sábado, 29 de septiembre de 2012

THE REFOUNDATIONS, Sherry soul!

Malgrat no tindre una extensa discografia editada, no son cap desconeguts dins l'escena mod i sixtie estatal, prova d'això es la seva participació en alguns dels millors festivals del gènere. Parlem amb Jose Manuel, baixista i fundador de la banda per coneixer un poc més sobre aquesta banda de soul andalusa.



-On neix i qui foma The Refoundations?
Neix a Jerez de la Fronter al desembre de 2008 com inquietud dels sons negres per part del baixista Jose Manuel qui per aquella epoca pertanyia al grup Servicios a Domicilio.

-Quines son les principlas influències de la banda?
Els sons negres americans de les decades del 50 i 60, els coneguts i els més extranys i rebuscats, ens encanta descobrir nous sons.


-Expliqueu una mica en que consisteix el show en directe de la banda, temes propis, potser feu alguna versió?
De temes propis en tenim unsquants, no molts on estan inclosos els dos del single, i versions son unes quantes que anem renovant constantment, per exemple: Billy Keene "Wishing and hoping, The Rotations "Don't ever hurt me girl", The fascinations Girls "Are out to get you" per nomenar alguns.

-Quins han estat els concerts més importants o que millor record teniu fins ara?
Doncs fins ara han hagut de més importants, però uns altres més entranyables, com per exemple que varem fer a Madrid a la sala Fotomatóm amb motiu d'una festa organitzada pels membres d'un foro nacional (Hipocondria Mods), on hi hagué ple total i varem gaudir de debó la veritat, també un altre al festival Cacere Pop, o al festival madrileny Swing & Soul o l'almeirense Ameriblues i per últim al Sherry Sound festival amb el que varem quedar molt contents amb el só i la resposta dels nostres fans, de totes formes, som una banda de locals petits, ens agrada molt el contacte directe amb el públic.


- Fins a la data teniu un single editat, conteu-nos una mica sobre ell, on el vareu gravar, qui el va editar i com va anar la gravació?

Aquesta gravció va estar molt patidora, prò molt anecdotica, varem aprofitar el concert a la Sala Fotomaton com excusa per financiar el viatge per al dia següent gravar el single als famosos estudis " Funkorama records" del music i productor Carlo Coupé, en un dia gravarem el dos temes amb els mitjans analogics que disposa, inclosos el Hammond B3, varem intentar que ens ho editara alguna discogràfica i malgrat que no varem aconseguir, varem optar per l'auto-edició, traguent no moltes còpies, que per cert encar ens queden.

-Quin es el futur inmediat de la banda, esteu pensant en una nova gravació, us centreu als directes...?
Doncs la nostra idea es composar més temes pròpis i incorporar vents a la banda com teniem al principi,  se'ns fa dificil trobar vents que els agradeel que fem i més al sud. La idea es una vegada consegim els vents, gravar quelcom una vegada tenim els arranjaments dels temes nous, a banda de seguir amb els directes.
De totes formes som una banda amb poc de temps per assajar i això ens limita molt.

-Doncs moltes gràcies pel vostre temps i l'interés pel blog. 
Agraïm el vostre interés per la banda, tanmateix aprofitem per saludar i agraïr als  nostre fans que venen a cadascú dels nostres concerts i l'escena estatal pels seu recolçament.
Salutacions i gràcies de The refoundations.

Per aconseguir el seu single et pots posar en contacte amb ells a la seva pagina de facebook THE FOUNDATIONS




viernes, 28 de septiembre de 2012

Des de Dubín (Irlanda) SKA PATROL RADIO SHOW


Ska Patrol es el programa de radio conduit per Joe"JB" Behan, programa hereu del fanzine amb el mateix nom que editava el propi "JB" Behan cap a  final dels anys 90, principi dels 2000. Ska Patrol s'emét cada dilluns des de les 21:00 hrs fins a les 23:00 hora peninsular (un hora menys a Irlanda) a Radio Near al 90.3 de l'FM de la radio irlandesa.

Ska Patrol també es pot escoltar online a www.nearfm.ie com hem dit cada dilluns o descarregar els podcasts dels darrers programes al següent enllaç http://skapatrol.weebly.com/.

El programa com el seu propi nom indica esta centrat en els ritmes jamaicans, però, principalment des de l'epoca 2Tone fins a les bandes actuals, sense oblidar els classics però de manera més significativa.







MAZEYS, Punk, Mod & 2 Tone als peus


El negoci  va ser emprès el 1969 per Colin Sedman qui recorria molts pobles a la zona est de Yorkshire amb el seu estand mòbil de sabates, acompanyat pel seu fill David fins a mitjans dels 80, Colin Sedman es va retirar el 1997 pasant el negoci a mans de David.
Mazeys es una fusió de calçat, música i moda, trobant principalment calçat, sabates d’estils tan variat com botes  Dr matens, sabatilles i sabates d’estil Mod, desert boots, brogues, Loafers...
Per coneixer mé a fons la història de la tenda, podeu llegir l’entrevista feta a David Sendman a la web Retrosellers, picant ací.









jueves, 27 de septiembre de 2012

TOOTS & THE MAYTALS Directe al moll de Santa Monica


DVD de 60 minuts del senyor Toots Hibert i els seus Maytals a una actuació en directe el 7 de agost de 1997 al moll  de Santa Mónica, California. 


miércoles, 26 de septiembre de 2012

SCOOTER RALLY VALENCIA+BIG THIG 7 SOUL WEEKEND


A continuació us anunciem dos dels events més importants dins l'escena Scooterista i modernista a l'estat espanyol, sense dubte una bona mostra de col.laboració entre dos col.lectius, per crear un cap de setmana d'alló més atractiu per als seguidors de tots dos moviments, tan lligats entre ells, com son el món dels scooters clàssics i la música Soul. 



El VALENCIA SCOOTER CLUB 
PRESENTA:

7é RALLY SCOOTERISTA DE VALÈNCIA 2012

 


Dijous 27/9
JEFF HERSHEY & THE HEARTBEATS

Sala El Loco, C/ Erudito Orellana 12, València

Divendres 28/9
22:00 - Recepció a la seu social del Scooter Club València,
1er Allnighter amb DJ's de l'escena Scooterista estatal
Sala FunHouse Rock Club (c/ Carlos Cervera 23)  46006  València

TOP DJ's:
- RODRI DKV (Guadalajara)
- ALEX SÁNCHEZ ( Sabotage Jamaican Club)
- MANEL RAMODNE (Valencia)
- EL PIBE (Valencia)


Dissabte 29/9
Rally scooterista
 11:00 -  Inscripcions, punt de trobada a la Pergola (Paseig de l'Albereda 1, València). .
12:00 Eixida
15:00 - Dinar i premis

En colaboració amb el 
VALENCIA NORTERN SOUL


THE BIG THING ALLDAYER

Dissabte 29/9
16:30 a 21:30h a Torero, Plaça del Castell, GandiaDJs: 
Dave Duplock (U.K.)
David de Santiago (Madrid)
Ian McManus (U.K.) 
Jules Winnfield (Barcelona)

Entrada lliure.


BIG THING ALLNIGHTER

Divendres 28/9
Dissabte 29/9

Abonament 2 dies 20€, només dissabte 12€


Discoteca PatiPami, Camí Vell de València, cantonada amb Plaça Castell,
Platja de Gandía, València. 


DJ's ALLNIGHTER:
Mick H, Roger Banks
Carl & Maria Willingham
Henning Boogaloo
Sergio M. Vivas
Albert Petit & Dani Herranz.

Més info sobre preus, allotjament etc.  següents enllaços:
http://www.valenciasc.com/





martes, 25 de septiembre de 2012

ROY ELLIS & SYMARIP, SKINHEAD MOONSTOMP



Pyramids o el que es el mateix Symarip pero llegit al reves, es varen formar a meitat dels anys 60 per sis joves britanics d’origen antillà, coneguts originalment amb el nom de The Bees, malgrat que en diverses etapes de la seva carrera utilitzaren altres noms com, Seven letters o Zubaba. La formació original comptava amb Frank Pitter, Michael “Mik” Thomas, Josh Roberts, Ray Knight, Monty Naismith i el cantant Roy Ellis, formant part en aquella epoca del segell President Records.

President Records acabava de conrear el seu primer gran exit amb el tema "Baby come back" dels The Equals amb Eddy Grant al capdavant. Eddy Grant en ocasions col.laborava amb The Pyramids ja fos composant o produint per a la banda, així com amb Prince Buster amb qui havia treballat en una recent gira per les illes britaniques.

Després d’alguns problemes amb President Records, la banda decideix canviar el nom per gravar en altres companyies sense que la seva companyia se’n adonés. Llavors es quan al teclista Monty Neysmith se li va ocorrer donar-li la volta a Pyramids, llevant la “d” del nom original quedant com Symarip. Amb aquest nom graven el seu primer single amb el segell Treasure Isle i l’enginyer Graeme Goodall, curiosament a la galeta del disc apareixia el nom Pyramids

A finals dels 60 Laurel Aitken era el artista jamaicà més important resident a Anglaterra, apadrinant a The Pyramids els va utilitzar com a banda com a banda per dur de gira a les illes britaniques als nous artistes que estaven popularitzant-se a Jamaica: Prince Buster, Toots & The Maytals, The Ethiopians, Owen Gray, Desmond Dekker, Millie,  etc. i el mateix Laurel Aitken que gravà alguns exits amb The Pyramids, publicats en Blue Beat Records, com ‘Jesee James’ ó ‘Because I Love You.

Al 1970 enregistren el seu primer LP "Skinhead Moonstomp", tota una bomba que pasarà a ser un disc referent a la historia del early reggae, cançons com "Skinhead Girl","Skinhead Jamboree", la versió "Phoenix City" de Roland Alfonso re-batejada com "Phoenix Reggae" o "These boots are made for walking" de Nancy Sinatra, calare de plé entre el públic Skinhead, en plena ebullició en aquells moments a Anglaterra. Així gran quantitat d’aquells joves amb el cap rapat començaren a apareixer pels shows de la banda, com  recorda Neysmith: "Una gran quantitat de caps rapats van començar a venir als nostres shows, i li vaig proposar a Roy, seria bo escriure una cançó per als skinheads. Recordem el tema "I Thank you" de Sam & Dave i canviem les paraules.

A l’any 1971 es traslladen a Alemanya, on es dediquen a fer afro-reggae i rock sota el nombre de Zubaba. En 1980, l’álbum Skinhead Moonstomp es re-edita  colpejant les llistes d’exit , aprofitant el filó degut al revival que travesa l’Ska envers el segell 2TONE.
La banda es disól oficalment  l’any 1985 amb el disc Drunk & Disorderly llançat per Ariola i produit per Stevie B.


Amb el temps Roy Ellis, cantant i lider de la banda deixa la música jamaicana i Anglaterra, per instalar-se a Suïsa on conrea una existosa carrera com a cantant, peró més orientada al Soul i el gospel, fins 2004 on es troba amb el seu vell amic Laurel Aitken, de gira per aquelles terres, qui segons conta el mateix Roy Ellis, el va incitar a tornar a reprendre la part jamaicana de la seva carrera musical.

Mr Ellis es fa de nou a la carretera acompanyat de joves bandes i pública The Skinhead Dem a Come el 2006, reivindicant així la seva condicó de Skinhead Boss, o com deia ell mateix l’orgull de ser “El primer Skinhead negre”
Com a actualitat aquest mateix 2012,Mr Roy Ellis ha editat un sigle amb el segell madrileny Liquidator Music portant de cara A, "You can't leave now", un vell tema de Symarip, i completant amb el tema "Stay With Him" a la cara B, tot acompanyat d’un video clip dirigit per la directora californiana Laurel Parker de Mobley Street Productions.






MERCHANDISING i DISTRIBUCIÓ, ALLNIGHTER PRODUCCIONS





CD - ARTE POP "UN SUEÑO, UNA GENERACIÓN"
Banda  de Power Pop/Mod Revival de Castelló (La Plana) amb membres de Los Flechazos i Los Buhos.
10€ (+ 2€ despeses d'enviament)

CD - ARTE POP "UN SUEÑO, UNA GENERACIÓN"
 Power Pop/Mod Revival band from Castellón 
10€ (+ shipping costs)









lunes, 24 de septiembre de 2012

FINGERSMITHS+THE MOVEMENT, Sala El Loco, València 23/9/2012

Gran concert el que varem presenciar ahir a la Sala El loco de València, malgrat la fluixa afluencia de públic, els que allí estiguerem gadire d'una bona dosis de RnR.
Cap a les 21.00 Hrs eixien a l'escenari The Fingersmith,  Punk rock melòdic ben elaborat a l'estil dels classics nord americans dels 90, Descendents, All etc. els valencians durant al voltant de 45 minuts, desenvoluparen el seu propi repertori, entre les que es troben els temes del seu primer treball editat, un mini LP nomenat The first one songs, així doncs compliren amb el seu paper i marxaren deixant una bona impressió entre el públic.



Cap a les 22:00 eixien a escena el plat fort de la nit, The Movement, si calguera resumir el show dels danesos en una paraula, sense dubte sera energia, i aquesta energia la saberen transmetre al públic present a la sala des del principi fins al final, no decaiguent en cap moment del show. Amb un só fantastic com sol ser a la Sala El Loco, una posada en escena impecable, i una contundència i intensitat de gran alçada, Lukas Sherfey i companyia anaren fent un repàs a tot el seu repertori, temés com Karl Marx, More Products, How come etc. sonaven a un ritme frenetic, tot  intercalats entre temes del seu nou treball Fools like you. Així fins completar quasi hora i mitja d'un espectacle brutal,  deixant-nos amb ganes de vore'ls prompte de nou per aquestes terres.






A continuació una mostra del que es pugué vore la pasada nit a la Sala El Loco de València.


viernes, 21 de septiembre de 2012

HISTÒRIA DEL REGGAE

Documental emés al Canal Documania sobre la història de reggae, a continuació podem vore el primer fragment.


Picant al següent enllaç podem trobar la resta de fragments que el completen.


DEXTER GORDON, la imatge del bebop



Ha estat sempre  considerat com un dels millors saxo tenor del Bebop i Hardbop, malgrat que va començar els seus estudis tocant el clarinet, més tard el saxo alt, fins que es decantà pel saxo tenor cap als 17 anys.

Dexter Keith Gordon va naixer el 27 de febrer de 1923 a Los Ángeles, California es va formar amb  Lloyd Reese i Sam Browne en la Jefferson High School. Va ser al 1943, quan Dexter aconsegueix un lloc al mític Minton’s Playhouse junt a Ben Webster i Lester Young. Considerant per ell mateix un dels moments més importants de la seva carrera. 

Al 1944, va treballar amb l’orquestra de Louis Armstrong. Temps en que varen quedar registrats els primers sols de Dexter, liderant un quintet amb Nat "King" Cole com a acompanyant. Un any més tard signa per Savoy Records, fent evolucionar el seu só i el seu estil, influint així en molts saxofonistes tenors de l'época , com per exemple Sonny rollins o el mateix John Coltrane. Al 1947 enregistra The Chase convertint-se en el major exit de Dial Records, posant a Gordon com una autentic cap de la gravació.

A la decada dels 50, la seva vinculació a les drogues el porten problemes amb la justicia, fins i tot ingresant un temps a la presó, acumulant quasi una decada d’inactivitat, resurgint cap a l’any 60 quan signa per Blue Note de la má d’Alferd Lion, periode en el que grava amb Freddie Hubbard, Bobby Hutcherson, Barry Harris, Kenny Drew, Horace Parlan, Bud Powell y Billy Higgins.

Després del concert el 1962 al club Ronnie Scott's de Londres comença a viatjar i treballar sovint a Europa. Establint la seva residència a  Copenhague. Durant aquest temps a Europa, va treballar a l’históric Jazzhus Montmartre deixant diversos registres per a segells europeus com SteepleChase i Bethlehem. Tornant als EUA només per gravar sessions (1965, 1969/70 i 1972).
L’any 76 torna a la seva terra natal, rebut quasi  com un heroi, actua al Storyville i al Village Vanguard de Nova York, signant per al segell Columbia Records i organitzant una banda junt a George Cables, Rufus Reid y Eddie Gladden.
Després d’una altra aturada a la seva carrera, el 1986 resurgeix per tercerà vegada, formant part del repart a la pel.lícula Round Midnight dirigida pel francés Bertrand Tavernier. Siguent nominat amb un Premi de l’Academia al Millor Actor Principal per la seva interpretació de Dale Turner, un personatge basat en les vides de Lester Young i Bud Powell. Dexter va morir el 25 d’abril de 1990 a Filadelfia, Pennsylvania.

La famosa foto de Herman Leonard amb Gordon fumant un cigarret durant una actuació al Royal Roost de Nova York l’any 48 és una de les més importants icones gràfiques de la història del jazz.



BREAKAWAY BARCELONA, VIDA I ESTIL



Breakaway es una tenda situada al numero 55 del carrer Industria, del barcelonés barri de Gràcia. Especialitzats en moda i complements, principalment d'estil britanic dels anys 60 i 70, podem trobar des de monkey Jackets fins a la mítica Parka Fishtall, pasant per sabates tipus, Loafers, Brogues etc.ademés d'una gran varietat de camises de la marca Warrior i dissenys de samarretes de grups i estils musicals caracteristics dels anys 60, Early Reggae, Northern Soul etc.









Breakaway Barcelona
C/ industria 55, Vila de Gràcia, Barcelona




jueves, 20 de septiembre de 2012

LUCAS SHERFEY i THE MOVEMENT

Amb motiu de l'eixida al carrer a finals d'aquest mes del seu nou treball "Fools like you" i la gira europea en la que es troben inmersos i que els portarà a Barcelona, Lleida i València, per la banda que ens toca, fem un repàs a la història d'aquesta banda Mod danesa, mentres esperem per gaudir del concert el proxim diumenge 23 a la Sala El Loco de València.



Nascuts l'any 2002 de la ma de Lukas Sherfey, aquest trio danés començà practicant un R&R energetic i accelerat molt proper al Punk Rock, malgrat l'estetica Mod de la banda, les seves influències musicals son evidents, per una banda trobem l'elegancia musical i estetica de The Jam amb la rabia de The Clash, amb unes lletres en la mateixa linea, missatge d'esquerres i compromis ferm amb la classe treballadora, difonent i mencionant constatntment, els pensaments de figures com Karl marx, Rosa Luxemburg, Fidel Castro...

Al 2003 llançen el seu primer EP Hard Mod Internacionalist amb els temes Control your temper, No jobs i Still an echo, avançament del que seria el seu primer LP Move! i que voria la llum aquell mateix any de la ma de Destiny Records, un disc de punk rock energetic, amb tocs de l'ska més frenetic.

Al 2005 veu la llum el segon treball de The Movement, Revolutionary Simpathies, un disc més relaxat, on es fa evident l'evolució musical de la banda, acostant-se més als grups de mod revival de finals dels 70 i principi dels 80 que no pas al Punk Rock, deixant així de banda els riffs d'ska ultra accelerat que es trobaven a Move!


Dos anys després The Movement fa els seu últim concert abans de prendre un descans com a banda, moment que aprofita Lukas Sherfey, per encetar un projecte en solitari, primer rodant pels escenaris amb un show en acustic, i després per presentar el seu primer treball en solitari Soul Vacation (2008), un disc de pop-soul en la linea de bandes com The Truth o els mateixos Style Council de Mr Paul Weller.

Al 2010 la banda torna a la carrega amb canvis en la seva formació, però, com sempre amb Lukas Sherfey al cap davant, ja al 2011 editen l'EP Still Living Dream, amb 4 temes i en la linea de Revolutionary Simphaties, es a dir mod revival.

Així arrivem fins aquest 2012, el present de la banda es seu tercer treball Fools like you, que presentaran en aquesta gira,  com podem apreciar al següent video, avançament d'aquest nou treball, continuen en la mateixa linea musical i difonent la seva simpatia revolucionaria.


A continuació alguns temes dels seus treballs anteriors.





lunes, 17 de septiembre de 2012

REGGAE CLUB, PUB HENDRIX, ALACANT


RAY CHARLES & MILT JACKSON Soul Brothers

Ray Charles & Milt Jackson
Soul meeting, 1961
Atlantic Records

Gravat l’any 1958 i editat l’any 1961 per Atlantic Records,  el disc original es composava de 6 temes, malgrat que anys després es re-editaria en format doble CD amb el nom Soul Brothers, Soul Meeting i amb 8 temes més que l'original, temés gravats en la mateixa sessió i  que no havien estat inclossos en l’edició original.
Així doncs tenim per una banda a un jove Ray Charles amb 26 anys, tocant el saxo alt i per altra banda a Milt Jackson, un dels grans amb el vibrafon, que ademés toca el piano durant tot el disc i la guitarra en  alguna ocasió.
Un disc on la  combinació i equilibri entre saxo i piano, piano i vibrafon es impecable i on el blues es fa sentir en diverses ocasions durant el disc.


Mes informació sobre aquests dos artistes als següents enllaços:








viernes, 14 de septiembre de 2012

THE UPSETTERS, la banda de les mil cares.


The Upsetters van ser una de les bandes més importants dins la música jamaicana, podriem dir que més que una banda a l’ús va ser una quantitat de músics de pas, que van tocar com a banda d'estudi amb Lee Perry des de 1968 fins a 1979, així que fins i tot de vegades es confós arrivar a esbrinar quin es el paper de cada músic en cada moment de la seva història.

La banda té el seu inici el 1968, al temps que Perry engega el seu propi segell Upsetter Records, llavors necessitava una banda de suport per al vocalistes que estava produint. Així doncs començà Perry fent-se amb els serveis de Gladdy Anderson i Wright Winston (teclats), Jackie Jackson (baix), Malcolm Lloyd Hugh i "Cames Tin" Adams (bateria) i HUX Brown (guitarra). Llavors el que va començar  anomenant-se Gladdy’s All Star prompte rebria el nom de The Upsetters tanmateix que el seu segell, tots dos deguts al seu exit I’m the Upsetter.

Amb Perry als controls, els Upsetters van gravar alguns dels instrumentals convertits avui en classics del Reggae, sovint inspirats en els spaghetti westerns i pel.lícules d'espies: "Return Of Django", "Man From MI5", "Injecció Live", i molts més. El 1969, "Return Of Django"  va esdevenir un gran èxit a les llistes d’Anglaterra, i l'equip de Perry va atreure l'atenció suficient per estar de gira sis setmanes d'Europa, convertint-se en la primera banda de Reggae que feia gira pel vell continent, malgrat això, a causa de circumstàncies alienes a la voluntat de Perry, All Stars Gladdy no vam poder anar al tour. Perry tingue que fer-se amb els serveis d’una jove banda anomenada The Hippy Boys, que en aquell moment estaven treballant per un altre productor, Edward "Bunny" Lee. The Hippy Boys  estaven formats per Glen Adams als teclats, Alva "Reggie" Lewis a la guitarra, Aston "Family Man" Barrett al baix i el seu germà Carlton a la bateria. Aquesta formació s'acredita generalment com la banda Upsetters original, però el fet és que Gladdy All Stars, van ser els primers Upsetters   (Jackson, Anderson, Wright i Brown que després  formaria part de Toots & The Maytals).

Quan els nous Upsetters van tornar del seu tour europeu, The Wailers van començar una col.laboració revolucionària amb Lee Perry. Entre Bob Marley i Lee Perry hi havia una conexio fantastica, fruït d'aquesta magia van crearen autentics himnes del Reggae. Perry i Marley varen ralentitzar el ritme de les composisicons, creant uannova froam de fer Reggae i així va començar la segona onada.  A l'ombra d'aquests dos gegants, passat el temps s’ha sabut que el teclista Glen Adams també va tenir un impuls definitiu a la música dels Upsetters, en qualitat d'arranjador cap de Perry. El 1971 la col.laboració entre The Wailers i The Upsetters va acabar en un enfrontament sobre diners i els crèdits de composició, i Bob Marley agafà als germans Barrett per unir-se a The Wailers, dissolent així la formació més famosa del  Upsetters.

El 1972, Perry va decidir renunciar a una permanent alineació i simplement utilitza els millors músics que trobava per a cada moment. Durant l'època del Black Ark Studio (1974 - 1979), el nucli de la banda va ser Boris Gardiner al baix, bateria Mikey Richards, Sly Dunbar i Creary Benbow, Earl "Chinna" Smith a la guitarra, i Winston Wright i Keith Stirling en els teclats. Alguns dels Upsetters més notables van estar fundadors dels Skatalites com Tommy McCook, o el veterà músic de Jazz, Val Bennett (que va gravar el saxo a "Return of Django"),  el guitarra Ernest Ranglin i trombó Vin Gordon. L'última vegada que la banda treballà amb Perry com The Upsetters Perry va ser per al seu àlbum The Battle of Armagideon l’any 1986.

Membres de The Upsetters al llarg de la seva història.

Baix: Aston "Family Man" Barrett, Jackie Jackson, Boris Gardiner, Radcliffe Bryan, Robbie Shakespeare, Spike
Bateria: Carlton Barrett, Lloyd "Tin Leg" Adams, Lloyd Knibb, Mikey Richards, Sly Dunbar, Benbow Creary, Winston Grennan, Hugh Malcolm, Peng
Teclats: Glen Adams, Winston Wright, Ansel Collins, Gladstone Anderson, Keith Stirling, Theophilus Beckford, Robbie Lyn, Augustus Pablo, Mark Downie, Russ Cummings
Guitarres: Alva Lewis, Hux Brown, Earl "Chinna" Smith, Ron Williams, Ernest Ranglin, Willie Lindo, Michael Chung, Robert Johnson, Geoffrey Chung, Mark Downie, Tarlok Mann
Saxofons: Val Bennett, Tommy McCook, Richard "Dirty Harry" Hall, Glen DaCosta, Lloyd Clarke
Trompetes: Vin Gordon, Ron Wilson, Bobby Ellis, David Madden, Egbert Evans, Trevor Jones
Veus: Lee Perry, Dave Barker, Leo Graham, Max Romeo, Jah Lion.