dimarts, 31 de juliol de 2012

XUQUER SOUND SYSTEM 4/8/2012


Poliesportiu de Beneixida
Carrer del Barranc s/n, Ribera del Xuquer.

Dj Kris Ska, Ska-Rocksteady
Dj Txarly, ska-reggae i classics punk-oi!
Dj Pepelu Blue beat, Calypso, reggae




HISTÒRIA DEL REGGAE

Documental  emés al canal Documania, on es fa un extens repàs a la història del reggae en totes les seves vessants.




THIS IS SKA!


Documental amb imatges de l'any 1964, editat anys enrere en format VHS, on ens mostren els pasos més representatius per ballar correctament l'Ska. 
En ell es poden vore actuacions dels Maytals, Prince Buster Jimmy Clift, Eric "Monty" Morris o The Dragonaires amb Byron lee al micro entre altres.
Do the Dog!!

dijous, 19 de juliol de 2012

TONI FACE i LIQUIDATOR MUSIC

Toni Face amb Granadians
Han passat 15 anys ja des de que va naixer Liquidator Music, el segell més important dins l'estat espanyol dedicat a l'edició, venda i promoció de música jamaica .
Liquidator Music va naixer l'any 1997, en forma de fanzine/cataleg de la ma de Toni Face, pare del projecte, editor, manager, locutor de ràdío, Dj i no se quantes coses més. Per aquella epoca la península  vivia una mena de revival skatalitic, tenint en compte com a primera onada a grups com Guaki Taneke, Skarabajos, Numeros Rojos, primers Dr Calypso i Skatalà i demés bandes que conformaven aquell primer recopilatori de bandes peninsulars el Latin Ska Fiesta editat per Semaphore Records i Shock it. 

Així doncs, bandes com  Banana Boats, Malarians, segona epoca de Skatalà i Dr Calypso, La Gran Orquesta Republicana, els joves Mount Zion... omplien els cartelles de petits festivals i no tan petits com el Reggus (Baix Camp), U-Zona Reggae (Usona) i potser un dels més important del moment el Dr. Martens Festival a Balaguer (Ponent), després vingué el salt cap a les noves tecnologies, evolució que Liquidator Music va superar de manera satisfactoria, prova d'això es la gran quantitat de bandes de qualitat que integren les seves files, així com el fantastic cataleg del que disposa el segell a hores d'ara.

Mantindre un segell de música  durant 15 anys de ben segur no ha sigut gaire fàcil i menys si es tracta d'una sèrie d'estils poc comercials i el senyor " Face" ha sabut, no sols portar-lo endavant i saber evolucionar amb els temps, si no que ademés en pot estar ben orgullós de haver fet desfilar pel seu segell a les millor bandes de Early reggaeSka inclús Soul de l'estat i haver tingut l'honor de que la imatge del seu segell, la foto del boxejador Muhamad Alí donant un cop de puny per damunt d'una diana, haja estat impresa a alguns discos i singles de vertaderes estreles del gènere com Derrick Morgan, Denis Alcapone i sense oblidar-nos de "El padrino del Ska" Laurel Aitken, qui va editar per al segell el seu treball en castellà, Laurel Aitken en español (1999) entre altres.
The Kinky CooCoos
Avui les bandes son altres Los Granadians, The Kinky CooCoos, Ruben Lopez & the Diatones, Red Soul Community... la gran majoria d'una qualitat indiscutible, el que ha fet més gran si cap el treball edició i management deToni Face i el seu segell Liquidator Music, des d'ací li desitjem dure molts anys i nosaltres ho pugam gaudir.



LADYS & GENTELMEN Mr TONI FACE A LA CABINA DE L'ALLNIGHTER

Quants anys portes mostrant la teva colecció de discos al món? Quan i on va ser la primera vegada?La primera vegada va ser al Ska Bar de Madrid, el 1989, si no em traiciona l'alzheimer..

Quin format de reproducció utilitzes o prefieixes a les teves sessions?
Singles, per punxar en vinil es el més cómode, alló de  carregar amb una maleta de LPs que pesaba centenars de quilos es va acabar. Al final de cada LP poses un tema (d'alguns ni això) i tens que carregar com un burro. El single es lo más práctic i dona millor qualitat que un LP.

Quina ha estat la teva experiència més significativa als plats o de quina tens millor record?
les punxades bones es diferencien de la resta, en que a les bones es balla la conga. Si el públic balla la conga al final de la nit podràs marxar a casa amb la satisfacció d'haver complit amb el teu treball i dormir amb la conciència tranquila.
Hi ha punxades a les que gaudeixes com un nen, aquestes son les que molem, com fa un parell de setmanes a Almeria, o a les "Fiestas Imbéciles" que hacemos en Madrid, o quan et conviden a punxar un estil de música que no sols amb l'Ivan Thorpedo al Rototom 2011 o la del 2º Runaway Weekend de Granada.

Toni Face amb "El padrino" anys enrere

Quines han estat les darreres adquisicions que has obtingut i que estas dessitjant mostrar al món?
Les meves darreres adquisicions (malgrat que  no son precisament les que m'agradaria mostrar al món) varen ser aquest dissabte pasat a un mercadet que posen a la  plaza del 2 de Mayo (Madrid) els caps de setmana. Pase per ahí tots els dies i si no tinc molta presa m'ature a mirar els singles a 1€ que posen. Vaig comprar Os Paralamas Do Suceso 'Oculos' (ja ho tenia, però li ho vaig regalar a un colega que molt fan), Herb Alpert & The Tijuana Brass (també ho tenia però era una joieta que no podia deixar escapar, de ben segur trobaré la persona indicada per fer-li un regal),i per últim vaig comprar 'La Dolce Vita' de Ryan Paris (no em fa vergonya reconeixer que compre bizarrades de diferent pelatge).

Top 5 per a cada moment de la nit:
Per començar el cotarro...
 Rock Stready, Mod Jazz o algo amb molta qualitat per no necesariament per ballar. Es el momentde xerrar, prendre algo, les conversacions més interesants es desenvolupen en aquesta estona.

Per escalçar l'ambient...
 Algo de Judge Dread que faça pujar el mercuri de la sala.

Per mantindre la flama viva...
Depenenet del tipus de festa/garito, et diría algo dels Ramones, Wilson Pickett o Desmond Dekker.

El colofó...
Algo dels The Pioneers o Cock Sparrer, "el colofón bendito".

Per acomiadarse del respectable...
Potser el hit definitiu de la nit, tant se val repetir, o un tema molt bo però tranquil per descomprimir, o alguna "bizarrada". Normalment optaría por el hit més corejat de la nit a modus de bis.







divendres, 13 de juliol de 2012

Entrevista a LE GRAND MIERCOLES

Provenen d'algunes de les bandes més importants de l'escena jamaicana i surf rock al País Valencià, amb una grandissima posada en escena, la seva música es dificil d'encasellar, surf, western, reggae, rocksteady... s'atreveixen amb tot. Conversem amb Le Grand Miercoles.



- Com i quan va naixer Le grand miercoles?
En un principi no teniem idea de fer una banda, més be  juntar-nos esporádicament en un local per tal de gaudir barrejant estils, Rock&Roll Instrumental (Surf, Westerm Frat,...) i ritmes jamaicans (Ska, Rocksteady, Dub,...)... finalment entrarem a R.Track estudi i en un cap de setmana registrarem en directe el que va ser el primer disc. Va ser després d'escoltar-lo quan decidirem fer una banda... Buscarem nom i un teclista i ens llançarem com a projecte. Ha sigut un procés molt natural pero atípic... primer el disc i despres el grup.


Qui conforma el grup, se que veniu d'altres bandes, algunes de gran pes dins l'escena jamaicana  estatal, podeu contar una mica el passat dels membres de Le Gran Miercoles?

En un principi el grup el formarem: Don Ignatius (Ki Sap / The Shake It Up´s), Sputnik (Dwomo/Malarians), Fabiani (Dwomo/Pataconas) i Dr.Jau... Per fer els directes incluirem a Sir William Battle (Offbeaters/Dirty Soul Riders) al Hammond. A dia de avui Don Ignatius ha abandonat el projecte i ens plantejem continuar només amb un guitarrista pero no tenim res decidit... Ja vorem quan tingam que presentar el segon disc que ara mateixa estem gravant.


Quines influències rebeu per fusionar el rocksteady i el surf?
Les influencies son moltes (com sempre) i no només musicals, tambe cinematográfiques i literáries... per nombrar algunes: Skatalites, Havana 3am, Link wray, Imapalas, Upsetters, Ennio Morricone, Ventures, Jack Keroac, Dick Dale, Clint Eastwood, Buddy Holly, Johnatan Richman, Ernest Ranglin,... 

El primer treball ha tingut molt bona acollida, com han estat les impresions del grup en quant a la collida en directe, la gent ha comprés de seguida aquesta fusió, haveu estat mes demandats pel public vinculat a la música jamaicana o més pel public vincular al surf rock 
La veritat es que es curiós pero sempre que toquem per a public de l´escena jamaicana la meitat de la gent no enten el que esta passant dalt de l´escenàri... en directe som mes una banda de Rock&Roll que de Reggae... i quan ho fem per al public surfero passa algo molt semblant . La veritat es que no ens preocupa massa, nosaltres procurem que els directes siguen intensos, que el risc i la perillositat estiguen latents durant els nostres directes. Fem musica per divertirnos i divertir... amb mes passió i sang que respecte a la ortodòxia.


Tenint només un treball imagine haureu de de plenar el repertori amb altres temes, com acostumeu a fer-ho amb temes que no han vist la llum encara, alguna versió...? 
Un poc de tot, la veritat. Prous versions, sempre transformantles, clar... Skatalites en surf (per ejemple). Molts dels temes que hem estat fent en directe durant l´ultim any estarán al proper disc.
Esteu en plena gravació del segon treball, ens podeu avançar algo, quants temes el composen, qui edita... 
Ara mateixa estem al estudi registrant-lo. Només podem adelantar que serán 10 temes en la mateixa linea del anterior, pero mes rapids e intensos... Amb les versions des-ubicades que son marca de la casa i temes própis. Respecte a l´edició, la veritat es que encara no ho em plantejat... procurem no pensar en res més que en música quan estem fent músca... Pero quasi segur que será al segell que nosaltres mateixa gestionem, GOLDEN SINGLES RECORDS... es la nostra casa, nosaltres l'hem construit i ens trobem agust funcionant d'aquesta manera tant independent. Pero com et dic... es algo que ja mirarem 
quan siga necessari.

Be doncs, finalment només, em queda donar les gràcies a tota la banda per la vostra disposició i molta sort amb el nou disc, que esperem veja la llum molt prompte i poder gaudir-lo tant a casa com en directe.
Moltes gracies a tu per l'interes cap al nostre projecte.




dimarts, 10 de juliol de 2012

LE GRAND MIERCOLES - GRANDIANS DEL ESPACIO EXTERIOR, II Setmana de la música negra d'Alacant

Resum en imatges del concert oferit per la banda valenciana de rocksteady-surf LE GRAND MIERCOLES i la banda granadina de Early reggae LOS GRANADIANS DEL ESPACIO EXTERIOR, el passat dissabte 7 de Juliol, a la II edició de la Setmana de la música negra d'Alacant, tant els concerts com els altres events que confomaven varen ser un exit, esperem noves edicions, enhorabona als organitzadors!

Totes les fotos son propietat de Manolo Martinez Manomc

http://www.fotolog.com/manomc/

Le Grand Miercoles


Le Grand Miercoles
Le Grand Miercoles

Le Grand Miercoles
Le Grand Miercoles
Granadians Del Espacio Exterior

Granadians
Granadians

Granadians
Granadians
Granadians














La màgia de GEORGE BENSON a València



La ciutat de València tindrà l'honor de rebre el pròxim dimecres 11de Juliol una llegènda viva del Jazz i Blues, sense dubte un dels millor guitarristes de tots el temps, George Benson.
El guitarrista de Pittsburgh (EUA) visitarà la capital del Túria dins del cicle de concerts que cada any organitza l'ajuntament als Jardins de Vivers, conegut com la Fira de Juliol.
Benson començà la seva carrera musical tocant pels clubs nocturns de Pittsburgh, la seva ciutat natal. A principi dels 60 es va unir al grup del teclista Jack McDuff,  més tard treballà com a music de sessió, fins recalar en el combo de Miles Davis, amb qui gravà Miles in the sky.
Influenciat per grans de la guitarra com Wes Montgomery va gravar el seu primer àlbum com a artista principal, The new boss guitar l'any 1964, malgrat continuar acompanyat per McDuff.
Després vindrien mes de 70 albums de jazz influènciats pel soul i el blues, fins a el seu darrer treball d'estudi Songs & stories l'any 2009 i Guitar man el 2011, on Benson fa un repàs a alguns temes d'altres artistes de re-nom com: My cherry amour de Stevie Wonder o I want to hold your hand dels Beatles.

11 de juliol de 2012, 22:00 hrs
Jardins de Vivers, València, preu 40€


             
                                                                                                                                          








divendres, 6 de juliol de 2012

DON DRUMMOND jazz a l'estil jamaicà



Don Drummond, conegut com el El Sant, va néixer el 1943 a Kingston (Jamaica)  es va formar a l'Alpha School, una escola catòlica  molt estricta, destinada principalment a les classes mes populars, on va rebre  una educació musical d'alta qualitat. En aquell moment, Jamaica encara formava part del Regne Unit.

Consequència d'aquesta educació musical, el jove Drummond va deixar l'Alpha School siguent un músic talentòs, escollint el trombó com a instrument que li acompanyaria la resta de la seva vida.

Triat com el millor trombonista de l'illa el 1954 (és a dir, a l'edat de 11 anys) es va unir a la gran explosió musical que va viure l'illa l'any 1955.
Prompte va formar la seva pròpia banda, la Drummond Don Quartet, participant com a convidat als sounds systems de Sir Clement "Coxsone"  .

Drummond va  començar a gravar a Jamaica i Anglaterra,  la seva primera gravació va aparèixer al voltant de 1956, el tema  On the beach.
El 1964, Coxsone va tenir la brillant idea de reunir els millors instrumentistes de l'illa per formar una banda d'ensomni, els Skatalites. La direcció musical del grup vea ser encapçalada per l'excel.lent teclista Jackie Mittoo, ademés de Mittoo els Skatalites estaven formats entre d'altres per: Johnny "Dizzy" Moore a la trompeta, Lloyd Knibbs a la bateria i Tommy McCook al saxo tenor, que per  problemes d'egos que es va negar a unir-se al grup en un primer moment.
Mittoo va traslladar a Drummond el pes de les composicions, i va ser una bona elecció, ja que va ser un epoca prolífica.
Finalment la banda va ser completada  per Tommy McCook (excel.lent saxofonista de pas), Roland Alphonso saxofonista, Lloyd Brevett al contra- baix, Jah Jerrry Haynes i Ernest Ranglin a les guitarres, completant així el combo.
L'any 1964 formà part del 10 primers a les llistes d'exits angleses amb temes com Man on the street i  Guns of Navarone, siguent escollit com un dels 5 millors trombonistes del moment.
Ademés d'aquestos temes, va composar altres com Silver Dollar, Eastend standar time, Garden of love etc. tots ells himnes del Ska o jazz jamaiquino a hores d'ara, tot i acompanyat per la resta dels Skatalites.
Desgraciadament, l'any 1965 es va anunciar la mort d'Anita Mahfood, una ballarina de 23 anys i la seva companya sentimental. Don Drummond  va anar a la comissaria de policia, afirmant que la seva dona s'havia apunyalat a si mateixa, la policia va trobar el cos de la nòvia a la seva habitació morta, amb el cos cosit a ganivetades, Drummond va ser acusat d'assassinat.

Don Drummond va morira la presó l'any 1969 on estava internat de per vida, malgrat que consta com a mort per causes naturals, mai ha quedat clar el motiu de la seva mort.

Darrere queden mes de 300 cançons en 27 anys, evidència de la capacitat productiva de l'artista i la fundació de la banda més important la història del Ska.

Com a referècnia de la seva obra podem trobar nombrosos recopilatoris, dels quals cap destacar:

The best of Don Drummond
Studio one 1968, LP

Jazz Ska Attack 1964
Jet Set Records 2000, CD







THELONIOUS MONK Monk's dream

THELONIOUS MONK QUARTET-Monk's dream
Columbia Records 1963
Hard bop (Jazz)

Gravació imprescindible en qualsevol col.lecció de discos de Jazz, ja que es una de les obres mestres del gènere i en particular del magnific pianista nord-americà.
 Després d'una epoca tortuosa en la que l'artista va ser arrestat, va perdre el permís de treball i va patir un greu crisi econòmica, fets aquests que van mermar la seva capacitat de composició. Finalment  Thelonius va alçar el cap, no sense ajuda, i trovà de nou la senda de l'exit que l'havia portat a conquerir els millor clubs de Jazz  abans de l'any 1954.
Fruit d'aquesta nova epoca es aquest àlbum, Monk's Dream, vuit temés els quals tots havien sigut registrats amb anterioritat, excepte Bright Mississipi, algunes amb altre nom, altres amb el nom original, però totes elles revisades pel geni del piano, qui va saber aplicar el seu carisma per liderar i engranar a la perfecció les peces del quartet format per Charlie Rose Al saxo tenor, John Ore al baix i Frankie Dunlop a la bateria.






dimecres, 4 de juliol de 2012

MOSE ALLISON, l'esència del Mississipi



Parlar de Mose Allison, es parlar de la combinació perfecta entre el jazz i el Blues, de l’home blanc amb esència negra, d’una forma de tocar clara i un a veu càlida i profunda, que sembla senzilla, però a l’hora plena de matisos. Mose Allison destil.la elegància en cada nota, en cada paraula.
Un dels músics amb més influència al mon del Blues i el Jazz, constancià d’això la quantitat de versions que s’ha fet d’algunes de les seves cançons, The Who, The Clash, Van Morrison, Eric Clapton, Yardbirds etc. han revisat alguns del seus treballs, ademés d’altres cançons en  el seu honor com el tema Allison del grup de Boston, encapçalat per Black Francis, els Pixies.
Nascut a Tippo, delta del Mississipi l’any 1927, va creixer influènciat per Louis Amstrong, Fats Weller, Duke ellington, Louis Jordan, però sobretot per Nat Cole del King Cole Trio.

Trompetista al principi de la seva carrera, on ja començà a composar les seves pròpies cançons, prompte va sustituir l’instrument de vent per els teclats.
Començà treballant als clubs nocturns, barrejant el blues que havia escoltat a la seva infància amb peces més modernes de jazz d’artistes com Thelonius Monk o Al Haig.
Al 1957 ja traslladat a Nova York, va obtenir el seu primer contracte amb Prestige Records, debutant amb l’àlbum Back Country Suite, un recull de cançons que evoquen al Delta del Mississipi, àlbum que va ser altament reconegut per la crítica del moment.
Així Mr Allison va passar a compartir escenari i gravar amb grans artistes  de jazz com Gerry Mulligan, Stan Getz i creant la seva pròpia banda, el Mose Allison Trio.
Els anys següents grava Local Color (1957), Young man Mose (1958), Creek Bank (1958), Ramblin’ with Mose (1958), Autumn Song (1959) tots amb el mateix segell, més tard signà amb Columbia Records amb qui va gravar tres àlbums més , tot i abans de donar el salt al mític Atlantic Records, on resulta dificil destacar algún treball sobre altre.
Entre d’altres fets, la seva musica sovint ha sigut utilitzada pel cinema, fet que el portà ha fer una aparició en la pel.licula  The Score, cinta protagonitzada per Robert de Niro i Marlon Brando l’any 2001.
A hores d’ara Allison ha continuat composant aquestos ultims anys, constància d’això, el seu darrer treball The way of the world, enregistrat l’any 2010.
Malgrat no ser molt partidari dels recopilatoris, ja que  moltes vegades no es te una percepció real del treball de l’artista o simplement es un recull de cançons escollides a gust del que convé a la discogràfica de torn, aquesta vegada he de recomanar un per tal d’iniciar-se en l’obra del senyor Allison, Allison Wonderland Anthology(1994) per Rhino Records, sempre com a introducció, ja que seria un crim no indagar més profundament en l’extensa obra de Mose Allison.