluint el catxé dels músics que li acompanyaven, un any més tard gravaria "Roll Jordan Roll", el primer gran éxit de Laurel a Jamaica, seguit de l’éxit "Boogie in my bones" un dels primers treballs del productor Chris Blackwell, qui poc de temps després fundaria el segell Island Records.

Als anys 60 dona el salt a Anglaterra col.laborant en nombroses ocasions amb l’escena britanica de l’epoca, allí autoprodueix el seus propis treballs i fa el mateix per a altres bandes. Encara que viatjava  sovint a la seva estimada ciutat de Kingston (Jamaica) per realitzar sessions de gravació, com el disc "The long hot summer" amb els mitics  Skatalites, enregistrat als Federal Studios sota les directrius de Leslie Kong. Tanmateix va gravar sessions per Emil Shalit (Blue Beat), Graeme Goodall(Rio), Rita & Bunny King, i els germans Palmer (Crab/Nu Beat), Blue Beat (Melodisc) i Ska Beat (R&B) editant en Anglaterra les seves gravacions per a  Chris Blackwell, Duke Reid, Ken Khouri, Prince Buster i Leslie Kong.

Als 70, epoca en que l’Ska havia perdut bastant força en benefici d’altres variants o estils provinents d’aquest mateix so, Laurel Aitken no es menys i veu descendre les seves vendes, pasada aquesta epoca, final dels 70, principi dels 80 naix l’era 2tone, també coneguda com l'epoca del Revival, on grups anglesos reviuen vells exits de l’Ska original influènciats pel punk i el pop britanic d’aquella epoca; així doncs Aitken renova el seu estil, i es fa acompanyar de bandes com The Rudies de la que formava part el gran trombonista Rico Rodriguez, aixó doncs es converteix de nou en peça clau dins l'escena jamaican, ademés aprofita per rellançar vells temes amb un estil més britanic, en aquesta epoca col.labora amb bandes com Specials, banda encapçalada pel mític Jerry Dummers, responsable del segell 2Tone Records. Durant els anys 90 Laurel continua treballant amb infinitat de bandes, Potato 5, Ska Flames, The Busters o els madrilenys Malarians als que produeix diversos treballs, son algunes de les bandes que tenen el privilegi de treballar amb "El Padrino" més tard ho farien els també madrilenys Skarlatines en alguna gira i amb qui gravà el disc “ En Español” l’any 1999.

Aitken es va guanyar l’estima del públic durant la seva carrera, i es va convertir en un dels artistes més carismatics, adorat pel seu públic, sobre tot pel sector Skinhead, aquestos eren rebutjats i criminalitzats per la premsa en nombroses ocasions, degut per una banda a la violència que els envoltava i per altrà per l’incursió de l’extrema-dreta dins del moviment, però Aitken no només no els rebutjava sino que en diverses ocasions va fer declaracions d’afinitat i estima cap a aquest col.lectiu, enamorats de l’estil jamaicà els Skinheads feren seus temes de “El Padrino” com "Woopy King", "Jesse James" o "Haile Selassie" (un dels pocs temes rastafaris que captivaren els skins) tanmateix Aitken els homenatjava amb temés com "Skinhead" el qual en moltes ocasions acabava amb invasió de l'escenari als seus directes.

L’any 2005 malauradament “El Padrino” ens deixava a Leincester (Angaterra), aquell mateix any veu la llum el disc de rareses “Superstar” editat per Liquidator Records, on s’incluien temes de Laurel Aitken fent incursions en diversos estils com el Soul, R&B, el Funky etc.







Concert integre de Laurel Aitken & The Preassure Tenants en directe a Londres l'any 1989


sábado, 24 de noviembre de 2012

UN SUEÑO, UNA GENERACIÓN el nou treball d'ARTE POP


Aquesta mateixa setmana ha vist la llum "UN SUEÑO, UNA GENERACIÓN" el primer treball dels castellonencs ARTE POP, banda la qual ja varem tindre el plaer d'entrevistar fa uns mesos enrere a l'Allnighter (entrevista ARTE POP). La banda castellonenca esta formada per Paco Vila veu i guitarra (Flechazos/Los Buhos), Pere Safont al baix (Los Buhos) i Jaume Tarrega a la bateria.
A "UN SUEÑO, UNA GENERACIÓN" trobem des de Power pop a R&B, pasant pel Mod Revival de les bandes angleses de finals dels anys 70 i inclús algunes pinzellades de pre-psicodelia. La composició tant de la música, com de la lletra han estat obra de  Paco Vila vocalista i guitarra del grup, encara que es fa patent l'experiència i qualitat de la resta de membres de la banda durant tots el temes el disc.
El treball com he dit abans s'ha posat a la venda aquesta mateixa setmana en format CD, editat per Bell Boy Records, segell propietat de la banda.

Si estas interessat en adquirir aquest treball al preu de 10€ (més 2€ de despeses d'enviament) només cal que et poses en contacte amb l'Allnighter, escribint-nos al nostre correu, allnighterproduccions@gmail.com o al facebook del blog http://www.facebook.com/Allnighterproduccions i te'l farem arrivar.

Altres punts de distribució a falta d'ampliar:

Contractació:
bellboy67@hotmail.com






jueves, 22 de noviembre de 2012

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

Divendres 23


SHOTGUN
CLUB NYLON, Gran Via Germanies 31, València (L'horta)
El Divendres 23 Novembre, de 1 a 7, comença a rodar SHOTGUN, un club de Rare Soul i R&B punxant  exclusivament vinils originals, orientat a la pista de ball, amb política musical molt netament 60s,  algunes fogonades de lluent Xover i Modern. Tindrá llloc a  la sala de baix del club NYLON, Gran Via Germanies 31 de València, en ple centre, zona Russafa, apertura de portes a la 1 i entrada gratuita fins les 3 si esteu a la lista, pel que només cal apuntarse com asistent a l'event de Facebook. Començaràn forta la primera edició, amb la Barsoulona soul crew als plats: Escarles Johannson, Juan Carlos Reyes & Jules Winnfield (in alphabetical order!!!), més Dani Herranz (DJ resident).


DO IT CONGA CHICKEN!
SALA EL LOCO, C/ Erudito orellana 12, València (L'Horta)






Dissabte 24

REGGAE GOT SOUL
SALA BUNKER, Plaça de les Navas 9, 
Poble Sec, Barcelona ( Barcelonés)



BLACK RICE EN CONCERT & THE SCORCHER SESSIÓ
SALA DUB CLUB, C / Jesus 51, València (L'Horta)



1ª ELIMINATORIA FESTIVAL TURIA RECORDS
 EN DIRECTE SADE I LOS SCOOTERS
SALA LA EDAD DE ORO, C/ Sant Jacint 3, València (L'Horta)





miércoles, 21 de noviembre de 2012

NOVETATS DESTINY RECORDS

Des de Alemanya ens arriven les darreres referències del segell Destiny Records. Per una banda trobem  la banda italiana Talco presentant el seu 5é treball "Gran Gala", un treball compost de 15 talls on es fusiona el folk, ska, punk i la Patxanka, tot amb lletres carregades de compromís social i satira cap a la decadència política a l'Italia berlusconiana. 


A continuació un grup més en la linea habitual del l'Allnighter, The Offenders, alemans d'origen italià o italians residents en Alemanya, amb el nom de "Lucky enough to live" es presenta el 5é treball d'una banda que practica Ska energètic a l'estil de les bandes angleses dels 80, epoca coneguda com l'era 2Tone, també s'aprecia cert aroma a pop britanic d'aquesta mateixa epoca, molt en l'ona de Madness, The Jam o Housemartins.


Potdeu consultar la resta de discogràfia, així com les dates dels seus tours al següent enllaç:







lunes, 19 de noviembre de 2012

A la cabina de l'ALLNIGHTER... LLUIS CARDENAL

Ha pasejat el seu maletí per tota Europa (All Saints Mod Rally de Lavarone, Italian Job de Rimini, Ham Yard de Londres, EuroYeyé, Belgium Mod Weekend, Hipster Mod Weekender de Manchester…)
Quan encara esta l'agulla del tocadiscos calenta de posar 45" al Le Clean Cut de Barcelona, el Lluís Cardenal ens conta des de Banyoles (Pla de l'Estany), la magnitud de les seves sessions plenes de R&B i 60's Soul.



-Quants anys portes mostrant la teva música al món, quina va ser la primera vegada i on?
Des de que tenia 18 anyets començant a la ràdio del poble. Els programes es deien Soul Station les primeres temporades i Black Palmer les darreres, després com a Soul Connection a Ràdio Salt. Fora d'aquí, al Barbara Ann de Barcelona.
-Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Amb 45 rpm original. Es un format més directe, més cómode per punxar! i el que vaig començar a col.leccionar.
-Quin es l'estil principal a les teves punxades, es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Basicament Rnb, 6t's soul, alguna cosa de jazz i una pinzellada de latin.
-Quina ha estat l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys? 
Recordo molt especialment les sesions al Mas Sorrer de Gualta, bàsicament perque allà havia d'animar a gent que poques vegades havia escoltat aquest tipus de musica, fer-los ballar era molt gratificant.Aquest estiu va ser molt emocinant punxar a Manchester, a un dels clubs que sempre m'havia interessat més per ballar i descobrir temes nous, el Hideaway.

-Quines han sigut les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Little Willie John- It only hurts a little while (King)Hot Breath Hannah- Please Mr. Playboy (NRC)No tinc cap interés de mostrar res al món, només fer ballar a la gent amb temes que m'agrada escoltar quan estic al mig de la pista!
Top Five de Lluis Cardenal
Sonny Knight Quartette- The groove is on
Perry & The Harmonics- Do the monkey with James
Paul Perryman- Keep a'calling
Tammy Mcknight- Take away these chains
Inuz Moore If ain't one thing it's another

5 temes per a cada moment de la nit
Per Començar... Steve and the Holidays German "Maesles"
Per escalfar l'ambient... Billy Hawks "O'Baby"
Per Mantindre el foc viu... Arter Set "Sermon"
El colofó... Saxie Russell "El monkey"
L'acomiadament... johnny Guitar Watson "Wait a minute baby"







domingo, 18 de noviembre de 2012

Quan et pregunten tu de qui ets dels Rolling o dels Beatles, simplement contesta jo THE SMALL FACES



Es va formar a principis de 1965 i al cap de sis setmanes havia aconseguit un contracte amb Decca, "Watcha Gonna Do About It", aviat va ser pujant a les llistes d'èxits. El line-up original estava format per Steve Marriott (guitarra, veu), Ronnie Lane (baix), Jimmy Winston (òrgan i guitarra) i Kenney Jones (bateria). El 1965 Steve Marriott no va ser aliè al món de l'espectacle. A l'edat de 12 anys havia protagonitzat el musical "Oliver" i com a resultat Decca havia mostrat interès en la promoció de Steve com a artista d'enregistrament. El seu primer llançament va ser un single "Give Her My Regards", que ara és gairebé impossible aconseguir -encara que la cançó va ser inclosa en recopilatori
de Decca "Hard-Up Heroes" compilació ambientada en els anys setanta.

"Give Her My regards" estava molt en la linea de Buddy Holly ,però els nteressos de Steve estaven en un altre lloc, però, com ho va demostrar mitjançant la formació d'un grup de R&B anomenat Steve Marriott & The Frantik Ones (reconvertit més endavant com els Frantiks). Als pocs mesos van canviar el seu nom de nou (The Moments) 
llançant un single als Estats Units, una versió del "You Really Got Me" de The Kinks

El 1965 varen tendre el seu primer concert a Sheffield i ràpidament varen continuar amb concerts al East Ham de Londres. Es varenn assegurar una reserva al Cavern, Leicester Square, Don Cremen es va convertir en el seu mànager qui va 
convencer Decca per que els oferirira un contracte de gravació. El seu primer single "Watcha Gonna Do About It" va ser una  excel-lent, fortament influènciat pel  "Everybody Needs Somebody To Love" Solomon Burke. Va aconseguir nº 14 en les llistes britàniques, siguent aquest el primer de molts èxits.

Després de "He Got Mine", el seu segón llançament, Jimmy Winston va deixar el grup, per seguir una carrera en solitari, la qual no va tindre molt d’exit .Winston va ser substituït per Ian McLagan, qui havia estat amb un grup anomenat Boz and The Boz People. Això va completar la formació que va gravar el seu tercer single, "Sha La La La Lee", llançat el gener de 1966. Era una cançó molt comercial així doncs arrivà al n º 3 a les llistes d'èxits.

La història d'èxits de las banda que va seguir amb el llançament d'un altre single i el seu primer àlbum. El LP es titulava "Small Faces" i va ser un gran debut, sense dubte una exhibició de veu del Steve Marriott recolçat per un excel.lent treball instrumental. Va prendre les seves influències principalment de l’excena  R&B, que va tenir un gran impacte en molts grups de Londres. Potser el millor exemple és la cançó "You Need Loving", signat per Marriott i Lane, que és molt similar al tema "You Need Love" Willie Dixon.
El següent single es va nomenar  "Hey Girl", una altra composició d’exit absolut fruit de la de la conexió Marriott / Lane el qual va estar seguit de l’únic nº1 "All Or Nothing" musicalment similars a les seves composicions anteriors, però amb una línia de riffs més forts.


Nadal de 1966 va veure la llum el single "My Minds Eye", on el so es una mica com una cançó de nadal, Potser aquest single no era tan fort com el seu predecessor, però encara així es fan amb el  nº4 a les llistes d’exit. No obstant això, en molts sentits, els Small Faces semblava haver deixat de progressar. Certament el seu primer 45” de 1967 "I Can’t Make It" no era molt semblant als singles anteriors. El sentiment general d'avorriment es va veure accentuat per altra banda, "Just Passing", que era una cançó de poc ús i que durava  poc menys d'un minut.

Immediatament després del llançament de "I Can’t Make It" la banda abandona Decca per integrar-se en un nou segell d’Andrew Oldham, a Decca es van sentir molestos per això i va traure un altre single "EA D"/"Patrons", que va fracassar per complet i és ara bastant difícil de trobar.

Al juny d'aquell mateix any  va veure el llançament de dos àlbums del grup, en diferents etiquetes. Decca va nomenar el seu "From The Beginning" on va incloure una mica de material vell, algunes cançons inèdites, un parell de hits i una versió lleugerament diferent de "My Minds Eye". Els aspectes més destacats de l'àlbum van ser "My Way Of Giving" (més endavant revisat  per Chris Farlowe i Rod Stewart) i una fantastica versió de "Baby Don’t you Do it".

Al mateix temps es va llançar un LP confusament anomenat "Small Faces" Per alguna estranya raó. "My Way Of Giving" i "Tell Em Have You Ever Seen Em" es va presentar en els dos albums. "Small Faces" va ser un àlbum sensacional, però possiblement no tenia l'energia i l'impuls del de  Decca. Tots dos van estar a les llistes d'èxits però, "From The Beginning" va aconseguir el lloc Nº 17, mentre que "Small Faces" va aconseguir No.12.

El primer single d’aquestos nous Small Faces va ser el magnífic "Here Comes The Nice", prova que artísticament Marriott i Lane estaven sentint els beneficis d'un nou contracte i segell. Aquest single va ser també el primer senyal de que la banda estava començant a reaccionar a l'escena musical i s’estava gestant un canvi, 1967 va ser l'any de "Sgt. Pepper", dels efectes d'estudi i la psicodèlia. El proper single "Itchycoo Park" va ser un altre èxit massiu a les illes britaniques i de pas va ser la seva única entrada als EUA.

Va ser seguit pel "Tin Soldier" igualment comercial, com aperitiu del seu nou àlbum "Lazy Sunday" tema que va ser llançat com single a principis de 1968, aquest va aconseguir digerir tota l'emoció de l'època, sense perdre l'humor i franquesa que va caracteritzar tots els registres d’una de les millors bandes de la història de la música recent. Merescudament "Lazy Sunday" va arribar a N º 2.

Al maig de 19667 veu la llum "Ogdens Nut Gone"  un album creat amb molta publicitat darrere d’ell, fabricat acuradament per representar una llauna de tabac amb totes les capes de paper a l'interior. La cara A de l'àlbum contenia cançons senzilles però la B apareix Stanley Unwin explicant la història de Happiness Stan  buscar la part que falta de la lluna, juntant així les pistes musicals. L'àlbum va anar  directe al número 1 i seria l'èxit més gran dels Small Faces.

Els Smalll faces estaven gaudint del seu període de major èxit malgrat no tot estar bé dins de la banda. En el moment en què van gravar el seu següent single "The Universal" que es separen. Marriott va gravar el senzill en un gravador de casset portàtil darrerer del seu jardí, on es poden escoltar molts sorolls, com exemple, el so dels gossos de Steve lladrant. Va ser llançat al setembre de 1968 i va aconseguir el N º 16. Alhora, els rumors de la separació grups van ser anunciats. Uns mesos més tard Marriott forma  Humble Pie amb Peter Frampton, mentre que els altres creen The Faces amb Ronnie Wood i Rod Stewart.
A principis de 1969, ix al carrer "Afterglow", que va resultar ser un fracàs comparatiu, a continuació vingueren problemes financers i la confusió envolta la majoria dels seus llançaments finals. La història Small Faces no acabava ahi, Al principi, The Faces es va fer càrrec de l'antic nom. Així es presentaven, com els Small Faces a la primera gira pels Estats Units del que existeix un excel.lent bootleg on Rod Stewart presenta el grup amb les paraules: "com que ningú més ho farà, ens presentem nosaltres mateixos...  som els Small Faces" . Uns mesos més tard es va convertir simplement en The Faces, però això és una altra història!

El 1976 Steve Marriott refunda els Small Faces, no va tindre cap problema per convèncer Mac i Kenney, diferent va estar el cas, però, amb el Ronnie Lane, qui havia deixat els Faces per formar la seva pròpia banda feia un parell d'anys, així doncs, aquest no vullgué participar en el projecte. El seu lloc va ser ocupat pel baixista Rick Wills i en gires posteriors Jimmy McCullough (ex-Wings) . Es van produir dos àlbums "Playmates" i "78 In The Shade", però amb poc d’exit tant de vendes, com de critiques.
Finalment al1978 desapareixen per complet, deixant enrere un bon grapat de gravacions, les quals els convertiren en el que son avui, una banda referent del R&B blanc i la pre-psicodeia als anys 60, siguent en una de les bandes més interessants i més important per comprendre la part musical del moviment Mod. 






jueves, 15 de noviembre de 2012

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

15 de Novembre
SOUL CLUB SPOONFUL
C/ Moreria 8 (Castelló (La Plana)




16 i 17 de Novembre
LE CLEAN CUT goes WEEKENDER
Barcelona ( Barcelonés)




16 de Novembre
FEEL LIKE JUMPING
SWAN CLUB
C/ Juna giner 15, València (L'Horta)




17 de Novembre
CRISIS, WHAT CRAZIES?
BELLA BESTIA BAR
C/ Riera de Sant Miquel 55, Barcelona (Barcelonés)




17 de Novembre
30 PIECES OF SILVER
BAR LA PLATA
Bordils (Gironés)






17 de Novembre
CONCERT 
THE AGGROLITES
C/ Erudito Orellana 12, València (L'Horta)
22:30 Hrs, Entrada 12€ anticipada, 15€ guixeta









CURIOSITAT$$$

Des de ja fa uns anys la marca de rellotges suïssos Oris ve comercialitzant una serie de rellotges dedicats a músics, en aquest cas de Jazz,  l'ultima de les seves referències en aquest sentit ha estat la dedicada al trompetista Chet Baker, amb un sofisticat disseny  la marca suïssa ret homenatge al creador de temes com "My Funny Valentine" o "Do it the hard way" tema que sona al obrir aquest espai: Dissenyant un rellotge on a  l'esfera apareixen impresos un pentagrama i una clau de Sol a les 12, a la part inferior trobem la silueta del genial trompetista, tot fabricat amb els millor materials que fan d'aquestos rellotges un article de luxe. Les edicions son limitades a una xifra representativa, per exemple en el cas de Chet Baker esta limitada a 1929, l'any de naixement del músic. En quant als preus, dir que no estan a l'alcanç de qualsevol, així doncs ho deixarem com una mera curiositat.

Chet Baker


Chet Baker

Dizzy Gillespi

Oscar Peterson
Charlie Parker

Duke Ellington




Miles Davis





martes, 13 de noviembre de 2012

THE FIRST BAND SKA JAZZ des de Bogotà (Colombia)

Si hi ha algo que em plena i em fa sentir orgullós realitzant aquest modest espai d'informació i difusió musical, a banda de l'informació, que com dic modestament intente transmetre sobre bandes històriques o grups consolidats, es l'oportunitat de difondre i promocionar a bandes emergents, donar-los un espai gratuit i que la seva musica siga protagonista d'un xicotet racó dins la red, des de que vaig començar el blog era quelcom que tenia en ment, protagonisme tant a bandes, com a aquelles persones que ens alegren o ens han alegrat alguna nit, festa, allnighter, concert... punxant la seva música, moltes vegades fins i tot de forma altruista. Dit això pasem a fer un repàs a la xicoteta biografia d'una fantastica banda emergent sudamericana d'Ska Jazz, ells son The First Band Ska jazz de Bogotà (Colombia), a aquestes altures ja haureu endevinat l'estil que practiquen, esperem arribe prompte els seu treball debut perque la banda promet.



“The First Band Ska Jazz”, es el resultat  d’un projecte que porta al voltant de 2 anys i mig, el qual es va iniciar motivat per l’estima a la música i la recerca de fer quelcom diferent i a un bon nivell, on el més important era l’amistat entre els integrants de la banda, segons ens conten els mateixos integrants de la banda.Amb el nom  Elegant Sounds, començaren a fixar els punts primordials de l’estil musical que a hores d’ara pensen els diferencia, amb aquesta trajectoria com a Elegant Sounds, varen tindre la sort i el plaer de compartir escenari amb Jamaica 69 (Banda mexicana d’Ska) i amb Charley Anderson (Baixista de la llegandaria banda d'Ska 2Tone, The Selecter).


El temps que varen pasar com a Elegant Sounds varen donar gran quantitat de concerts per la seva ciutat, aquesta experiència els va fer més ambiciosos i buscar cada vegada un so millor, malauradament, en aquesta recerca la banda acaba per desintegrar-se, quelcom que qualsevol que haja format part d’una banda pot coneixer a la perfecció. També cal dir que per sort que l’estima a l música, sol ser més forta que la dificultat per assolir una meta o quallar un projecte, i d’una dissolució naixen altres bandes, i això es els que els va pasar als nostres protagonistes d’avui, així alguns membres d’Elegants Sounds crearen una nova banda plena de diversitat en el so, buscant quelcom que fera ballar, emocionar i transmetre la pasió de cada un dels músics de la banda al públic asistent als seus concerts, que al cap ia la fi es del que es tracta.A principi d’aquest mateix 2012 surgeix el primer concert d’aquesta nova banda a la ciutat de Cartagena (Colombia), dies després d’aquest primer debut es quan la banda troba el nom que els representarà per tots els escenaris, “The First Band Ska Jazz”  marcant l’estil, tendència i una proposta diferent dins la seva ciutat, Bogota, mostrant un altre punt de vista  cap a l’Ska, on barretjar sons jamaicans amb altres sons, com es el Jazz, Blues, Soul i R&B.

8 mesos després de conformar la banda, TFBSJ podem dir van consolidant-se com a projecte i guanyant experiència dalt dels escenaris, com a mostra la seva participació en alguns diversos events com son, la Fira del Llibre 2012 de Bogotà junt a la Dirección Nacional de Derechos de Autor amb qui treballen actualment en diversos projectes, altres events i festivals recolçant l’escena musical independent de Colombia i potser el més significant, el festival This Is Jamaica, on la banda va acompanyar a la llegenda viva i un dels precursors de l’Ska als anys 60 a l’illa jamaicana, el gran Stranger Cole, on com deia TFBSJ feia de backing band a l’escenari.
La banda continua a hores d’ara amb la seva projecció musical i amb un objectiu a curt termini, enregistrar una gravació que els fará de carta de presentació d’aquesta gran banda emergent.

domingo, 11 de noviembre de 2012

THE UPSESSIONS, Sala Four Seasons, Castelló (La Plana) 09/11/2012

Dijous passat començava la programació de concerts amb motiu del 10é aniversari de Jamaican Memories Castelló, com ja havien anunciat dies abans a l'Allnighter, i dic de concerts perque al voltant d'ells, setmanes enrere, la gent del col.lectiu de difusió i promoció de la musica jamaicana a la ciutat de Castelló, venia fent un seguit d'activitats relacionades amb aquesta música i la cultura de l'illa caribenya.

Dins la programació del 10é aniversari hi havien xerrades a la Universitat Jaume I de Castelló, mercadets de discos, esmorçars al Casal Popular de Castelló tot ambientat com no podia ser menys per música jamaicana.  El plat fort, tot un cap de setmana ple de directes i punxades per diferents locals de la ciutat, amb Djs que han passat per les cabines dels millors locals de la capital de La Plana, durant aquestos 10 anys de la ma de Jamaican Memories, com el local Paco Vila, els valencians Saul Ska-ba o Miquel Scorcher, altres vinguts per a l'ocasió com Manel Tarascó de Dance Crasher Sounds, bandes de primer nivell dins el panorama jamaicà estatal i europeu, com Smooth Beans, Begoña Bang Matú & the Shake it ups o els holandesos The Upsessions.

Ací qui suscriu aquestes linies, malauradament, només va poder arrimarse a vore aquestos últims, però he de dir que vaig quedar encantat amb el so, l'ambient, la banda, l'organització etc. i es que sempre es un plaer deixar-se caure per La Plana per gaudir d'una bona jornada d'Early Reggae o altres sons similars acompanyat de bona gent i personatges diversos.
A continuació us deixe una xicoteta mostra del que es va poder viure aquest cap de setmana a Castelló, i a esperar el següent aniversari, enhorabona als organitzadors. La Plana es jamaicana!











jueves, 8 de noviembre de 2012

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA


10é ANIVERSARI JAMAICAN MEMORIES
Castelló ( La Plana)
8, 9, 10 de Novembre 2012
Pots consultar la programació sencera:


XXV BADALONA REGGAE CULTURE
Badalona (Barcelonés)
9 de Novembre 2012
Més info:



THE BOILER, RYTHM & SOUL CLUB
Barcelona (Barcelonés)
10 de Novembre 2012
Més info:





II FESTIVAL INTERNACIONAL JAZZ CONTEMPORANI
València (L'Horta)
14/11/2012
Greg Diamond Quartet featuring Stacy Dillard
Pots consultar l aprogramació sencera:










Estaques, crucifixes, alls, sang... en definitiva Horror Reggae, prepareu-vos arriven els gallecs TRANSILVANIANS!




-Com arriven membres de Skacha, Os resentidos, Siniestro Total... a juntar-se i formar na banda com Transilvanians?
Doncs, pódria semblar una cosa del destí, però lo cert es que bastant senzill, malgrat que venim de bandes molt diferents pels seus estils, quasi tots els músics de Vigo o ens coneixem, o tenim alguna mena de conexió entre nosaltres.
Independentment a tots ens agrada molt la música negra amb groove (Soul, Blues, Jazz etc.) però més concretament les arrels i tradicions jamaicanes (Ska, Rocksteady, Reggae) de fets alguns per separat ja teniem algún projecte relacionat amb l’Ska, i altres era qualcom que duiem en ment feia molt de temps. El que ens va portar definitivament a entrar en contacte fou que cap al 2004 vam coincidir diversoso membres a un concert de NY Ska-Jazz Ensemble, a partir d’aquest concert començà a rodar la cosa.


Veient les bandes de les que veniu, us queda algún racó de l’univers musical per explorar?
A nivell profesional, si som una banda per la que varen pasar membres d’un ampli espectre musical, (profesors, músics amateurs etc). amb experiència en projectes que van des de bandes de música, xarangues, i orquestres fins combos de jazz, grups de R&R, música instrumental, infantil etc. però per supost sempre queda qualcom per explorar.
Per exemple, encara que l’estil de Transilvanians està molt definit (I ens sembla  molt be així), a nivell personal som tan melòmans, com eclèctics, sempre amb certs fundaments musicals definits.
No seria sorprenent que en un futur membres de la banda provaren amb el Boogaloo, altres l’Afro-beat i altres la música Retro-Lounge... afortunadament la vida sempre li depara algún repte nou al músic.

-Si no m’equivoque, un dels vóstres treballs, crec que va ser el primer, gravareu de forma anal.lògica, a que es degué, penseu repetir l’experiència?
Efectivament fou el primer, es degué a la claretat d’objectius, la nostra idea es buscar un so anyenc en general. Els enregistraments dels que som fans dels anys 60 i 70, en aquella época la tecnologia que s’utilitzava per gravar emprava bobines. A l’estudi al que anarem disposaven d’una gravadora d’aquest tipus i no pensarem una altra opció.
I tant que repetiríem, però el temps no juga a favor nostre i cada vegada en es més difícil trobar estudis amb aquestes característiques, fins i tot estiguent de moda el vintage.

-Empreu el gallec i l’anglés a les vostres lletres, haveu pensat editar quelcom integrament  en gallec, us troveu tan cómodes en una llengua com en l’altra?
No hi hagué elecció de la llengua com a tal, va surgir de forma natural. es deixà maniga ampla als que scribien les lletres, a tots els que les feren els va eixir en gallec. El tema de l’anglés el deixem per a les versions, encara que si que es cert que de vegades ens agrada jugar amb ell i no descartem composar en aquest idioma, com tampoc decartem gravar un disc integre en la nostra llengua.

-Hi han alguns temes que malgrat la base jamaicana, s’aprecien certs tocs  de jazz o esència groove, quina influència troveu que rep la banda d’aquestos estils o forma de tocar?
Això ve per dues vies, per una banda pel que et comentava abans de la melomania de cadascú de nosaltres i er una altra la formació acadèmica. La majoria de músics hem estudiat en algún moment Jazz, sobre tot la secció de vents, de fet algún ex-membre de la banda es dedica profesionalment al jazz.
El llenguatgedel Jazz es lo seu en la música d’arrels negres, tecnicament facilita molt les coses a l’hora de treballar, ens aporta una bona capacitat d’anàlisis. Es molt important distingir quan hi haswing a l’Ska, la forma de les estructures...
En quant al groove es troba en tota la música negra, només hi ha que buscar-lo!

-Com ha estat l’experiècia d’auto-editar-vos amb el vostre propi segell, amb quin avantatges i inconvenients us haveu pogut trobar?
La idea d’autoproduir-nos (des de la contractació, promoció, fins la producció, edició i distribució del nostre disc) va surgir per pendre el control del nostre treball, i intentar que les nostres cançons no es que quedaren al local d’assaig, ademés ens agrad i creguem amb el que fem, evidentment.
L’avantatge de es que tot el procés pasa per les teves mans, els inconvenients es que te disperses en altres tasques i dediques menys temps al pla musical. De totes formes tenim el recolzament de diferents persones, entre elles a Toni Face de Liquidator Music, amb qui hem editata lgunes coses, estem en contacte sovint, ens aconsella, ajuda, i això es tot un luxe.


-Transilvanians, Zombie J... Hi ha algún vampir a la banda, acostumeu a anar per ahí mossegant colls, a que es deu tanta passió per lo vampiresc?
Lo de mossegar colls ho deixem per a la privacitat, no descarte la possibilitat que algú vaja per ahí mossegant sucosos colls tornejats. 
L’assumpte vampiresc ho tenim com a marca de la casa, ve per l’afecció al cinema de terror (especialment als monstres clàssics dels estudis Universal, la Hammer...). En general seguim molt les pelis de serie B dels anys 50, 60 i 70, actors com Bela Bugosi, Vincent Price, Christopher lee, etc. en definitav estem encantats entre entre vampirs, homes llop, zombies, momies… 
Però aquesta temàtica també estigué molt lligada a la música de Jamaica: Byron Lee a Frankenstein, The Skatalites a Lon Chaney The Upsetters y King Horror tenien molts titols dedicats al mon del terror i la fantasia, Desmond Dekker a Drácula… 
Recomane com a mostra un famós recopilatori de Trojan nomenat “Loch Ness Monster” (si es que algún el desconeix).
Per això varem decidir nosaltres mateixos el terme Horror-Reggae abans que aparegués una altra
persona etiquetánt-nos a saber com.





-Com ha estat l’experiencia junt a Roy Ellis, malgrat la vostra experiència com a músics, us ha impresionat posar-vos al costat d’aquesta estrel.la de l'Early Reggae o esteu curats d’espant després de tants anys damunt dels escenaris?
Efectivament impresiona, hi ha que pensar que Roy Ellis es tots una llegenda del Reggae, amb una trajectòria artística molt significativa i que es una responsabilitat de les bones estar a la seva alçada i defensar un repertori on el 70% son clàssics.
Això amb e Roy Ellis es una mica més fàcil. des de la primera presa de contacte que vam tindre tot ha fluit de forma natural i ens sentirem molt comodes acompanyant-lo
En el pal personal es un home molt agradable, alegre i generós, amb una mes que merescuda fama de Boss. Sense dubte un gran artista.

-Per últim haveu entrat de nou a l’estudi, que ens podeu avançar d’aquest nou treball que s’esta gestant, serà LP,  single, de nou auto-editat...?
Si aquest més (Octubre) ens hem dedicat a gravar, ens va semblar una bona idea per a finalitzar la temporada de concerts d’aquest any i també com a acomiadament del nostre estimat baixista Pabolo.
Un d’aquestos temes formarà part d’un recopilatori tribut a The Clash, les altre 4 cançons, emcara no sabem com eixiran, però podem asegurar que han quedat molt be.
Varem gravar a Tz Estudios i l’esta mesclant  actualment Roberto Sanchez  a A-lone Ark Muzik Studio, la idea inicial estraure un prell de 7”

Moltes gracies per l’entrevista, estigueu atents a La Cripta!!


 ROY ELLIS meets TRANSILVANIANS