DAVID BOWIE I dig everything, the 1966 Pye singles

 DAVID BOWIE: "I dig everything: The 1966 Pye singles" 2001

Castle music

"D'auténtic nom David Robert Jones, va naixer al barri londinens de Brixton al 1947. Començà tocant el saxofó en un grup de colegials com George & The Dragons y The Konrads fins fer-se semi-profesional en bandes de Jazz.

Al 1963 estava clavat de ple a l'escena Mod, seguint intensament a grups com els Stones, Graham Bond Organization i Georgie Fame. Conten que esperant torn a la perruqueria del barri amb altres Mods van decidir formar el seu propi grup de R&B: Davie Jones & The King Bees, posteriorment tindría milers de noms, encara que la formació quasi no va variar: Dick Underwood (guitarra solista y armónica), Roger Bluck (guitarra rítmica), Frank Howard (baix) y Bob Allen (batería). Començaren actuant en Clubs de R&B i tot seguit signaren amb Decca amb qui van gravar el seu primer single: "Liza Jane"/"Louie Louie go home" (publicat en juny del 64 sota el nom de Tome Jones & The Jonahs) quasi un any després, en Parlophone, i produits per Shell Talmy editaren "I pitty the fool" (Bobby Bland)/"Take my tip" això era en març del 65 i amb el nom de The Manish Boys. 

A finals del 65 formen una nova banda, amb millors músics i amb més pretensions: Dave Jones & The Lower 3rd (Dennis "T Cup" -guitarra-, Graham Rivens -bajo- i Phil Lancaster -batería-). Continuen gravant en Parlophone amb Talmy, el seu següent single va estar  "You've got the habit of leaving"/Baby loves that way", ja composat per dos temes seus i entrant en la línea R&B-Pop marcada por grups com The Who o Yardbirds. A principis del 66 signen amb Pye amb qui editen "Can't help thinking about me"/"I say to myself", single que marcà l'inici d'un estil característic durant aqueixos anys, un pop encantador amb lletres divertides. Poc després deixà el grup i comença la seva carrera en solitari, canviant el seu nom per David Bowie (inspirat pel seu manager Ken Pitt davant l'éxit del Davy Jones dels Monkees). Al 66  Bowie va grava dos singles més en Pye: "Do anything you say"/Good morning girl" (en abril) i "I dig everything"/"I'm not losing sleep"  (potser el seu single més brillant i característic d'aquesta época). A finals del 66 canvía una altra vegada de discográfica, ara a Deram (subsidiaria de Decca) on publica en decembre, com avanç del seu primer Lp, el single "Rubber band"/"London boys" , la cara b es un preciós tema autobiográfic que conta la trista experiència d'un Mod de provincies que va a viure a Londres.

Al 67, ademés d'editar el seu extrany Lp " Love you till tuesday, aconsigueixen una residència al Marquee i es converteix en una de les estrel.les més característiques del pop psicodèlic británic, malgrat que els seus éxits començaren a arrivar cap al 69..."

"I've got my mojo working" Angel de la Iglesia