dissabte, 27 d’octubre de 2012

THE VIBE-CREATORS, soul i Mod Jazz des del Cap i Casal

Des de la capital del Turia, ens fem resó d'aquesta banda que practica soul i mod jazz de manera impecable, els membres de la banda valenciana Vibe-Creator ens conten un poc més d'ells i de la seva música, descobrint-nos el present i futur de la banda, tot i a unes poques hores abans de que pasen a ocupar l'escenari de la sala Black Note de València, event on l'entrada serà gratuita, sense dubte cita obligada per als amants del sons negres més autentics.


-Pregunta obligada, quan naix i qui composa Vibe-Creators?
Surgeix al 2007 sense nom, com a projecte musical entre Sergio Albentosa (Órgan) i Layla Muñoz (Veu) al qual s'afegeixen Danilo Argenti (Bateria) i finalment Laurent Ërdos(Vibráfon i percusió) que es quan se’ns ocurreix l’idea de “Vibecreators” Vibe pel vibráfon, encara que també per l’acústica del hammond o de la veu i també en referència a l’altra acepció de bon rotllo, creadors de bon rotllo, de bon feeling…i respecte a Creators, en aquest sentit també perque estem orgullosos d’haver composat bastants temes propis, així doncs de ser creadors.


-Sobre quins estils es mou es la banda?
Básicament 60´S - EARLY 70´S SOUL-FUNK-R&B AND BOOGALOO amb la pincellada soul-jazz als instrumentals i als solos, característica indiscutible de la formació que integra la base rítmica: hammond sense baix eléctric, més vibráfon i bateria.
-Quines son les princials fonts d’influència de la banda, alguna epoca determinada o vertient en concret per exemple del Jazz, quines bandes dels estils que reflexa la vostra música trobeu que us han marcat més?
A nivell individual tota la música negra no comercial (o no excesivament com s’enten ara): el jazz, soul, latin i R&B des de els anys 30 del sigle pasat fins l’actualitat.
A nivell de banda si que les influències están més centrades en els nostres estils preferits d’una epoca irrepetible: 60s i early 70s soul  i el  Northern Soul , R&B and funk, 50s & 60s hardbop and souljazz i 50´s 60´s latinjazz & boogaloo. Servisca com exemple alguns interprets preferits de tots nosaltress i vocalistes preferits sobretot de Layla, músics com: Jimmy Smith, Lonnie Smith, Jack McDuff, Richard “Groove” Holmes, Les McCann, Gene Harris, Horace Silver, Bernad Purdie, Idris Muhammad, Charles Earland, Shirley Scott, Stanley Turrentine, Lee Morgan, Art Blakey, The Jazz crusaders, Joe Dukes,  Milt Jackson, Johnny Lytle, Cal Tajder, Tito Puente, Joe Cuba, Jimmy Sabater. I vocalistes com: Sarah Vaugahn, Dakota Staton, Maxine Brown, Lenny Williams, Marva Whitney, Vicki Anderson, Lyn Collins, Spanky Wilson, Koko Taylor, Jackie Ross, Mark Murphy, Eddie Jefferson, Jon Hendricks ...
-Quin es els material editat fins ara?
Disposem d’un single 7” editat per Lontano Records que compta amb dos temes propis un de soul que es “I don´t wanna be lonely” i altre de funk latin boogaloo nomenat “Latinfunktion”, queden molt poques copies disponibles així es que aprofiteu…..Per altra banda acabem de mesclar el nostre primer Lp amb Lontano Records que vorà la llum aproximadament al Gener del 2013, el qual s’ha gravat intercaladament durant dos anys, primer als estudis de Carlo Coupé a Madrid i després als Estudis Tigruss de Gandia. Compta amb 9 temes propis i dues versions que reflecteixen el vertader espectre musical del grup.

-Quants concerts porteu aproximadament fins ara, algún que resaltar en especial?
Doncs han estat 4 anys de concerts pels clubs de València (uns 30 o així) i després destacar els realitzats a  Barcelona al  Boiler club de la sala Jazzroom, a Madrid a la sala Clamores, al  Modsummer Party de 2011 en Alicante, o el de la sala El Loco Club de Valencia telonejant a la increíble banda nipona Osaka Monourail.


-Que ens trobem si anem a vore a Vibe-Creators en directe, en que es basa el repertori del grup?
El repertori básicament es composa de temes propis de la banda (9 com ja havíem apuntat), omplint amb versions adaptades a  la nostra formació amb temas de soul o boogaloo com “Just say goodbye” o el “evil ways”, de Willie Bobo, “no trouble on the mountain” de Richard Groove Holmes, etc…

-Quines bandes actuals que practiquen el vostre estil us criden l’atenció ?
Doncs més o menys de la nostra ona retro, de fora de l’estat i que ens agraden molt: Sharon Jones and the Dap kings, Osaka Monourail, Cooking on 3 burners, Lonnie Smith, Jc Brooks & Uptown soul , Kings go forth, The New mastersounds, Baby Charles, Gizelle Smith & the mighty mocambos, The Five corners quintet, Timo Lassy, Lee Fields and the expressions, Sugarman 3, Bongolian, Big Boss man, Mayer Hawthorne, The Bamboos…. 
De la península: Al Supersonic and the Teenagers, The Faithkeepers, Julian Maeso, Los Fulanos, Wondertronix, The excitements, etc….

-Per anar acabant, quin es el futur inmediat de la banda, malgrat que ha quedat quasi respost unes preguntes més enrere, però per si voleu afegir algo més?
Com hem comentat abans el futuro més inmediat es la promoció del nostre nou Lp que vorà la llum en gener de l’any vinent, per a més informació i samplers, us podeu adreçar al nostre Facebook o a la pàgina de LontanoStilo. Adjunte els links:
https://www.facebook.com/TheVibeCreators

-I per últim, agraïments, salutacions...
Agraïments infinits a tota la gent i amics que ens han recolçat asistint al concerts en aquests temps tan complicats per a la música, i comprant i punxant tambié, todo siga dit, el nostre single. Gent tant de l’estat espanyol com de fora. Agraïments especialment a Fernando Pinto del segell Lontano por haver depositat la seva confiança en la banda des del principi, qui sense tan sols haver-nos vist en directo, ja ens va proposar gravar per al seu segell. Agraïments a Enlace Funk, probablement la millor revista de música negra de l’estat, per fer-nos una entrevista al seu número 38; al dublinés Joe Moran por entrevistar-nosal número 2 de la seva revista-fanzine Sussed, promocionar-nos i donar-nos a coneixer al seu país; també als xics del Forum club de Madrid, qui ens han inclós amb una altra entrevista als seu fanzine h. A los organitzadors del Summermod Party, als del Boiler Club de Barcelona com Alberto Valle i Cristina Alonso; a José “Mardi” Lledó, qui ha comptat amb la banda per a diversos events i per donar-nos l’oportunitat de tocar junt a Osaka Monourail; a Carlo Cupé de Funkorama Studios així com  a Pepe de Studios Tigruss per la seva infinita paciència; a Josep Arbiol, qui va produir i dirigir el nostre clip de “I don’t wanna be lonely”, així com als amics que col.laboraren en ell. I espere no deixar-me ningú. Moltes gràcies a tots!   



divendres, 26 d’octubre de 2012

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

DIVENDRES 26 D'OCTUBRE



5é APLEC MODERNISTA VALLESÀ
Xerrades, exposicions, Concerts etc.
Sabadell, Vallés Occidental


II REGGAE & VESPA LOVERS
C/ Verge del Lledó
Castelló  La Plana)




Mr T-BONE & THE CAROLOREGIANS
Sala Black Note
C/ Polo i Peilorón 15, València (L'Horta)


B-SIDES COLLECTIVE
Punxada ska, reggae, soul, R&B...
Café del Teatre
Lleida (El Segrià)



DISSABTE 27 D'OCTUBRE



LOS GLOSTERS
MADNESS BAR-CERVESERIA
Avda. Jacint Verdaguer 29, Sant Carles de la Rapita (El Montsià)



THE VIBE-CREATORS
Soul-Mod Jazz-R&B
Sala Black Note
C/ Polo i Peilorón 15, València (L'Horta)





dijous, 25 d’octubre de 2012

VEDA BROWN & JUDY CLAY Private Numbers


VEDA BROWN & JUDY CLAY
Private Numbers, 1993
Stax Records
Soul
Private Numbers es un disc recopilatori que feia temps volia incloure a l'apartat de discos recomanables, ja que es una forma d'accedir al llegat de dues aritstes, que potser no siguen de les més populars, però que no deixen de tindre un bon grapat de bones cançons i aquest recopilatori es bona mostra d'això.

Aquesta selecció data de l’any 1993 i reuneix la majoria de gravacions en solitari de Judy Clay i Veda Brown editades per Stax a finals dels anys 60 en el cas de Clay  i principis dels 70 en el cas de Brown. Judy Clay, voalista de veu potent, pasà a endinsar-se a les profunditats del Soul als 60, deixant constancia de la seva fantastica veu als segells Ember, Lavette, Scepter i Atlàntic. També va treballar com a corista per noms pròpis del Soul com Wilson Pickett, Areta franklin, Solomon Burke i Ray Charles. Un dels seus majors exits va estar  el single Private Number que dona nom a aquest recopilatori, i que es feia companyar  per William Bell.

En el cas de Brown, cantant de veu més dolça, l’exit li va arrivar a principis dels anys 70, després de deixar la banda The Decisions, quan va signar per Stax l’any 1971 on va encadenar una serie d’exits.

El disc recopilatori esta format de 18 talls del millor soul, els 10 primers a carrec de Judy Clay on 4 d’ells va acompanyada a les veus per William Belll i els 8 següents son propietat de  Veda Brown en solitari.






dilluns, 22 d’octubre de 2012

JIMMY McGRIFF, I've got a woman



Va naixer a Philadelphia, Pennsylvania EUA, bressol d’alguns dels  millors organistes de Jazz, el 3 d’abril de 1936, James Harrell McGriff començà a tocar el piano als 5 anys d’edat. Amic de l’infància d’un altre monstre dels teclats Jimmy Smith i alumne de Richard “Groove” Holmes, amb qui va gravar a principis dels anys 70 per a Groove Merchant Records.

A principis dels l’anys 60 va començar a tocar l’organ influènciat per gent com Milt Buckner o Count Basie, durat aquesta epoca va montar un combo amb el que es dedicà a rodar per tots els clubs de Philadephia, ademés d’acompanyar ocasionalment a músics com Don Gardner, Prysock Arthur etc. El 1961, el trio de McGriff rep l'oportunitat de gravar per a un petit segell independent, una versió instrumental del hit de Ray Charles "He Got A Woman". La versió de Charles va ser un exit, i arrel d’aquest exit  Juggy Murray, propietari de Sue Records decideix que enregistre l’àlbum sencer amb el mateix nom, llançat el 1962, aquest incluia exits com "All About My Girl". Per supost l’àlbum també va tindre  gran aceptació.

McGriff va gravar una sèrie de treballs per al segell Sue entre 1962 i 1965, acabant aquesta epoca amb el que es manté com un dels millors exponents del blues basat en el jazz “Blues for Mr Jimmy”. Acte seguit  el productor Sonny Lester propietari de Solid State Records va reclutar Jimmy per al seu segell, qui li va dornar quasi total llibertat per a gravar i li oferí l’oportunitat d’adentrar-se en un ventall d’estils. Així doncs estaria unit al segell de Lester el següents tres anys, donant vida a un totals de  nou treballs entre els que es troben “The Big Band” (Tribute a Count Basie),  “Cherry”, “A bag full of Blues”, “A bag full of Soul” i  “I’ve got a new woman”. 

Instalat a Nova Jersey i voltant arreu del món oferint la seva musica,  va obrir el seu propi club, The Golden Slipper, on va enregistrar junt a Junior Parker l’album en directe “Black Pearl” per aquesta epoca formava part regularment de la banda de Buddy Rich, malgrat que només enregistraren junts “The Last blue Album, Vol. I” el 1974.
Acavada de naixer la nova discogràfica de Sonny Lester, Merchant Groove Records continuava bombardejant al mercat  obres de McGriff periodicament, qui havia estat retirat de la industria discogràfica un temps, el qual havia aprofitat per montar una granja de cavalls a  Conneticut. Cap al 1973 McGriff torna activament al món de la música, temps en que la música disco s’intentava apoderar del jazz, fet que aprofita el nostre protagonista per mostrar la seva versatilitat músical i capacitat d’adaptació als nous temps i així crear una serie d’exits, “Stump Juice” (1975), “Red Beans” (1976) etc.

 El 1980, deixa Sonny Lester i comença a treballar amb el productor  Bob Porter, començant una llarga relació amb el segell Milestone Fantasy, després vingué l’associació amb el saxo alt Crawford Hank cap a final dels 80, durant els 90 experimentà amb el Hammond XB-3 una mena d’organ que sintetitzava el so, donant un aspecte poc natural a la música, fet que podriem dir va marcar la fi de la seva carrera músical.






dissabte, 20 d’octubre de 2012

COMPRA-VENDA DE CD'S, VINILS, ROBA ETC.

Obrim un nou espai al l'ALLNIGHTER destinat a la compra-venda ja siga música, roba, articles relacionats amb l'escoterisme  etc. 
Si estas interessat/da de desfer-te o comprar qualsevol article relacionat amb la tematica del blog, així com distribuir la teva música, merchandising de la teva banda etc. escriu-nos a allnighterproduccions@gmail.com i t'informarem del procés de compra-venda. 

 CD-VVAA Gridalo Forte Records ( Ska, Reggae, Punk...)
Arpioni, Banda Bassoti, Rude, Ghetto 84 ...
4€ + despeses d'enviament


CD-VVAA Latin Ska 100% Vol. 1 (Ska, Reggae...)
Moon Ska Nyc Records 
Laurel Aitken, Dr Calypso, Toasters, Skatalà, Malarians...
4€ + Despeses d'enviament

CD-VVAA Ska Wars ( Ska, Reggae...)
Bad Manners, The Hotnives, Loafers, Arthur Key, Judge Dread...
4€ + Despeses d'enviament

CD-VVAA 4 Anys de Plastic Disc 1998-1999 (Ska, Reggae, Soul, Oi!...)
Plastic Disc Records
Malarians, Gold finger, Skarface, A Music skazz band...
4€ + Despeses d'enviament

CD-VVAA 1st International Dr. Martens Festival ( Ska, Reggae...)
Tralla Records
The Selecter, Bad Manners, Malarians, Komando Moriles...
4€ + Despeses d'enviament

CD-VVAA'Up your ears!' Vol. 1 (Ska, Reggae...)
Groover Records
Laurel Aitken, Dr. Ring-Ding, Hotnives, NYSJE, Derrick Morgan...
5€ + Despeses d'enviament

CD-VVAA'Up your ears!' Vol. 2 (Ska, Reggae...)
Groover Records
Ngobo Ngono, Laurel Aitken, Doreen Shaffer, Toasters, Dr Ring-Ding...
5€ + Despeses d'enviament.

CD-VVAA Ska-Ville USA Vol. 7 ( Ska, Reggae...)
Skank Records
The Allstonians, Bim Skala Bim, Mighty & the Bosstones, Skavoovie...
4€ + Despeses d'enviament

dijous, 18 d’octubre de 2012

ELS MILLORS EVENTS PER AL CAP DE SETMANA

Divendres 19 d'octubre


Dub Club
Carrer jesús 91, València (L'Horta)


BellaBestia Afro Music Bar
Riera de sant Miquel 55, Barcelona (Barcelonés)



Trentaitants Cafe Concert 
c/Muralla del Castell 39, Valls (Alt Camp)

Eloi Yebra ens presentarà el seu monòleg "Soy rapero de gorra". Desprès podreu gaudir dels millors ritmes jamaicans a càrrec del mateix Eloi Yebra (TCap Selektah) i Dijei Luna (Soundboyz). Entrada lliure.

Dissabte 20 D'octubre


2n Aplec Modernista del Rosselló
Perpinyà (El Rosselló)



Café Pub Verdolaga
Mestre Serrano 28, Pedreguer (La Marina Alta)



Swan Club
Juan Giner 15, Benimaclet (L'Horta)


dimecres, 17 d’octubre de 2012

THE BEATDOWN Walking proud


THE BEATDOWN Walking proud
Destiny Records 2012

Nascuts de les cendres de la banda de Soul/Ska The One Night Band, us presentem aquesta banda de Montréal (Quebec) que practica la vessant més classica de l'Ska, el disc gravat al gener d'aquest mateix any als estudis Indigone de  Montreal, esta compost de 13 temes on barretjen Ska, Reggae i Rocksteady a parts iguals, atrevent-se a fusionar altres estils com el surf o western, deixant el tema The Other side com a mostra d'aquesa fusió, també cal destacar l'energetica versió del Reggae Dance de Mr. Owen Grey.
The Beatdown es troben en plena gira europea que els portarà a visitar durant les mesos de novembre i desembre països del vell continent com ara com Alemany, França, Catalunya o Espanya.

28/11/2012 Sala Apolo, Barcelona (Barcelonés)
02/12/2012 Bar Musical L'alternativa, Girona (Gironés)

mes info:





A la cabina de l'Allnighter, Mr ALBERT PETIT

Recent instal.lat a les Illes Balears i quan encara te els dits calents de fer girar 45' a l'última Big Thing organitzada pel Northern Soul Club València, aquest Pd. i editor del blog Northern45 natural de Sabadell (Vallés Oriental), ens acosta al que acostumen a ser les seves punxades, sempre plenes del millor Soul que pot entrar per les teves orelles.




- Quants anys portes mostrant la teva música al món?quina va ser la primera vegada i on?
La primera vegada que vaig punxar va ser a Madrid, tenia uns 19 anys, en aquells temps punxava discos de revival mod i més tard vaig començar a punxar música negra, desde llavors (i en tinc 30) he anat punxant per clubs i festes en molts llocs de l´estat i alguns punts d´europa tot i que en l´actualitat no estic dintre del circuit de dj´s habituals de l´escena soul o mod. 

-Quin o quins formats de reproducció prefereixes a les teves sessions?
Evidentment, quan parlem de punxar en festes, el format es el del vinil original en 45´s o Lp´s, lo demés (cd´s o mp3) no te res a veure amb el que jo entenc com escena i crec que a hores d´ara es un debat superat.

-Quin es l'estil principal a les teves punxades? es l'únic o també t'introdueixes en altres terrenys?
Quan punxo m´agrada barrejar diferents tipus de soul i tempos tot i que el que més m´agrada son les produccions de finals dels 60 i principis dels 70.

-Quina ha estat l'experiència més significativa o el millor record de tots aquestos anys?
Com a DJ un dels moments que millor recordo va ser a la tercera edició de la Big Thing, quan vaig punxar el “Come get to this” de Marvin Gaye i va haver una comunió cósmica entre la pista i la música… ES-PEC-TA-CU-LAR

-Quines han estat les teves últimes adquisicions i que estas desitjant mostrar al món?
Gay Poppa – Have Mercy , Natural Four – Hanging on to a lie i Continental Showstoppers – Not too Young.

                                                                                                                                                                            
-Top five, 5 temes per a cada moment de la nit:
Per començar la festa...  The Chimes – Beggining of my life 
Per escalfar l’ambient...  Rhonda Davis – Can you remember 
Per mantindre el foc viu... Continental Showstoppers – Not to young
El colofó...  Marvin Gaye – Come get to this
L’acomiadamen... Gene McDaniels – Walk With the Winner






diumenge, 14 d’octubre de 2012

La clàssica HARRINGTON G9 BARACUTA


Va estar dissenyada pels germans John i Isaac Miller, fundadors de la firma Baracuta l'any 1937 a Chrolton, Manchester. Des de llavors Punk rockers, Mods, estudiants i seguidors de l'estil de l'Ivy League, així com cantants i estrel.les de Hollywood han fet us d'aquesta cómoda jaqueta de tancament frontal per cremallera, i folrada a l'interior de Tartàn roig del Fraser Clan's escocés, els germans Miller varen rebre permís del mateix Lord Lovat de Beaufort Castle, per utilitzar l'ensenya del seu clan, i així poder per folrar les seves jaquetes amb aquesta tela. 
Des del seu naixement, el disseny de la Harrington G9 mai ha estat alterat, i a hores d'ara es pot trobar al mercat milers de dissenys similars a la harrington de Baracuta signats per altres marques, amb un ventall de preus i qualitats a l'abast de tot tipus de butxaques.











dissabte, 13 d’octubre de 2012

Gent prepareu-se, perque això es Rocksteady! ALTON ELLIS

El passat dia 11 d'octubre es complien 4 anys de la mort d'una de les figures més importants dins l'escena jamaicana i sense dubte un dels noms més representatius del Rocksteady, no podiem passar per alt aquesta data i fer un petit homentatge des d'aquest modest espai, que es l' Allnighter, a una de les figures més grans dins la història de la música jamaican "People, Get Ready, for this is Rock Steady"


Va naixer al barri de Trechtown, Kingston, capital de jamaica l’1 de setembre de 1938, el seu primer contacte amb la música va ser tocant el piano i guanyant diversos concursos de ball, segons conta el mateix Ellis en alguna biografia, "acostumava a clavarme a l’escola de nit i aprenia a tocar el piano de manera autodidacta, de vegades fins a 7 hores seguides”.
Al 1959 s’inicia la seva carrera com a vocalista junt a Eddy Perkins, amb qui conforma el duo Alton & Eddy, practicant el R&B, estil que predominava a l’illa caribenya per aquella epoca, amb Eddy conrea els seus primers exits com a cantant amb temes com “Muriel” o “My heaven”.

Al poc de temps Eddy decideix llançar la seva carrera en solitari i s’instala als EUA, Ellis va continuar a Jamaica de la mà de Coxsone Dodd, dins el seu segell Studio One, en poc de temps va trobar un sustitut d’Eddy Perkins, el cantant John Holt qui l’acompanyarà com a duet almenys en un parell de gravacions abans de que Holt s’integre en The Paragons i el nostre protagonista entre a formar part de The Flames junt al seu germà Leslie entre altres. Es en aquest moment es quan Duke Reid amo i senyor de Treausure Isle, segell competència d’Studio One, es sent atrait per la veu i l’estil d’Ellis i aquest pasa a formar part del seu segell amb el nom d’Alton Ellis & The Flames.

Ens trobem a meitat dels anys 60, l'Ska ralentitzava el seu ritme evolucionant cap a nous sons, la relació amb els rudeboys i els artistes era evident i les seves lletres així ho constataven, crims, violència i la dura vida al guetto eren temes habituals dins les cançons d'Ska, a l'hora naix si més no una corrent, un grup d'artistes, però, entre els que es troben grups com The Rulers amb temes com "Dont Be a Rudeboy" o el mateix Alton Ellis amb temes com "Dance craser o "Don't Trouble People" que tracten de criminalitzar i denunciar aquesta actitud violenta.


Degut a aquesta recerca d'un só diferent, després de 7 ó 8 anys de protagonisme absolut de l'Ska, els artistes troben la formula, un só mes clar, ritmes més lents i suaus que ajudaran a suportar les Sound System ballant sense parar, naixia el Rocksteady.
"Gent prepareu-se, perque això es Rocksteady" amb aquesta frase obria el senyor Ellis els seus shows per deixar pas al seu tema "Rocksteady", Do the reggae, let's do Rocksteady, deia l'estribillo, siguent així el primer en utilitzar aquest terme per referirise al nou só i autoproclamarse inventor de l'estil.


Mentrestant continuava conreant exits a Treasure isle unes vegades com a solista i altres acompanyat d'altres artistes, per aquesta epoca enregistra Mr. Soul of Jamaica, un dels albums referència a l'estil i que aprofitem per etiquetar-lo a l'apartat de disc recomanable dins el blog.
Cap a finals dels 60, la vida d’Alton Ellis transcorre a meitat cami entre Anglaterra i Jamaica, on va i torna sovint per continuar gravant discos com “Alton Ellis sings Rock & Soul” el seu segón treball. Els seus temés canvien la tematica de les seves lletres, així doncs deixa de banda els Rudeboys i la denuncia de la violència ,per centrarse en temes romantics. Arriven els 70 i el reggae va asomant el cap, adaptant-se Ellis a aquest nou só, es quan grava alguns temés acompanyat de la seva germana Hortense Ellis. Instalat de forma permanent a Anglaterra s’aparta un poc del que es fa a la seva illa natal, als 80 va obrir una tenda de discos All-Tone al sud de Londres.

Ellis va continuar actiu a l’escena jamaicana fins que la seva salut es va deteriorar, rebent un important guardó l’any 2004 de mans del govern jamaicà, en reconeixement a la seva carrera, l’11 d’octubre de 2008 moria a l’hospital de Hammersmith, Anglaterra, deixant darrere un bon grapat d’albums i singles entre els que es troben autentics himnes dins la música jamaicana.


dilluns, 8 d’octubre de 2012

Ca-ca-cus! cha-ca-cha-ca! senyores i senyors des de La Ribera, amb tots vostés OFFBEATERS



-Quan, on naix Offbeaters i qui conforma la banda?Cap a l'any 2010, al poble de Riola (La Ribera) es celebrava un curs de jazz, on Daddybu es va personar per aprendre aquells sons desconeguts per a ell.Allí es va trobar amb Soul Fingers, que imnotitzat per la seua greu vibració, s'arrimà a ell i li digué que ells dos anaven a tocar junts i anaven a fer reggae.Soul Fingers es va vore seduït per aquella atractiva proposta que Daddybu li oferia. De seguida começaren a crear groove.Passava per allí Willy Muñon, al escoltar el groove, va traure la seua màquina de fer "cucacus"  i es va unir al projecte. Un correu va fer que els Pim, Pam, Pum, Plash... de Rudie Bam Bam acabaren d'omplir la base ritmica d'Offbeaters.The Preacher coneixia a Daddybu de batalles anteriors, li digué que els cucacus sense pitos no poden anar, aixi que va entrar dins.Sols faltaba una cosa, la veu cantant. Després de dures negociacions amb The Pope,  va decidir fer-ho. A Key Day li agradava el tema, es posà a fer sons vocals que ens feien vibrar algunes parts del cos i la convidarem a unirse a l'aventura. Just en eixe moment, naix Offbeaters. Qui començà? El desti.

-Haveu format part d'altres projectes d'estils semblants?
Si, tots nosaltres estavem lligats al reggae avans de treaballar juns en Offbeaters.Wily Muñon i Key Day estaven en Dirty Soul Rider, The Pope te un projecte en solitari que es fa dir El Papado, Daddybu i The Preacher venien de Sensidubte on anteriorment es conegueren en les jams sessions que feien al Juanita, Soul Fingers tocaba en The Goofish una banda on feien moltes version del mon del reggae i Rudie Bam Bam venia d'una banda de reggae que tenia en proiecte.

-Quin material teniu editat fins ara? 
Hem gravat el nostre primer treball. Es titularà “The Time Is Now”. Un EP en format de 7” que prompte vora la llum. No puc contarte més coses sobre aquest tema, tindràs que esperar un parell de mesos.


-En quin estil concret us mogueu dins la música jamaicana?Començarem el projecte en l'intenció de fer Ska/Jazz i 2Tone. Fou la introducció de Rudie Bam Bam qui ens va introduir de fer algunes versions d'Early reggae. Vegerem que la banda es sentia comoda dintre d'eixe estil i varem decidir seguir eixa línea. Les influencies del Soul, el R&B, R&R i el Funk tambe estàn prou presents en la musicalitat d'Offbeaters, per això definir el nostre estil com a Early Reggae no seria adecuat. Nosaltres fem Reggae, Cucacus i Chaca Chacas.

-Quina es la tematica de les vostres lletres?
La música es un art que enrequeix la cultura. I qué es el art, sino una manera de plasmar allò que tens a dintre, les nostres lletres van des de les resaques mes destructives fins a l'amor sense etiquetes.
En Offbeaters sempre em recolçat les causes vinculades a la llibertat en tots els seus colors i formes, es difícil fer una cançò i no parlar de les inquietuts socials, i mes quan estem vivint un temps d'agitaciò.Parlem d'allò que ens preocupa però tambè parlem d'allò que ens fa feliços.
-Com esteu de directes, conteu una mica amb qui haveu tocat fins ara.
Des de els nostres inicis ja començarema a donarli de valent, el nostre primer concert el ferem al Mascota Ska Fest on actuarem amb Begoña Bang Matu. A continuacio vingueren Ki Sap, Smooth Beans, Red Soul Comunity, Mr.T-Bone, The Toasters, Contraempo, BKS, The Kinky Coo Coo's, El festival internacional del Rototom que hi havia un cartell molt extens, New York Ska Jazz Esemble, Dakidarria, Transilvanians...Proximament ens espera compartir esenari amb bandes de renom com son Caroloregians & Mr.T.bone que tindra data el 26 d'octubre al Black Note i amb The Aggrolites que sera el dia 17 de novembre a la sala El Loco.No se si em deixe alguna però eixes son les que recorde.

-Quines versions feu als vostres directe?
Als nostres directes es poden trobar versions dels clasics de tota la vida com la de "The harder they come" de Jimmy Cliff, "Queen of the world" de Claudette, tambe es poden escoltar adaptacions al reggae com una versio de The Clash o de los Salvajes.Hui en dia estem per fer version daltres estils i adaptarles al reggae que agafar temes classicsNo preguntes perquè, som aixi.

-Quin es el futur inmediat de la banda? 
Dons ara mateix fer que el nou baixista s'aprenga les canços. A continuaciò preparar els directes que tenim a la vista i traure l'EP, que això sera un altre motiu per entrevistarnos.


-Per ultim 3 discos que us han marcat les vostres vides.
Com be sabràs els inicis d'alguns de nosaltres foren molt punkys i hui en dia encara tenim les espurnes d'aquells temps, per aixo el primer disc que marca una epoca fou el "Never Mind The Bollocks here's" the Sex Pistols.

En segon lloc dire el "Funky Kingston" dels Toots and the Maytals. No podiem deixar de ballar amb el "Monkey man", "Pressure Drop", el "Funky Kingston"...
Per últim et tinc que dir el "Foundation Ska" de els The Skatalites. Amb aquesta banda descobrírem el SKA i el principi de l'atracció per la musica jamaicana.
Aquesta última pregunta a sigut difícil, han passat tants discos, tantes bandes, tants géneres, tantes modes... El Punk, El Oi!, el R&R, R&B, Soul, Funk, el Heavy... No sols el reggae ens ha marcat, però eixos tres discos i eixes tres bandes si que han marcat una  trallectoria. 

Gràcies a l'Allnigther Produccions per aquesta entrevista. Una forta abraçada!