domingo, 29 de abril de 2012

FRENCH POP, YE-YE FEMENÍ EL SWINGING SIXTIES FRANCÉS

Col.leccions de joves "Dives" franceses dels anys 60,  temes inspirats o directament versions de classics del pop britanic, com l'encertadissim "Paint in black" dels Rolling Stones de la ma de Marie Laforet al recopilatori Femmes de Paris vol1. 
French pop, ye-ye  que ens transporta a la frança dels anys 60, ideal per coneixer el pop d'aquesta decada a l'estat francés.

SWINGING MADEMOISELLE 
French girls from the swinging sixties (1965-1968)
VOL. 1-2



FEMMES DE PARIS VOL.1-2-3
Groovy sounds from the 60's
Super stereo






ULTRA CHICKS VOL.1-2-3-4-5


.



jueves, 26 de abril de 2012

Dilluns 30 d'Abril En directe THE SLACKERS + LE GRAND MIERCOLES

Des de Nova York arriven THE SLACKERS amb el seu rock jamaicà disposats a fer-nos ballar i suar; junten forces amb els valencians LE GRAN MIÉRCOLES, la sensació dels mojitos intempestius de rocksteady amb surf i l´ingredient secret de la desvergonya. Tota la nit estarà amenitzada als plats pel combo Two Cool Cats i l´expert selecter Miquel Injection, que seguiran amb la festa quan acabe el concert. 
 Organitza Golden Singles Productions amb la col.laboració de Ska Town i la publicació Beat





DJ TXAPES ska, reggae, soul des de Ponent

Parlant amb DJ Txapes, Lleida (Ponent)


- Quants anys portes mostrant la teva música al món?
- El primer cop que vaig punxar va ser a l'estudio one (antic pub de tarragona) per la festa d cap d'any al 2003.

- Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
- Principalment singles.

- Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o  també t'introdueixes en altres terrenys?
- No em tanque amb un estil concret, barretje ska, reggae, soul, ye ye, power pop, punk.

- Quina ha sigut l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
- Per la fira del disc de Lleida de l'any passat, possar certs temes que sonin al carrer no te preu...

 -Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
-L'últim va ser el single de Los Flechazos "dame tu amor", però  quasi cada setmana compre algún vinil, sigui al mercadillo, rastro o cash converters, etc.

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit.
Un top five? escolte massa estils per fer un top five, però be ahi van:
Per començar la festa... Eddie and the hot rods  "Do anything wanna do"
Per calfar l’ambient...  Bar-kays "Soul finger"
Per mantindre el foc viu... Lou Jhonson "Magic potion"
El colofó... The nerves "Hanging on the telephone"
L’acomiadament... Toti galvo "himme del lleida"




DUB CLUB presenta:


domingo, 22 de abril de 2012

FRED PERRY Cycling collection 2012


 Edició limitada, llançada per la marca anglesa del llorer, aquest mateix més, maillots, sabates i accesoris, inspirats en l'esport de les dos rodes, tot  i amb una marcada tendència clasica.



FUNNEL NECK CYCLING SHIRT






CYCLING SHOE 
MULTI STRIPE CYCLING SHIRT 
SPOT PRINT CYCLING SHIRT
CUT & SEW CYCLING SHIRT
CYCLING BAG

CYCLING SHOE

VERTICAL STRIPE CYCLING SHIRT






sábado, 21 de abril de 2012

DAVID BOWIE I dig everything, the 1966 Pye singles

 DAVID BOWIE: "I dig everything: The 1966 Pye singles" 2001
Castle music

"D'auténtic nom David Robert Jones, va naixer al barri londinens de Brixton al 1947. Començà tocant el saxofó en un grup de colegials com George & The Dragons y The Konrads fins fer-se semi-profesional en bandes de Jazz.
Al 1963 estava clavat de ple a l'escena Mod, seguint intensament a grups com els Stones, Graham Bond Organization i Georgie Fame. Conten que esperant torn a la perruqueria del barri amb altres Mods van decidir formar el seu propi grup de R&B: Davie Jones & The King Bees, posteriorment tindría milers de noms, encara que la formació quasi no va variar: Dick Underwood (guitarra solista y armónica), Roger Bluck (guitarra rítmica), Frank Howard (baix) y Bob Allen (batería). Començaren actuant en Clubs de R&B i tot seguit signaren amb Decca amb qui van gravar el seu primer single: "Liza Jane"/"Louie Louie go home" (publicat en juny del 64 sota el nom de Tome Jones & The Jonahs) quasi un any després, en Parlophone, i produits per Shell Talmy editaren "I pitty the fool" (Bobby Bland)/"Take my tip" això era en març del 65 i amb el nom de The Manish Boys. 

A finals del 65 formen una nova banda, amb millors músics i amb més pretensions: Dave Jones & The Lower 3rd (Dennis "T Cup" -guitarra-, Graham Rivens -bajo- i Phil Lancaster -batería-). Continuen gravant en Parlophone amb Talmy, el seu següent single va estar  "You've got the habit of leaving"/Baby loves that way", ja composat per dos temes seus i entrant en la línea R&B-Pop marcada por grups com The Who o Yardbirds. A principis del 66 signen amb Pye amb qui editen "Can't help thinking about me"/"I say to myself", single que marcà l'inici d'un estil característic durant aqueixos anys, un pop encantador amb lletres divertides. Poc després deixà el grup i comença la seva carrera en solitari, canviant el seu nom per David Bowie (inspirat pel seu manager Ken Pitt davant l'éxit del Davy Jones dels Monkees). Al 66  Bowie va grava dos singles més en Pye: "Do anything you say"/Good morning girl" (en abril) i "I dig everything"/"I'm not losing sleep"  (potser el seu single més brillant i característic d'aquesta época). A finals del 66 canvía una altra vegada de discográfica, ara a Deram (subsidiaria de Decca) on publica en decembre, com avanç del seu primer Lp, el single "Rubber band"/"London boys" , la cara b es un preciós tema autobiográfic que conta la trista experiència d'un Mod de provincies que va a viure a Londres.
Al 67, ademés d'editar el seu extrany Lp " Love you till tuesday, aconsigueixen una residència al Marquee i es converteix en una de les estrel.les més característiques del pop psicodèlic británic, malgrat que els seus éxits començaren a arrivar cap al 69..."

"I've got my mojo working" Angel de la Iglesia



HARRY J ALLSTARS Liquidator


BACK IS BLACK soul en estat pur!


Des del 26 de maig al 27 de Maig
Lloc: Matadero Madrid Nave 16
Preu: Abonament 2 Díes: 40 € (Anticipada) Entrada Día: 25 € (anticipada), 30€ (Guixeta) Entrada Menors Día: 10€ (Anticipada)

"El soul és la lírica sentimental de Levis Stubbs cantant Reach Out I'll Be There, l'ànima i la gola d'Otis Redding balancejant el missatge de Respect, l'estrip febril d'Ann Peebles vessant llàgrimes sobre les estrofes de I Ca't Stand the Rain, la dolça compassió de Curtis Mayfield i The Impressions, transparents en la melodia de People Get Ready, la ràbia i el desvergonyiment de Swamp Dogg cridant God Bless America for What. Emocions tel · lúriques, tornades instantanis, cançons joioses, la música memorable que va servir de banda sonora al despertar de la consciència afroamericana als anys 60 i 70 del segle passat, els sons més autèntics, sincers i espontanis de la història del pop.

Per això, el soul torna una i altra a les nostres vides, reneix en veus joves que no van viure la seva part i comparteix la seva efervescència amb les velles glòries encara en actiu. Aquest esperit de trobada il · lumina el cartell de Black is Black, un certamen festiu, com els antics northern soul weekends, que neix amb vocació sincretista i un profund amor i respecte per les tradicions, l'èpica i l'estètica de la música popular negra, i que en la seva primera edició compta amb noms llegendaris com The Impressions (en la seva primera visita a Espanya!, sense Curtis Mayfield, clar, però amb dos dels membres originals del grup, Fred Cash i Sam Gooden), joves vocalistes blancs que aposten per la renovació del soul des de diferents òptiques, com el britànic James Hunter, i a un gegant, o el nord-americà Eli Paperboy Reed, entusiastes del R & B i el garatge com Lisa Kekaula, vocalista de The Bellrays, i artistes espanyols devots del gènere, com els granadins Al Supersonic & The Teenagers o els madrilenys Juan Zelada i Watch Out.Beneïdes siguin iniciatives com aquesta, que desbrossen laberints estilístics i condueixen al aficionat, al genuí encreuament de camins on la música de l'ànima es va trobar amb les passions més carnals. Gaudim-les com si haguéssim crescut a la Beale Steet de Memphis o en un suburbi negre d'Alabama. A Madrid, el 26 i el 27 de maig, black is back ".




ORDRE D'ACTUACIONS                                                      


DISSABTE 26 MAIG
Obertura de portes a les 17:00 h.


WATCH OUT
AL SUPERSONIC & THE TEENAGERS
JUAN ZELADA
LISA AND THE LIPS
THE IMPRESSIONS




DIUMENGE 27 MAIG
Obertura de portes a les 14:00 h.


FREEDONIA
LA MULA JAMBAND
THE FAITH KEEPERS
JAMES HUNTER
ELI PAPERBOY REED & THE PEPPER POTS



Mes info
Compra d'entrades

viernes, 20 de abril de 2012

A la cabina de l'Allnighter... SAUL SKA-BA SELECTOR, Benimaclet (L'Horta)





- Quants anys portes mostrant la teva música al món?
Des de el Plistocé, la primera vegada va ser al Glop de Benimaclet després d'un 
concert dels Naturals, quan es feien concerts allí.



- Quin o quins formats de reproducció prefereixes en les teves sessions?
Sense cap dubte el vinil ja siga en format LP, single o EP, encara que al principi també punxava amb cd.

-Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'unic o et també t'introdueixes en altres terrenys?
Principalment Jamaiko dels anys 60, 70 i cada vegada més altres estils de la mateixa època o dels 50 com ara rhythm'n'blues, rock'n'roll, bogaloo, soul...Encara que quan vaig començar punxava també molt punk, 2Tone ska, psychobilly, garatge, i de tant en tant espolse eixos vinils...

-Quina ha sigut l'experiència mes significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Moltes, la llista és molt llarga, he tingut convidats de luxe i he punxat amb molta gent, però vore el Glop de Benimaclet tot petat i tota la gent ballant, la punxada a Brixton (Londres), al Rototom amb el Miquel Injection fent de teloner del Trojan, Records Sound System i després del concert de Mr.Symarip, al Studio 1 de Tarragona, la mini gira amb el Rubén López a L'Illa de castelló i al swan de València, al Dub Club de València quan el Dave Barker es va ficar a cantar amb les meues seleccions...no sé un fum d'elles, amb qualsevol punxada en la que la gent balle i gaudisca de la música es bona.

- Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món.
The Zeros "Don't Push Me Around" (Bomp)
The Uniques "Absolutely Rocksteady" (Pressure Sounds)
V.A. "Jukebox Jam Blues and Rhythm Revue" (Jazzman)

-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit.
Per començar la festa... Hugo Montenegro "Hang 'Em High"
Per calfar l’ambient... Sir Collins "Black Panther"
Per mantindre el foc viu... Prince Buster "Dog War"
El colofó... Wailers "I Am Going Home"
L’acomiadament... The Clash "Rudie Can't Fail"

Contacte: skaba1@hotmail.com




miércoles, 18 de abril de 2012

SCOOTERS





















RUBEN LOPEZ & THE DIATONES EN DIRECTE


El que fora vocalista d'un dels millors grups de l'escena skatalitika als anys 90, els Malarians i posteriorment lider dels Peepping Toms , combo de early reggae/rocksteady, visitarà la capital de la Plana, aquesta vegada acompanyat pels Diatones, una super banda formada per membres de The kinki Coo Coo's, The Oldians i Flight 404.
Dolçes melodies de Rockstedy i early reggae de la ma d'un Ruben Lopez, que no d'eixa d'evolucionar dins de l'escena jamaiquina.
Sense dubte un mes que recomanable espectacle, per als amants dels ritmes jamaicans, tant si ets un experimentat de l'estil com si t'estàs iniciant.

http://www.liquidatormusic.com
http://www.myspace.com/thediatones

martes, 17 de abril de 2012

Els Dj's i Selectors





Generalment son els grups de música els protagonistes, siga una revista, un blog, un programa de tv  o qualsevol altre espai dedicat a la música, a ells van dedicades les entrevistes, articles de promoció etc.

Però que seria de qualsevol festa, allnighter etc. sense els dj's o selectors, definició de com es coneixen al món de la música jamaicana, aquelles persones que es planten davant dos plats, amb uns cascos al cap i amb una postura imposible,  desenfunden vinils o singles, alternant amb glops d e potser una bona Redstripe, deixen caure l'agulla damunt el vinil,  emetent un só caracteristic, aquells que difonen grups emergents, fan sonar els classics, les cares b, aquells que es despullen davant el món mostrant-nos la seva discogràfia personal, exhibeixen els seus gustos, la seva personalitat, el seu segell personal, comparteixen el material en el que han invertit els seus diners, moltes vegades per gust i sense remuneració, altres no, aquelles persones que tenen la dificil tarea de fer que una allnighter siga un exit, que fan que la festa comence, puje, arrive al seu maxim esplendor i convide al personal a abandona el club de manera elegant, amb qualsevol tema classic o a l'inreves,  facen que ningú puga, ni vullga abandonar el local a base de hits, desatant la bogeria col.lectiva.

Amb aquest article comencem un espai amb entrevistes, dedicat a la figura del dj o selector, fes la teva pròpia seleccció i mostrala al món, ho estan esperant...



domingo, 15 de abril de 2012

BRITAC!... 60´s and 70´s Style!


Britac naix fa mes de deu anys, amb la idea de reproduir camises inspirades en els dissenys dels anys 60 i 70, a l'Anglaterra efervescent del Swinging London, principalment els seus productes estan caracteritzats, per ser camises entallades amb colors cridaners i grans colls.


Subcultures com els mods i altres joves de classe obrera interessats en cuidar la seva estetica, adoptaren aquest estil, con una forma més de rebel.larse contro el món que els envoltava.



A Britac intentent reproduir aquest estil seixanter, però, amb un estil propi i adaptat als temps actuals.

Britac en una marca de disseny, producció i fabricació a Catalunya

A la memòria d'en JOEY RAMONE




Joey Ramone, de nom real Jeffry Hyman (Forrest Hills, Nova york, 19 de maig de 1952 – 15 d'abril de 2001) fou membre fundador del grup Ramones i pioner del punk rock

Durant la seva infància i adolescència va tenir problemes mentals que el van fer ingresar en un centre psiquiàtric. En unmoment donat de la seva vida va conèixer John Cummings (Jhonny Ramone) i Douglas Colvin (Dee Dee Ramone), amb els que va formar Ramones com a bateria. Posteriorment, amb l'addició de Thomas Erdelyi (Tommy Ramone) com a nou bateria, Joey va passar a ser el cantant (anteriorment ho era Dee Dee), juntament amb en Johhny amb qui el separava una llarga enemistat deguda a diferències polítiques i, fonamentalment, a que en Johnny es va casar amb una nòvia d'en Joey, van ser els dos membres que romangueren fixos durant tota la carrera del grup.
Abans de morir, amb el grup ja separat, va publicar un àlbum en solitari amb el títol Don't Worry About Me, en el qual participà Marky Ramone i el germà de'n Joey (Mickey Leigh, guitarra), entre d'altres. En Joey va escriure cançons com ara «Maria Bartiromo», dedicada a la locutora de programes d'economia amb el mateix nom. També amb posterioritat a la seva mort, una cantonada del carrer Bowery de Nova York, pròxima al club CBGB's, va ser anomenada «Joey Ramone Place» en el seu honor, com a reconeixement a la seva carrera i influència al món de la música.
http://www.joeyramone.com/ 












miércoles, 11 de abril de 2012

IV SIXTIES ROCK WEEKEND



El Sixties Rock Weekend de Castelló es celebrará aquest any del 19 al 21 de abril a l' Auditori i Palau de Congressos de Castelló amb les actuacions de:The Moons, The Men, The Right Ons, Thee Attacks, The Dandies, The Haaraa Kee Rees, Biscuit, Midnight Shots, Brand New Sinclairs, Arte Pop, Harry Kane i molts mes...

També hi hauràn dues exposicions: la del 25 aniversari de la revista Ruta 66 i la del fotógraf Manuel Peris. Ademés de cine, películes relacionades amb la temática sixties i la Scooter Run, el paseig en Vespa i Mini pels carrers de Castelló, desfilada de moda vintage, mercadet de moda y discos, concurs de disseny Universidad Jaume I. I activitats programades pels matins i les vesprades.


http://www.sixtiesrockweekend.es/

lunes, 9 de abril de 2012

KOKO TAYLOR Love you like a woman


      
Koko Taylor "Love you like a woman" 1968
Charly records
Estil: R&B

El seu nom de pila era Cora walton, i era coneguda popularment com la Reina del Blues per la seva veu aspra i potent i el seu estil basat en el blues tradicional,A finals dels anys 50 va començar a cantar en clubs de blues de Chicago, on va ser descoberta per willie Dixon el 1962. Aquest fet la portar a aconseguir millors actuacions i el seu primer contracte de gravació.
Taylor va morir el 3 de juny de 2009, després complicacions després d'una intervenció quirúrgica per sagnat gastrointestinal el 19 de maig de 2009. La seva última actuació va tenir lloc en la sessió de lliurament dels Premis de la Música Blues ( Blues Music Awards ) el 7 de maig de 2009.



domingo, 8 de abril de 2012

Felicitats Seve


Seve Ballesteros, Masters d'Augusta 2003

Avui 9 d'abril, un dia després de que haja finalitzat l'ultima jornada del Masters d'Agusta 2012, el campió de Pedreña (Cantabria) haguera complit 55 anys, petit homenatge al que va ser el primer europeu en guanyar un del tornejos de golf mes importants del món.






sábado, 7 de abril de 2012

Cambridge Vs Oxford 2012

Des de 1829, estudiants de les prestigioses i elitistes universitats de Cambridge i d'Oxford, a Anglaterra, es desafien anualment en una regata pel riu Tàmesi. Des d'aleshores, l'equip de Cambridge s'ha imposat vuitanta vegades i els rivals d'Oxford, setanta-sis. 
Ahir es complia la cent cinquanta-vuitena Regata Oxford-Cambridge, amb un itinerariforça sinuós de quasi 6,8 km que se sol recórrer en menys de vint intensos minuts.
La idea d'organitzar una regata entre aquestes dues institucions universitàries fou de dos amics: Charles Merivale i Charles Wordsworth, estudiants de Cambridge i d'Oxford, respectivament. El 12 de març de 1829 Cambridge va desafiar Oxford a disputar la cursa, costum (Anglaterra és un país amant de les tradicions) que ha arribat fins els nostres dies: el perdedor de l'últim any desafia el guanyador a repetir la regata. Disputada anualment del 1856 ençà, la regata Oxford-Cambridge sols ha estat interrompuda per les dues guerres mundials.
Finalment el guanyador de l'edició del 2012 va ser la universitat de Cambridge, sumant així 82 victories per 76 dels estudiants d'Oxford.




 La firma anglesa del dissenyador Jeremy Hackett,  va ser una vegada mes un dels principals sponsors de la mitica regata.